Gent, com porteu el tema Facebook? En teniu? No en teniu? No en penseu tenir mai? Ho esteu deistjant?
Jo per desgràcia fa temps que en tinc, massa temps, i encara no li trobo el sentit. Sé que molts coneguts meus s'ho passen teta amb els jocs que hi ha, jo no, altes ho fan servir per penjar totes les seves fotografies, no pas jo, alguns es diverteixen intentant tenir quants més "amics" millor, no soc d'aquests, bastants ho tenen com a mètode de contacte amb gent que no veuen sovint, tampoc seria el cas, varios hi dediquen més temps del imprescindible, jo intento no fer-ho, i pocs son ja els que encara no tenen lo putu facebook.
Jo haig de reconèixer que ho faig servir per recordar els aniversaris de tohom, i quan arriba el dia, simlpement anant el seu "mur" i deixant un "felicitats", em sento triunfant, pletòric. Sembla una tontería, pero al final és molta la gent que felicites al cap de l'any que mai felicitaves, i això segur que fa el mon una miqueta millor.
Ara sí, per poder fer aquesta tonteria que personalment tant valoro, he d'aguantar mils i mils de comentaris, iniciatives, videos, cançons, fotografíes, eslògans, notícies, invitacions a grups, esdeveniments, causes, i suggerències d'amistat. Això últim és el que més em xoca, en quin criteri es basen les suggerències d'amistat? Perque si estem parlant d'inteligència artificial del segle XXI, no cal que el putu facebook em segueixi suggerint una i altra vegada gent que no vull agregar com amistat, per això no ho vaig fer la primera vegada que m'ho va suggerir, ni les 33 mil restants! I em segueix suggerint la mateixa gent!
Finalment, jo crec que lo puto facebook té gràcia i esta be tenir-lo, pero sempre evitant permetre que l'infinit univers d'entreteniment que representa t'atrapi en un inacabable cercle de comentaris, respostes, converses i salutacions que no et permeti treure el cap per la finestra a veure què esta passant a la vida real.
Krusty
En resposta a les teves preguntes... Jo no porto gens b lo del Facebook. Primer pk ja no en tinc. Si, dec ser dels pocs que no li tribava utilitat i s'ha esborrat del mapa. Vaig fer-me del facebook segurament com molts, pk els amics de la feina o altres el tenien. Anem a probar, vem di tots! i .. quina merda. Segurament triomfa pk la gent prefereix estar davant un ordinador a casa calentet, i en quan et canses de parlar amb algú CLIC, desconectes. Així no cal passar aquelles possibles estones de silenci en un bar davant algú a qui fa temps que no veus i ja no saps que dir-li.
ResponEliminaSi aquesta no és la gran obció de facebook.. jo no li trobo cap altre.
Penjar fotos.. no ho faig, i no crec que gent desconeguda tingui que veure fotos meves i simplement inflar la xarxa de fotos de penya fent festes, rient les gràcies dels seus fills o qualsevol altre tonteria. Les fotos a casa i per els amics! Xerrar amb al gent..? no és millor trucar a qui vulguis per telf i així la cosa va més ràpid, i l'enteniment entre els dos serà mil vegades millor, pk qui nomalentèn algún comentari expressat per escrit??? Per altre part, el que comentes d'agregara amics... Home, és cert el que dius, la gent no entèn un NO T'AGREGO com a resposta!! i pk agregara a algú que no saps qui és?? per coneixe'l?? i no és milor coneixe la gent en persona? com sempre s'ha fet? Algú es feliç tenint 3mil·lions d'amics al facebook? peró si no saps qui són!! Jo personalment prefereixo tenir 5 amics a la vida real, a qui poder abraçar quan el veig, que no milers de desconeguts a qui no vull veure i per aixó aprofito un teclat.
No sé, potser és un altre invent del segle. Peró potser jo no sóc d'aquests segle.
Un cop més Despistat, totalment d'acord. No comaprteixo aquesta visió romàntica de la vida pero sí he de reconèixer que hi ha certa despersonalització de les relacions en les xarxes socials. Certament és molt més fàcil poder repondre o no al que diu la gent i sobretot fer-ho quan a un li ve de gust, no quan toca.
ResponEliminaEn quant a borrar-se del facebook, aplaudir la teva decisió, tampoc és fàcil fer el pas d'esborrar-se. Molts de nosaltres seguim a lo putu facebook per culpa de la sensació cada vegada més extesa que si no hi ets, no existeixes. Cosa que podriem dir que és exactament al revés, ja que un existeix igualment, pero es pot anar tancant al seu entorn cada vegada més si es deixa absorvir per l'univers de la xarxa ahillant-se així del mon real progressivament.