Com ja sabeu tots, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha confirmat la mort d'Ossama Bin Laden aquesta nit a les 23;30 hora local. La notícies dóna per molt, així que anem per parts.
Reaccions:
El President Obama ha remarcat durant el seu històric discurs els “grans esforços” que el govern dels Estats Unts ha posat en la lluita contra el terrorisme d'Al-Qaida i, més concretament, en la recerca i captura d'Ossama Bin Laden des del 2001. El president nord-americà ha subratllat que només prendre possessió va determinar com a “principal prioritat” la “captura o mort” del líder terrorista, i per tant ara l'èxit és rotund.
“S'ha fet justícia”, ha assegurat Obama, malgrat matisar que la seva mort no marca el final de la lluita dels Estats Units contra Al-Qaida. “Avui es demostra la grandesa de la nostra nació”, ha dit Obama fent gala de patriotisme, “Amèrica pot fer el que es proposi”, ha assegurat. “I ho podem fer perquè com una nació, sota Déu, indivisible i amb llibertat i justícia per a tots”, ha conclòs el president. Frase tant maca com sarcàstica.
Òbviament, als Estats Units s'ha desfermat l'eufòria, fent gala una vegada més de fins a quin punt son manipulables, milers de persones s'han congregat davant la Casa Blanca per celebrar la notícia a Washington. Ningú ha semblat preguntar-se com han pogut passar ja 10 anys de la tragèdia ni per què la notícia surt ara, una setmana després dels fets. A Nova York, Times Square s'ha convertit en el punt de reunió per celebrar la notícia. Desenes de bombers de Nova York, un dels col·lectius amb més afectats pels atemptats contra el World Trade Center, han sigut victorejats pels centenars de persones que s'amuntegaven a la cèntrica Times Square de Manhattan, mentre nombrosos ciutadans s'han reunit just davant d'on s'alçaven les Torres Bessones fins fa deu anys, aparentment ingnorants de la gran part de responsabilitat del seu propi govern en el fatídic atemptat.
Diversos analistes del món àrab han qualificat la mort de Bin Laden de "gran cop contra Al-Qaida" i han dit que pot provocar un important retrocés per a l'organització terrorista. A hores d'ara, no hi ha cap govern àrab que hagi reaccionat oficialment a la mort de Bin Laden i només Ghasan al Jatib, portaveu de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), ha comentat que es tracta d'un "esdeveniment per la pau" i ha subratllat que "el més important és desfer-nos de la ideologia i les creences radicals de Bin Laden". Cosa ´difícil.
Per la seva banda, el moviment talibà pakistanès (TTP) ha negat, fent gala d'una total previsibilitat, que Ossama hagi mort, i la televisió qatariana Al-Jazira ha assegurat que l'operació per acabar amb la vida d'Ossama bin Laden s'ha cobrat la vida de quatre persones més: tres homes i una dona. Segur que és un preu que qualsevol americà pagaria de gust.
L'operació:
Tot va començar fa vuit mesos quan va arribar una filtració a la CIA -sortida dels interrogatoris de Guantánamo- sobre on era el possible amagatall d'Ossama bin Laden. Ha estat Obama qui ha explicat que va ser al mes d'agost quan els Estats Units van saber gràcies al servei d'intel·ligència del Pakistan que el líder terrorista s'amagava en una mansió a Abbottabad, una ciutat a poc més de 60 quilòmetres d'Islamabad, al Pakistan.
La missió del comando estatunidenc era matar el líder d'Al-Qaida, i no detenir-lo, segons ha revelat un responsable de seguretat nord-americà, quina sorpresa. “Aquesta ha estat una operació a matar”, ha reconegut el responsable de la seguretat nacional estatunidenc, subratllant que no hi havia cap intenció de capturar Bin Laden amb vida al Pakistan.
La força d'assalt responsable de l'atac va estar en terra menys de 40 minuts i l'operació va ser supervisada en temps real pel director de la CIA, Leon Panetta, i altres alts càrrecs dels serveis d'Intel·ligència des d'una sala de conferències a la seu de la CIA, a Langley, Virgínia, segons aquest responsable. “Quan es va saber que l'operació havia estat un èxit, els responsables de la CIA a la sala de conferència van fer un prolongat aplaudiment”, ha precisat. És clar que no son fan de l'eficàcia.
El cos:
Segons han informat diversos mitjans nord-americans, entre els quals hi ha la CNN i el New York Times, citant una font oficial, el cos de Bin Laden ha estat enterrat al mar a Afganistan d'acord amb la pràctica musulmana, prèviament, s'han fet proves d'ADN al cos de Ben Laden i s'han utilitzat tècniques de reconeixement facial per ajudar a identificar-lo. Un alt funcionari del govern dels Estats Units ha dit a la CNN que un anàlisi d'ADN del cos que han llançat a l'aigua ha confirmat que era el d'Ossama bin Laden. Segons el Daily Telegraph, l'ADN del cos ha estat relacionada amb una mostra de teixit de la germana de Bin Laden, que va morir de càncer cerebral i que l'FBI va guardar, per confirmar que el cadàver era del líder d'Al Qaida. L'alt càrrec nord-americà ha assegurat també que hi ha fotografies del cos del líder d'Al-Qaida amb una ferida de bala al cap, tot i que no ha confirmat si les imatges es difondran als mitjans de comunicació.
En contrapunt amb això, l'expert en estudis islàmics d'Al Azhar, la institució més prestigiosa de l'islam suní, Abdel Moti Bayumi ha assegurat que aquesta pràctica va en contra de la sharia i que només està permesa en casos molt excepcionals, com que la mort s'hagi produït a bord d'un vaixell. "Sembla que ells (els nord-americans) tenen altres pretextos o motius que els ha fet témer que la tomba es converteixi en un lloc de pelegrinatge, però aquest pretext no és suficient", ha dit Bayumi amb molt d'encert.
L'origen:
Ossama bin Laden era l'home més buscat des del desembre de 2001, després de l'atemptat al World Trade Center de Nova York, el pitjor que han patit els Estats Units en el seu territori en tota la història. Tot i així, ja encapcelava la llista dels criminals més buscats per l'FBI molt abans, cosa que li va permetre fer-se amb una postura de força i així liderar el terrorisme que va acabar portant a la famosa guerra americana contra el terror.
Nascut el 1957 en una família de l'elit saudita emparentada amb la monarquia, es va aproximar a l'islamisme radical a la universitat. De jove, quan el 1979 la URSS va envair l'Afganistan, va viatjar al Pakistan per contactar amb els dirigents de la resistència a l'ocupació. Poc després va tornar l'Aràbia Saudita i es va afegir al moviment mujahidí per organitzar el reclutament de milers de voluntaris arreu del món àrab i, des de 1986, per implicar-se personalment en els combats. La derrota soviètica el va portar de nou a casa fins que el 1991 va trencar amb el règim saudita per haver donat suport als EUA en la primera Guerra del Golf. Es va exiliar al Sudan, on va posar en marxa una empresa de construcció de carreteres amb la qual es considera que va reclutar el seu primer exèrcit i el va poder finançar.
Les primeres accions d'Al-Qaida contra els EUA es van produir als anys 90. La més mortífera va ser l'atac a les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània, l'agost de 1998, que va causar 257 morts i al qual Washington va respondre amb bombardeigs sobre l'Afganistan, on Ossama s'havia instal·lat quatre anys abans, per lligar-se a la direcció dels talibans.
Els seus biògrafs asseguren que està casat amb 5 dones i té 23 fills. Els EUA havien posat al seu cap el preu de 25 milions de dòlars.
Successor:
La mort d'Ossama bin Laden deixa el seu lloctinent, Ayman al-Zawahiri, com a principal candidat a col·locar-se al capdavant de l'organització terrorista Al-Qaida. Aquest egipci de 60 anys és cirurgià i està considerat la mà dreta de Bin Laden des de fa anys i el responsable d'algun dels atemptats més importants que ha comès l'organització en els últims anys. Per això, el govern dels Estats Units oferia, fins avui, una recompensa de 25 milions de dòlars per la seva captura, tot i que és possible que aquest preu pugi a partir d'avui considerant que pot assumir el lideratge de l'organització.
Se sap que Al-Zawahiri va conèixer Bin Laden l'any 1985 a la ciutat de Peshawar, a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan. En aquella època es va fundar Al-Qaida, al principi com una organització per lluitar contra el règim prosoviètic de Kabul, contra els "creuats" i els "jueus", tal com estableix la carta fundadora firmada conjuntament per Bin Laden i Al-Zawahiri.
L'egipci va estar relacionat, durant la seva joventut, amb els militants mahometans i va ser arrestat per pertànyer als Germans Musulmans, el partit islàmic més antic del món àrab. La primera acció terrorista que se li imputa és haver organitzat, el 1981, l'assassinat del president egipci Anwar al-Sadat. Després del magnicidi va passar tres anys a la presó i posteriorment va viatjar per l'Aràbia Saudita i el Pakistan. A Peshawar va ajudar els mujahidins que lluitaven a l'Afganistan i va ser llavors quan es va unir a Ossama bin Laden.
A principis dels noranta va seguir Bin Laden quan es va establir a Khartum i a mitjans d'aquesta dècada va viatjar a Estats Units i al Regne Unit en busca de donacions per a la seva organització. El 1997, després de la mort d'Abdulah Azzam, mentor religiós de Bin Laden, Al-Zawahiri es va convertir en l'ideòleg del grup i es va traslladar als camps d'entrenament d'Al-Qaida a l'Afganistan.
Conseqüències:
El 1999 va ser inculpat pels Estats Units, juntament amb Bin Laden i catorze suposats membres de l'organització, dels atemptats perpetrats el 1998 contra les ambaixades d'EUA a Tanzània i Kenia, que van causar 240 morts. Després dels atemptats de l'11-S, la Interpol va ordenar la seva recerca i captura sota l'acusació de ser "un dels caps d'Al-Qaida".
En els últims anys, els EUA han intentat sense èxit acabar amb la seva vida. El novembre del 2001, un atac nord-americà sobre la ciutat de Kandahar va acabar amb la vida de la seva dona i quatre dels seus fills i, segons mitjans àrabs, ell va resultar ferit, tot i que va sobreviure. Un dels últims intents d'acabar amb la seva vida va ser el 2006. Els EUA van bombardejar una zona tribal de Bajaur, al Pakistan, sota la sospita que era allà, però no va ser així. El bombardeig va matar 18 persones però no Al-Zawahiri. Actualment segueix en recerca i captura.
Una de les figures més destacades d'Al-Qaida, que està detinguda a Guantánamo, havia amenaçat el 2006 que si Bin Laden era mort o capturat l'organització faria detonar una bomba nuclear a Europa. Khalid Sheikh Mohammed, que espera el judici per l'atemptat de l'11-S i n'és l'autor intel·lectual confés, estava implicat en una sèrie de plans, inclosos atacs a centrals nuclears nord-americanes, segons els papers de Wikileaks sobre Guantánamo, dels quals es va fer ressò el diari Daily Telegraph. El mateix diari reconeix que els plans anunciats pels detinguts de Guantánamo sotmesos a sessions inacabables d'interrogatoris durant anys són d'una fiabilitat dubtosa. En aquest cas, però, alerten que alguns dels detinguts van demostrar tenir importants coneixements sobre les defenses dels països occidentals davant d'un hipotètic atac nuclear.
Segons els papers de Guantánamo filtrats per Wikileaks un detingut libi, Abu Al-Libi, va assegurar que "sabia que Al-Qaida té una bomba nuclear". Al-Libi, cap operatiu d'Al-Qaida i home molt proper a Bin Laden fins que va ser detingut, va assegurar que la bomba estava en algun lloc d'Europa i que seria detonada si Bin Laden era mort o detingut.
Conclusions:
La mort d'Ossama bin Laden és un fet políticament clau per al president dels EUA, Barack Obama, que esta fortament necessitat de popularitat en un moment en que els Republicans dominen el senat i augmenten la seva força progressivament, tot i no tenir un líder clar que enfrontar a l'actual President.
Una altra cosa és quin impacte tindrà per al futur d'Al-Qaida la mort d'Ossama, perquè no es pot afirmar que l'organització no tingui futur amb la desaparició del seu líder. Al contrari, des de 2001, Al-Qaida ha evolucionat cap a una xarxa amb una gamma molt àmplia de grups que fan servir el seu nom, encapçalats per una munió de líders. Des de la caça a l'home protagonitzada pels EUA contra Bin Laden i el seu número 2, l'egipci Ayman al-Zawahiri, tots dos han estat vivint en la més absoluta clandestinitat i molts analistes opinen que han deixat les operacions diàries en mans dels seus subordinats per encarregar-se fonamentalment de la propaganda o simplement per sobreviure. Una sèrie de líders més joves ha sorgit en els últims anys i les activitats terroristes continuaran sense ell, tot i així, les múltiples revolucions en països islàmics poden fer més mal a la causa d'Al-Qaida que no pas aquest assassinat que avui és notícia. Això sí, tinguem tots clar que mentre els sempre prepotents Estats units segueixin imposant les seves aspiracions econòmiques per la via militar a l'islam, el terrorisme islàmic seguirà existint.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada