divendres, 24 de desembre del 2010

Indiana Jones al PC als anys 90

Avui vull recordar dos clàssics de les aventures gràfiques per ordenador de quan érem jovenets, es tracta dels dos grans èxits Indiana Jones and the Last Crusade i Indiana Jones and the Fate of Atlantis, on personalment vaig passar més hores de les que probablement es requerien estrictament per acabar-se'ls, però em van deixar molt bones sensacions que no he oblidat.

Evidentment els dos jocs eren de LucasArts, el primer posat a la venta l'any 1989 i el segon al juny del 1992,  així que com ja sabreu m'estic referint a l'època pre-internet, que molta gent no ha conegut. Els dos títols varen formar una excel·lent saga entre les aventures gràfiques de l'època. Així com en la primera tenia l'encant de que pràcticament refeies la pel·lícula del mateix títol, la segona era una aventura nova que amagava un mon completament desconegut i ple de sorpreses i reptes i és considerada encara com una de les millors aventures gràfiques per molts dels nostàlgics del gènere.

Estic segur que molt de vosaltres vareu gaudir dels viatges, trencaclosques, diàlegs, i baralles d'aquestes aventures gràfiques excepcionals. Cal destacar que Indiana Jones and the Last Crusade, per exemple, va ser la primera en afegir les opcions de "mirar" i "parlar", que posteriorment varen convertir-se en imprescindibles per a tots els jocs del gènere, així com també va incorporar l'opció d'acabar el joc de diferents maneres, trencant així amb el mite de que les aventures gràfiques només es podien jugar una vegada.

Personalment recordo amb molt d'entusiasme, il·lusió i emoció aquells moments de solitud en que, després de revisar totes les opcions possibles una vegada i una altra, i estar encallat tement-te que mai te'n sortiries, potser fins i tot després d'un parell de trucades infructuoses a amics, topaves per casualitat amb un detall que no havies vist que de sobte et permetia continuar l'aventura amb eufòria. Suposo que justament Indiana Jones and the Last Crusade i Indiana Jones and the Fate of Atlantis varen coinicidir per mi tant en el moment perfecte com amb la dificultat adequada per l'edat que tenia en cada una, i per això en tinc tant bons records.

Son records que et queden i reptes que mai son com els d'abans, encara que les aventures gràfiques d'avui dia poden ser probablement igual de gratificants i segur que més espectaculars, llàstima que no tinguem ja el temps per gaudir-les, ni l'inocència per emocionar-nos, com teniem aleshores.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada