Portaventura nadalenc

Recentment vaig tenir la sort d'anar a Portaventura, que feia anys que no hi anava, i va resultar que ja estaven en època de nadal. Tot el parc estava ple de abets nevats, pares noel i llums de nadal, i a més amb nadales de fons, inclús la part de Mèxic, tota una experiència.

Només apropar-nos a l'entrada i abans de pagar a taquilles, que si un no té algun descompte és absolutament criminal, ja ens varen atacar amb una versió lliure de "Merry Christams" a un volum elevadíssim, i en aquell moment am vaig adonar que per sorpresa meva el dia seria una experiència 100% nadalenca, al novembre.

Un cop a dins ens varem encaminar innocentment cap a la primera atracció que vam trobar que sorprenentment no tenia gens de cua, s'anomena Furios Baco, en honor al déu del vi, i ja d'entrada em vaig trobar assegut a l'atracció assegurat al seient de forma sospitosa. Efectivament, l'atracció amenaçava amb ser més bestia del que esperava, sobretot quan ens varen advertir que era obligatori treure's les ulleres, vigilar amb els objectes a les butxaques i assegurar-se que no es tenien els cordons de les sabates deslligats. Totes les mesures van demostrar-se encertades quan de sobte, després d'un estrany vídeo que no vaig poder desxifrar per falta de les ulleres, vaig ser propulsat inesperadament de 0 a 135 km/h en 3,5 segons, per després fer un recorregut 850 metres que dura 55 segons on s'arriba a forces superiors a 1G. No cal dir que va ser una de les experiències més intenses de la meva vida, és a dir, em va encantar.

A partir d'aquí, el Dragon Kahn i l'Estampida em varen semblar suaus, però això sí, molt divertits, sobretot el primer, que, tal i com recordava, està brillantment dissenyat per aconseguir una barreja perfecte entre gravetats i emoció trepidant, perfecte. Animat per l'eufòria vaig animar-me també amb una atracció anomenada Huracan Condor que hi ha a la secció dels Mayas, què dir, puges a més de 100 metres d'alçada en vertical, on pots contemplar tot el parc mentre intentes que no s'et pari el cor, per seguidament precipitar-te cap al terra en una caiguda espectacular que val la pena provar, això sí, una vegada a la vida i prou.

Posteriorment vaig repetir varies de les atraccions, incloent evidentment el gloriós Furious Baco, al que vaig pujar dues vegades seguides sense fer cua i per sorpresa meva em va produir exactament la mateixa sensació, espectacular. Només aquesta atracció per mi ja val el preu de l'entrada amb o sense descompte, excel·lent i totalment recomanable.

També vaig tenir el gust de contemplar diversos espectacles, cosa que no havia fet gaire en anteriors ocasions, entre ells un can-can en versió nadalenca que rosava l'absurd, una espècie de Disney on ice on tots anaven guarnits com a Pares Noel anomenat, òbviament, Portaventura on ice, i per destacar un show d'ocells a qual més espectacular. S'ha de dir que els detalls estan molt cuidats, em trec el barret.

Finalment, un parell de cerveses i una espècie de hot-dog no gaire esplèndid després, vaig encaminar-me ja cap a la sortida desitjant poder tornar a pujar al Furiosu Baco una altre vegada abans de deixar aquest mon, amb el cos comlpetament relaxat a base de saccejades com si sortís d'un "Masages a mil", i envaït profúndament ja per l'esprit nadalenc. Una experiència per recordar que no m'esperava a la meva edat, que no és tanta, gran parc d'atraccions, sí senyor.

Krusty