dilluns, 13 de desembre del 2010

Ja és oficial, Qatar Foundation

Avui el president del Barça, Sandro Rosell, el vicepresident de Qatar Foundation, Saif Ali Al-Hajari; Ahmad Al Sulaiti, representant de Qatar Sports Investment, i Raquel Fernandez, en nom d'Unicef, han presentat a la tarda l'acord del Barça amb la Qatar Foundation. Ho han fet davant un panell amb publicitat del club i de Qatar Foundation, però no hi apareixia ja per enlloc Unicef.
D'entrada, comencem ja amb tripijocs, el club blaugrana ha signat aquest acord amb la Qatar Esports Investment, i és aquesta empresa la que ha cedit els drets de l'acord a Qatar Foundation, o sigui que l'acord no és amb Qatar Foundation sinó amb Qatar Esports Investment. Per reduir el deute que l'actual junta directiva afirma haver-se trobat, el president blaugrana ha dit que només hi havia quatre opcions: pujar les quotes dels socis i els abonaments, vendre patrimoni, reduir despeses de manera dràstica o vendre màrqueting. Sandro Rossell entén que el que han fet ha estat optar per la última, que ha anomenat "vendre màrqueting" per no dir "vendre la samarreta" o, jo afegiria, "la dignitat".

Si realment volen que ser soci del Barça no sigui apte per a tothom, cosa amb la que no estic d'acord, pujar les quotes i els abonaments és la millor via per aconseguir-ho. A la campanya el senyor Rossell intentava posar la por al cos dels socis amb l'exemple del Manchester United, on els socis amb abonament de seient son tants que s'ho han de repartir anat a un partit sí i un no. Per solucionar això, un cop més, pujar el preu de l'abonament seria la millor manera, com ja va fer el gran Laporta quan va entrar al club, que tot i això segueix tenint els abonaments més barats entre els grans clubs de futbol.

Rosell, que ha valorat l'acord com "una necessitat", ha confirmat que el 23 de juliol passat es va vendre la seva empresa [BSM] i que “va ser després quan vam veure que la situació econòmica del club estava molt pitjor del que ens pensàvem i vam parlar amb la gent de Qatar per veure si ens podien ajudar”. Ha qualificat el fet de que Unicef segueixi al pit dels jugadors com que seia "la nostra il·lusió", la qual cosa no ho garantitza en absolut. Per la seva banda, Ahmad Al Sulaiti, representant de Qatar Sports Investment, ha declarat "Espero que aquesta col·laboració sigui beneficiosa per a tots”, el que implica que alguna cosa n'espera treure la seva empresa de cedir la publicitat obtinguda a tant alt preu a Qatar Foundation.

A la contraportada d'El Periódico d'aquest dilluns, l'exentrenador holandès i gran barcelonista Johan Cruyff explicava que “no val la pena tacar la samarreta i perdre aquesta singularitat per ingressar el 10% del pressupost”, personalment hi estic totalment d'acord. La conciliadora resposta de Rossell al seu enemic declarat ha estat que "Un mite sempre té raó, però en fi...”.

És cert que Qatar té molts diners i gaudeix gastant-los, l'any passat varen comprar-se un festival de cine sencer, el de Tribeca, Nova York, i el varen traslladar a la ciutat quatarí de Doha, amb el seu director, Robert de Niro, els seus crítics, les seves pel·lícules i les seves estrelles. També al maig d'aquest any varen comprar les famoses galeries Harrods, de Londres, a l'egipci Mohamed Al-Fayed, per 1.800 milions d'euros, i tenen previst obrir-ne una sucursal a Shangai, Xina. Han acumulat paquets d'accions decisius a la Borsa de Londres, Volkswagen, Barclays Bank i Credit Suisse, i fins i tot estan construint un hotel de luxe a la Cuba d'en Castro.

Arribats a aquest punt, m'agradaria insistir en alguns dels punts que ja vaig comentar en l'article recent sobre el tema i afegir més informació que m'ha deixat completament astorat, ja que no tot s'hi val ni tot té un preu a pesar del que creguin els riquíssims xeics de Qatar. Com ja sabeu, aquest país no es compromet a nivell internacional a respectar els drets humans, però cal afegir que el país està al punt de mira d'Amnistia Internacional per vulnerar els drets de la dona, els treballadors i els homosexuals, que poden ser sentenciats a mort si practiquen el sexe.
La pròpia dona del Rei de Qatar, a través de la Facultat Qatarí d'Estudis Islàmics, va establir el Centre per al Pensament Moderat Al-Qaradawi. Si anem a mirar qui és Yusuf Al-Qaradawi, descobrirem que aquest personatge, que té l'entrada prohibida al Regne Unit i també als Estats Units, té un programa a la cadena Al Jazeera amb més de 40 milions d'espectadors on ha recomanat "l'assassinat de dones embarassades d'Israel", ha donat per bons els atemptats suicides en el marc del conflicte palestí i ha deixat frases per la història com que "hi ha dones que gaudeixen de les pallisses". També va promoure al 2004 un boicot als productes americans o d'Israel i al 2009 va declarar, a Al-Jazeera, que "Hitler va aconseguit posar els jueus al seu lloc, va ser un càstig diví per ells" i, a Qatar TV, que "no hi ha un sol vers o paràgraf de la Torah que demani la pau". A l'octubre del 2004, 2.500 intel·lectuals musulmans d'arreu del mon varen signar una petició condemnant l'extremisme islàmic que qualificava Al-Qaradawi de "xeix de la mort" i l'acusava de "proporcionar cobertura religiosa per al terrorisme".

Resumint, la família reial de Qatar, amb la complicitat de Sandro Rossell, ha aconseguit demostrar que sigui qui sigui el comprador, en aquest mon descarriat tot està en venta si el preu és bo, fins i tot el sentiment blaugrana. Ara més que mai podem dir que el Barça és més que un club, és l'últim capritx del xeic de Qatar. Bona feina "Sandruscu".

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada