dissabte, 16 d’octubre del 2010

Boda turística i sagrada en família

A principis d’aquest mes vaig tenir l’honor d’assistir a la boda d’un apreciat excompany de pis meu, que es casava a l’espectacular, encara que infinitament inacabada, Sagrada Família.
La veritat es que n’esperava molt de la famosa cripta del temple, i només entrar-hi vaig quedar efectivament impressionat. Preciosa, exquisidament cuidada i coronada amb un sostre altíssim per ser una cripta que certament impressionava. Després de les salutacions pertinents ens varem asseure i va començar la cerimònia. Des de el precís moment en que vaig baixar les majestuoses escales hi havia alguna cosa que em pertorbava, però no me’n vaig adonar fins que vaig estar assegut intentant concentrar-me en el que deia el capellà: hi havia turistes rondant per tot arreu. Efectivament amics, la cripta de la Sagrada Família, com ja podia haver-me esperat, no tanca per les cerimònies.
Em va semblar molt graciosa alhora que molesta la constant presència de turistes, ja sigui fent el passadís al nuvi quan va entrar del braç de sa mare, com passant per davant la núvia sense cap respecte i amb total impunitat mentre aquesta intentava baixar les escales de forma solemne i majestuosa.

Això sí, un avís a turistes despistats:  sabem qui sou i us recordarem tota la vida, ja que us tenim immortalitzats amb les vostres pintes a totes les fotos.

Krusty

2 comentaris:

  1. escolta'm, doncs quina sort la del teu amic. jo, encara que no sigui catòlic, la Sagrada Família seria l'únic lloc d'aquesta religió en el que acceptaria casar-me (no com a catòlic, evidentment, només fent servir aquesta gran obra arquitectònica). xc

    ResponElimina
  2. Ímpresionant sí que era, s'hi va poder casar per que va ser batejat allà, sinó em sembla que costa més.

    ResponElimina