dimarts, 16 de novembre de 2010

Menos dialèctica i més veritats!

Recentment el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya va fer unes declaracions en un míting a La Seu d'Urgell (Lleida) denunciant que "Cada día cuántos empresarios de Catalunya tienen en su casa instalado a un inspector de Hacienda cuando Madrid es una fiesta fiscal y en Andalucía no paga ni Dios". Collons, algú ho havia de dir, sí senyor.
En Puigcercós va afegir que Catalunya ja és gran per fer un referèndum sense demanar permís a ningú i que si a Espanya prohibeixen partits polítics que no condemnen la violència d'ETA, igualment s'hauria de prohibir el govern de l'estat per negar-se, per interessos político-econòmics, a condemnar la violència que esta patint el poble saharaui per part del Marroc. Les tres afirmacions em semblen espectaculars i totalment certes.
Evidentment, les reaccions no s'han fet esperar, el PSOE d'Andalusia ha exigit disculpes pels "insults gratuïts", el PP l'ha tatxat directament de "xenòfob", Elena Salgado les ha trobades "fuera de lugar", segons Montilla, les declaracions "no coinciden con el sentir general del pueblo catalán" i Mas ha puntualitzat que "hay que ir con cuidado a la hora de explicar las cosas, tengamos o no razón". Però el millor ha estat el President de la Junta de Extemadura, Guillermo Fernandez Vara, que ha qualificat Joan Puigcercós de "cateto", retratant-se amb l'explicació que "si bien Extremadura es la primera productora de tomate de España, gran parte de esta producción se comercializa bajo marcas con domicilio empresarial en Catalunya".
El que ningú sembla saber apart d'en Puigcercós és que les dades dien que a Catalunya s'hi fan un 571% més d'inspeccions d'Hisenda que a Andalusia, lo qual deixa poc marge pel dubte, però és que també han racaptat a casa nostra el doble que a Madrid, on la majoria d'empreses d'Espanya tenen el "domicilio empresarial", és evident que, com diu el president d'ERC, a Madrid paguen menys i a Andalusia no paga ni Déu, però no perque no vulguin, que no volen, sinó per que semblen contar amb la complicitat del Ministeri d'Economía i Hisenda.

El que hem d'acceptar és que si paguem més impostos a Madrid que inversions rebem després, no podem tenir por a dir-ho. Fa massa temps que tota aquesta tropa d'aprofitats, com per exemple Extemadura, que gràcies a això té més ordenadors per alumne a les seves escoles que nosaltres, pugui seguir negant l'evidència alhora que agafa els nostres diners. Quan siguem independents, cosa que espero veure en vida, proposo oferir ajudes a les comunitats d'Espanya i Europa que ho necessitin, prèvia mostra pública de gratitud i entesa amb Catalunya per part d'aquestes i sempre com a gest de bona voluntat. Em nego a que des de fora se'ns acusi com sempre d'insolidaris quan la història demostra que ho hem esta i encara ho som més que ningú.
En quant a que ja som grandets per fer referèndums sense permís de ningú, no cal afegir-hi res més. I en referència al cas dels saharauis, recordar-vos a tots que un país com Espanya, on els vots de la gent no et donen dret a governar, sinó que primer estàs obligat a condemnar la violència per poder presentar-te com a partit polític, no és una democràcia. El dia que s'ajuntin els de sempre i obliguin a negar les diferències fiscals entre comunitats per deixar que un partit sigui legal, ens adonarem de fins a quin punt és antidemocràtic el fixar normes que divideixen els partits polítics en legals o ilegals.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada