diumenge, 23 de gener de 2011

Consciència tràgica de la mare de la model anorèxica Isabelle Caro

S'ha suïcidat la mare d'Isabelle Caro, la model francesa de 28 anys que patia anorèxia i que va morir a Tokyo el passat 29 de desembre, segons informa el diari britànic The Times. La jove havia explicat en la seva autobiografia que “tenia molta por de créixer” perquè estava convençuda que “la meva mare em deixaria d'estimar quan deixés de ser la seva nena petita”.
El padrastre ha declarat al diari suís 20 minutes que la mare d'Isabelle se sentia molt culpable per haver portat la model a l'hospital de Bichat, una localitat al nord de París. “Ella no volia anar a aquell hospital”, ha explicat Caro. Segons el seu relat, la mare estava molt enfonsada i preocupada per l'estat de salut de la seva filla i va quedar molt tocada per unes declaracions del fotògraf Oliverio Toscani, que va titllar la model “d'arrogant” quan ja estava greument malalta. Toscani, sempre polèmic, va llençar Benetton a la fama amb els seus transgressors reportatges entre el 1982 i el 2000, i és qui va fer les següents fotografies esfereïdores d'Isabelle Caro per una campanya contra la malaltia l'any 2007, patrocinada per la firma italiana No-li-ta, i prohibida a diversos països:
Christian Caro, pare de la model, ha informat als mitjans del decés. Ha anunciat també que denunciarà l'hospital en què va morir la model per homicidi, ja que considera que la causa de la mort de la seva filla és la negligència dels metges. L'hospital ha negat les acusacions i ha declarat que la jove va morir per les complicacions d'una pneumònia derivades de l'extrema fragilitat del seu cos després d'estar ingressada dues setmanes. Cal tenir en conta que Isabelle va arribar a pesar 26 quilos fent 1,56 metres d'alçada.

Isabelle Caro patia d'anorèxia des dels 13 anys, als 20 va ser hospitalitzada per primera vegada amb 25 quilos i entrant en un coma del que finalment va desesperat. Estava decidida a superar l'enfermetat i va participar en múltiples programes explicant el seu problema i va publicar diversos llibres sobre les seves experiències. Crec que no es pot resumir millor del que ho va fer ella mateixa poc abans de morir a la revista Vanity Fair el sentit de la seva existència: "El daño psicológico y físico que he sufrido solo tendrá algún sentido si puede servir de ayuda a quien ha caído o tiene la tentación de caer en la trampa de la que yo estoy intentando salir".

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada