Com ja us he comentat, vaig estar al auditori del Melìà de Sitges en ocasió del Festival de cinema que dura desde el 7 d'octubre i s'allargarà fins al dia 17. Si teniu la sort d'asistir a alguna projecció al auditori, estic en posició de salvarvos la vida, o si més no, estalviarvos un ridícul important alhora que dolorós.
Heu de saber que vaig poder observar com tot just entrar al auditori, i just abans d'uns esglaons que hi ha tant bon punt s'entra, hi ha una zona que jo anomenaría de perill extrem. El tema es que, sobretot si plou, el marbre blanc del terra agafa un tò general altament relliscós, que com vaig poder observar en dues ocasions diferents, porta a la gent, que a més entra amb presses, a besarlo o si més no a reventar-s'hi el còxis de forma compulsiva. He de reconèixer que jo mateix, al entrar, vaig caure en la tentació de desviarme de la fantàstica i glamorosa catifa vermella per retallar uns metres i en l'instant que vaig trepitjar el terra moll vaig estar a punt d'estampar-m'hi.
Així que ja sabeu, els que aneu al auditori tingueu present el consell que us dóno, i si teniu la mala fortuna de caure perque us heu despistat, eviteu els riures forçats i intenteu porta-ho amb tota la dignitat que bonament pogueu, que de segur no serà gaire. L'altre opció és agafar la càmara, perque segur que en treureu un video força graciós alhora que terrorífic.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada