Aquest migdia l'organització armada ETA ha emès un comunicat, el vuitè pronunciament en els darrers dotze mesos, a través del diari Gara, en què decreta que "ETA ha decidit declarar un alto el foc permanent i de caràcter general, que pot ser verificat per la comunitat internacional", tal com se li reclamava des de diversos fronts. La treva intentarà facilitar, segons el document, "un procés democràtic que tingui la voluntat del Poble Basc com a màxima referència, i el diàleg i la negociació com a instruments".
L'organització posa diverses condicions de cara a obrir el "procés democràtic", com són que aquest "ha de superar tot tipus de negació i vulneració de drets i ha de resoldre les claus de la territorialitat i el dret a l'autodeterminació", que "correspon als agents polítics i socials bascos assolir els acords per consensuar la formulació del reconeixement d'Euskal Herria i el seu dret a decidir, inclosa la independència", i que "totes les parts han de comprometre's a respectar els acords assolits i les decisions adoptades per la ciutadania basca". El comunicat conclou reclamant "a les autoritats d'Espanya i França" que "abandonin per sempre les mesures repressives i la negació d'Euskal Herria" i assegura que "ETA no abandonarà el seu esforç i lluitarà per impulsar i dur a terme el procés democràtic, fins a assolir una veritable situació democràtica a Euskal Herria".
Evidentment no és la primera vegada que la banda armada anuncia una interrupció de les seves activitats, la última el passat 5 de setembre, quan l'organització feia arribar un comunicat a la BBC en el qual donava a conèixer la seva decisió de no portar a cap més accions ofensives. En la declaració, ETA afirmava que "és temps d'assumir responsabilitats i donar passos ferms" en tres aspectes: "en l'articulació del projecte independentista", "en el camí de crear les condicions per construir un procés democràtic", i en "la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics". Anteriorment, el 24 de març del 2006, ETA va iniciar també un "alto el foc permanent". En un comunicat dos dies abans, la banda assegurava que es reafirmava en el compromís de trobar una sortida negociada per "aconseguir una vertadera situació democràtica per a Euskal Herria". L'explosió, però, d'un cotxe bomba el 30 de desembre del 2006 a la recent estrenada terminal T-4 de l'aeroport de Madrid-Barajas va donar per finalitzat el procés. Eren els primers morts provocats per un atemptat després de tres anys sense víctimes mortals.
Una de les treves més polèmiques d'ETA es va produir l'any 2004, tots ho recordareu, quan la banda va declarar una treva només a Catalunya i després que es fes públic que l'aleshores conseller en cap del primer govern tripartit, el gran Josep-Lluís Carod-Rovira, s'havia reunit amb la cúpula d'ETA a Perpinyà, quan aquells dies, a principis d'any, exercia com a president de la Generalitat en funcions. Aquesta revelació va obligar el president del Govern, Pasqual Maragall, a baixar-se els pantalons i cessar Carod de les seves funcions de conseller en cap degut a les pressions des de Madrid exercides per PP i PSOE.
El cert és que l'activitat terrorista de la banda basca ha disminuït molt en els últims anys, després que tant l'Estat com les autoritats franceses estrenyessin els cercle sobre els membres i la cúpula de la banda. De fet, l'última víctima mortal en territori basc va ser l'agent del Cos Nacional de Policia Eduardo Puelles en un atemptat a la localitat d'Arrigorriaga el 19 de juny de 2009, i el 30 de juliol del mateix any dos agents de la Guàrdia Civil van morir en un atemptat a la localitat turística balear de Calvià, sent les últimes víctimes en territori espanyol.
Arnaldo Otegui va ser qui des de la presó de Martutene, on el varen tancar per un suposat enaltiment al terrorisme, va dibuixar l'esquema que ha portat al comunicat d'avui: el fitxatge de l'advocat sud-africà, Brian Currin, per tutelar un procés de pau que aquesta vegada havia de tenir cobertura internacional. Paral·lelament, Otegi va arrossegar l'esquerra abertzale cap al rebuig de la violència com a forma legítima d'assolir objectius de caràcter polític. Tal com va dir en una entrevista al diari El País: "l'estratègia independentista és incompatible amb la violència armada".
En quant a reaccions, el PSOE saluda el comunicat d'ETA i el qualifica de notícia "important", tot i que expliquen que ja els han "enganyat altres vegades" i que ara cal ser molt prudents. "Els fets confirmaran el valor d'aquest comunicat", diuen des de la direcció del partit. Això sí, els ha faltat temps per apuntar-se el tanto declarant que les paraules d'ETA són "fruit del treball i l'estratègia del govern espanyol i de les forces de seguretat de l'estat i de la col·laboració internacional". Han afegit però amb bon criteri que esperen que ara "tots sapiguem estar a l'altura de les circumstàncies", en referència als partits, sobretot el PP, i a la societat civil en general. Els populars, per la seva banda, es mantenen en contacte amb els governs central i basc i estan estudiant el comunicat difós avui per ETA abans de fer declaracions. Finalment,
e líder d'Esquerra Unida (IU), Cayo Lara, ha declarat en referència al comunicat d'ETA que “l'únic comunicat d'ETA possible és aquell que parli d'alto el foc irreversible” i ha demanat a la banda que posi “les armes sobre la taula”, però ha obert una porta considerant necessari que s'acabi la violència “definitivament” i que ETA “s'integri en la lluita política”, petició que haurà escandalitzat a més d'un.
La nota còmica en tot això l'ha posada la pàgina web del diari GARA, que ha publicat la notícia de l'alto el foc a les 11:12 del matí, pràcticament una hora abans del que estava previst, poc després, aquesta ha desaparegut de la pàgina web i del Twitter del diari basc, que l'ha tornat a publicar al migdia, com tocava.
Els dirigents de la il·legalitzada Batasuna saben però, i en l’Estatut català en van tenir una bona prova, que el marc legal espanyol és molt limitat i que a Espanya la Constitució tendeix a usar-se com si es tractés del Codi Penal i no d’una carta de drets, imposant-la fins ara per mantenir España com "una y grande". També s'ha de veure fins a quin punt el govern espanyol té cap interès real en la fi de la violència i l'entrada de batasuna a la política basca, on pot fer estralls en el repartiment del poder polític actual, repartit vergonyosament entre PP i PSOE mitjançant un pacte insòlit. Ara veurem qui esta realment disposat a facilitar el final de la violència i qui no, les cartes sobre la taula.
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada