divendres, 10 de desembre de 2010

Sandro Rossell ven la samarreta blaugrana a Qatar

El fatídic acord per posar publicitat a la samarreta del Barça de Qatar Foundation, que es signarà el proper dilluns amb la presència de representants de la família reial de Qatar i el president del nostre club, Sandro Rosell, reportarà al FC Barcelona 150 milions d'euros repartits en cinc temporades a raó de 30 milions d'euros cadascuna, amb un variable de 5 milions per temporada en funció dels títols i amb una aportació inicial de 15 milions més.

Primerament, de cara a valorar l'acord, al marge de l'insult que suposa, pels socis com jo i barcelonistes en general, el fet de "tacar la samarreta", cal saber què és Qatar Foundation i com és Qatar. Seguidament intentaré resumir breument de què estem parlant, encara que si m'esplaio massa serà per que l'ocasió ho mereix, no oblidem que estem parlant de passar de l'orgull de portar Unicef a la samarreta a la situació de portar Qatar Foundation al pit quedant "pendent d'estudiar ón, i com, recolocar el logotip d'Unicef".

Què és Qatar Foundation?
És una fundació controlada per la família reial de Qatar i creada l'any 1995 per Sheikh Hamad Bin Khalifa Al Thani, l'Emir de Qatar, i portada per Sheika Mozah Bint Nasser Al-Missned, la seva dona, és a dir, la Reina de Qatar. És una fundació sense ànim de lucre, però no una ONG ja que està fundada pel rei del país, que aposta per l'educació, la recerca científica i el desenvolupament de comunitats, ajudant a “aixecar una societat sostenible” en què l'intercanvi i la creació de “coneixements millorarà la vida de tothom”. Enteneu de què va? Jo tampoc, però sabem que actualment, la fundació ha aconseguit la col·laboració de més de 21 companyies per treballar en la recerca científica, i apadrina diferents universitats i programes acadèmics.

Informació general sobre Qatar:
Qatar, que recentment ha estat designat com a seu per el Mundial de Futbol de la FIFA per l'any 2022, té un territori de 11.437 km², per exemple, 50 vegades més petit que Espanya i mil més petit que Brasil, i conta amb poc més d'un milió d'habitants, dels quals un 20% son nascuts a Qatar i la resta son professionals que hi treballen. Dels 12 estadis en que es jugarà el Mundial del 2022,  en remodelaran 3 i en construiran 9 que desmantelaran i vendran a altres països passat el Mundial, això ja diu molt de la capacitat econòmica d'aquest petit país àrab del Golf Pèrsic. També és interessant el fet que a Qatar només paguen impostos les empreses, les persones no, i aquestes tenen el PIB per capita més alt del món, que vol dir que hi ha gent molt rica, no que hi hagi molta gent rica.

Una mica d'història de Qatar:
La riquesa del regim totalitari, propietari del emirat des de 1971, prové d'unes immenses reserves de petroli i les terceres més grans del món de gas, i el xeic que lidera la família reial va fer-se amb el tron el 1995, de forma cruenta, mentre son pare, rei fins aleshores, era de vacances a Suïssa. Des d'aleshores la població ha passat de mig milió a més del doble a base de professionals estrangers generosament pagats.

Informació important sobre Qatar:
Cal remarcar també que Qatar només accepta firmar 3 dels 17 tractants internacionals sobre el drets humans, que tenen a veure amb els nens i els disminuïts, negant-se a firmar els relatius a drets civils, racials, de premsa, de sindicat, de la dona, la raça, la tortura o els treballadors. Per exemple a Qatar, una dona i un home que no estiguin casats no han d'estar mai sols sota un mateix sostre amb risc de denuncia a la policia, encarcerament i deportació en cas de ser estranger algun dels dos. Les dones vestides de forma inadequada son multades, no esta permès fotografiar a les persones sense permís i tenen tolerància zero amb l'alcohol. Tampoc podem oblidar que les dones, a qui son freqüents les agressions, tot just voten des del 2003.

Contactes anteriors de Sandro Rossell i la família reial de Qatar:
Qatar fa anys que aposta fort per l'esport, amb el gran objectiu de classificar-se per un Mundial, però al no tenir bons jugadors, varen apostar per intentar nacionalitzar grans atletes africans a canvi de garantir que, tant ells com les seves famílies, viurien com a reis. Aquí és on Sandro Rosell i Josep Colomer van tenir en el seu moment la idea de ser els primers en fer una gran operació de recerca de talents a l'Àfrica que oferir al Rei de Qatar. Per fer això varen crear l'acadèmia Apire, amb el suport de Nike, dedicada a fer milers de proves a nens de diversos països africans i seleccionar-ne els millors. A aquests se'ls proposa anar a viure a Qatar amb la seva família i tots reben la nacionalitat i un nivell de vida de luxe. Són la selecció nacional de futbol de Qatar del futur.
Aquestes son les escoles de futbol de Qatar que es varen comentar a la campanya electoral a President del Barça, on va quedar clar que presten un servei a nens poc afortunats, però només si apunten maneres per el futbol, sinó no. Per tant, dir que l'acadèmia de Rossell té com a objectiu ajudar a nens és tant poc rigorós com dir que la Qatar Foundation no té ànim de lucre o com dir que Qatar respecta algun dels drets humans.

Possibles implicacions de l'acord amb Qatar:
És un cop repassats els fets que no puc evitar preguntar-me si aquesta mesura, segona important del "Sandruscu" després de la prohibició de nous socis excepte condicions, és una idea actual o ja va ser pactada amb el Rei de Qatar abans que en Sandro esdevingués president del club. Ho dic per que si fos així, estaríem parlant de l'estil americà on un candidat a president aconsegueix finançament per la campanya a canvi de prometre beneficis als inversors un cop guanyades les eleccions. I, un cop més, si fos així, em pregunto quina part del pastís serà per el company Rossell.

Valoració de l'import de l'acord amb Qatar:
Ara venen des del club blaugrana que Manchester, Arsenal i Reial Madrid cobren 23 milions per temporada per el mateix concepte, mentre que ells n'han firmat 30, però siguem clars, quant més hauria de valer ser el primer espònsor de la història del club? Quant més hauria de valer publicitar-se a la samarreta del millor Barça de la història? Quant més hauria de valer desplaçar Unicef del pit dels millors jugadors del món? Quant més hauria de valer per el fer de portar una marca avalada per un règim islàmic absolutista? Personalment crec que hauria de valdre molt més de set milions més, firmats en anys anteriors, que el que val per exemple posar Bet&Win a la samarreta del Madrid.

Entenc que al començament de la legislatura en Sandro Rossell aprofiti per aplicar mesures impopulars, m'adono que son molts calers, és cert que tots volem a Cesc Fabregas de blaugrana, i comprenc que tenir el millor equip del mon costa molts diners, però, si ho varem aconseguir portant Unicef, donant una lliçó al capitalisme, i amb jugadors de casa, no sé per què no podem tornar a ser els millors sense recórrer al Rei de Qatar i els seus petrodòlars.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada