dimarts, 31 de maig de 2011

Revolució via e-mail

Gent, suposo que, com jo, haureu notant com la revolució de les acampades i el democraciarealya s'ha extès a les cadenes d'e-mails, i que cada dia circulen més. Us poso els primers dos que he rebut d'un gènere que promet arrassar en el ranking de mails en cadena més extesos:

El primer podriem dir que va firmat per democraciarealya i es titula "Preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y conjunta". Com veureu cridava a una acció ahir dia 30:

Atentos al ataque que se está preparando. Ideas concretas para
objetivos concretos:

"Por una democracia real ya.
Ya tenemos preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y
conjunta. Ayúdanos a difundirla, participa de ella allí donde te
encuentres!!!


Los bancos y los especuladores han sido los principales causantes de
la crisis por lo que ellos serán el objetivo de nuestro primer ataque
no violento.

El próximo día 30 de mayo vamos a manifestar nuestra indignación en
contra del abuso que practican los bancos no solo contra los
ciudadanos de forma independiente sino también contra los estados.


Ponemos hoy en marcha un acto pacífico y sutil, pero lo
suficientemente contundente y llamativo como para mostrar con claridad
la indignación que sentimos, y también nuestra fortaleza y compromiso
para llegar hasta el final. Ponemos hoy en marcha el primer ataque no
violento que mostrará al mundo nuestra imaginación, determinación y
compromiso para alcanzar el objetivo de ver cumplida nuestra
reivindicación final: instaurar una democracia real.


Hacemos un llamamiento a todas aquellas personas que estén de acuerdo
con nuestras reivindicaciones, a participar en una retirada masiva de
capital de las entidades bancarias el próximo día 30 de mayo.

Si lo estás, te proponemos sacar en un solo movimiento bancario la
cantidad de 155 euros de tu cuenta corriente. La operación podrá
realizarse a lo largo de todo el día, preferiblemente acudiendo a las
sucursales o utilizando los cajeros automáticos (con múltiplos de
10-->150).


El motivo de elegir esa cantidad concreta, es porque debíamos elegir
una cifra apreciable y simbólica con la fuerza suficiente con la que
demostrar a los bancos que estos movimientos son motivados desde la
misma indignación que nos hizo movilizarnos el 15 de mayo.


En cuanto al día 30 de mayo, es porque entendemos que es un plazo
razonable para que el mensaje pueda difundirse adecuadamente y llegue
al mayor número de personas que nos ayuden a ser lo más efectivos en
nuestro ataque no violento en contra de la voracidad de los bancos, en
contra del sistema económico instaurado, en contra de los paraísos
fiscales, en contra de la especulación y a favor del interés general,
de la solidaridad, en definitiva de las personas. Además, en dicha
fecha habrá transcurrido 15 días desde el inicio de la movilización, y
será otro buen momento simbólico para recordar que nuestro movimiento
sólo acaba de comenzar.


El próximo día 30 de mayo, se oirán todas las voces gritando al
unísono que otro mundo es posible.

El próximo día 30 de mayo se oirá la voz del pueblo con más fuerza que
la de los partidos políticos.


El próximo día 30 de mayo, se podrá contar la indignación del pueblo,
la reivindicación activa de una democracia real, en la que se tiene en
cuenta a las personas por encima de los intereses económicos,
financieros, especulativos... las personas por encima de los mercados.


El próximo día 30 de mayo daremos un paso más hacia un mundo mejor.
Contamos contigo, divulga el mensaje. Participa. Nos seguimos viendo
cada día en la plazas."

                    
reenviad con copia oculta, gracias



I l'altre, menys sutil però també menys concret, titulat "1ª parte campaña contra los politicos.REVOLUCIÓN SOCIAL. Esto es sólo el principio":

DIFÚNDELO
SI HAY QUE CORTAR... CORTEMOS
Ojo en Belgica llevan casi un año sin gobierno y estan en la gloria, EL SISTEMA FUNCIONA SOLO CON UNAS BUENAS Leyes.

España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional... que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro paí–s para reducir la deuda. Menudo panorama.
¿No crees que ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos?...

ELIMINAR EL SENADO. NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES, EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO. LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (DUVERGER, JELLINEC, ETC.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES? DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".

REVISAR LOS SUELDOS DE ESTOS ALCALDES QUE SE PONEN LOS SUELDOS QUE LES DA LA GANA.
CAMBIAR LAS LEYES, Y ADEMÁS DE CÁRCEL PARA LOS LADRONES, OBLIGAR A QUE TODO EL DINERO QUE HAN ROBADO LOS POLÍTICOS Y DEMÁS "ADJUNTOS" VUELVA A LAS ARCAS DE DONDE HAN SIDO ROBADO. (p.e. Cachulis, Pantojas, Bonos, Juan Guerra, hija de Chaves, Camps, Matas, Munar, etc...)
ELIMINAR TODOS los coches oficiales (no es posible que tengamos más coches oficiales que USA).
Anular TODAS las tarjetas VISA oficiales (que cada uno page con la propia) y poner en la calle a TODOS los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).
ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada paí–s. (No es posible que gastemos en esto más que Alemania y El Reino Unido).
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios) se ahorrarí–an más de 45.000 millones de Euros, no harí–a falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco harí–a falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podrí–a incluso acelerar la actividad económica".
CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA


PASARLO A TODOS VUESTROS CONTACTOS Y QUE CORRA LA VOZ.
LA DENUNCIA SILENCIOSA
Está comprobado que los millones de msn, correos, vía móvil e Internet ha logrado exasperar a los políticos de este país.
Hay que seguir denunciando y dar curso a todos estos mensajes que les pongan en evidencia.
A partir de hoy, periódicamente, vamos a poner en marcha un mensaje denunciando alguno de los escandalosos privilegios de los que se han dotado los políticos.

Només els hi falta el clàssic final de mail en cadena del tipus "si no reenvias esta a 10 amigos o familiares viviràs en una democracia correpta e injusta toda tu puta vida". Brutals

Krusty

dimarts, 24 de maig de 2011

También la lluvia

Recentment he tingut el plaer de veure la pel·lícula También la lluvia. Dirigida per Icíar Bollaín i ambientada a la Bolívia de l'any 2000, narra les peripècies d'un equip de rodatge al país sud-americà, on intenten portar a la gran pantalla l'arribada de Colón a les Amèriques tot i trobar-se en mig d'una gran revolució social indígena per el control de l'aigua.

La pel·lícula va representar Espanya en l'última edició dels Oscars sense gaire èxit, després de ser finalment seleccionada per davant de l'altra principal candidata, la gran Celda 211, de Daniel Monzón. Igual que a la mencionada Celda 211, Luis Tosar fa també en aquest cas un paperàs impressionant, i està, en aquesta ocasió, acompanyat per Gael García Bernal, que recordareu de l'excel·lent Diarios de una motocicleta, on interpretava a un jove Ernesto Guevara de forma magistral.

La pel·lícula, rodada a la selva del Chapare i a la ciutat de Cochabamba, conta amb la participació de més de quatre mil extres, dels quals tres-cents son indígenes, i conta amb la participació d'un brillant Karra Elejalde, conegut sobretot per Airbag i Año Mariano, en el paper de Antón, actor que interpreta a Colón en el rodatge en qüestió, actuació que li va merèixer un Goya al millor actor de repartiment. Sorprèn la presencia de Carlos Santos, que tots el recordareu de Los hombres de Paco, interpretant força correctament a l'actor que encarna a Bartolomé de la Casas. 

Amb guió de Paul Laverty, guionista habitual de Ken Loach, el film fa un paral·lelisme entre el que abans era l'or i el que ara és l'aigua, entre l'imposició despiadada dels colonitzadors de les amèriques, l'abús actual per part de les multinacionals nord-americanes, i l'explotació dels propis productors de Hollywood de la gent local, tot envoltat d'històries de drama personal i desesperació social. 

En paraules d'Iciar Bollaín, "No es una película intimista, pero sí creo que es de personajes. Hay una parte de época y otra del presente que narra acontecimientos políticos y sociales reales que sucedieron en Bolivia, pero al final es una historia en torno a dos personas, sobre todo de una, la del productor Costa que hace un viaje de compromiso personal", interpretat per Tosar.

En conclusió, una bona pel·lícula, que no genial, que val molt la pena veure per les localitzacions i les brillants interpretacions de Tosar i Elejalde, i que podem qualificar de drama amb tocs d'acció. Si en teniu l'oportunitat, us aconsello visionar-la, segur que passareu una bon estona.


Krusty

diumenge, 22 de maig de 2011

A votar

Bé, finalment avui és 22-M, així que diuen toca anar a votar. Personalment penso exercir aquest dret, ja que se'm imposen també les obligacions, i per tant vull aprofitar l'ocasió per opinar, per fer sentir la meva veu. Us aconsello que feu el mateix, sigui quin sigui el vostre terennà.

Personalment voto a les eleccions municipals de Barcelona, la meva ciutat, i és un dels municipis on poden haver-hi més sorpreses i canvis, però em temo que no serà per be. Podríem dir que aquí a la capital, passi el que passi el dia serà trist, ja que tant si el prepotent Hereu manté el control, com si el decrèpit Trias aconsegueix fer-se amb l'alcaldia, les perspectives per als ciutadans que sobrevivim aquí no son gaire esperançadores.

Sobretot hem d'opinar i no permetre que, qui finalment surti victoriós, s'oblidi de nosaltres una vegada més fins a les pròximes eleccions. Ens hi juguem el model de ciutat, ens hi juguem el que hi ha a l'altra banda de la porta de casa nostra, ens hi juguem el que ens trobem quan sortim al carrer, quan passegem, quan conduïm.

Destaca per mi en aquestes eleccions la candidatura d'ERC, que en aquesta ocasió ha sabut aglutinar, sumar com diuen ells, per aportar alguna cosa més que promeses de qualitat de vida o seguretat local, sinó també la possibilitat de convertir Barcelona en una capital d'estat, en una capital de país. Ens sembli bé o no, és un nou punt de vista en aquestes municipals, que a Barcelona sempre s'han caracteritzat per ometre tot tema proper o relacionat amb aspiracions independentistes. També cal felicitar la candidatura d'Iniciativa, que aporta un molt bon candidat amb propostes agosarades per a una ciutat sostenible i socialment cohesionada.

En qualsevol cas, seran unes eleccions interessants, que poden abocar als barcelonins als braços de la dreta més economista o deixar-nos en mans de l'esquerra més espanyolista, com us deia, les perspectives per als ciutadans que sobrevivim aquí no son gaire esperançadores.

Krusty

dissabte, 21 de maig de 2011

La revolució ciutadana s'escampa

La indignació catalana i espanyola s'està escampant arreu del món i ja hi ha qui ha decidit recollir-ho en una mateixa web. Es tracta d'un programador web de Galícia, Daniel G, que ha desenvolupat un mapa online que assenyala amb marcadors tots els indrets del món que s'han sumat a la protesta ciutadana.
De nord a sud i d'est a oest, més de 538 ciutats d'arreu del planeta estan convocant acampades i manifestacions de protesta.
Els usuaris poden col·laborar amb l'actualització del mapa enviant les noves convocatòries de protesta a través de send new #acampada. Només cal marcar la localització en el mapa i indicar, si en té, l'etiqueta a Twitter que l'identifica. La pàgina s'està difonent per la xarxa a un ritme trepidant i el seu impulsor anuncia, satisfet, que ja registra més de 200.000 visites.

També avui ha començat a emetre en directe Radioacampada, desde la Plaça del Pilar de Saragossa. L'objetiu és donar informació en directe sobre les acampades a través del 101.8 de la FM.  "La única condición es que se respete la ley, que no se haga ningún tipo de llamamiento político, ya que estamos en la jornada de reflexión, pero la radio está abierta a todos los ciudadanos" han comentat els responsables.

A Madrid, els acampats de la Puerta del Sol han editat un nou pla que mostra les diferents zones que conformen el seu petit 'poblat' de la Puerta del Sol de la capital, que s'ha ampliat i transformat d'ahir a avui.
Segons el mapa penjat en el web Tomalaplaza, avui canvien de lloc alguns punts com la zona de 'acció' o la 'infermeria' i en sorgeixen noves com la 'comissió feminista', el grup 'firmes Cañada Real', o més punts d'alimentació. Així, hi ha zones com arts gràfiques i plàstiques, legal, coordinació interna, infermeria, acció, comunicació, acampada, immigració, extensió, zona infantil, zona d'estudi o grups de treball. Des que s'assentessin per primera vegada la nit de diumenge passat, els participants d'aquesta acampada han anat incrementat la seva organització i extensió que ocupen a la Puerta del Sol cosa que ha donat lloc a una espècie de 'poblat'.

El vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha reunit a primera hora d'aquest dissabte amb la cúpula del seu departament per analitzar les concentracions celebrades ahir a tot Espanya, sobretot la convocada a la Puerta del Sol de Madrid. Rubalcaba ha destacat el caràcter pacífic de les convocatòries i ha remarcat que el Cos Nacional de Policia va rebre divendres la consigna de no desallotjar l'acampada de la Puerta del Sol, ni les celebrades a d'altres ciutats, mentre no s'hi produïssin incidents. Tot i així, la Unió d'Oficials (UO) de la Guàrdia Civil ha defensat la intervenció contra els indignats perquè els ciutadans puguin reflexionar amb calma sobre el seu vot. "Es fa necessari intervenir" en les concentracions dels indignats, han afirmat, perquè aquestes quedin "suspeses i dissoltes". Després que no s'hagin produït desallotjaments, l'associació d'agents planteja què és més proporcionat, si "no intervenir per un problema social limitat o provocar un problema social real de cara a les urnes" que afecti la totalitat dels ciutadans. En canvi, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) es va manifestar ahir en sentit contrari. El secretari de comunicació, José María Benito, va dir que el sindicat confiava en "el sentit comú" i esperava que Interior no desallotgés per la força els acampats. "No s'ha de crear un problema on no n'hi ha i fer fora la gent per la força", va dir Benito, que també va destacar el caràcter pacífic de les concentracions.
No vull ni pensar, però tampoc em sorpren, que la Guàrdia Civil pretengui que tot això acabi com si fossim a Líbia o Egipte, carregant contra el poble, però esperem que els que mantenen les seves corretges ben agafades aguantin les embetzides d'aquests inconscient desitjosos de sang.
 
Krusty

Acampades revolucionàries

Tot va començar quan els polítics varen veure's forçats a descarar-se i demostrar que el seu suport en temps difícils és per els poders fàctics de l'Estat, no per el poble ni per els més necessitats. La col·laborativa claudicació de ZP amb les polítiques de dretes imposades per Europa sota amenaça de rescat, la clara directiva de que som la gent qui hem de pagar els excessos de la banca, l'evident falta de consciència i seny de l'oposició, i la sensació general de que ens prenen el pel varen acabar portant a la ja famoses acampades arreu de l'Estat Espanyol.
Fins ara Espanya s'havia caracteritzat per una absoluta falta d'interès del poble per el seu propi futur, per una passivitat general que facilitava les coses als més poderosos amb l'inestimable ajuda dels seus portaveus, els polítics, per una cultura de passotisme extrem, però tot això ha acabat. La gent ha sortit al carrer per dir a la podria classe política que ja n'hi ha prou en una reacció històrica sense precedents recents.

Webs com democraciarealya, o acampadabcn han demostrat que amb el nou entorn de llibertat comunicativa i el fàcil accés a la xarxa la situació ha de canviar. No seguirem acatant les típiques rebaixes d'impostos a les classes altes, les recents retallades de serveis socials ni l'espoli de la banca.
Fins i tot, prop de 150 persones, segons dades de la policia, es van manifestar ahir divendres a la plaça d'Espanya de Roma a les 20,00 hores per mostrar la seva "solidaritat" amb aquells que protesten a la Puerta del Sol de Madrid i per tota Espanya en suport a les plataformes 'Democràcia real ja' o 'Joventut sense futur'. Els manifestants corejaven lemes com 'No ens representen' o crítiques a la bombolla immobiliària que ha estat "part de la causant de les crisis". Les xarxes socials no paren de donar informació sobre com evolucionen les protestes: recorden que la plaça de Catalunya és un lloc on "tot el món mira", uns demanen que el FC Barcelona se sumi a les protestes i altres es desmarquen de l'acampada de Madrid i del 'hashtag' 'spanishrevolution' ja que Catalunya té les seves pròpies reivindicacions.
Mentrestant, la gent ha seguit reunint-se cada nit, entre d'altres llocs, a Plaça Catalunya, en un acte cada vegada més festiu i sense incidents en reivindicació d'un canvi de veritat que no pot esperar més.

Les protestes s'han fet sentir arreu del món, com demostra la premsa internacional, el Clarín diu “'Els indignats' d'Espanya s'estenen també per Europa” i destaca les manifestacions de Londres, Budapest, Praga, Atenes, Viena i Varsòvia, a més a més de les convocades a Nova York, Jerusalem, Rabat i Tanger. Pre la seva banda, CNNMèxic titula “Les protestes dels 'indignats' s'estenen a varis països” i afegeix Sao Paulo i Bogotà a les ja citades per Clarín. El diari portugues Correio da manha també és fa ressò de la situació i evoca les paraules dels manifestants a Lisboa i diu “Tots lluitem pel mateix”. Jornal de Notícias destaca les manifestacions de suport dels joves a Portugal i cita el crit de protesta dels 'indignats' a Lisboa, “No pagarem el vostre deute”. També a Portugal, on segueixen d'aprop l'evolució de la revolta, Público diu “Els manifestants mantenen les protestes a la vigília de les eleccions” i fins i tot Al-Jazira menciona “Els manifestants desafien la prohibició del govern” i afegeix que unes 20.000 persones romanen a la Puerta del Sol a la vigília de les eleccions. El prestigiós Oglobo també tracta la notícia i presenta una fotogaleria amb imatges de les manifestacions i afegeix l'article d'una blogaire que diu “Spanishrevolution: no es parla d'altra cosa”. El Nuevo Herald de Miami per la seva banda diu “Les protestes populars sacsegen Espanya”.

A Anglaterra, La BBC destaca les protestes a l'Estat espanyol com a principal notícia del moment en el seu apartat Top news story i diu “Els manifestants desafien la prohibició de quedar-se a la Puerta del Sol”. En la mateixa línia, La Stampa italià diu “Els 'indignats' desafien la prohibició de manifestar-se la jornada prèvia a la votació”, The IndependentEs mantenen les protestes malgrat la prohibició” i The GuardianEls manifestants estan preparats per encarar-se a la policia”, i afegeix que els 'indignats' de Madrid i altres ciutats refusen abandonar la plaça malgrat l'advertiment del govern espanyol d'intervenir.

També figures importants del panorama espanyol s'han fet gran ressò de tot el que esta passant, m'ha agradat seguir a Twitter com el propi Santiago Segura ha estat al peu del canó a l'acampada de Sol a Madrid igual que molts d'altres personatges importants del mon de la cultura.
Com no podia ser d'altra manera, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha proclamat, en el tancament de la campanya electoral, que al PSOE no li "espanten" les mobilitzacions.  Ha dit que la seva història és de reivindicar drets: "A nosaltres no ens espanten les mobilitzacions i les reivindicacions, a nosaltres ens comprometen a donar les respostes socials que necessita la gent per al seu futur". Jo diria que una resposta nul·la a un problema que pretén menysprear però que sap perfectament que és de proporcions enormes.

Avui dissabte hi haurà noves assemblees a partir de les sis de la tarda a Plaça Catalunya i diverses activitats per amenitzar la jornada mentre els organitzadors mantenen que l'acampada té caràcter indefinit, tot i que segur que la classe política frisa per que passin les eleccions municipals tot desitjant que l'efecte d'aquesta revolució ciutadana es dilueixi per si sol, i així poder seguir instal·lats ens la corrupció, la demagògia i l'hipocresia. No els hi permetrem, "hasta la victoria siempre".

Krusty

dissabte, 7 de maig de 2011

Saturno 3

Dirigida i produïda sorprenentment per Stanley Donen, director del clàssic Siete novias para siete hermanos, i amb música del genial Elmer Bernstein, es va estrenar el 1980. Pel·lícula sorprenent tot i que no excel·lent, es desenvolupa al llunyà i solitari planeta Saturn 3, habitat únicament per dos investigadors que busquen la forma de poder proporcionar aliment a un planeta Terra completament exhaurit de recursos.

Com a únics protagonistes hi podem trobar tres grans actors, el grandíssim Kirk Douglas, fent el paper protagonista ja amb més de 65 anys però en molt bona forma, acompanyat per la bellíssima Farrah Fawcett, que, com no, fa le que pot por donar sentit a la seva presència en la pel·lícula. Tots dos viuen en armonía fins que apareix l'aleshores joveníssim Harvey Keitel, en un paper de dolent fred i poc expressiu que li va clavat.

En el moment de la seva estrena no va rebre bones crítiques, i va arribar a ser qualificada com a "la pitjor pel·Lícula de ciència-ficció fins al moment", tot i així, si obviem completament que va tenir la mala fortuna de ser coetània de les mítiques Starwars, 2001, Star-treck o El planeta de los simios, tampoc és una pel·lícula a despreciar tant. La pel·lícula tracta el recurrent tema de la revolta de les màquines contra els seus creadors, els éssers humans, i aborda el perill de la creació de cyborgs amb cervell humà, que com a tal pot arribar a assolir la independència. També cal destacar la constant lluita per la supremacía del mascle més fort i per els favors de la bella dama que duen a terme els dos actorassos amb que conta el film.

Cal reconèìxer que el temut robot, anomenat Héctor, no és un prodigi dels efectes especials ni tan sols per l'època, però tot i això la pel·lícula fa un bon desplegament d'estímuls visuals i estàtica futurista que val la pena contemplar si un esta en el moment adecuat.

Resumint, una pel·lícula digne si no oblidem l'època en que està feta i ens permetem gaudir, simplement, d'una bona estona de cinema clàssic del gran gènere de la ciència-ficció.


Krusty

dijous, 5 de maig de 2011

Article d'Arturo Perez Reverte

Sé que a tots us haurà arribat ja aquest article que ara torna a córrer publicat el febrer, a mi em va arribar recentment per e-mail i m'agradaria inmortalitzar-lo aqui al bloc. També m'ha portat a conèixer un gran bloc com és el Senugi's Blog, per lo qual estic agraït. Que el gaudiu.

"Artículo de Arturo Pérez Reverte" Arturo Pérez Revente, 26/02/201
"Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Sois idiotas?
 
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿sois idiotas?

Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿sois idiotas?

Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿sois idiotas?

En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿sois idiotas?

Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿sois idiotas?

Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿sois idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.

EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles.

Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.

TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.

PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.

ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.

HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
 Im-pre-sio-nant.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE,es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).

INDECENTE,es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen.

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.

Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con “cara y ojos” para acabar con estos privilegios, y con otros.
Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos.

ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

¿DONDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FÚTBOL Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS."

Im-pre-sio-nant.

Krusty

dimarts, 3 de maig de 2011

Bin Laden

Com ja sabeu tots, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha confirmat la mort d'Ossama Bin Laden aquesta nit a les 23;30 hora local. La notícies dóna per molt, així que anem per parts.

Reaccions:
El President Obama ha remarcat durant el seu històric discurs els “grans esforços” que el govern dels Estats Unts ha posat en la lluita contra el terrorisme d'Al-Qaida i, més concretament, en la recerca i captura d'Ossama Bin Laden des del 2001. El president nord-americà ha subratllat que només prendre possessió va determinar com a “principal prioritat” la “captura o mort” del líder terrorista, i per tant ara l'èxit és rotund.

“S'ha fet justícia”, ha assegurat Obama, malgrat matisar que la seva mort no marca el final de la lluita dels Estats Units contra Al-Qaida.  “Avui es demostra la grandesa de la nostra nació”, ha dit Obama fent gala de patriotisme, “Amèrica pot fer el que es proposi”, ha assegurat. “I ho podem fer perquè com una nació, sota Déu, indivisible i amb llibertat i justícia per a tots”, ha conclòs el president. Frase tant maca com sarcàstica.

Òbviament, als Estats Units s'ha desfermat l'eufòria, fent gala una vegada més de fins a quin punt son manipulables, milers de persones s'han congregat davant la Casa Blanca per celebrar la notícia a Washington. Ningú ha semblat preguntar-se com han pogut passar ja 10 anys de la tragèdia ni per què la notícia surt ara, una setmana després dels fets. A Nova York, Times Square s'ha convertit en el punt de reunió per celebrar la notícia. Desenes de bombers de Nova York, un dels col·lectius amb més afectats pels atemptats contra el World Trade Center, han sigut victorejats pels centenars de persones que s'amuntegaven a la cèntrica Times Square de Manhattan, mentre nombrosos ciutadans s'han reunit just davant d'on s'alçaven les Torres Bessones fins fa deu anys, aparentment ingnorants de la gran part de responsabilitat del seu propi govern en el fatídic atemptat.

Diversos analistes del món àrab han qualificat la mort de Bin Laden de "gran cop contra Al-Qaida" i han dit que pot provocar un important retrocés per a l'organització terrorista. A hores d'ara, no hi ha cap govern àrab que hagi reaccionat oficialment a la mort de Bin Laden i només Ghasan al Jatib, portaveu de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), ha comentat que es tracta d'un "esdeveniment per la pau" i ha subratllat que "el més important és desfer-nos de la ideologia i les creences radicals de Bin Laden". Cosa ´difícil.

Per la seva banda, el moviment talibà pakistanès (TTP) ha negat, fent gala d'una total previsibilitat, que Ossama hagi mort, i la televisió qatariana Al-Jazira ha assegurat que l'operació per acabar amb la vida d'Ossama bin Laden s'ha cobrat la vida de quatre persones més: tres homes i una dona. Segur que és un preu que qualsevol americà pagaria de gust.

L'operació:
Tot va començar fa vuit mesos quan va arribar una filtració a la CIA -sortida dels interrogatoris de Guantánamo- sobre on era el possible amagatall d'Ossama bin Laden. Ha estat Obama qui ha explicat que va ser al mes d'agost quan els Estats Units van saber gràcies al servei d'intel·ligència del Pakistan que el líder terrorista s'amagava en una mansió a Abbottabad, una ciutat a poc més de 60 quilòmetres d'Islamabad, al Pakistan.

La missió del comando estatunidenc era matar el líder d'Al-Qaida, i no detenir-lo, segons ha revelat un responsable de seguretat nord-americà, quina sorpresa. “Aquesta ha estat una operació a matar”, ha reconegut el responsable de la seguretat nacional estatunidenc, subratllant que no hi havia cap intenció de capturar Bin Laden amb vida al Pakistan.

La força d'assalt responsable de l'atac va estar en terra menys de 40 minuts i l'operació va ser supervisada en temps real pel director de la CIA, Leon Panetta, i altres alts càrrecs dels serveis d'Intel·ligència des d'una sala de conferències a la seu de la CIA, a Langley, Virgínia, segons aquest responsable. “Quan es va saber que l'operació havia estat un èxit, els responsables de la CIA a la sala de conferència van fer un prolongat aplaudiment”, ha precisat. És clar que no son fan de l'eficàcia.

El cos:
Segons han informat diversos mitjans nord-americans, entre els quals hi ha la CNN i el New York Times, citant una font oficial, el cos de Bin Laden ha estat enterrat al mar a Afganistan d'acord amb la pràctica musulmana, prèviament, s'han fet proves d'ADN al cos de Ben Laden i s'han utilitzat tècniques de reconeixement facial per ajudar a identificar-lo. Un alt funcionari del govern dels Estats Units ha dit a la CNN que un anàlisi d'ADN del cos que han llançat a l'aigua ha confirmat que era el d'Ossama bin Laden. Segons el Daily Telegraph, l'ADN del cos ha estat relacionada amb una mostra de teixit de la germana de Bin Laden, que va morir de càncer cerebral i que l'FBI va guardar, per confirmar que el cadàver era del líder d'Al Qaida. L'alt càrrec nord-americà ha assegurat també que hi ha fotografies del cos del líder d'Al-Qaida amb una ferida de bala al cap, tot i que no ha confirmat si les imatges es difondran als mitjans de comunicació.
En contrapunt amb això, l'expert en estudis islàmics d'Al Azhar, la institució més prestigiosa de l'islam suní, Abdel Moti Bayumi ha assegurat que aquesta pràctica va en contra de la sharia i que només està permesa en casos molt excepcionals, com que la mort s'hagi produït a bord d'un vaixell. "Sembla que ells (els nord-americans) tenen altres pretextos o motius que els ha fet témer que la tomba es converteixi en un lloc de pelegrinatge, però aquest pretext no és suficient", ha dit Bayumi amb molt d'encert.

L'origen:
Ossama bin Laden era l'home més buscat des del desembre de 2001, després de l'atemptat al World Trade Center de Nova York, el pitjor que han patit els Estats Units en el seu territori en tota la història. Tot i així, ja encapcelava la llista dels criminals més buscats per l'FBI molt abans, cosa que li va permetre fer-se amb una postura de força i així liderar el terrorisme que va acabar portant a la famosa guerra americana contra el terror.

Nascut el 1957 en una família de l'elit saudita emparentada amb la monarquia, es va aproximar a l'islamisme radical a la universitat. De jove, quan el 1979 la URSS va envair l'Afganistan, va viatjar al Pakistan per contactar amb els dirigents de la resistència a l'ocupació. Poc després va tornar l'Aràbia Saudita i es va afegir al moviment mujahidí per organitzar el reclutament de milers de voluntaris arreu del món àrab i, des de 1986, per implicar-se personalment en els combats. La derrota soviètica el va portar de nou a casa fins que el 1991 va trencar amb el règim saudita per haver donat suport als EUA en la primera Guerra del Golf. Es va exiliar al Sudan, on va posar en marxa una empresa de construcció de carreteres amb la qual es considera que va reclutar el seu primer exèrcit i el va poder finançar.

Les primeres accions d'Al-Qaida contra els EUA es van produir als anys 90. La més mortífera va ser l'atac a les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània, l'agost de 1998, que va causar 257 morts i al qual Washington va respondre amb bombardeigs sobre l'Afganistan, on Ossama s'havia instal·lat quatre anys abans, per lligar-se a la direcció dels talibans.

Els seus biògrafs asseguren que està casat amb 5 dones i té 23 fills. Els EUA havien posat al seu cap el preu de 25 milions de dòlars. 

Successor:
La mort d'Ossama bin Laden deixa el seu lloctinent, Ayman al-Zawahiri, com a principal candidat a col·locar-se al capdavant de l'organització terrorista Al-Qaida. Aquest egipci de 60 anys és cirurgià i està considerat la mà dreta de Bin Laden des de fa anys i el responsable d'algun dels atemptats més importants que ha comès l'organització en els últims anys. Per això, el govern dels Estats Units oferia, fins avui, una recompensa de 25 milions de dòlars per la seva captura, tot i que és possible que aquest preu pugi a partir d'avui considerant que pot assumir el lideratge de l'organització.

Se sap que Al-Zawahiri va conèixer Bin Laden l'any 1985 a la ciutat de Peshawar, a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan. En aquella època es va fundar Al-Qaida, al principi com una organització per lluitar contra el règim prosoviètic de Kabul, contra els "creuats" i els "jueus", tal com estableix la carta fundadora firmada conjuntament per Bin Laden i Al-Zawahiri.
L'egipci va estar relacionat, durant la seva joventut, amb els militants mahometans i va ser arrestat per pertànyer als Germans Musulmans, el partit islàmic més antic del món àrab. La primera acció terrorista que se li imputa és haver organitzat, el 1981, l'assassinat del president egipci Anwar al-Sadat. Després del magnicidi va passar tres anys a la presó i posteriorment va viatjar per l'Aràbia Saudita i el Pakistan. A Peshawar va ajudar els mujahidins que lluitaven a l'Afganistan i va ser llavors quan es va unir a Ossama bin Laden.

dilluns, 2 de maig de 2011

Lifeforce (Fuerza Vital)

Fa poc vaig tenir l'ocasió de veure la pel·lícula Lifeforce (Fuerza Vital), una barreja entre Vampiros, La guerra de los mundos, La invasió de los ultrecuerpos, La noche de los muertos vivientes i Solaris. No va resultar ser de les millors, però val la pena veurela com a curiositat.

Dirigida pel genial Tobe Hooper l'any 1985, es nota que va ser el guionista d'Alien el que va adaptar per a la gran pantalla la novel·la Los Vampiros del Espacio de Colin Wilson. Es basa en una invasió de vampirs extraterrestres que adopten forma humana i que sobreviuen absorbint l'energia vital de les persones enlloc de la sang, contagiant aquesta necessitat a les seves víctimes a modus de zombies. Dit així pot sonar esperpèntic, però la pel·lícula aconsegueix mantenir certa coherència i fa un bon desplegament tant d'efectes com de recursos.

Protagonitzada per Steve Railsback, més conegut per la seva brillant intepretació d'Ed Gein l'any 2000, i amb un petit però bon paper per a Patrick Stewart, el mític Capità Jean Luc Picard d'Star Treck, conta amb la presència en el paper d'alienígena dolenta amb Mathilda May, conegudíssima per el seu paper d'Estrellita a la gran La teta y la luna, del director Bigas Luna, que ja en aquesta pel·lícula fa un gran desplegament dels seus dots artístics i mamaris.

Sobretot, destacar el lent però coherent procés de transformació que fa la pel·lícula entre la curiositat d'una exploració espacial, l'amenaça d'una invasió extraterrestre, la màgia de l'energia vital del ésser humà, l'enigmatica atracció irresistible dels vampirs, la por al contagi zombi massiu i l'apocalipsi a la Terra, per acabar en la connexió sentimental humana entre un home i una dona, tot regat de sang i il·luminat per uns estranys efectes especials. Molt sorprenent. Us la recomano, com he dit, ni que sigui com a curiositat.


Krusty

diumenge, 1 de maig de 2011

Dune

Recentment vaig poder veure la pel·lícula Dune, un superclàssic del 1984 dirigit per el gran David Lynch basat en la novela del mateix títol escrita per Frank Herbert l'any 1965. S'ha de dir que em va impressionar profundament, sobretot a nivell estètic.

Soc conscient que dec ser de les poques persones que fins ara no havia vist aquest super-clàssic del cinema dels 80, però m'alegro de haver pogut disfrutar-lo ara per primera vegada. La pel·lícula fa gala d'uns espectaculars vestuaris, grans actors, i, sorprenentment, encara força vigents efectes especials.
La producció de la pel·lícula, finalment realitzada per el mític Dino de Laurentiis, té una història inversemblant, va començar als anys 70, de la mà d'Alejandro Jodorowsky, que va reunir per a l'ocasió genials col·laboradors de l'època com Orson Welles, Salvador Dalí, l'ilustrador anglès Chris Foss, la banda de rock Pink Floyd i el genial H.R. Giger, tots sota la direcció artística del dibuixant francès Moebius. Tot i així, al cap de cinc anys el projecte va ser abandonat fins que als 80 el va reprendre el gran productor de Laurentiis.
En quant als actors de la pel·lícula, cal destacar el protagonista, en el paper de Paul Atreides, Kyle MacLachlan, que tots recordareu de la mítica sèrie Twin Peak, però que també ha aparegut en sèries com Histórias de la cripta, Mujeres Desesperadas, Sexo en Nueva York o Cómo conocí a vuestra madre, apart de llargmetratges tant coneguts com The Doors, Showgirls o Los picapiedra, on si ho recordeu fa de dolent amb força traça. També destacar l'actriu Virginia Madsen, a qui jo recordo bàsicament com a la protagonista de la perturbadora Candyman, però que també apareix a El número 23, amb Jim Carrey, La guarida o Exorcismo en Connecticut.
Cal mencionar també el paper de l'actriu Sean Young, coneguda per clàssics com Blade Runner, Wall Street o Ace Ventura, així com el del mític Capità Picard de la saga Star Treck, Patrick Stewart, també molt conegut per el seu paper de Professor X-avier a la saga de X-men. Evidentment, no podem oblidar el desconcertant paper que fa en la pel·lícula el cantant Sting, encarnant el que seria un perfecte i malèvol espècimen. Apart d'aquest grans actors, la cinta està repleta de magnífics icones del cinema com Max von Sydow, que haureu vist a l'última versió de Robin Hood dirigida per Ridley Scott, o Brad Dourif, famós per el seu papers com a Lengua de serpiente a la saga de El soñor de los anillos.
Com a conclusió, un gran clàssic de caire èpico-futurista que ningú pot deixar passar. Us aconsello que la disfruteu si no ho heu fet ja, i per els molts que ja la veren veure en el seu dia però que no han gaudit d'un recent visionat, us aconsello posar el mòbil en silenci, un còmode sofà, unes crispetes i aquest gran clàssic.


Krusty