dilluns, 8 de novembre de 2010

12 hores de cinema de terror a Molins de Rei

Aquest dissabte vaig tenir el gust  i també la paciència d'assistir a les XXIX 12 HORES DE CINE DE TERROR 2010 del XXIX Festival de Cine de Terror de Molin de Rei.
L'any passat va ser el meu primer any en aquesta pertorbadora i probablement insana experiència que és veure 12 hores de cinema de terror seguides, en unes butaques poc confortables i a baixa temperatura. Certament em va impactar, potser per que quasi s'ofega de veritat el figurant que representava una mort a la forca, com per la presència del actor original que va fer de Jason a la primera pel·lícula de la llarguíssima i famosa saga Viernes 13. Aquest any només arribar em vaig trobar amb un cotxe estampat a l'entrada amb diversos ferits sagnant, molt espectacular.
La temàtica d'enguany era referida a Road Movies, i es va projectar el curt del festival, 5 pel·lícules i una pel·lícula sorpresa. El drama però va ser que només arribar, el ja mític teatre Peni estava folrat de cartells que advertien que s'havia suspès la projecció de l'esperadíssima "A serbian film", de Srdjan Spasojevic, que estava cridada a ser "el film més impactant del festival d'aquest any". Segons les paraules del director del Festival al propi escenari, "per que la pel·lícula esta actualment en tràmits judicials" i se'ls n'havia denegat el permís per la projecció. Una vertadera llàstima ja que "A serbian film" promet no deixar a ningú indiferent, a través de la pornografia, la tortura i el mal gust. Vaig legir en una crítica que sembla que el director repti l'espectador a quedar-se i veure-la sencera si n'és capaç.

Durant la setmana ja us aniré informant sobre les pel·lícules que sí van projectar en aquestes 12 hores, però us aconsello que us reserveu la data per l'any que ve, l'experiència d'estar en un cinema, on el públic ha vingut amb total interès per veure les projeccions, vas amb la teva beguda, portes entrepans, carmanyoles o pica-pica, aplaudint quan el dolent un rep una de bona i entretingut entre pel·lícula i pel·lícula pels espectacles en viu, és un conjunt d'experiències totes poc habituals i que fan que valgui la pena passar 12 hores al cinema.

Krusty

3 comentaris:

  1. Aixó que expliques sembla del més divertit. Almenys amb els fets que relates ens pot venir al cap akelles imatges de pelis Americanes en que el cine està plé de gent menjant crispetes, i fotent-se mà. I tot i que per a molta gent el veure una pel·licula en un cine és tot un ritus, no volen soroll estàn concentrats, i altres miraments, el acudir a un festival d'aquests ha de ser tota una experiència. Per tots els que heu o hem anat a festivals de cinema petits i no tant petits, com pot ser el més popular a casa nostra, el de SITGES, en el que pots escollir veure una peli en un "cine" on les butaques són el pitjor que han trobat al mercat, o en un altre on simplement no hi ha butaques per a tohom i has de seure a terra... em sumo a la proposta de convidar a qualsevol a acudir a un esdeveniment com aquest. Que millor que relacionar-se amb la gent que no sigui en una cua d'accés a un cine, o dins el cine mateix, que millor aixó que no un Faccebook.
    Aixó si, respecte a la possible censura de A Serbian film, seguim en el mateix, intentar que segons quins colectius no vegin un film així. Cadascú que cregui el que vulgui, peró realment es necesària una peli així??? aporta realment algo a l'espectador, o com dius simplement és aguantar sadisme pk has pagat una entrada. A mi no em molesta que es restringeixi el visionat de películes així. De totes maneres, per quan es vulgui veure.. sempre ens queda internet.

    ResponElimina
  2. Així és, és una forma de veure cinema totalment festiva i lúdica que s'agraeix i que normalment està ja limitada a festivals, i sobretot festivals de terror. En un temps on el cinema en 3D ens fa encara més absorts per la pantalla, evitant ja tota interacció durant la pel·lícula, és refrescant trobar projeccions on un no necessita ahillar-se de l'entorn per disfrutar de la pel·lícula.

    Estic d'acord que no cal fer o mirar pel·lícules només pel fet que són extremadament violentes o sàdiques, pero si s'han de mirar, el lloc és justament un festival de terror on la gent que hi va ja sap què veurà i segurament forma part d'un col·lectiu ja insensibilitzat o molt conscient del que és ficció i del que és realitat.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tu en que si en algún lloc s'ha de veure un film així , és a un festival de terror. Si si.. la gent ja sap al que va. Més dificil ho veig ja en la distribució pública en un circuit obert de sales comercials. lloc ón potser no tot hi cap, o potser si... De fet, es pot projectar qualsevol pel·lícula , classificar-la per edat, i qui vulgui que entri. El distribuidor ja s'encarregarà de retirar-la si no li proporciona diners. Tot i que en un món en que fer películes de cine sembla tant barat, ja que s'estrenen milers cada setmana, seria molt difícil que un film així durés gaire. Millor donar-li vida en festivals adients per metratges com aquest

    ResponElimina