dijous, 4 de novembre del 2010

Chuck Norris l'incombustible

No sé quants de vosaltres coneixeu ja el mite vivent més potent actualment a la xarxa, evidentment em refereixo a aquell home-concepte anomenat Chuck Norris.
Us puc dir que es tracta d'un expert en arts marcials pèl-roig que va aterrar a Amèrica de jove per dedicar-se al cinema d'acció de baix pressupost i va acabar convertit en el que és avui: una icona de la xarxa. Encara recordo quan de petit el vaig veure per primer cop enfrontant-se com a malvat al també mític Bruce Lee que el superava de bastant en edat per aquella època, no cal dir que va rebre una bona pallissa, però la llavor d'un gran fenomen ja era plantada irreversiblement.

Podeu trobar-lo tant al Facebook com al Twitter com a molts més llocs, sempre amb una fidel estela de seguidors, entre els que em conto, es pot dir que en Chuck té literalment "molts webs". Recentment a Sitges vaig adquirir-ne una relíquia, una samarreta amb un dibuix d'ell amb una metralladora a cada mà rematat amb l'eslògan "In Chuck we trust", espectacular.
A continuació teniu exemples de la seva extensió per la xarxa així com per la televisió i seguidament alguns dels típics acudits referits a l'home-puny:
"Les llàgrimes de Chuck Norris poden curar el càncer, llàstima que no hagi plorat mai."
"Chuck Norris ha contado hasta el número infinito… dos veces"
"Chuck Norris was once in a knife fight, and the knife lost"

Acabaré dient simplement que no us perdeu els milions d'acudits que circulen sobre ell, alguns dels quals fins hi tot són bons, i, sobretot, no us quedeu fora d'aquest tsunami mediàtic anomenat Chuck Norris que avança per la xarxa arrasant tot el que troba. Pels que el vam veure néixer com a actor, créixer en la saga "Desaparecido en combate", minvar en la previsible sèrie "Walker, Texas Ranger" i posteriorment morir, no hi ha res més maco que contemplar com perdura la seva impremta anys després de que les seves forces i talent hagin estat victimes dels estralls del temps.

Krusty

2 comentaris:

  1. Si que tots recordem el Chuck, i a tots ens ha agradat alguna que altre pelicula seva, peró... el recordar-lo, tot i agradant-me, ens fa veure lo vells que ja sóm!! diossssssssssss.... Sempre que penso en ell, em ve al cap lo molt que es divertia la meva àvia mirant el Walker, crec que aquest paio ha fet molt per tenir-lo com a mite de moltes generacions, la nostra i la de les àvies i àvis que el miraven al matí asseguts al sofà de casa, veient com el Walker i els seus compis, caçàven els dolents!
    I no és millor aixó que tots els programilles del cor que fan ara? Chuck.... TORNA!!

    ResponElimina
  2. Sí senyor, que torni Chuck, que torni l'honor, que torni la prevalència del cos a cos per davant dels trets, que torni la moral inflexible alhora que educativa!

    ResponElimina