dilluns, 25 d’octubre de 2010

La mort del Top Secret: Wikileaks

Per segona vegada hem pogut assistir a la publicació de centenars de 391.000 documents secrets del Pentàgon referents a les Guerra d'Irak per part de Wikileaks, la web i ONG de Julian Assange, un australià de 39 anys que està en constantment "en paradero desconocido" i només apareix per anunciar aquest tipus de massives publicacions escandaloses.
Aquesta vegada, el material filtrat va ser entregat prèviament a The Guardian, el New York Times, Al.jazeera, Der Spiegel i Le Monde per que tinguéssin temps a analitzar els milers de documents i publicar tots alhora les seves conclusions al dia que Wikileaks penjava un agran base de dades de consulta pública a la web amb tots els documents.
Wikileaks consta de 40 treballadors voluntaris i 800 col·laboradors liderats pel Sr. Asasnge, del que es rumoreja que ja era un "hacker" molt avantatjat a la seva època d'estudiant i segurament sigui per aquesta via que aconsegueix la documentació que posteriorment publica. Ha viscut últimament a Londres, Berlin , Reykjavic i Estocolm, on el govern suec li ha denegat recentment la pròrroga del permís de treball i residència cedint a evidents pressions externes. El divendres va aparèixer a Londres per presentar aquesta nova publicació de documents apel·lant a la frase: "la primera víctima d'una guerra és la veritat".

El més impactant de tot plegat és assistir a la impotència dels Estats Units davant d'aquestes agressions a la seva seguretat, estan indefensos, exposats i en xoc, es limiten a queixar-se, dedicar centenars de persones a investigar com és possible que els hagi passat això i buscar responsables als que acusar. En cap moment s'han preguntat encara per la falta absoluta de moral demostrada en el contingut de la documentació, no volen saber com és possible que de 109.000 morts en aquella guerra 66.000 fossin civils, no volen saber per que s'ha permès la tortura i els abusos per part de soldats americans, el que volen saber és com s'ha filtrat la informació.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada