La crisi és una oportunitat???

En paraules textuals del Director General del Fons Monetari Internacional (FMI) el maig de 2010, Dominique Strauss-Kahn, "la crisi és una oportunitat" que s'ha d'aprofitar per crear "una nova moneda global emesa per un banc central global amb govern sòlid i característiques institucionals" que podria "actuar també com a prestamista d'últim recurs". També Gordon Borwn, mentre era primer ministre d'Anglaterra, deia l'octubre de 2008 que li agradaria "veure el FMI reformat per convertir-se en un banc central global" que treballi per la "governació mundial". Resumint, la crisi no és pas una desgràcia sinó una oportunitat, pot ser això?

Certament la globalització ha evolucionat molt en els últims temps, va començar per les comunicacions, després va venir el comerç i els negocis i ara ja cada vegada més també la governació. El millor exemple n'és la Unió Europea, que va començar com una sèries de tractes comercials (1951) que varen portar a la Comunitat Econòmica Europea (1957) seguida de la Unió Econòmica (1993), després va venir la moneda única (2002) i amb el Tractat de Lisboa es va implantar un govern comunitari amb president rotatiu (2009). Evolucions semblants s'estan donant a Àfrica, Àsia, Sud-Amèrica i la zona àrab del Golf Pèrsic.

Aquesta gran globalització ha instaurat progressivament un sistema econòmic de caire global que amb la crisi accelera exponencialment la necessitat d'implantar un govern i un banc globals per prevenir les crisis i mantenir l'economia mundial. Però si ens aturem i pensem que aquesta crisi era inevitable tal i com anava tot, i per tant previsible per alguns, podríem també pensar que la crisi pot no ser un fi sinó un camí, un mitjà, una "oportunitat", també prevista ja per alguns, per aconseguir instaurar aquest "banc central global" al que molts governs sempre s'han resistit per que saben que quedarien al servei de l'economia mundial.

I en plena crisi, les mateixes institucions conscientment responsables d'aquesta, és a les que es dona la feina de solucionar-la, així com el poder i els mitjans per fer-ho. El que decideixen fer aleshores és pressionar als països que no segueixen els dictats de l'economia global a través de les previsions. Un país amb previsions negatives rep automàticament el càstig dels mercats financers, entrant en un cicle de rumorologia i desconfiança en la seva solvència si no s'acaba sometent, per el bé comú, i demanant ajuda a aquestes mateixes institucions. Així és com aquestes aconsegueixen finalment imposar les seves politiques i mesures econòmiques com a condició prèvia al "rescat", fent certa la citada frase "la crisi és una oportunitat".

Només "googlejant" una mica veureu que ja al 1988, fa més de 20 anys, el prestigiós diari The Economist publicava l'article "Prepareu-vos per el Fènix" que pronosticava que el col·lapse econòmic i monetari portarien a una economia amb govern global i una moneda única mundial cap a l'any 2018. A aquesta moneda l'anomenaven metafòricament El Fènix, per que així com aquest ressorgeix de les seves cendres , el Fènix com a moneda única seria imposat amb la destrucció com a mitjà per a la creació, dit d'altre manera, "la crisi és una oportunitat".

Dimecres passat vaig sentir l'Angela Merkel, presidenta d'Alemanya, demanant a la desesperada que "l'economia ha d'estar al servei de la política i de les persones, no al revés", cosa que demostra que ni tan sols ella té poder de decisió en tot aquesta maquinària que hi ha en marxa, on l'economia i els diners sotmeten a països sencers amb amenaces i xantatges. El mateix dia, Irlanda anunciava 25.000 acomiadadaments de funcionaris públics i la retallada de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, com a primeres mesures per tal de rebre l'ajuda que s'ha vist obligat a sol·licitar. I tot per aquest gran esforç que ja ens insinuen que pretén "salvar l'euro", com si ens anessin preparant per tot el que vindrà, que finalment demostrarà que per alguns "la crisi és una oportunitat".

Ja per evitar ser víctima d'un rescat s'apliquen les mesures suggerides pel FMI (Fons Mundial Internacional) i el BCE (Banc Central Europeu) de forma preventiva, que li diguin sinó al Sr. Zapatero, que de ser d'esquerres i repartir beneficis socials sense miraments ha passat, per imposició, a aplicar mesures impopulars pròpies de l'expresident Aznar i la dreta més extrema. Si és que els ciutadans ja no tenim la potestat de decidir amb els nostres vots, el FMI i el BCE han decidit que ara toca retallar despesa social i pujar impostos a les classes mitjanes i això és el que ens imposa la Unió Europea. Si el problema són els ingressos de cada estat, per que no pujar impostos a milionaris i corporacions multinacionals? Doncs per que són ells mateixos els que mouen els fils d'aquesta immensa pantomima, que té per únic objectiu la creació i el control d'un banc mundial i la imposició d'una moneda única com a via per aconseguir més poder, control i riquesa. Tant el FMI com el BCE treballen ara més insistentment que mai, conscients que "la crisi és una oportunitat".

Finalment, pels que hagueu arribat fins aquí, apart de felicitar-vos, us diré que reconec que algunes de les conclusions poden sonar exagerades, però les ànsies de poder i l'avarícia dels que més tenen també ho son, poden semblar parcials, però només faltaria, jo formo parts de les víctimes igual que tu, i finalment poden semblar rocambolesques, però així son les conspiracions obscures i els malèvols plans de futur econòmic a escala mundial. Als incrèduls us diré simplement que "temps al temps", i als demés que tampoc no us preocupeu en excés, quan arribi, arribarà.

Krusty