divendres, 31 de desembre del 2010

El 2010 segons el Google

S'acaba el 2010, així que d'entrada us desitjo a tots que el 2011 sigui millor, que ho serà, tingueu fe.

En un any replet de twitter i facebook, he trobat adecuat posar-vos un resum de l'any digital com el que ha fet google, val la pena, així que espero que el gaudiu:

Agadeu forçes per que al 2011 ens esperen molt reptes i també moltes il·lusions, bon any companys!

Krusty

dijous, 30 de desembre del 2010

V

No tinc paraules per referirme a la mítica sèrie V, emesa del 1983 al 1985 i de producció americana, i que aquí varem veure a través de Televisió Espanyola, va ser per mi la primera sèrie que vaig veure de caire global i temàtica fantàstica, amb personatges sinistres, els quals feien esgarrifar quan s'endossaven coll aball ratolins vius agafant-los per la cua.
Era la primera vegada per mi que veia l'aplicació de la propaganda i la manipulació social, a l'estil Nazi, així com la valentia i el risc de la resistència en la clandestinitat. També el primer se'm plantejava què passaria en cas d'invasió extraterrestre, tema que posteriorment ha resultat ser excessivament recurrent.
Personalment haig de reconèixer que tenia una d'aquelles pistoles de laser i que era una de les meves més apreciades joguines quan era petit, sense deixar de ser simplement un plasticot, i si no recordo malament fins i tot feia el soroll reverberat tant característic dels trets làser de la esmentada sèrie.
La valentia i coratge d'en Donovan (interpretat per Marc Singer) i la serietat de la Doctor Parrish (Faye Grant), la crueltat freda de la Diana (Jane Badler) i la malícia de la Lydia (June Chadwick), l'inocència d'en Willy (Robert Englund) i l'embaràs de l'Elisabeth (Jennifer Cooke), la traïció als visitants d'en John (Richard Herd), la joventut impetuosa d'en Kyle (Jeff Yagher) i l'agressivitat i capacitat de lideratge d'en Tyler (Michael Ironside) em van portar de cap durant molt temps, així com a molts coetanis meus.
Certament recentment TV3 va emetre una nova versió actualitzada de la mateixa sèrie, on l'única cosa que vaig trobar que estava a l'alçada és l'elecció de l'actriu que fa de Diana, que manté aquell aire de fredor i falsedat manipuladora de l'actriu de la sèries original, la resta, em sap greu, però no li arriba ni a la sola de la sabata. Així que pels nostàlgics, us asseguro que val més la pena revisar els episodis clàssics de V, disponibles en DVD, que no pas enganxar-vos a la nova versió. Simplement és una més de tantes actualitzacions televisives que no esta a l'alçada, potser s'ens acaba el talent, o potser ja no hi ha res més que la intenció de vendre. La sèrie original era una clara denúncia contra la propaganda i la manipulació, si perdem tot sentit que no sigui fer un producte comercial, si perdem el missatge, perdem el millor que tenien els clàssics i perdem el que els ha convertit en llegenda. Una llàstima.

Krusty

Musical de los 40 Principales

Diumenge passat vaig assistir al Paral·lel al, Teatre Victòria, a 40 El musical, inspirat en els èxits de Los 40 principales, i haig de dir que em va sorprendre gratament.

A través de la història d'un grup d'amics en clau de drama romàntic, el musical fa un repàs dels èxits més coneguts i sobretot més recents de la història de la radio Los 40 Principales. El personatge central és interpretat pel desconcertant Naim Thomas, participant de Operación Triunfo, guanyador d'un Disc de Diamant com a compositor de Mi música és tu voz i cantant amb una cançó al nº 1 de Los 40 anomenada Cruel to be kind, i alhora capaç d'aparèixer en pel·lícules com "Aqui llega Condemor" o sèries com Poblenou.

Destacar també la presència de l'altre ex-Operacion Triumfo del musical, la Gisela, que té un disc Doble Platí i un Disc D'or apart del musicals de Peter Pan i Grease. Com a sorpresa, també treballa en el musical, com a ballarí, Sergio Orduña, guanyador de Fama ¡A bailar!.
Així que si teniu ganes de passar una bona estona, d'aplaudir, ballar i cantar, no us perdeu 40 El Musical, potser no és el millor musical però segur que us divertireu.

Krusty

dimecres, 29 de desembre del 2010

Ratolins que piulen

Aquesta setmana m'he quedat al·lucinat al llegir la notícia científica que en un laboratori d'investigadors japonesos de la Universitat d'Osaka han aconseguit un ratolí transgènic que piula com si fos un ocell.

La història és que els científics estaven creuant ratolins modificats genèticament per provocar-los canvis fisiològics i, de cop, sense esperar-s'ho, una  ventrada va sortir entonant sons que recorden el cant d'un ocell. Evidentment els va agafar per sorpresa, perquè només anticipaven que es trobarien amb modificacions físiques, del mateix experiment van sortir-ne altres ratolins amb potes curtes i forma de gos salsitxa, i a sobre van veure que el tret podia passar d'una generació a l'altra. Ara, el laboratori en qüestió té més de 100 ratolins que piulen. Deu ni do quin xivarri!
Ara estan estudiant si els ratolins fan sons diferents en situacions socials diverses, tenint en conta que els ratolins són millors per estudiar que els ocells perquè són mamífers, i molt més propers als humans en les seves estructures cerebrals i altres aspectes biològics. Òbviament, també s'estan fent estudis amb mutacions genètiques en ratolins per resoldre qüestions molt més importants, relacionades amb la malaltia del Parkinson, la depressió i l'autisme, entre d'altres.

Tot i així, no puc evitar la fascinació que em provoca que aquests científics hagin aconseguit ratolins que piulen com si fossin ocells. Em pregunto si el següent pas pot ser crear ocells que bordin, o fins hi tot aplicar la tècnica de mescles genètiques a les persones. Així podríem crear per exemple:
-Un Bojan amb instint golejador pel Barça
-Un Montilla amb capacitat de ser President

-Un Zapatero que compleixi les seves promeses
-Un Mourinho amable
-Un Puigcercós independentista
-Una Belen Esteban capaç de pensar
-Un Messi de dos metres

Estigueu atentes per que qualsevol dia els científics poden descobrir qualsevol d'aquestes meravelles i potser així arreglar una mica aquest trist món en el que vivim.

Krusty

L'hort dels cirerers, al Teatre Romea

Dijous passat vaig apropar-me al Teatre Romea a veure l'obra L'hort del cirerers, de Txéchov, adaptada per David Mamet i dirigida per l'afamat Julio Manrique, al qual podeu veure actualment a Infidels, fent de parella de la també actriu en l'obra Montse Guallar. També el podeu haver vist a la pel·lícula "Soldados de Salamina" i pròximament serà director artístic de mateix Teatre Romea.
L'obra conta, apart de amb l'omnipresent Montse Guallar, amb excel·lents actors com el gran Ferran Rañé, el serialitzat David Selvas, l'expresiva Mireia Aixalà o la ja clàssica i televisiva Gemma Brió entre d'altres, i narra la història d'una família russa en clara decadència amb urgents problemes econòmics que no semblen preocupar-los i aficionats a filosofar sota un cirerer més que no pas a treballar o discutir els problemes que realment els afecten.
Personalment em va semblar poc més que una típica "comèdia d'enredos" disfressada d'homenatge a Anton Txéchov, el qual va morir poc després d'estrenar aquesta obra al 1904. Divertida, entretinguda, i molt ben actuada, però molt allunyada també del caire dramàtic de la història original del escriptor i dramaturg rus. Tot i així, jo vaig passar una bona estona tot i acabar amb una lleugera sensació de que alguna cosa s'em havia escapat en la versió del Manrique del significat ariginal l'obra tenint en conta la bona fama que te aquesta.

L'obra estarà al Romea fins al 9 de gener i el preu esta entre els 17 i els 28 euros, si us animeu, ja em direu que us ha semblat.

Krusty

dimarts, 28 de desembre del 2010

Innocents 2010

Aquest any, pocs han estat els diaris que han seguit la tradició de les innocentades, bàsicament ho han respectat els diaris esportius, típicament més donats a aquest tipus de coses.

Per exemple avui el Mundo Deportivo destapa que el Departament de Protocol del Barça esta suant la gota gorda per poder muntar l'avió amb convidats a la Gala d'entrega de la Pilota d'Or a Zurich. Afirmen que Joan Laporta ha posat com a condició per anar-hi que l'acompanyin Xavier Sala i Martín, Joan Oliver i l'actriu porno María Lapiedra, que compartiria seient amb Laporta suposant un gran estalvi econòmic pel club. També destaquen que Josep Lluís Nuñez ha proposat, per estalviar, que Johan Cruiff vagi dret a l'avió, com es plantejava fer fa poc Ryanair, i ha posat com a condició per assistir que li sigui entregat el pin de President d'honor del club que el propi Johan va retornar recentment. Rematant anunciant que Van Gaal ha exigit per venir que se li permeti fer l'explicació de seguretat que normalment fan les assistents de vol.

Per la seva banda, el diari Sport ha fet públic que Josep Guardiola comercialitzarà pròximament la seva pròpia marca de colònia, anomenada, "Filosof' eau, La fragància dels campions". Segons diuen, ja va parlar amb la premsa de Madrid fa temps per que li atribuïssin la qualitat de "pixar colònia" com a promoció.

Els companys de Gomaespuma han dit que trucaran a Raul González fent-se passar per Florentino Pérez i li demanaran que torni al Madrid, també l'Sport publica que David Beckham ha demanat a Florentino de tornar al Real Madrid. També el diari Marca destaca en portada "Mou atrapada por la nieve en Nueva York", que també fa tota la pinta de ser una inocentada. El diari Gara destaca la probable presència d'Hugo Chávez al partit de Euskadi - Venezuela d'avui i finalment el diari As diu que Angel Maria Villar, president de la Federació Espanyola de Futbol donarà la meitat de les seves possessions a la caritat, en alusió al recent augment de sou que es va auto-aplicar.

Jo crec que les innocentades s'ahurien de conservar, és un dia a l'any i em sembla que els diaris "seriosos" es podrien permetre fer una mica de broma, sobretot amb els temps que corren, però suposo que hauran considerat que la gent ha perdut amb la crisi el sentit del humor, per mi, gran error.


Krusty

Catalunya contra "viva" Honduras

Un cop més, per Nadal, com cada any, es juga avui el partit de la selecció de Catalunya en aquesta ocasió contra la de Hondures, selecció mundialista, a l'Estadi Lluís Companys de Montjuic a les 19 hores. Els preus estan entre els 10 i els 25 euros.

Aquest serà el segon partit com a seleccionador català de l'holandès Johan Cruyff després del Catalunya - Argentina de l'any passat que va acabar amb victòria catalana per 4 a 2. Cruyff va dir en la presentació del partit que seria "una vergüenza" que l'Estadi Olímpic de Montjuïc quedés "medio vacío". Per enfrontar-se a Hondures, l'entrenador té les baixes de Xavi i Piqué, però conta amb sis jugadors del Barça i set de l'Espanyol. La selecció hondurenya per la seva banda conta amb cinc dels internacionals que varen disputar el Mundial passat i veu el partit d'avui com una gran oportunitat per a cadascun dels jugadors. En paraules del seu entrenador, Juan De Dios Castillo, Catalunya està al nivell "de les millors seleccions d'Europa, amb molts jugadors campions del món" i sobre Cruiff ha dit que "Serà un honor enfrontar-me a ell".

Com era d'esperar, el diari As ataca avui amb l'ofensiu titular "La afición va a dar la espalda a Cruiff en el Catalunya - Honduras", i afegeixen que "la pasión por la Selecció ya no es lo que era", lo qual per sí mateix ja és motiu suficient per que demostrem que s'equivoquen, que menteixen, que la notícia respon més al seu desig del fracàs de la selecció catalana que no pas a una realitat.

Artur Mas assistirà al partit estrenant la presidència del país com a una mostra més del seu catalanisme i també TMB donarà suport al partit muntant autobuso llançadora des de les torres de Plaça Espanya fins a l'estadi, que fa onze anys que no contempla un partit de la nostra selecció. Tot per aconseguir al final la presència de més de les 13 mil persones que han comprat entrada fins al moment.

Així que ja sabeu, per poc que pugueu, aneu a l'Estadi a les set a viure la festa de la nostra selecció. Cert que fa fred, que l'estadi està lluny, que Hondures no és una gran selecció i que avui és un dia de compres, però si no hi anem, estarem donant una impressió que no és real. Ens veiem allà companys, Visca Catalunya!

Krusty

dilluns, 27 de desembre del 2010

Habemus Mas

Artur Mas ja és formalment el nou President de la Generalitat de Catalunya, i en el seu primer discurs com a president ha promès "plena fidelitat al poble de Catalunya", ha agraït a Montilla l'“impecable traspàs de poders” i l'actitud de "servei al país"dels socialistes i finalment ha remarcat que exercirà el càrrec amb “cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”. Un cop fet el discurs, ha sortit al balcó del Palau de la Generalitat per saludar els centenars de catalans que s'hi han aplegat per rebre'l, ara sí, com a president, i tots han acabat cantant l'himne de Catalunya. Deu ni dó.

Mas ha hagut d'esperar fins a les seves terceres eleccions com a candidat per poder entrar per la porta del Palau per prendre possessió com a 129è president de la Generalitat, ni el 2003 ni el 2006 va trobar suports parlamentaris per ser president, després de ser investit pel Parlament el passat dijous amb els vots de CiU i l'abstenció del principal grup de l'oposició, el PSC, que li va fer suar el suport passiu.

Un cop aclarit el gruix dels dirigents de CiU que integraran el gabinet de l'executiu, falta l'elecció llargament repetits "millors" que no militin ni a Convergència ni a Unió. Artur Mas ha proposat encapçalar el Departament de Cultura al socialista Ferran Mascarell, que ja va ser conseller de Cultura de Pasqual Maragall i últimament s'havia allunyat de la cúpula del PSC i amenaçava amb disputar la candidatura de l'alcaldia de Barcelona a Jordi Hereu. Seria aquesta una de les moltes condicions posades pel PSC per abstenir-se i facilitar la seva investidura? El tripartit és mort, visca la sociovergència encoberta.

El primer repte d'Artur Mas és, com tothom sap, aconseguir un nou pacte fiscal, buscar l'eternament idolatrat concert econòmic, que des del govern d'Espanya ja han dit que no serà, però més urgent crec que és aturar les contínues fustigacions de l'infame Tribunal Suprem al poble de Catalunya, fer-nos respectar. Com es diu, el temps dirà, però un cop més, veure Mas cantar l'himne de Catalunya, em sembla un bon senyal, veurem què passa, pitjor no pot anar.

Krusty

Varekai

Dimecres passat vaig tenir el plaer d'assistir a l'enorme carpa muntada per el Cirque du Soleil a la zona de Diagonal Mar de Barcelona per veure l'espectacle Varekai, amb tanta sort que les invitacions varen resultar ser seients de tercera fila ben centrats.

Personalment, em va semblar molt espectacular, com sempre son els muntages de Cirque du Soleil, i sobretot amb molt bon ritme. Acostumat a excessos poètics i visuals en anteriors espectacles que alenteixen el show, Varekai em va semblar tenir un ritme més alt de l'habitual i donar prioritat a l'espectacularitat per davant de la bellesa conceptual. He pogut veure tots els espectacles d'aquesta companyia que han fet fins ara a Barcelona i definitivament puc afirmar que fins al moment és el que més m'ha agradat en conjunt.

Estrenat a Montreal l'any 2002, el títol de l'espectacle, Varaki, significa en llengua romaní, la llengua dels nòmades, "on sigui" i esta basat en el mite grec d'Ícaro, al que se li fongueren les ales per volar massa a prop del sol. Cal destacar-ne la música, totalment en directe, que li dona aquest to exòtic alhora que místic tant caracteristic, així com la extrema vistositat del vestuari colorista.

Com sempre, l'únic problema de l'espectacle del Cirque du Soleil és el preu de l'entrada i de qualsevol consumició, arribant a cobrar cinc euros per una aigua. Apart d'això, la resta és com sempre una meravella, us el recomano efusivament si us ho podeu permetre.

Krusty

diumenge, 26 de desembre del 2010

Bola de drac

Què dir de la mítica sèrie japonesa de la infantesa Bola de drac, originalment Dragon Ball, que va esdevenir per mi i la meva generació una inesgotable font d'inspiració, experiències, valors i hores i hores d'entreteniment.
El títol de la sèrie, Bola de drac, es basa en set esferes màgiques que estan repartides per tot el món que quan s'ajunten totes, es poden utilitzar per invocar el drac Shenron (Xèren), que confereix un desig a qui les ha ajuntat. Després que el desig s'ha complert, les boles es reparteixen de nou per tot el món i són convertides en pedra i inerts durant un any. Aquest comença sent l'argument principal per acabar desenvolupant tota la sèrie al voltant de la vida de Son Goku i les seves aventures. 
Sembla que fos ahir quan un petit i rabassut Son Goku campava solitari amb la seva cua de mono per sorprenents mons fantàstics nascuts de la privilegiada ment dels creador d'anime per excel·lència, nascut el 1955, Akira Toriyama. Junts el varem veure créixer, evolucionar, riure, patir i estimar, però sobretot lluitar. Lluitar contra una infinitat de personatges malvats en eterns combats èpics en defensa del destí de la raça humana, sempre de forma honesta i amb l'esforç i el coratge com a armes principals, i sovint amb l'ajuda dels seus amics però sempre deixant clar que al final és un mateix, sol, el que ha d'afrontar les pròpies batalles. També cal destacar el com reflectia el fet que qui avui pot ser el teu pitjor enemic, també pot ser un gran aliat o amic el dia de demà si un sap perdonar, per que al final, com va dir Kennedy, tots habitem aquest petit planeta, tots respirem el mateix aire, tots volem un futur millor per als nostres fills i tots som mortals, mentre el drac Shenron no digui el contrari.
La sèrie que a tots en va enganxar es va emetre al nostre país per primera vegada el 15 de febrer del 1990 a Televisió de Catalunya, que en va emetre només els 26 primers capítols, provocant immediatament massives peticions perquè se n'emetessin més. El que va fer la televisió va ser re-emetre els capítols antics i afegir-hi cada vegada una temporada, passant per Bola de drac Z, de manera que hi va haver repeticions fins l'any 1999, creat l'efecte de ser una sèries pràcticament maratoniana i elevant-la a la categoria de mite. A partir del 1999 es va emetre Bola de Drac GT i després la sèrie sencera per última vegada arribant fins a l'any 2001, i complint així més de 10 anys de retransmissió de l'exitosa sèrie al nostre país. Tota la sèries està basada en el còmic manga de Bola de Drac que es va publicar de manera continuada durant 11 anys, de 1984 a 1995.
Evidentment no puc deixar de mencionar l'immensa quantitat de màrqueting, jocs i sobretot tràfic de fotocòpies derivats del fenomen Bola de drac a Catalunya, als que tots varem dedicar moltes hores en la joventut, a pesar de la ínfima qualitat i representativitat de la recent pel·lícula sobre la famosa saga, anomenada Dragon Ball Evolution, que passarem per alt per que el mite ho mereix. Ara pels nostàlgics, aquí teniu la "intro" clàssica:
Personalment, no oblidaré mai una sèrie que estic segur que em va marcar, encara que no puc arribar a ser conscient de fins a quin punt, i només espero que el dia de demà els nens tinguin un exemple que seguir ni que sigui llunyanament proper al nivell de Bola de drac en quant a valors i missatge.

Krusty

Espai sense fum

A partir del 2 de gener, els clients de bars i restaurants respiraran lliures de fum i fins i tot estarà prohibit encendre un cigarro a prop d'un hospital, dins un parc públic o al voltant d'un centre escolar i en espais d'oci infantil. El Congrés va donar dimarts el sí definitiu a la versió més restrictiva de la llei del tabac que només permet fumar als clubs de fumadors, a les presons, als centres psiquiàtrics per a pacients de mitjana o llarga estada i en residències per a discapacitats, que podran fumar en sales habilitades.

La ministra de Sanitat, Leire Pajín, va afirmar que aprovant aquesta llei "s'està fent història" perquè és "tremendament important i necessària per a la societat". Amb la llei es va descartar definitivament el permetre espais de fumadors als locals dedicats al joc, com bingos i casinos, i indemnitzar els empresaris de l'hostaleria que el 2005 van adequar els seus negocis per separar fumadors i no fumadors, però sorprenentment el Congrés sí que ha mantingut la proposta de CiU de poder vendre tabac a les gasolineres.

Hem de tenir en conta que el tabac és la primera causa de mort prematura i de malaltia a la Unió Europea, i per això ja l'any 2009 la Comissió Europea va adoptar una resolució en què recomanava a tots els estats membres que, en l'horitzó de l'any 2012, introduïssin lleis per protegir els ciutadans de l'exposició al fum del tabac. I és que el preu del tabaquisme no només es mesura en milions d'euros de despesa sanitària i de pèrdua de productivitat. El cost més dramàtic del tabaquisme és el que es paga en vides humanes. Cada any moren més de 9.000 persones a Catalunya per aquesta causa. Una cada hora. 8.670 d'aquestes defuncions es deuen al tabaquisme actiu i unes 700 més, al passiu, segons dades del Departament de Salut que relacionen 25 malalties directament amb el tabac. Amb l'entrada en vigor de la nova llei antitabac, les autoritats sanitàries esperen que les noves restriccions es tradueixin en un descens del nombre de víctimes mortals pel tabaquisme com ja va passar al 2006, el primer any d'aplicació de l'actual norma, quan el nombre de defuncions atribuïbles al tabac es va reduir significativament. Actualment, un 28% de la població adulta encara és fumadora (un 30,6% dels homes i un 25,5% de les dones), però la tendència va clarament a la baixa des dels anys 80. 

Així que ja sabeu, als que encara fumen, més incomoditats, als que no, més tranquil·litat, i als ex-fumadors com jo, menys provocacions, que sempre s'agraeix. Però que no es preocupin massa els fumadors, ja que quan he estat recentment a Anglaterra o Itàlia, on per exemple no es pot fumar a cap bar, és normal trobar un gran grup de gent a la porta dels locals amb les consumicions a la mà, xerrant i fent una cigarreta sense cap complex i a més aprofitant per relacionar-se entre ells. Un altre tema serà com te previst afrontar l'estat el problema del soroll al carrer a les portes de bars o locals, que avui en dia ja és un problema, un cop s'apliqui la nova legislació, però això és serà un altre tema.

Krusty

dissabte, 25 de desembre del 2010

Bon Nadal

Per ser avui un dia tant assenyalat, només us vull desitjar a tots un molt bon Nadal i deixar-vos aquest video excepcional, per els encara que no l'hagueu vist, anomenat THE DIGITAL STORY OF THE NATIVITY:



Molt bon Nadal a tots!

Krusty

divendres, 24 de desembre del 2010

Resultats enquesta "Acceptaríes que CiU pactés amb el PP al govern d'Espanya?"

Ja han passat dues setmanes, i tenim ja els resultats definitius de la quarta enquesta del bloc que vaig prolongar una setmana més a l'espera de més participació. En aquesta ocasió la pregunta era Acceptaries que CiU pactés amb el PP al govern d'Espanya?
Resultats:
-SI: 5 vots (38%)
-NO: 8 vots (61%)
Vots totals: 13.

Dels resultats podem extreure que aquests tema encara es molt llunyà i per tant és normal que la resposta no sigui massiva, falta veure encara si en Zapatero aconsegueix mantenir la cadira per poder arribar a imaginar un escenari on CiU i PP es plantegessin pactar a Espanya. Tot i així, la resposta majoritària ha estat el no, i és que aquest tipus de pacte és el que va provocar la davallada final de Jordi Pujol, i per tant podríem creure que el senyor Mas n'ha pres bona nota. El que potser veurem abans és algun tipus de pacte PSOE - CiU a l'estil del que manté actualment Zapatero amb el PNB, que ha reportat grans beneficis al País Basc.

Bé, simplement agrair la participació, no dubteu en opinar a la següent enquesta que és certament menys transcendent però si que pot crear més pol·lèmica que aquesta per el seu caràcter lúdic. Per acabar, què us ha semblat el missatge del Rei? Era broma, ni l'he vist ni m'interessa. Em despedeixo finalment desitjant-vos a tots una molt feliç nit bona en agradable companyia.

Krusty

Indiana Jones al PC als anys 90

Avui vull recordar dos clàssics de les aventures gràfiques per ordenador de quan érem jovenets, es tracta dels dos grans èxits Indiana Jones and the Last Crusade i Indiana Jones and the Fate of Atlantis, on personalment vaig passar més hores de les que probablement es requerien estrictament per acabar-se'ls, però em van deixar molt bones sensacions que no he oblidat.

Evidentment els dos jocs eren de LucasArts, el primer posat a la venta l'any 1989 i el segon al juny del 1992,  així que com ja sabreu m'estic referint a l'època pre-internet, que molta gent no ha conegut. Els dos títols varen formar una excel·lent saga entre les aventures gràfiques de l'època. Així com en la primera tenia l'encant de que pràcticament refeies la pel·lícula del mateix títol, la segona era una aventura nova que amagava un mon completament desconegut i ple de sorpreses i reptes i és considerada encara com una de les millors aventures gràfiques per molts dels nostàlgics del gènere.

Estic segur que molt de vosaltres vareu gaudir dels viatges, trencaclosques, diàlegs, i baralles d'aquestes aventures gràfiques excepcionals. Cal destacar que Indiana Jones and the Last Crusade, per exemple, va ser la primera en afegir les opcions de "mirar" i "parlar", que posteriorment varen convertir-se en imprescindibles per a tots els jocs del gènere, així com també va incorporar l'opció d'acabar el joc de diferents maneres, trencant així amb el mite de que les aventures gràfiques només es podien jugar una vegada.

Personalment recordo amb molt d'entusiasme, il·lusió i emoció aquells moments de solitud en que, després de revisar totes les opcions possibles una vegada i una altra, i estar encallat tement-te que mai te'n sortiries, potser fins i tot després d'un parell de trucades infructuoses a amics, topaves per casualitat amb un detall que no havies vist que de sobte et permetia continuar l'aventura amb eufòria. Suposo que justament Indiana Jones and the Last Crusade i Indiana Jones and the Fate of Atlantis varen coinicidir per mi tant en el moment perfecte com amb la dificultat adequada per l'edat que tenia en cada una, i per això en tinc tant bons records.

Son records que et queden i reptes que mai son com els d'abans, encara que les aventures gràfiques d'avui dia poden ser probablement igual de gratificants i segur que més espectaculars, llàstima que no tinguem ja el temps per gaudir-les, ni l'inocència per emocionar-nos, com teniem aleshores.

Krusty

dijous, 23 de desembre del 2010

Estudiants connectats

El debat sobre la conveniència o no de que els alumnes puguin accedir a les xarxes socials a les aules té posicions ben diferenciades entre els docents dels instituts adscrits al programa Educat 1x1, on cada alumne té un "labtop" personal a classe.

El Departament d'Educació ha decidit bloquejar la descàrrega de continguts i l'accés a les xarxes socials després de fer públic un informe que constata que més del 75% del tràfic d'internet a les aules correspon a portals que no són estrictament educatius, cosa que era totalment previsible.

El més visitat és el de Softonic, dedicat a la descàrrega legal de continguts, inclosos els educatius, però l'anàlisi en profunditat del comportament dels alumnes evidencia que les descàrregues de jocs ocupen “un lloc preeminent” i per això el Departament d'Educació ha bloquejat l'accés a Softonic. En el cas d'Adobe i Windows Update, que s'usen per baixar actualitzacions de programes, només se n'ha limitat l'accés si la infraestructura no permet canviar la configuració perquè no saturin la connexió. Tot i no superar el 10% del trànsit total, Educació també ha bloquejat, per defecte, les xarxes socials, però a diferència de les pàgines de descàrregues, els centres que ho sol·licitin podran tornar a tenir accés a Facebook i Twitter. Respecte a les xarxes socials, el professor Lluís Tomàs de l'institut Martí i Pol, per exemple, és partidari d'utilitzar-les i posa com a exemple que ell penja deures al Facebook. Evaristo González, director de l'institut Torre del Palau, va més enllà al afirmar molt intel·ligentment que “Hem d'explotar que tots els estudiants estan al Facebook”.

Personalment, igual que fan molts pares avui en dia, és millor deixar que els alumnes es connectin a Facebook i que el mestre també s'hi connecti, per poder així tenir un control molt més acurat de quin ús en fan aquests, sinó, els estudiants, que avui en dia se les saben totes, trobarien igualment la manera de connectar-s'hi a classe però en canvi seria sense cap control per part del personal docent. El futur està en que els mestres facin us de totes les eines que tenen al seu abast més que no pas aplicar prohibicions als alumnes que no fan més que allunyar-los de qui els hauria de ser proper i només pretén que aprenguin i es formin com estudiants i com a persones.

Krusty

Esmolem ben bé les eines

La desagradable sentència del Tribunal Suprem, que pretén obligar la Generalitat a “reintroduir” el castellà a les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa al català en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori”, ha estat la notícia del dia a la majoria dels diaris d'avui. I és que és un dels cops més durs que hem rebut com a país des de fa anys, i va contra un punt clau per a la supervivència del català al nostre país, l'immersió lingüística.

Avui mateix, en la segona volta del debat d'investidura, Artur Mas ja ha hagut de replicar a la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, que li ha etzibat, en castellà, que "el poble de Catalunya parla català i castellà" i l'ha instat a "complir les sentències", en clara referència a la del TC sobre l'Estatut i al cop del Tribunal Suprem a la llengua. El futur president ha deixat ben clar que no creu que sigui generalitzable a tot el sistema educatiu, sinó que "és una sentència adreçada a uns casos molt concrets i particulars". "Hi ha molt poques famílies a Catalunya" que hagin triat el castellà per a l'escolarització dels fills. I ha afegit que els castellanoparlants "veuen en la immersió la possibilitat, segurament única, que quan els nens i nenes siguin persones adultes estiguin plenament integrades en un país amb una cultura de 800 anys d'història", arrancant una ovació dels diputats de la cambra legislativa catalana.

El PP, que ha celebrat la resolució com una victòria, ha advertit del risc de "tornar a tenir un Govern que no compleixi les sentències". Però el grup mixt, cada part per la seva banda, ha anat més lluny, Ciutadans, també exultant amb la sentència, dóna per morta la immersió i celebra el que considera la consagració del bilingüisme, fins al punt d'amenaçar que demanarà que Artur Mas sigui "inhabilitat" judicialment si no acata la resolució del Suprem en el sentit de reformar el sistema lingüístic de l'ensenyament obligatori. Per la seva banda Solidaritat Catalana per la Independència, també interpreta que la immersió s'ha acabat, pel grup de Joan Laporta, només queda la possibilitat d'anar cap a la independència o aplicar, com una derrota, la sentència. Segons el diputat de Solidaritat i jurista Alfons López Tena, aplicar aquesta resolució no és limitar-se a resoldre els casos de les tres famílies demandants, com afirmen CiU i PSC, sinó que afecta tot el sistema. Tot i així, Oriol Pujol, de Convergència, explicava ahir que la sentència del Tribunal Suprem no fa trontollar la immersió lingüística a l'escola per què "el Tribunal Suprem no té jurisdicció per anul·lar lleis de rang autonòmic o estatal", sentenciant amb un "No renunciarem a la immersió".

Cal destacar també els resultats de dues enquestes que fan avui els diaris ARA i AVUI:

Una vegada més es demostra que els atacs a Catalunya no fan més que evidenciar la necessitat, cada vegada més urgent, de deslligar-nos d'un sistema que no respecta la nostra cultura i emprendre el nostre propi camí. No ens deixen cap altre opció ni tampoc la volem.

Tampoc puc evitar pensar si l'anunciat suport del PSC perquè Mas sigui investit president, a la segona ronda del debat d'investidura, pot ser la causa de la cautelosa reacció de CiU a la sagnant agressió del Tribunal Suprem cap a Catalunya. No oblidem que les retallades del Estatut varen venir tant per part del PP com del PSOE, i per tant el PSC és responsable en part del merder en que ara ens trobem, i així ho hauria d'expressar el futur President, si no té les mans lligades per el recent pacte.

Companys, ara és hora d'estar alerta, hem de reaccionar com a poble, i personalment ho faré manifestant-me a la Plaça Sant Jaume, ja que visc a Barcelona, avui dijous a les 20h en defensa de la meva llengua i la meva cultura. Els que us sentiu agredits, els que esteu decebuts, els que noteu la ràbia, els que no us agrada que ens trepitgin, els que estigueu farts, els que volgueu fer-hi alguna cosa, els defensors de la terra i els que estimeu aquest país, us podeu manifestar davant els vostres respectius ajuntaments per què se sàpiga que no acceptarem que aquesta gent ens torni a imposar la seva llengua tants anys després, ni a nosaltres ni molt menys als nostres fills.

Krusty

dimecres, 22 de desembre del 2010

Espanya ataca ara les escoles de Catalunya!

El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat adaptar el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament i l'insta a considerar el castellà la “llengua vehicular” en l'educació. Consideren els magistrats que el sistema català s'ha d'adaptar a la “nova situació creada” per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

Aquesta és la resposta que dóna l'alt tribunal a les demandes de tres famílies, anul·lant la decisió del Superior de Catalunya al 2008, que van demanar escollir la llengua en que s'educava els seus fills i la 'reintroducció' del castellà de manera 'proporcional i equitativa' respecte el català. En tres sentències, el Tribunal Suprem ha afirmat que l'escola “ha de preguntar per la llengua habitual” de les famílies i anuncia que la Generalitat haurà d'adaptar el sistema d'ensenyament per garantir la presència del castellà de manera "equitativa" respecte del català. Pel Tribunal Suprem, a Catalunya “normativament s'exclou al castellà com a llengua vehicular", i per això “el castellà queda reduït a llengua d'estudi, però no és llengua vehicular o docent”. 

El tribunal al·lega també que “la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial”. Els jutges també els donen la raó pel que fa a les comunicacions i apunta que les escoles s'hauran de dirigir en castellà als alumnes i les seves famílies sempre que aquestes ho sol·licitin així.

La Candidatura per la Unitat Popular (CUP) ha estat una de les primeres formacions polítiques que han reaccionat a les tres sentències del Tribunal Suprem per “denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols i reivindicar la independència dels Països Catalans”. La CUP també crida a reunirr-se davant dels ajuntaments de tots els Països Catalans demà dijous 23 de desembre a les 20h en considerar que les sentències “són un atac contra el poble català, la seva llengua i contra el seu sistema educatiu”, fet que considera “un greu i perillós retrocés democràtic”, i és que ho és. Per la seva banda, Convivencia Cívica Catalana (CCC), plataforma descaradament en contra del català, ja ha assegurat, deixant-se endur per l'eufòria espanyolista, que s'apropa el “principi de la fi del sistema d'immersió lingüística”, model escolar vigent des de fa 30 anys, així com la restauració del "principi de legalitat en la llibertat lingüística".

Aquest és l'últim regalet que ens deixa la gran associació Montilla - Zapatero i les seves violacions a l'Estaturt abans de marxar, intentant atacar el català on més mal fa, a les escoles. Com que a nosaltres no ens poden canviar ara volen els nostres nens, i tot, com sempre, instigat per gent que viu entre nosaltres aprofitant-se de la nostra tolerància sense voler cedir ni un centímetre en els seus ideals espanyolistes i castellanistes. Ara volen carregar-se un model d'integració lingüística d'èxit demostrat que només intenta, sense aconseguir-ho, apropar el nombre de catalanoparlants al de castellanoparlants que hi ha per aconseguir si és possible la igualtat.

És per tots aquests atacs i humillacions que als que pogueu i cregueu que ho heu de fer, us emplaço, com ha convocat la CUP, a manifestar-nos davant dels ajuntaments arreu de Catalunya, no en contra d'"aquesta gent", sinó a favor de la nostra llengua, demà dijous 23 de desembre a les 20h. Ja ni ha prou de que ens trepitgin i se'n riguin de nosaltres. Per els nostres fills, per la llengua catalana i per Catalunya.

Krusty

Laporta al Parlament de Catalunya

Ahir el líder de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, va parlar des del púlpit del Parlament de Catalunya i, en el seu debut oficial, va remarcar que introduirà el debat sobre la declaració d'independència de Catalunya al Parlament "des del primer dia" i "estarà present a cada sessió parlamentària fins que no assolim l'estat propi".
Laporta es va mostrar poc confiat en la proposta estrella d'Artur Mas, el concert econòmic, tot dient que "fa flaire d'anar a Madrid, fracassar i tornar amb la cua entre les cames, tornant així al victimisme de sempre". "Ja n'hi ha prou d'anar a Madrid a pidolar, i això és un atemptat a la intel·ligència dels catalans". El futur president de la Generalitat li va contestar, el mateix dia que es coneixia que 43 dels 62 diputats de CiU es declaren independentistes, que al Parlament "s'ha de parlar de més coses que no són la independència de Catalunya" al mateix temps que advertia a Laporta que la seva proposta d'independència unilateral pot portar a la "frustració" en el cas que no s'assoleixi. Personalment em sona a "por al fracàs", cosa que és perfectament comprensible venint d'un home que ha hagut de guanyar les eleccions tres vegades seguides per poder arribar a ser el pròxim President de la Generalitat, se li ha d'entendre.

Però el millor de tot ha vingut quan Mas, al començar a respondre a la intervenció de líder de Solidaritat Catalana, ha volgut puntualitzar que "com a nou membre del Parlament", Laporta s'havia oblidat de saludar l'encara President Jose Montilla, a la qual cosa Laporta ha contestat que s'havia preparat per moltes coses i certament potser per ser novell havia oblidat aquest detall, això sí, després d'un altre atac a la figura de Mas. Semblava ja el pati del col·legi, i només és el primer dia de l'excèntric líder polític expresident del Barça, m'encanta.

Pensareu que la política ha de ser seria i respectable, direu que en Laporta no té la formació ni la dialèctica necessàries per ser al Parlament, us queixareu que hi és per haver estat on ha estat, i tindreu tota la raó. Però ja hem vist on ens porta la demagògia, la corrupció i l'ineficàcia de la classe política que hem tingut fins ara, potser és moment de trencar la baralla i fer una mica de rebombori. De fet, si en Laporta és al Parlament, no és per la seva fama de triomfador de quan era al Barça, hi és per que els que hi eren abans que ell no han estat prou bons per a molts votants, han demostrat no ser capaços de respondre a les necessitats d'un poble que segueix oprimit en quant a llibertat per molt que mani la dreta propagandística o l'esquerra amb memòria històrica. És la gestió dels propis polítics la que ha obert les portes del Parlament a un home com en Joan Laporta, i ara que hi és, espero que es faci sentir en nom de la independència, i no la independència reflexiva, educada i racional, sinó la que és pur sentiment i neix de la irrefrenable necessitat primària de ser lliures. 

Personalment, preveig una legislatura força interessant o com a mínim amb la presència de paraula "independència", de forma molt més contínua i persistent que mai, ressonant pels passadissos del Parlament. I això em sembla perfecte, prou de la coneguda prudència d'Esquerra Republicana, que de tant políticament correctes varen arribar a oblidar que ser un estat propi és un dret que tenim com a poble i un deure que hem d'exercir com a nació. Visca Catalunya ...

Krusty

dimarts, 21 de desembre del 2010

Foc amic a discreció, Emilio Perez de Rozas

L'incendi provocat per Mourinho amb les seves crítiques als dirigents del club per no defensar l'equip davant les injustícies arbitrals ha posat de cap per avall el Madrid. Sobre això, m'ha agradat llegir avui a El Periódico el recull que fa el gran barcelonista Emilio Perez de Rozas de les patacades que li han caigut a 'Mou' arrel del seu enfrontament amb Florentino Pérez, i he optat per reproduir-lo.

"Foc amic a discreció" per Emilio Perez de Rozas, El Periodico 21/12/2010
"«Només espero que Florentino Pérez no li permeti a José Mourinho creure's que està per sobre del Reial Madrid», va clamar Roberto Palomar a El partido de las 12 de la COPE. «Qui cregui que Mourinho ha fet tot això, ha muntat aquest embolic, sense saber-ho Florentino està molt equivocat», va postil·lar José Joaquín Brotons a la mateixa antena i va afegir amb visió de la jugada: «Florentino ha viscut en la urgència i ara viu a urgències». I Brotons va recordar que Mou farda de parlar amb Florentino cada dia «quan Pellegrini no es va entrevistar mai amb el president, mai». L'atreviment de Mou, la seva des-caradura a l'hora de despatxar un partit horrible i el seu pols a Jorge Valdano, director general del Reial Madrid, van provocar ràfegues de foc amic a les tertúlies blanques de la matinada. Ningú va pensar que mortals: «Florentino no s'atrevirà a tocar Mourinho», va dir Manolo Lama a El Larguero, de la Ser.
«Mourinho està intentant apunyalar Valdano, li està buscant les sabatilles i l'error», va comentar Alfredo Relaño a la Ser, «és que Florentino està posant el club a les seves mans, renunciant a tots els valors que distingeixen el Madrid, club que s'està macarronejant a passos de gegant».
Pot ser que el més contundent fos Lama, encara a la Ser. «Mourinho ha perdut el cap. Florentino comet un error immens al donar-li tant de poder al Madrid. A Mourinho, amb un comportament que perjudica la imatge del Madrid, que s'ha anat convertint en un club antipàtic, l'hi permeten tot. Han deixat la institució a les seves mans i això és molt fort».
Paco González, a la COPE, va assegurar que Valdano ho té molt complicat «perquè el dia que va accedir a presentar Mourinho va acceptar pop com a animal de companyia». I Palomar va postil·lar: «El que li està passant ho porta en el preu».

José Ramón de la Morena, que va insistir que el vestidor està fraccionat en dos clans, el portuguès i l'espanyol, va donar a entendre, a la Ser, que «Florentino sempre recolzarà Mou perquè ell el que volia era un capatàs»."

I és que realment quan Mourinho va dir que el 5-0 del Barça era fàcil de pair, mentia, i ara s'està veient. Molts dels que fins no fa gaire li reien les gràcies i beneïen el seu mètode encara que impliqués moltes renúncies i algunes enemistats, finalment li han posat la creu. Tot i així, no penseu en cap moment que el desafiant entrenador va actuar sense pensar, una vegada més, Mourinho va demostrar diumenge que domina perfectament els temps ja que sabia que l'endemà es trobaria cara a cara amb Florentino i Valdano en l'habitual dinar de Nadal amb les plantilles de futbol i bàsquet. Sembla que preveient les crítiques per el joc de l'equip va optar per allò es diu, i que els seus equips no practiquen, que la millor defensa és un bon atac. El resum és que Mourinho denuncia un complot i exigeix al president, saltant-se la figura de Valdano, que el recolzi en aquesta nova creuada suïcida i aconsegueix així que es parli de tot, menys de futbol, encara que sigui per criticar-lo a ell, i no al trist joc de l'equip, des de la pròpia caverna mediàtica madridista. Brillant un cop més "ese portugués".

Krusty

No al tancament de webs

Siguem clars, segur que tots us vareu adonar que més d'una vintena de llocs web de l'Estat espanyol dedicats a la descàrrega i intercanvi d'arxius i programes van tancar aquest diumenge el servei com a protesta davant la possible aprovació, dimarts vinent al Congrés dels Diputats, de la normativa coneguda com a llei Sinde, anomenada així per la Ministra de Cultura que la promou, Ángeles González-Sinde, que permetria que el govern estatal bloquegés, mitjançant una autorització judicial prèvia, els serveis d'internet que poden vulnerar la propietat intel·lectual i els drets d'autor. És a dir, les webs d'on ens baixem sèries i pel·lícules!
Cinetube.es, foro.cinetube.es, seriesyonkis.com, peliculasyonkis.com, pordescargadirecta.com, divxonline.info, veocine.es, seriespepito.com, cinegratis.net, gamestorrents.com, mydescarga.com, subtorrents.com, peliculas21.com, series21.com, pelitube.net i El Rincón de Jesús han estat alguns dels llocs participants en aquesta iniciativa, que en gran part dels casos redirigien a un text explicatiu del motiu del tancament tots els usuaris que volien accedir als seus continguts. El text deia: “Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs” i redireccionava a la pàgina de No al cierre de webs. Sense cap opció de baixar els esperats nous capítols de les nostres sèries preferides.

Els participants en aquesta acció afirmen que la llei Sinde respon als interessos de la indústria audiovisual nord-americana, que evidentment no vol seguir produint sèries que la gent veu gratis a internet, i demanen que es retiri. La normativa inclou la creació d'una comissió que rebrà les denúncies dels afectats per la pirateria, comprovarà la vulneració de drets i sol·licitarà el tancament o bloqueig d'una pàgina. Consumidores en Acción ha enviat prop de 30.000 signatures als parlamentaris rebutjant la normativa. Sota el lema "Si és legal és legal", un manifest demana que els diputats "no aprovin una norma elaborada en contra dels interessos dels ciutadans per afavorir un poderós lobby, les multinacionals nord-americanes, amb un model de negoci caducat que no vol reconvertir-se". Responsabilitzen els Estats Units com a “incitador” de l'aprovació de la mesura, perquè “ha pressionat i trepitjat la sobirania nacional espanyola” per tirar endavant el tancament de webs. “És una imposició estrangera per aconseguir una internet submisa i acceptable”, destaquen.

La protesta més efectista va ser la que ahir a les sis de la tarda va col·lapsar els portals de partits com ara el PP i CiU. El web del PSOE va resistir, tot i ser l'objectiu principal de l'atac.Els partits polítics també van rebre trucades, correus electrònics i cartes de protesta fruit de la iniciativa impulsada per l'Associació d'Internautes. Lluny de fer-se enrere, els creadors de la proposta van amenaçar que si no es tira endavant la llei Sinde, o si hi ha una forta retallada, reclamaran a la UE que es persegueixi els usuaris, tal com es fa a l'Estat francès i el Regne Unit. Tot i les amenaces, el que no podem oblidar és el que justamnet remarcava Víctor Domingo, des de l'Associació d'Internautes, que va reiterar que la llei vol aconseguir per decret el que les entitats gestores dels drets d'autor no han aconseguit per la via judicial: “Els webs objecte de la normativa ja han estat denunciats però cap jutge els ha tancat”. Una gran veritat.

Personalment, estic en contra de la prohibició i tancament d'aquestes webs que tant apreciem els addictes a sèries i pel·lícules "gratis a la carta", però haig de dir que veure-hi quelcom més que un pur afany recaptatori em sembla en pel exagerat. Per mi el tema és que ells volen cobrar per les sèries i pel·lícules que fan, i en les que han invertit diners amb l'única intenció de recuperar-los i guanyar-ne, i nosaltres les volem gratis. Passar d'aquí a una conspiració americana per dominar la xarxa em sembla un pel fort. Això sempre ha funcionat igual, ells intenten cobrar pel seu treball i nosaltres intentem evitar de pagar, em semblen perfectament naturals i inherents a la raça humana tant una cosa com l'altra. 

El joc és el que sempre ha estat, per poder seguir gaudint de tot això gratuïtament simplement haurem de ser, una vegada més, més llestos que ells, aquesta és la bellesa de tot això. Companys serie-adictes sense calers, no dubteu que aprovaran la llei evitar el que veuen com una pèrdua de diners, però facin el que facin, tornarem a trobar la manera de veure gratis les millors sèries i pel·lícules, mentrestant, ja sabeu: No al cierre de webs

Krusty

dilluns, 20 de desembre del 2010

Alta velocitat Barcelona - París per al 2020?

El primer tren d'alta velocitat (TAV) procedent de Catalunya, que va sortit puntualment de Figueres, va arribar a París amb un lleuger retard de 15 minuts respecte l'hora programada, completant el trajecte en poc menys de sis hores. Els passatgers varen destacat la comoditat del tren de l'operadora francesa SNCF, que circula a una velocitat variant, en funció del tram, entre 200 i 320 quilòmetres per hora.

El viatge entre Barcelona i Figueres es va fer en un tren Avia –amb parada a Girona– que va transportar 450 passatgers (entre aquests, més de mig centenar de periodistes) que van ser acomiadats a l'estació barcelonina per l'alcalde Jordi Hereu, únic representant institucional. A la nova estació de Figueres es fa transbord als trens d'alta velocitat de la companyia francesa situats a l'altre costat de l'andana. A partir de Figueres el trajecte és per la nova línia. En menys de mitja hora el tren uneix Figueres i Perpinyà i, en cinc hores i quaranta cinc minuts, amb París. Al primer tren que va travessar els Pirineus també hi van viatjar representants de Renfe i de la companyia francesa SNCF que van explicar que des del passat 23 de novembre, quan es va iniciar la venda de bitllets, se n'han venut 4.051 pel trajecte Barcelona-París i esperen arribar als 300.000 viatgers durant l'any 2011. A la banda catalana, la connexió no serà completa almenys fins el 2012, quan està previst acabar els túnels urbans de Barcelona i Girona. Fins llavors, els viatgers que vulguin anar a Montpeller, Lió o París des de Barcelona, hauran de fer transbord a Figueres.
Evidentment l'estrena de la nova línia és una gran notícia per al país, però no podem oblidar que arriba amb anys de retard, fet que ha comportat costos econòmics addicionals importants. Mentre que el sector privat complia els terminis escrupolosament, ja fa gairebé dos anys que l'empresa privada TP Ferro va acabar el tram fronterer que inclou el túnel del Pertús, el sector públic només ha anat acumulant un retard rere l'altre, i això ha obligat a pagar a la constructora una compensació de 128 milions d'euros que han sortit de la butxaca de tots plegats. Aquests retards i costos addicionals fan encara més indignant que l'arribada del TAV fronterer coincideixi amb l'estrena de la línia entre València i Madrid, línia que uneix les dues ciutats en 95 minuts i que no es pot justificar des del punt de vista econòmic, i demostren que al Govern d'Espanya no li ha interessat apostar per la connexió amb Europa, que és el futur, sinó per un sistema radial i centralista per enllaçar amb Madrid, que és el passat.

Si tenim en conta que el primer tren directe entre Barcelona i París, que era un Talgo amb llits i el primer amb els eixos de mida variable per poder circular per les vies catalanes i franceses indistintament, va ser estrenat el 1974, i que des que va ser plantejada per primera vegada el 1984 pel primer govern de Jordi Pujol, la connexió amb ample internacional ha estat una de les principals reivindicacions catalanes, podem concloure que la connexió de Figueres amb Perpinyà arriba tard, i que haver d'esperar al 2020 per a connectar París i Barcelona amb alta velocitat és francament injust. Es per això que l'entrada en servei del túnel es va fer ahir de manera semiclandestina, amb l'única presència oficial dels alcaldes de Figueres i Perpinyà, ja que cap autoritat espanyola ha volgut ser present en una inauguració d'una obra que s'ha retrassat repetidament per motius polítics totalment en contra del criteri purament econòmic.
I després en Zapatero es passeja per Europa "fardant" de que Espanya té més alta velocitat que cap altre país, que és cert, fent veure que ningú s'adona que si l'estat espanyol té més TAV que altres països és per que aquí s'ha seguit erròniament un criteri polític més que no pas econòmic alhora d'instal·lar línies d'alta velocitat impossibles de rendibilitzar. A la resta de països en canvi, l'alta velocitat s'ha usat únicament en línies entre grans nuclis urbans que garanteixen la viabilitat econòmica de la descomunal inversió, és per això que l'estat espanyol és el país amb més alta velocitat d'Europa. Que li preguntin a la Cancellera Merkel, que ha vist com amb els diners de la Comunitat Europea es finançaven línies innecessàries a la península que ara permeten a ZP treure pit de forma malintencionadament inconscient. Un cop més, Espanya és el capdavanter europeu, en aquest cas, en malversació de fons comunitaris.

Krusty

Rècord de recaptació de La Marató de TV3

La Marató de TV3 va desafiar la crisi i va tancar ahir 15 hores de programes amb un rècord absolut de recaptació, 7.246.114 euros, la xifra més alta mai aconseguida durant el temps d'emissió de l'espai solidari, que fa preveure una recaptació final superior als 8.712.000 euros recaptats l'any 2004 un cop conclosa totalment la recaptació. Aquest any La marató es dedicava a las lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
Aquest matí a El Mon a RAC1, Mònica Terribas, directora de TV3, destacava la importància de que en el pitjor moment de la crisi, i amb una malaltia no majoritària, s'hagin aconseguit aquests increïbles resultats en donatius que demostren l'esperit solidari de Catalunya, que ha qualificat de "patrimoni d'aquest país".
D'entre moltes altres col·laboracions i més de 1.200 activitats organitzades per iniciativa ciutadana, destacar la feta per un grup de pilots catalans de diferents disciplines, encapçalats per Isidre Esteve, que va quedar paraplègic durant una competició el 2007 i que va aportar el seu testimoni al programa, l'aparició de Dani Alves per fer entrega de la seva samarreta del 5 a 0 signada a la Irene, una nena afectada d'ictus que acabava d'explicar el seu testimoni i el flashmob amb 2.500 participants a La maquinista.

Part de l'èxit, evidentment, cal adjudicar-lo al magnífic anunci de La marató d'aquest any, que per si sol inspira ja solidaritat i fa aflorar la llàgrima al més dur dels insensibles amb una història d'amor i coratge infinits.
Una vegada més, Intereconomia ha intentat boicotejar-nos fent la seva pròpia marató simultània, d'àmbit nacional, i, evidentment, ha quedat en evidència al recaptar només 732.000 euros en un programa de 24 hores dedicat a un problema tant majoritari com l'atur. Si l'objectiu real i sincer és recaptar diners per una bona causa, m'estranya molt que ho facin coincidir amb La marató de TV3, i si calculem l'èxit de l'iniciativa, amb els aturats que hi ha podríem dir que toca a 5 euros per cadascun. Davant d'aquestes mostres d'odi i enveja només puc dir una cosa: Que n'aprenguin! 

Finalment, recordar-vos que es poden fer donacions fins a final de gener, quan se sabrà la recaptació definitiva de la 19a edició de La marató, i agrair als més de 2.500 voluntaris que varen atendre les desenes de milers de trucades al 905115050 per fer donatiu i, com no, a tots els catalans que heu aportat el vostre granet de sorra per aixecar aquesta immensa muntanya de solidaritat que enguany és més alta que mai.

Krusty

diumenge, 19 de desembre del 2010

Patrick Swayze

Aprofito l'ocasió per comentar un record mundial, y fer un homenatge alhora, a la figura del mític actor Patrick Swayze, jove promesa, actor estrella, gran ballarí, inoblidable fantasma i creador de múltiples personatges recordats, finalment vençut pel càncer als 57 anys.
Nascut el 1952 a Houston, Texas, va ser actor, cantautor i ballarí, i fins i tot va arribar a ser considerat l'home viu més sexy del món per la famosa revista People l'any 1991. Conegut mundialment per els seus papers a Dirty Dancing i Ghost, papers amb al que va guanyar dos globus d'or al millor actor, va tenir el seu primer paper important a la clàssica pel·lícula Rebeldes (The Outsiders, 1983) de Francis Ford Coppola, al costat d'altres futures estrelles com Matt Dillon, Rob Lowe, Diane Lane, Emilio Estévez i Tom Cruise.
Per desgràcia, l'any 2008 va ser diagnosticat amb un càncer de pàncrees que el va portar finalment a la mort el 14 de desembre de 2009. En motiu de l'aniversari d'aquesta data, un any després de la seva mort els seus fans varen aconseguir batre un Record Guiness mundial a modus d'homenatge arribant de la xifra de 10.260 comentaris afegits en un sol dia a un post del Facebook de la pagina de Dirty Dancing, immortalitzant així la figura del seu ídol per al futur.
Simplement remarcar des d'aqui tant l'homenatge al mite com el record mundial i donar gràcies a Swayze sobretot per tres super-clàssics del cinema que no moriran mai com son Rebeldes, Dirty Dancing i Ghost. Descansi en pau i endavant, com diuen a Hollywood o com deia Queen, show must go on.

Krusty

H. R. Giger, creador dels Aliens

En un accidentat viatge d'estiu a Suissa en autocaravana amb un grup d'amics, vaig tenir la fortuna d'ensopegar, per pura casualitat, amb el Museu de H.R.Giger a la ciutat de Gruyere, mundialment coneguda pels seus formatges. Com a curiositat us puc dir que al formatge de Gruyere, el típic dels forats, no és foradat quan el fan sinó que aquests s'afegeixen durant el procés de forma expressa.

Imagineu la meva sorpresa, caminant pels carrerons de la ciutat medieval, que esta situada al cap de munt d'un turó, quan de sobte em trobo amb un museu del mític creador de l'estètica Alien, l'alemany H. R.Giger, que no apareixia encara en cap guia turística.
Evidentment el lloc estava pràcticament desert, però no varem dubtar en pagar la baratíssima entrada i endinsar-nos en el museu fruit de la retorçada i privilegiada ment de l'artista. No cal dir que era impressionant, fins hi tot hi esposaven l'Oscar que va guanyar per la feina que el va llençar a la fama amb la famosa pel·lícula. En aquelles èpoques el museu ja era obert però també estaven construint un bar amb entorn inspirat en Alien que de segur aniré a veure algun dia, per que prometia ser espectacular.

Tots recordareu l'esgarrifós univers d'Alien, que inspira una aparença que podrien qüalificar d'orgànica i biomecànica alhora que llefiscosa i molt obscura. Tot és fruit de la seva retorçada ment i immensa creativitat.
Per acabar, aconsellar-vos un cop més visitar el fantàstic museu i celebrar el talent d'H. R. Giger, una ment privilegiada capaç d'imaginar les coses més visceralment esgarrifoses i desagradablement complexes alhora que belles que hagueu somiat mai. Algun dia serà reconegut com el que és, un artista genial capaç d'imaginar l'inimaginable.

Krusty

dissabte, 18 de desembre del 2010

El Frit mallorquí

El Frit Mallorquí, que òbviament ve de fregit, és un plat típic de Mallorca, evidentment, que vaig poder provar l'última vagada que hi vaig estar, aquest mateix any, i em va semblar molt interessant. Personalment no soc gaire fan de la majoria dels ingredients que porta, i és per això que em va sorprendre gratament comprovar que convinats amb destresa formen un plat absolutament deliciós.

Ingredients per a sis persones:
1 kg de patates
300 grams de bacó
250 grams de magre de porc
250 grams de fetge
300 grams de cap de costella
1 feix de cebes tendres
2 bitxos
Mig kg de pebrots verds
Branques de fonoll
1 all
2 fulles de llorer

Preparació:
Es tallen les patates, la carn, les cebes i el pebrot, personalment us aconsellaria fer-ho a quadrats d'un dit aproximadament, però pot ser a voluntat. Es fregeixen les patates i es reserven en una olla de fang i seguidament es fregeix la carn al costat del bitxo, el llorer i l'all. A continuació es fregeixen els pebrots amb les cebes tendres i el fonoll. S'ajunten tots els ingredients a l'olla de fang després de deixar escórrer l'oli i es serveix ben calent i amb un vi negre suau i pa per acompanyar.

Quan el proveu a Mallorca ja veureu que com totes les receptes, cadascú en té la seva versió que és lleugerament diferent, però finalment el sabor és bastant semblant entre elles, no deixeu d'aprofitar l'ocasió de provar el Frit Mallorquí en més d'una població, si podeu, per gaudir plenament de l'experiència i poder comparar i decidir com exactament preferiu fer-ne la vostra versió. Espero que us agradi tant com a mi.

Krusty

Larry king

Dijous a la nit el famós presentador nord-americà Larry King, l'home dels tirants, va presentar per darrera vegada el seu famós Larry King Live, un programa d'entrevistes que ha fet història als Estats Units, que conduïa diàriament a la cadena CNN des de feia 25 anys. 


Als seus 77 anys, el presentador, de nom real Lawrence Harvey Zeiger, que porta ja 53 anys de carrera i més de 40 mil entrevistes, va assegurar que volia tenir temps també per a les seves aficions.


Larry King ha dit adéu a l'audiència amb un programa emotiu, carregat de records i ple de convidats especials com el president dels Estats Units, Barack Obama i l'ex-president Bill Clinton. I és que Larry King ha entrevistat els vuit inquilins que ha tingut la Casa Blanca des que va començar el programa, el 1985. Arnold Swarzenegger, també present al plató, va agrair a King que escollís Loas Angeles per gravar el programa i homenatjar-lo declarant el dia de l'últim programam, ahir, Dia oficial de Larry King a l'estat de Califòrnia.


Finalemant, el que quedarà per a la història són les últimes paraules de Larry King abans d'acomiadar el programa: "No sé què dir. Només una cosa per a vosaltres, per a la meva audiència: gràcies. I en comptes de dir adéu, per què no un fins aviat?" I així va acabar la carrera del presentador de l'anomenat "talk show" més famós de la història de la televisió mundial. Serà substituït pel britànic Pierce Morgan, que molt probablement no igualarà el RecordGuiness de Larry King Live referent a permanència del programa en la mateixa cadena i franja horària durant més anys. Bona sort Sr. King.

Krusty