Assassinat de J.F.Kennedy a Dallas

S'ha publicat recentment el llibre "The Kennedy detail", que repasa l'estreta relació de la família Kennedy amb els seus guardaespatlles i desvela el sentiment de culpa incrustat en molts d'ells pels fets que varen acabar amb la mort del President J.F.K. Concretament, Clint Hill, l'agent que va saltar sobre el cotxe intentant evitar la fatídica última bala, va ser donat de baixa un any després i va caure en l'alcoholisme, del que no va sortir fins el 1990, quan va visitar el lloc dels fets a Dallas i va entendre que no podia haver fet més.

Personalment, fa un parell d'anys vaig poder visitar Dallas, a Texas, Estats Units, ciutat formada per un conjunt de gratacels al centre i que apareix de sobte al mig del no res després de circular a través d'enormes extensions de terres solitàries. Allà és on varen assassinar al visionari president John Fitzgerald Kennedy el 22 de novembre de 1963 mentre desfilava amb tota la comitiva per Elm Street, coincidència graciosa, o no. Passejant per la plaça Dealey, zona on li varen disparar, i visitant el museu dedicat a J.F.K. em va semblar la típica barbaritat de la que només son capaços els americans.

D'entrada, resulta que el museu esta ubicat just dins l'edifici des del que se suposa que Lee Harvey Oswald va disparar, que al 1963 era un magatzem de llibres. Fins hi tot arribant a l'extrem que la cantonada on esta la finestra des de la que se suposa que varen sortir els trets, esta conservada exactament com estava, amb les caixes de llibres i la finestra entreoberta. Increïble.

Però això només és el començament, pels que no ho sapigueu, al·lucinareu si us dic que al carrer, al punt exacte on l'última bala li va esmicolar el cap, hi ha una creu a la carretera que marca el punt. També la balla de fusta on se suposa que s'amagaven els altres tiradors, sempre segons la versió oficialitzada per la pel·lícula d'Oliver Stone, director habituat a reescriure la història, està encara intacte amb excepció de les firmes de tots els turistes gravades a la fusta. Va ser allà on vaig descobrir que J.F.K. va ser el quart president americà en ésser assessinat després d'Abraham Lincoln, James Abram Garfield y William McKinley, i el vuitè en morir en el càrrec, deu n'hi do quina nació.

Personalment va ser una estranya però emocionant experiència més propera a visitar els platós de filmació de l'oscaritzada pel·lícula que no pas el lloc on varen succeir els fets de veritat. I com quan tornes a la teva antiga escola ja d'adult, recordava tota la plaça molt més gran a la pel·lícula del que va resultar ser en realitat. El museu en sí és una barreja entre homenatge i desmitificació de la figura del famós president, que finalment et deixa la sensació deliberada que el difunt John Fitzgerald Kennedy va ser més un somiador que no pas un governant que hagués aconseguit gaires coses importants per al país. Com es diu, i en aquest cas és tristament evident, la història l'escriuen els vencedors.

Krusty