La coneguda revista nord-americana Time ha elaborat un rànquing amb les deu nacions del món que tenen més possibilitats d'assolir la independència i el País Basc hi ocupa el segon lloc. El reportatge s'inscriu en la informació referent al referèndum per la separació de Sudan del Sud, que es va celebrar el passat 9 de gener.
La revista recorda que "el 1959 el govern de Franco va prohibir l'ús oficial de la llengua basca, en un intent d'assimilar el poble, que es coneix com la primera raça indígena europea", remarcant que la llengua basca no te relació directa amb cap altra llengua parlada al sud d'Europa. Afegeixen que "quan un grup de diverses regions s'uneix com a una nació, sovint és a causa de les urpes d'un puny de ferro" i apunta que "un dels principals reptes del feixisme era sotmetre les aspiracions nacionals de les comunitats espanyoles amb diverses llengües, particularment els catalans i els bascos".
En el rànquing, també hi figuren Escòcia, el Tibet, Ossètia del Sud, el Kurdistan, el Quebec, el Sàhara Occidental, la República de Cascadia (el nom que rebria un hipotètic estat independent dels Estats Units i el Canadà format pels estats de Washington, Oregon i la Columbia Britànica, amb 14 milions d'habitants), la Padània (al nord d'Itàlia) i la Segona República de Vermont (als Estats Units).
L'article destaca l'alto al foc anunciat recentment per ETA com a primer pas cap a la independència basca, però òbviament omet el que ha succeït després del comunicat de la banda. Mentre l'esquerra abertzale insisteix que el pas donat per l'organització armada és extremadament significatiu i important, el govern espanyol manté que res no ha canviat. Aparentment, doncs, es mantenen posicions enfrontades que en res no contribueixen per fer avançar aquest nou escenari de no violència. Tant els arrestos de presumptes membres d'ETA que es van produir l'endemà mateix del comunicat com les detencions de la setmana passada no són un fet casual, sinó un missatge que envia el govern espanyol a l'organització armada. I també són avisos cap a l'esquerra independentista basca, ja que resulta significatiu, i simbòlic alhora, que entre els últims arrestats hi figuri el fill del portaveu de l'esquerra abertzale, Txelui Moreno. Els membres de l'antiga Batasuna veuen amb temor com aquests cops policials poden arruïnar els seus esforços per convèncer la direcció d'ETA de la necessitat de concedir el protagonisme a la via política i, en canvi, poden provocar que s'acabin imposant aquells que dins de l'organització armada són contraris a l'alto el foc.
Podem dir que Zapatero no vol tornar a fer el ridícul donant validesa a una procés de pau que l'última vagada va costar-li molta popularitat i sobretot credibilitat. En totes les iniciatives de pacificació que s'han viscut arreu del món hi ha força denominadors comuns, i entre ells dos de molt importants. Són processos llargs en el temps, que duren anys i fins i tot dècades, i són iniciatives en les quals les paraules i els gestos de cara a la galeria molt poques vegades tenen res a veure amb el que realment està passant de portes endins. Per tant, esperem que apart de vendre garrotades de cara a la galeria, el govern estigui fent passos discretament cap a la pau i l'autodeterminació que el poble basc mereix i desitja des de fa tants anys. Personalment crec que per a nosaltres els catalans el que passi al País Basc pot donar-nos l'empenta definitiva que necessitem per creure com a societat que la independència és possible d'aquest estat centralista i autoritari que actualment ens oprimeix i ens menysprea.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada