Recentment vaig tenir l'intens plaer de descobrir una fantàstica pel·lícula que podríem qualificar de clàssic dels nostres temps anomenada Videodrome.
Dirigida i escrita al 1983 pel canadenc David Cronenberg, director de mítiques pel·lícules com Cromosoma 3, Crash, La mosca i eXistenZ, i protagonitzada per James Woods, secundari a superproduccions com Casino o Nixon i protagonista per exemple de Vampiros de John Carpenter, és una estranya pel·lícula que val molt la pena destacar per si algun de vosaltres encara no ha viscut l'experiència de veure-la.
La pel·lícula em va semblar absolutament trencadora per l'època, ja que entra plenament en el tema de la violència explícita, el sexe i la tortura a la televisió per buscar audiència, barrejats amb les malalties mentals, el control de la ment i la supervivència després de la mort. Plena de surrealisme, conspiracions, terror i gore, és inútil intentar d'entendre-la, però també seria una llàstima perdre-se-la.
La història està Protagonitzada pel director d'una cadena de televisió local sense escrúpols, personatge que interpreta James Woods, que a partir del descobriment de Videodrome va endinsant-se en un món d'al·lucionacions, d'excitació sexual a través de la violència i conspiracions nacionalistes.
La pel·lícula ens envolta en una atmosfera extranya i sorprenent que no acabem de comprendre, típic de Cronenberg, però que ens deixa una sensació al cos i un rastre a la ment que poques pel·lícules aconsegueixen transmetre i que és d'agrair en el cinema comercial majoritàriament planer i fàcil d'avui en dia.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada