dilluns, 27 de desembre del 2010

Habemus Mas

Artur Mas ja és formalment el nou President de la Generalitat de Catalunya, i en el seu primer discurs com a president ha promès "plena fidelitat al poble de Catalunya", ha agraït a Montilla l'“impecable traspàs de poders” i l'actitud de "servei al país"dels socialistes i finalment ha remarcat que exercirà el càrrec amb “cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”. Un cop fet el discurs, ha sortit al balcó del Palau de la Generalitat per saludar els centenars de catalans que s'hi han aplegat per rebre'l, ara sí, com a president, i tots han acabat cantant l'himne de Catalunya. Deu ni dó.

Mas ha hagut d'esperar fins a les seves terceres eleccions com a candidat per poder entrar per la porta del Palau per prendre possessió com a 129è president de la Generalitat, ni el 2003 ni el 2006 va trobar suports parlamentaris per ser president, després de ser investit pel Parlament el passat dijous amb els vots de CiU i l'abstenció del principal grup de l'oposició, el PSC, que li va fer suar el suport passiu.

Un cop aclarit el gruix dels dirigents de CiU que integraran el gabinet de l'executiu, falta l'elecció llargament repetits "millors" que no militin ni a Convergència ni a Unió. Artur Mas ha proposat encapçalar el Departament de Cultura al socialista Ferran Mascarell, que ja va ser conseller de Cultura de Pasqual Maragall i últimament s'havia allunyat de la cúpula del PSC i amenaçava amb disputar la candidatura de l'alcaldia de Barcelona a Jordi Hereu. Seria aquesta una de les moltes condicions posades pel PSC per abstenir-se i facilitar la seva investidura? El tripartit és mort, visca la sociovergència encoberta.

El primer repte d'Artur Mas és, com tothom sap, aconseguir un nou pacte fiscal, buscar l'eternament idolatrat concert econòmic, que des del govern d'Espanya ja han dit que no serà, però més urgent crec que és aturar les contínues fustigacions de l'infame Tribunal Suprem al poble de Catalunya, fer-nos respectar. Com es diu, el temps dirà, però un cop més, veure Mas cantar l'himne de Catalunya, em sembla un bon senyal, veurem què passa, pitjor no pot anar.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada