dimecres, 22 de desembre del 2010

Laporta al Parlament de Catalunya

Ahir el líder de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, va parlar des del púlpit del Parlament de Catalunya i, en el seu debut oficial, va remarcar que introduirà el debat sobre la declaració d'independència de Catalunya al Parlament "des del primer dia" i "estarà present a cada sessió parlamentària fins que no assolim l'estat propi".
Laporta es va mostrar poc confiat en la proposta estrella d'Artur Mas, el concert econòmic, tot dient que "fa flaire d'anar a Madrid, fracassar i tornar amb la cua entre les cames, tornant així al victimisme de sempre". "Ja n'hi ha prou d'anar a Madrid a pidolar, i això és un atemptat a la intel·ligència dels catalans". El futur president de la Generalitat li va contestar, el mateix dia que es coneixia que 43 dels 62 diputats de CiU es declaren independentistes, que al Parlament "s'ha de parlar de més coses que no són la independència de Catalunya" al mateix temps que advertia a Laporta que la seva proposta d'independència unilateral pot portar a la "frustració" en el cas que no s'assoleixi. Personalment em sona a "por al fracàs", cosa que és perfectament comprensible venint d'un home que ha hagut de guanyar les eleccions tres vegades seguides per poder arribar a ser el pròxim President de la Generalitat, se li ha d'entendre.

Però el millor de tot ha vingut quan Mas, al començar a respondre a la intervenció de líder de Solidaritat Catalana, ha volgut puntualitzar que "com a nou membre del Parlament", Laporta s'havia oblidat de saludar l'encara President Jose Montilla, a la qual cosa Laporta ha contestat que s'havia preparat per moltes coses i certament potser per ser novell havia oblidat aquest detall, això sí, després d'un altre atac a la figura de Mas. Semblava ja el pati del col·legi, i només és el primer dia de l'excèntric líder polític expresident del Barça, m'encanta.

Pensareu que la política ha de ser seria i respectable, direu que en Laporta no té la formació ni la dialèctica necessàries per ser al Parlament, us queixareu que hi és per haver estat on ha estat, i tindreu tota la raó. Però ja hem vist on ens porta la demagògia, la corrupció i l'ineficàcia de la classe política que hem tingut fins ara, potser és moment de trencar la baralla i fer una mica de rebombori. De fet, si en Laporta és al Parlament, no és per la seva fama de triomfador de quan era al Barça, hi és per que els que hi eren abans que ell no han estat prou bons per a molts votants, han demostrat no ser capaços de respondre a les necessitats d'un poble que segueix oprimit en quant a llibertat per molt que mani la dreta propagandística o l'esquerra amb memòria històrica. És la gestió dels propis polítics la que ha obert les portes del Parlament a un home com en Joan Laporta, i ara que hi és, espero que es faci sentir en nom de la independència, i no la independència reflexiva, educada i racional, sinó la que és pur sentiment i neix de la irrefrenable necessitat primària de ser lliures. 

Personalment, preveig una legislatura força interessant o com a mínim amb la presència de paraula "independència", de forma molt més contínua i persistent que mai, ressonant pels passadissos del Parlament. I això em sembla perfecte, prou de la coneguda prudència d'Esquerra Republicana, que de tant políticament correctes varen arribar a oblidar que ser un estat propi és un dret que tenim com a poble i un deure que hem d'exercir com a nació. Visca Catalunya ...

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada