dissabte, 6 de novembre de 2010

Tocant el cel de Dubai

Tots hem sentit parlar de l'immens món de luxe, meravelles, innovacions i barbaritats que s'han dut a terme a la costa del Emirats Àrabs, que han dut la ciutat de Dubai a la transformació arquitectònica més gran i ràpida dels temps moderns.
Estant entre Londres i Singapur, Dubai aspira a grans concentracions de negocis financers i també aposten per el món de les noves tecnologies amb infrastructures brutals, pero sobretot busca el turisme de luxe, atret per l'hotel més car i refinat del planeta o les luxoses residències assentades en la xarxa d'illes aixecades artificialment sobre el mar. Per completar tenen el zoològic, el centre comercial, la pista d'esquí coberta i el parc aquàtic més grans del món.
Però tot això és història, avui us vull parlar de la cosa més bèstia amb la que s'han atrevit i que més em fascina personalment, l'edifici més alt del planeta fins al moment que van inaugurar aquest mateix any, el Burj Khalifa. En construcció des de 2004, aquesta espectacular torre de 164 plantes s'alça fins a uns impressionants 832 metres d'alçada, projecta una ombra de quasi dos quilòmetres i mig i la llum de la seva antena pot ser vista a 95 km de distància. Dins hi podem trobar el primer hotel marca Armani, 700 apartaments de luxe, oficines, un mirador i un observatori, tot accessible amb 58 ascensors que arriben als 65 km/h.
No us vull avorrir ni marejar amb més dades que no fan més que confirmar la proporció de l'obra titànica a la que em refereixo. Tant la transformació de tota la ciutat com la pròpia torre en sí em semblen obres faraòniques que semblaven impossibles de fer al vell mig del desert, però gràcies a la visió de futur de la família real dels Emirats Àrabs ja és una realitat. 
Evidentment la febre pel turisme de luxe no els ha caigut del cel, està previst l'esgotament del petroli del subsòl del país per l'any 2013, i és per això que amb bon criteri els xeics s'han espavilat a buscar una forma alternativa d'enriquir-se quan l'or negre deixi de fluir. I estic d'acord amb ells en que veient els temps que corren, els únics clients que val la pena tenir són els rics i els súper rics, així que res millor que oferir un gran oasis de luxe i exquisideses on fer negocis o vacances.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada