Recentment he tingut el plaer de veure la pel·lícula También la lluvia. Dirigida per Icíar Bollaín i ambientada a la Bolívia de l'any 2000, narra les peripècies d'un equip de rodatge al país sud-americà, on intenten portar a la gran pantalla l'arribada de Colón a les Amèriques tot i trobar-se en mig d'una gran revolució social indígena per el control de l'aigua.
La pel·lícula va representar Espanya en l'última edició dels Oscars sense gaire èxit, després de ser finalment seleccionada per davant de l'altra principal candidata, la gran Celda 211, de Daniel Monzón. Igual que a la mencionada Celda 211, Luis Tosar fa també en aquest cas un paperàs impressionant, i està, en aquesta ocasió, acompanyat per Gael García Bernal, que recordareu de l'excel·lent Diarios de una motocicleta, on interpretava a un jove Ernesto Guevara de forma magistral.
La pel·lícula, rodada a la selva del Chapare i a la ciutat de Cochabamba, conta amb la participació de més de quatre mil extres, dels quals tres-cents son indígenes, i conta amb la participació d'un brillant Karra Elejalde, conegut sobretot per Airbag i Año Mariano, en el paper de Antón, actor que interpreta a Colón en el rodatge en qüestió, actuació que li va merèixer un Goya al millor actor de repartiment. Sorprèn la presencia de Carlos Santos, que tots el recordareu de Los hombres de Paco, interpretant força correctament a l'actor que encarna a Bartolomé de la Casas.
Amb guió de Paul Laverty, guionista habitual de Ken Loach, el film fa un paral·lelisme entre el que abans era l'or i el que ara és l'aigua, entre l'imposició despiadada dels colonitzadors de les amèriques, l'abús actual per part de les multinacionals nord-americanes, i l'explotació dels propis productors de Hollywood de la gent local, tot envoltat d'històries de drama personal i desesperació social.
En paraules d'Iciar Bollaín, "No es una película intimista, pero sí creo que es de personajes. Hay una parte de época y otra del presente que narra acontecimientos políticos y sociales reales que sucedieron en Bolivia, pero al final es una historia en torno a dos personas, sobre todo de una, la del productor Costa que hace un viaje de compromiso personal", interpretat per Tosar.
En conclusió, una bona pel·lícula, que no genial, que val molt la pena veure per les localitzacions i les brillants interpretacions de Tosar i Elejalde, i que podem qualificar de drama amb tocs d'acció. Si en teniu l'oportunitat, us aconsello visionar-la, segur que passareu una bon estona.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada