dimarts, 2 de novembre de 2010

Les eleccions catalanes més prolífiques

Dimecres les juntes electorals van proclamar el record històric de 114 candidatures de cara a participar en les eleccions del 28-N al Parlament de Catalunya, corresponen a 38 partits o coalicions. Això representa 44 candidatures més i 15 partits més que l'any 2006, ritme al qual en les eleccions de 2018 tindríem ja més de 200 candidatures i quasi 70 partits polítics.
Aquest "boom" de partits i coalicions el podem adjudicar tant al mal moment del la classe política actual, esquitxada de corrupció o incompetència, com al fantàstic augment de l'independentisme, facilitat per la persecució constitucional, i el tristíssimament alt increment de la xenofòbia, problema recorrent en la nostra societat.
Dels polítics de primera línia en l'actualitat, poc se'n pot dir, són partits que personalment percebo apoltronats, instal·lats en el discurs de cara a la galeria, propensos a l'enfrontament entre partits i més preocupats per conservar la cadira que per canviar el món. Crec que el gran problema ha estat tenir un govern format per tres partits dels sis que componen l'arc parlamentari actual, si va malament, com així ha estat encara que potser no per culpa seva, et deixa molt poques alternatives diferents de vot, i totes de dretes. És sobretot per això que crec que tanta gent ha pensat que ara era el moment perfecte per entrar en política.
En quant a l'independentisme, és evident que l'onada anticatalana que patim, tant des d'Espanya com des de casa nostra mateix, dóna ales a tot el que proposi separar-se d'un estat centralista i agressiu que clarament no ens vol. I en quant a la xenofòbia, és un fenomen complex, notícies com que Guissona és el primer municipi de la península amb més població immigrada que local fan difícil la percepció d'una integració normalitzada i progressiva, fent créixer la por i per tant el vot radical xenòfob.
Dit això, reflexionem tots una mica. La divisió del vot en tants partits petits només beneficia als partits majoritaris ja que el sistema esta creat així, donant-se la paradoxa de que quan menys ens agraden els partits grans, més partits petits apareixen i això fragmenta el vot de la gent que busca el canvi ajudant a la perpetuació dels partits que justament no volíem i assegurant la continuïtat d'un sistema que no funciona. 

Conclusió, votem si pot ser partits amb possibilitats reals d'aconseguir alguna representació parlamentària, però sobretot, si no pot ser, no perdem la fe i fem més que simplement votar. Encara hi ha temps per fer créixer les formacions liderades per "ex"de ERC, CiU o PP, per donar a conèixer el Partit Pirata,  per ajudar  a escampar la doctrina de Pagesos per la Dignitat Rural Catalana o per denunciar el feixisme de Falange Española. Si som d'un partit amb poques o nules possibilitats d'obtenir ni un sol escó al Parlament, pero és el partit que hem decidit que ens representa i que volem votar, impliquem-nos, mullem-nos i fem campanya, lluitem i treballem per que el nostre vot conti, ja que tal com estan les coses, un vot inútil seria la pitjor elecció que podriem fer.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada