El simbol perdut de Dan Brown

Finalment he acabat el llibre El símbol perdut, del pol·lèmic escriptor dels grans èxits literaris El Codi Da Vinci i Àngels i dimonis, el famós Dan Brown. Tingueu en conta que aquest llibre que ara he acabat me'l varen regalar a Sant Jordi, és a dir a l'abril d'aquest any, a l'hora de valorar el meu criteri com a lector ocasional.

Haig de dir que així com el transcurs de la història m'ha mantingut completament enganxat en tot moment, les seves conclusions finals no m'han decepcionat sinó al contrari. Així com la narració d'aconteixements amb girs sorprenents i moments reveladors m'ha semblat trepidant, el seu final m'ha resultat sublim. En una història que gira entorn els misteris de la maçoneria, l'escriptor acaba reunint totes les religions per convertir l'obra en un homenatge al poder de la ment humana i als avenços aconseguits per aquesta com a raça. Com va dir Josep Guardiola, puc dir que ara "hi crec molt en l'ésser humà, però molt". M'ha impressionat la fascinació que aconsegueix transmetre al lector per la maçoneria primer, la ciutat de Washington després, els fundadors dels Estats Units a continuació i finalment la capacitat de crear i créixer que tots tenim per així arribar a evolucionar fins a límits insospitats. Cal destacar el cercle que dibuixa entre els coneixements més antics i la societat moderna, la qual seguint el ritme actual de descobertes científiques pot tornar algun dia al punt on ja érem com a humans fa milers d'anys, tornant a descobrir que nosaltres mateixos som el més increïble d'aquest mon i tenim poders increïbles, cosa que creien en l'antiguitat. i que s'ha confirmat materialitzant-se a través del nostre progrés tecnològic.

Com sempre, l'acostumat als "best-sellers" Dan Brown es mou en un finíssima línia entre ficció i realitat, de la que acaba extraient una veritat que podem considerar absoluta si prenem el llibre al peu de la lletra.

No puc fer més que aplaudir la capacitat de l'autor de barrejar dades històriques amb tota una  sorprenent arquitectura d'inspiració maçònica que realment podem trobar a la ciutat de Washington, per després donar-li una interpretació transcendental i mística alhora que clara i evident, aconseguint una vegada més un llibre que enganxa de principi a final per acabar on eres abans de començar, però això sí ,havent passat una bona estona. La conclusió és clara, un molt bon thriller que us recomano.

Krusty