dijous, 4 de novembre de 2010

Tea Party o extremistes religiosos neolliberals antiregulacions gubernamentals interessadament subvencionats?

Com tots haureu llegit, en les eleccions recents a la Cambra de Representats i al Senat  dels Estats Units els republicans han recuperat terreny al somni d'Obama, en paraules del president, "ha estat una pallissa". El Partit Republicà ha aconseguit el control de la Cambra amb un 56% dels escons i ha remontat al Senat quedant-se finalment amb un 47% d'escons. Tota això ha estat possible gràcies a que els republicans han presentat gran nombre de candidats no pròpiament republicans sinó del ja famós moviment, encara que  eternament desconegut, Tea Party.
Però recapitulem, què és el Tea Party? Qui el lidera? D'on prové? I sobretot, on va?
D'entrada us puc dir que el Tea Party no és un partit polític, és un moviment populista ultraconservador creat al 2009 que està en contra de regulacions de caire intervencionista per part de l'estat, de la despesa pública i de Barak Obama, i a favor de la religió, la fe i la llibertat. Llibertat entesa a l'Americana, que vol dir bàsicament dret a les armes, mercats no regulats i poc control per part de l'estat dels seus ciutadans. Es per aquests ideals que els seus carismàtics candidats han pogut anar a les llistes d'un Partit Republicà necessitat d'aquesta empenta renovadora.
En quant a quí el lidera, la musa per excel·lència de Tea Party és la ex candidata a vicepresidenta dels Estat Units pel partit republicà en les últimes eleccions a la presidència, la governadora d'Alaska, la sempre familiar, caçadora de cervols i permanentment somrient Sarah Palin. Però si mirem més endins, veurem que aquest moviment popular va ser creat, educat, impulsat, promogut i sobretot finançat, des de la seva base, com desvela The New Yorker, per "Americans per la prosperitat" (AFP), grup controlat pels multimilionaris germans Koch, en guerra permanent contra Barak Obama per interessos econòmics relacionats sobretot amb regulacions, taxes i sancions mediambientals a Koch Industries impulsades pel nou president. 
I aquí és on s'explica d'on prové el Tea Party, ja des de el 2005, els germans Koch, propietaris de grans empreses dedicades a petroli (com ExxonMobile), mineria, fertilitzants i polpa de paper (Delica i Colhogar per exemple) entre d'altres, apart d'invertir més de 70 milions de dòlars en "lobbys", han estat gastant en l'esponsorització de tot tipus de moviments populars enfocats a la des regularització de les empreses, el desprestigi de la teoria del canvi climàtic, i la protesta contra Obama. En les eleccions d'aquest dimarts mateix les inversions van donar el seu fruit amb 19 de 20 candidats del Tea Party de conviccions negacionistes, és a dir, neguen l'existència del canvi climàtic, i tots estaven en contra de la regulació de les emissions de CO2 al país que produeix més CO2 per capita del món. Emissions que han costat moltissims diners en multes i sancions a Koch Industries, considerada per Greenpeace el màxim finançador privat del moviment anti-canvi climàtic a nivell mundial.
Fins aquí tot són males notícies, però alhora de mirar on va el Tea Party, és quan podem començar a respirar una mica, ja que apart de la gran empenta que ha suposat pel Partit Republicà en aquestes eleccions, probablement els seus candidats seran marginats de cara a les pròximes eleccions a la presidència degut al radicalisme que representen, que no aconseguiria aglutinar el vot moderat deixant així el camí lliure per Barak Obama. Dit d'altra manera, un cop el partit republicà n'ha fer l'ús que volia, el Tea Party tornarà a ser el que era, un gran grup de religiosos desinformats, que fa pressió per interessos empresarials molt concrets, però sense pes suficient per influir en les grans decisions polítiques d'estat.
Com a conclusió podriem dir, per enèsima vegada, que és bastant esfereïdor fins a quin punt és fàcilment manipulable el poble americà, sobretot tenint en conta que ells són els responsables de decidir qui mana en el país més inlfuent del món encara avui. Així com el Partit Demòcrata va aconseguir moure gran part de la societat a favor del canvi i d'Obama basant-se en la il·lusió en les passades eleccions, corrien el risc que després fós un altre el que s'apofités de l'ignorància americana per movilitzar tothom en la direcció contrària basant-se en l'odi i la por. Quin país.

Krusty

2 comentaris:

  1. Buf... per fí algú que explica una mica que collons és el Tea Party. Tot i que ara amb l'explicació, al igual que sense aquesta.. jo segueixo tenint el mateix sentiment cada cop que veig un personatge d'aquests grupillo; QUINA POR !! tots tenen la pinta de la clàssica mare del consell escolar d'alumnes de qualsevol institud d'estats Units (el que ens pintent a les pelis) aquella dona sempre ben vestida (pel seu gust, clar) sempre amb un BON somriure a la cara, sempre ben educada i SEMPRE amb paraules de Deu i la religió, i amb , evidenment, aquella doble moral que ells tenen, com la Bree Hodge de Mujeres desesperadas. Almenys és el que em passa pel cap, i el que em ve després és quina gent taaant anticuada. Així que espero que aquests , com tu dius, no facin rés de rés en les el·leccions. AH, i l'altre xorré que em pasa pel cap... quan veieu a qualsevol senyora del Tea Party per la tele, i després surt la Alicia Sanchez Camacho (la tia dels morros operats del PP) no creieu que encaixaria en aquest grup???

    ResponElimina
  2. Sí, sí, la Sanchez Camacho hi encaixaria perfectament, tota arreglada, operada i amb el mateix discurs retrògrad recorrent!

    ResponElimina