Com ja sabeu, actualment hi ha el Festival de cinema a Sitges, doncs l’altre dia vaig viure la pesadilla d’anar-hi en tren en dia de pluja, i sí, efectivament va ser un infern.
Imagineu-vos la situació, a les 7 de matí un gran grup de gent sortiem tant de la marató de vampirs del Auditori com de la marató de zombies del Retiro, tots caminant sota la pluja comentant l’experiencia desconeixedors encara de la vergonyosa aventura que teniem per davant.
Arribant a l’estació de tren, em trobo totes les màquines de tiquets fora de servei i la gent passant de quatre en quatre cada vegada que algú picava i s’obrien aquelles terrorífiques portes mecàniques. De sobte va apareixer la taquillera a la seva cabina que ens va aclarar que no hi havia trens per una caiguda de tensió deguda a la pluja. Dit això, tots ens vam llençar a caminar fins a les parades d’autobús que duien a Barcelona. En vint minuts erem prous per omplir 3 autobusos, tots esperant i empenyent-nos sota la pluja. Cal dir que en dues ocasions va passar per davant de la parada la policia local, que evidentment prou se’n va estar de donar-nos cap explicació. Al cap de més de mija horeta va venir un autobús, pero que no anava a Barcelona, que en va explicar amablement que fins les 9 i mitja no vindria cap autobús més. Sabut això, tots de tornada cap a l’estació de tren, i a mitg camí, l’esperança, un tren que arribava! Curses, crits, pluja i presses, obviament, el tren va marxar sense tots nosaltres, que ens vam embutir al bar de l’estació a esperar el següent tren, el qual la taquillera no podia dir-nos si vindria o no.
Finalment arribavem a Barcelona pasadse les 9 del matí, per què? Perque va ploure i per tant van fallar els trens, increíble. El que més em va sorpendre es que la gent, usuaris de tren més habituals que jo, s’estranyava de la meva sorpresa, segons ells, “sempre que plou passa el mateix”. Quina vergonya, només puc dir que Africa comença als Pirineus.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada