dilluns, 22 de novembre de 2010

Debats i més debats

Ahir vaig tenir la sort de presenciar el "Debat a 6" de TV3 amb tots els candidats a les eleccions al Parlament 2010 dels partits amb representació parlamentària. Puc dir que no va decebre les meves expectatives.
Personalment, gaudeixo molt d'aquest tipus d'esdeveniments, on podem valorar per nosaltres mateixos les capacitats de cada candidat per afrontar un debat. Certament no hi ha cap relació entre això i la validesa o continguts del programa electoral del seus respectius partits, les futures aptituds per governar o les seves intencions o pensaments ocults, però tot i així és summament divertit.
En el debat d'ahir, haig de dir d'entrada que, com sempre, se'm va fer curt. Vaig veure un Atur Mas absolutament tranquil i pacient, sabent-se guanyador, un Montilla lleugerament nerviós però bastant prudent i un Joan Puigcercós segurament massa ansiós per expressar tot el que tenia a dir conscient que els vots se li escapen de les mans. Cal destacar també la bona expressió i maneres ja habitual del sempre somiador Joan Herrera i la repetitiva retòrica també habitual de Sanchez Camacho. Menció apart mereix un Albert Rivera, per mi massa agressiu i en ocasions fins hi tot mal educat. Poques sorpreses en general, però això sí, amb un final, que he vist avui, completament esperpèntic on per moments semblava que Mas i Montilla, en actitud desafiant i davant l'atònita mirada de la directora de TV3 Montse Terribas i el somriure forçat del moderador Josep Cuní, s'asseurien en aquell mateix moment a gravar el famós "cara a cara".

Em sembla clarament injust haig de dir, però ja està confirmat, demà dimarts a les 22:30 assistirem a un cara a cara entre Mas i Montilla, que sembla gairebé un acudit si tenim en conta que CiU dobla els resultats del PSC a les enquestes, per què aquesta tendència bipartidista en un sistema basat en majories parlamentàries. Sobretot si tenim en conta que qui acabarà manat de veritat serà el que amb el seu suport decanti la balança cap a un o altre, però mai cap d'ells dos. I mai a una televisió pública, evidentment, em sembla, com ja he dit, profundament injust.

Tornant al Debat a 6, va quedar clar per mi que tots ells tenien bastant nivell, més que en altes anys on el PP ha exhibit una supèrbia absoluta presentant candidats descaradament incapaços segur de treure igualment els resultats que sempre treuen a casa nostra baixant clarament el nivell mig de la concurrència. Llevat d'algun moment puntual, crec que el debat va ser correcte i bastant raonat, lo qual és d'agrair i demostra una vegada més el criteri del nostre país i la seva maduresa democràtica. Evidentment, acabo amb una breu menció especial pels marginats Solidaritat Catalana i Reagrupament, que no haguessin desentonat en absolut en un debat amb un 21,5% de quota de pantalla que va arribar a tenir 768.000 espectadors a les 22:50, demostrant una vegada més que la gent és força conscient del moment transcendental en que ens trobem.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada