diumenge, 30 de gener de 2011

Banca i govern espanyol declarats “moralment censurables”

La sentència pionera de l'Audiència de Navarra a favor dels hipotecats que no poden afrontar el deute suposa un precedent esperançador per a les famílies que es troben en la situació d'haver perdut el pis i haver de continuar pagant-ne la hipoteca. La secció segona de l'Audiència va més enllà al considerar que tornar un pis hipotecat ha de ser suficient per saldar-ne el deute encara que l'habitatge hagi perdut valor a causa de la crisi, i amb molt bon criteri considera “moralment censurable” que es reclami la diferència després de la subhasta basant-se en l'escusa de la pèrdua de valor de l'immoble.

Aquesta resolució és el resultat del recurs d'un banc contra una sentència del jutjat d'Estella, que va considerar que no s'havia de continuar amb el procediment d'execució després que l'entitat financera embargués un pis i se l'adjudiqués. El préstec ascendia a 71.225 euros, i el banc va valorar l'immoble en el contracte de préstec signat en 75.900 euros, encara que en la subhasta es valorava en 42.895. Per aquesta diferència, l'entitat va voler continuar el procediment d'execució sumant costos i liquidació d'interessos a càrrec del ja desnonat propietari. 

Aquesta sentència tomba les tesis del govern espanyol, que fa només unes quantes setmanes va rebutjar sorprenentment una iniciativa legislativa a favor que tornar el pis suposi la liquidació del deute hipotecari. SI fem la relació podem extreure que l'actitud mantinguda per el govern que ens representa és considerada ara segons l'Audiència de Navarra “moralment censurable”. Quins interessos defensa el govern espanyol quan es posa en contra del poble? Els dels ciutadans del seu país segur que no. Un cop entès que alhora de defensar o el ciutadà o els bancs, l'estat opta per defensar els bancs, la següent pregunta a fer-se seria: perquè? Seria tot un altre tema, però és inadmissible tenir uns representants polítics la missió dels quals sembla defensar la banca davant les demandes legítimes dels ciutadans de l'estat.

L'organització de consumidors OCU va felicitar-se per la sentència i va sol·licitar ahir una modificació del sistema normatiu perquè l'embargament de l'habitatge sigui suficient per saldar el deute hipotecari. Aquesta plataforma recorda que l'actual situació econòmica i laboral de l'Estat espanyol i la depreciació dels pisos per la crisi immobiliària han portat força ciutadans a una situació greu en la que passen misèries per que paguen sols les conseqüències d'un risc que a priori varen agafar compartit amb les entitats financeres, sempre a canvi de la possibilitat de lucre per aquestes.

Gran part del problema ha estat que mentre les coses anaven be, la gent demanava més del que podrien tornar si la situació es torçava, i els bancs, que sabien perfectament que l'economia és cíclica, donaven hipoteques i préstecs a tort i a dret, cadascun dels quals els garantia acumular important recàrrecs d'impagament i gran quantitat d'habitatges embargats quan les coses anessin malament. No contents amb això, el sector financer publicitava i incentivava els refinançaments, utilitzant la hipoteca com a mitjà per finançar a la gent cotxes, vacances, i altres despeses importants. Tot per arribar on han arribat, a ser propietaris d'una immensa part dels habitatges de l'estat i dels estalvis de tots. Aquest ha estat el ganxo comercial que han utilitzat els bancs abans de la crisi, les catastròfiques conseqüències de la qual les estem pagant entre tots a través dels multimilionaris rescats financers a les citades entitats amb diner públic que varem aportar amb la promesa que seria per millorar o mantenir el nivell de vida, mai per pagar les caríssimes jubilacions dels directius de banc que varen idear tota aquesta pantomima.

Actualment, segons la legislació espanyola que el govern lluita per mantenir, per a l'entitat financera pot no ser suficient la casa, i si una nova taxació mostra que ha perdut valor, pot exigir al consumidor, a més del lliurament de les claus, la quantitat restant. Seguint aquesta norma imposada pels bancs amb la complicitat del govern, l'any 2009 més de 18.000 habitatges embargats es van posar a disposició de l'entitat financera creditícia corresponent només a Catalunya, i aquesta xifra s'ha multiplicat per cinc en tres anys i ha deixat al carrer centenars de famílies. Apart, un de cada sis hipotecats de l'estat epanyol ha hagut de retardar el pagament d'alguna quota durant el darrer any, segons el darrer informe de l'Agència Negociadora de Productes Bancaris, i d'aquests, la meitat s'han vist obligats a ajornar pagaments fins a tres vegades en els darrers 12 mesos, demostrant que els candidats a caure en la situació a la que ens referim son molts. La injustícia en qüestió, apart d'immoral, és fa més ofensiva encara  quan veiem que a altres països, com ara els Estats Units o el Regne Unit, funciona sense problemes la "dació per a pagament", segons la qual en retornar l'habitatge al banc queda automàticament saldat el deute.

No permetem més que el sistema financer i l'Estat s'ajuntin per desnonar-nos i revelem-nos contra una injusta estratègia fredament planejada que només pretén treure la riquesa de les mans del poble per posar-la en les d'usurers, especuladors i polítics corruptes, que per mi, com diuen a La segona hora, de RAC1, "la misma mierda son".


Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada