Racòmetre social i lingüístic

El Racòmeter de RAC1 ha revelat una nova enquesta, feta per telèfon a 1.000 persones de forma aleatòria, referida a l'ús de la llengua al nostre país entre d'altres temes. 

Així com el 67,6% de la gent creu que l'idioma català no està en perill, quan la pregunta es limita a gent que l'usa com a primera llengua la xifra de despreocupats baixa fins a un 55,4%.Quan la pregunta és sobre si és el castellà el que està en perill, és ja un 85,3% de la gent la que diu que no. Ara bé, preguntats els votants de Ciutadans, els que creuen que el castellà està en perill són gairebé la meitat! Personalment trobo molt preocupant, per molt que encara insignificant, fins a quin punt el missatge de Ciutadans està calant en els seus votants, pensar que el castellà està en perill a Catalunya és propi de gent alienada de la realitat catalana i molt significatiu de que es pot fer creure pràcticament qualsevol eslògan a la gent a base d'insistir. Per sort, quan mirem al conjunt de la nostre societat, la majoria és conscient de la posició de força del castellà, tot i així, també em sembla sorprenent que hi hagi més gent que creu que la llengua catalana no està en perill justament entre els que no la parlen, quina paradoxa.

I, canviant de tema, mentre el PSC afirma sense escrúpols que no hi ha cap problema, no sé si de forma inconscient o directament malintencionada, el 48,5% de la gent segons l'enquesta sí que s'adona que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut perjudicarà l'ús de la nostra llengua. 

També és curiosa la dada de que el 72,6% dels enquestats estarien a favor de limitar els mandats a la Presidència de la Generalitat a dues legislatures per president, demostrant que si potser volen majoritàriament a Artur Mas com a president, clarament no volen que es perpetuï en el càrrec com sí va fer el seu predecessor a la presidència de CiU, el ara respectat per tothom en la vellesa i sempre convincent Jordi Pujol.

Finalment m'ha encantat veure que les preocupacions de la gent són per aquest ordre el paro, l'educació i després la sanitat pública, quedant molt lluny per darrere com a preocupacions tant la immigració com la seguretat ciutadana, dos de les principals armes de propaganda electoral demagògica del PP de Catalunya, poca feina faran per aquest camí, "i jo que m'en alegre".

Krusty