dimecres, 8 de desembre de 2010

Holocausto caníbal

Avui us vull parlar d'un dels més espectaculars clàssics del cinema del gènere de terror, em refereixo a la pel·lícula Holocausto Caníbal. Pel·lícula italiana rodada el 1980 i dirigida per Ruggero Deodato, prohibida a l'època en diversos països, s'ha convertit en un dels films més mítics del gènere.
El títol ja impacta d'entrada, i el llargmetratge no decepciona en absolut les expectatives que aquest genera, però així com Holocausto Caníbal ens pot semblar un títol de la típica pel·lícula de terror repleta de sang, res més lluny de la realitat. L'èxit indiscutible de la cinta es basa en el realisme que desprèn, feta en format documental, en la cruesa psicològica de les seves imatges i en el missatge que vol transmetre.
La història gira al voltant de la troballa d'unes cintes enregistrades per un grup de reporters desapareguts en una expedició a la Selva Amazònica per gravar un documental sobre les tribus que practiquen en canibalisme. A partir d'aquí desenvolupa un fil argumental, durant el que anem veient les citades gravacions, que acaba senyalant-nos a nosaltres més que no pas a les tribus salvatges de forma esfereïdora.

El brillant ganxo comercial de la pel·lícula va ser el intentar fer-la passar com a completament real, per aconseguir això, tots els actors varen firmar per contracte que no apareixerien en cap mitjà ni altre pel·lícula durant un any des de la seva estrena. Tots els esforços varen acabar amb la confiscació de la cinta deu dies després de l'estrena a Milà i l'empresonament del seu director acusat d'homicidi. Finalment va ser exculpat després d'aparèixer en un programa italià de molta audiència amb els actors de la pel·lícula i demostrar al tribunal com havien aconseguit gravar escenes amb tant realisme.
Menció apart mereix la seva banda sonora, una obra d'art absolutament crucial en l'èxit de la cinta i sobretot en la sensació inexplicable que et deixa la pel·lícula, que no només esgarrifa sinó que vol denunciar públicament els valors de la civilitzacíó moderna, cosa que aconsegueix magistralment.

No puc fer més que recomanar-vos la pel·lícula, avisant que no és apta per a espectadors sensibles a la violència, però estic segur que els que tingueu estómac suficient per aguantar-la estareu d'acord amb mi en que és una obra mestra i un dels clàssics més impactants de la història del cinema de terror.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada