diumenge, 17 d’octubre de 2010

Ara que el bloc ja porta un temps...

Companys, amics, lectors, crítics, desconeguts, ja fa un temps que vaig començar aquest bloc, com deia en el seu dia, per “obrir una finestra del món als meus pensaments”. Abans de començar, em preguntava si algú el seguiria o si algú simplement el llegiria algun dia. Ara puc dir que des de el primer article fins a aquest mateix gaudeixo profundament de l’oportunitat d’expressar-me, i tant bon punt vaig començar la primera frase de l’article de presentació vaig entendre que en realitat no importa si algú ho llegeix o no ho llegeix ningú, ja que el simple fet d’expressar-se lliurement en un entorn on tot el mon sencer “podria” sentir-me (excloent els que no parlen català, no son gaires) es absolutament fantàstic.
Reconec que hauré estat més o menys inspirat en diferents ocasions, més o menys graciós i més o menys ofensiu, això sí, tot és verídic i inspirat en vivències personals.

Espero seguir passant una bona estona cada dia comentant diferents pensaments que em vinguin al cap de forma lúdico-festiva en aquest bloc i que vosaltres seguiu llegint-me o ignorant-me igual que heu fet fins ara, el que més us plagui. Fins aviat!

Krusty

1 comentari:

  1. Doncs, com sempre em sembla increible que hagin espais per expressar-se amb tota llibertat. Potser amb la presència dels nous mitjans web com ara el Twitter i el Facebook, que ara és més difícil cridar l'atenció des d'un bloc.

    Respecte de la llibertat d'expressió, és molt maco poder escrivir tot el que ens vingui de gust, però mai hem d'oblidar que tot el que aquí es publiqui, és com les fotos, sempre hi seran per recordar-nos el que som, fem i pensem!! (amb tot el dret d'evolucionar amb el temps).

    xc

    ResponElimina