El candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya per les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N Joan Puigcercós ha estat analitzat pels experts de La Vanguardia amb les conclusions que us exposo avui.
Nascut a Ripoll el 1966, va cursar Filosofia i lletres i Ciències polítiques a la Universitat Autònoma, va ingressar a ERC el 1989 i n'és president des de el 2008. Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, a l'any 2000 s'en va anar al 'Congreso de los diputados' a Madrid, d'on va tornar el 2006.
En quant a punts forts, se li valora la contundència i la fermesa, que és de moviments ràpids i passos llargs i que s'expressa enèrgicament i amb bona gestualitat corporal. En quant a punts febles en destaca la seva veu, de la que diuen "su voz puede resultar un poco agresiva porque es muy grave y engolada" donant una imatge de "persona distante y poco accesible", cosa que junt amb la forma de llavis descendents de la seva boca projecta una imatge de 'dolent de la pel·lícula' sense necessitat de ser-ho.
Finalment els analistes li aconsellen evitar usar "un tono dominante, aparentemente prepotente" que el fa semblar agressiu.
Potser m'equivoco, però la imatge que sempre m'ha transmès és la d'un home que no vol canviar el món, no vol que tots visquem millor, no vol res por Catalunya, el que vol és ser polític. Vull dir que em sembla que per ell la política no és un mitjà per aconseguir res, és l'objectiu. Afegiré que estic convençut que no li arriba ni a la sola de la sabata al gran Carod-Rovira, a qui ha apartat per posar-se ell, trepitjant i humiliant un gran català que com sempre, per responsabilitat, ha acceptat el càstig i s'ha esfumat de primera línia sense fer soroll. Personalment, em sembla un home que ni és d'esquerres, ni és català, ni és idealista, ni tampoc somiador, és polític, simplement.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada