Diner públic per a la generació ni-ni?

M'ha encantat avui veure una enquesta a La Vanguàrdia on la pregunta és "ve bien el nuevo programa de formación para los 'ni-ni' aprobado por el Gobierno?" i la resposta amb més de 2.400 votacions és clara, 91% en contra.

El programa en qüestio és una proposta del President Montilla no massa concreta anomenada "contracte per al futur", evidentment causada per la proximitat de les eleccions, que es basa en ajudar econòmicament a la gent  jove que ni estudia ni treballa a formar-se per que puguin treballar. 

Es divideix en dues iniciatives, una per gent de fins a 25 anys amb poca formació, basada en un crèdit mensual equivalent al sou mínim interprofessional, 633,30€, fins a trobar feina, a retornar en un màxim de 6 anys, només mentre conservin una feina on cobrin el doble del sou mínim esmentat. L'altre iniciativa va dirigida a gent aturada de fins a 30 anys, que rebrien un crèdit també mensual de 949.45€ (sou mínim per 1,5) mentre es formin i 6 mesos més, fins a un màxim de 11.399€, a retornar en les mateixes condicions que la primera iniciativa.

No sé si heu entès alguna cosa ni què en penseu, però jo estic d'acord amb les respostes de l'enquesta, personalment trobo la proposta totalment ofensiva per la intel·ligència. D'entrada, és evident que no hi ha temps d'aplicar-la abans de les eleccions, per tant és només una proposta electoralista, i com a tal, no cal dir com es farà, qui ho pagarà ni com es controlarà. Pero es que encara que hi hagués temps per posarla en funcionament, que no n'hi ha, em semblaria una absoluta presa de pel per tots els que no som de la generació ni-ni, que som molts, i compte, que també votem. 

Tenint en conta que a Espanya hi ha avui 4.085.976 aturats, 566.496 a Catalunya, plantejar-se més ajudes pels que no treballem em sembla un suïcidi que diu molt de la poca vista de qui el proposa, sent Montilla en aquest cas, això no és notícia. En comptes de premiar econòmicament la gent que ni estudia ni treballa per que puguin repenjar-s'hi, hauríem d'ajudar als que estudien i treballen o als que tenen dues feines i no arriben a final de mes, mai als ni-nis. 

Pensem-ho, un jove que ni estudia ni treballa, de què carai viu? O tenen diners per menjar i poden no treballar, però decideixen que tampoc volen estudiar, o no tenen diners i viuen ja d'ajudes, però no aprofiten tampoc per formar-se. En qualsevol dels casos, ni un duro, si no deixem que la gent jove passi gana, mai sortiran a buscar feina. Em nego a premiar amb diner públic, extret de les butxaques dels que treballem, als que ni treballen, ni estudien, ni desitgen amb prou forces fer cap de les dues coses.

Krusty