divendres, 29 d’octubre del 2010

Berlusconi, política a la italiana

He llegit avui amb total espant que la majoria dels italians s'identifiquen amb Silvio Berlusconi i aquest seria propablement el motiu per el qual fa 16 anys que el voten tants, conclusió a la que arriba Beppe Severgnini en el seu nou llibre sobre il cavaliere.
D'entrada l'afirmació és sorprenent i xocant, però un cop analitzat el cas amb calma, no sembla una idea tant descabellada, segons l'escriptor "Se nos parece, es uno de nosotros", "Berlusconi quiere a los hijos, habla de su mamá, entiende de fútbol, sabe ganar dinero, le gustan las casas nuevas, detesta las reglas, cuenta chistes, dice palabrotas, adora a las mujeres, las fiestas y la buena compañía". Si sumem aquesta normalitat amb el fet de ser un home que s'ha fet a si mateix, supervivent, que sap vendre el que li interessa, amb fama de seductor i triomfador. Segons l'escriptor és l'italià que tots voldrien ser o són ja en el fons, i per això encara el voten, evidentment sumat a la falta d'una alternativa clara.
Si ho entenc bé, l'escriptor bàsicament ve a dir que l'inexplicable fenomen de permanència d'un personatge tant peculiar com Berlusconi a la política italiana es deu a la pròpia peculiaritat de la societat d'aquell país. Que s'identifiquen amb ell, vaja, que el voten per que molts són com ell. Deu n'hi do, quins collons, sí senyor.
És cert que aquest tipus de personatges sempre tenen seguidors i en tenim clars exemples tant a Espanya, amb Jesús Gil i el seu partit, el GIL, que va treure representació parlamentària, com a França amb el senyor Sarkozy que també em sembla aquest tipus de personatge prepotent, o més a prop potser en Joan Laporta, personatge carismàtic, lleugerament esbojarrat però sobretot triomfador. 
Pensant-hi una mica, potser sí que m'agradaria ser en Jan, potser sí que m'hi identifico, celebrant èxits al Luz de gas tot xop cava i fumant-me un bon habà envoltat de pilotes i noies maques, que no de noies maques en pilotes. Veurem aviat quants catalans s'identifiquen amb ell i el voten, jo per ara sóc un indecís, però no m'agrada que "m'enbauquin" i m'estic posant com un bacó, veurem.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada