dilluns, 24 de gener del 2011

Ensanyament del xinès a les escoles espanyoles

Avui he llegit que el nou ambaixador d'Espanya a la Xina, Eugeni Bregolat, considera que l'ensenyament del xinès hauria d'introduir-se com més aviat millor com a opció des de l'etapa de primària en el sistema escolar espanyol, davant el lideratge econòmic i l'augment de la seva influència cultural que els anys vinents experimentarà el país asiàtic. A això cal afegir la possibilitat que l'economia xinesa aconsegueixi abans del previst sobrepassar la dels Estats Units, fins i tot superant els pronòstics d'alguns estudis de prospectiva, com l'elaborat per Goldman Sachs, que situa aquest moment cap a l'any 2027.

Ha estat en una trobada organitzada pel fòrum Grup Claris-Associació d'Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona, on Bregolat ha afirmat que la Xina és avui dia un país amb una gran vitalitat creativa i que el seu impacte cultural anirà arribant progressivament a Occident, com comença a ocórrer en terrenys com el cinema i la música, i que Espanya està molt ben posicionada dins la Unió Europea com a país "amic" del gegant asiàtic. Segons l'ambaixador, fets puntuals com la posició d'Espanya en relació amb els fets de Tiananmen a final dels anys vuitanta o el paper de l'expresident del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, perquè la Xina organitzés uns Jocs Olímpics han estat decisius en les bones relacions entre els dos països. També ha afirmat que a la Xina li interessa una Unió Europea forta i cohesionada dins de l'ordre mundial, on el país asiàtic no només pot jugar el paper de "fàbrica del món", sinó també fer valer la seva condició de gran mercat de consum per als països europeus.

Si tenim en conta que durant el 2010 el PIB de la Xina va créixer un 10,3%, que les seves vendes a l'exterior van créixer un 31,3%, fins als 1,17 bilions d'euros, que el país asiàtic és el que té més reserves en divises del món i que l'any 2009 eren presents a la Xina més de 540 empreses espanyoles, és evident que el gegant asiàtic és un país al que interessa apropar-se i quan abans millor. L'empresa espanyola que més ha invertit a la Xina, uns 3.000 milions d'euros, és el BBVA, que té un 15% de China Citic Bank, Telefónica és el major inversor privat de China Unicom, amb un 8,1% del capital, i Criteria és el major accionista de Bank of East Asia, del qual té el 15% del capital, amb uns 1.500 milions d'euros d'inversió.

Fins i tot el president dels Estats Units, Barack Obama, va rebre recentment amb tots els honors el seu homòleg xinès, Hu Jintao, en una espectacular cerimònia on la guàrdia d'honor va disparar 21 salves i es van sentir els dos himnes nacionals en un esdeveniment dissenyat per remarcar la jerarquia del convidat. Obama es va declarar convençut que els dos països tenen “un enorme interès en l'interès de l'altre”. “Encara que les nostres nacions competeixin en algunes àrees, podem cooperar en d'altres”, va afirmar el president nord-americà, confirmant l'interès de la nació en portar-se be amb un país el potencial del qual és pràcticament inimaginable.

Per tornar al tema, cal ser plenament conscients que 1.200 milions de persones tenen com a llengua materna algun dialecte del xinès, només el xinès mandarí per exemple és llengua materna de més de 885 milions de persones, seguit del Wu, que ho és de més de 70 milions. És fàcilment previsible per tant la creixent importància de l'idioma xinès en el món del futur, cada dia més globalitzat i més comunicatiu.

Els temps on els idiomes a saber després del castellà eren l'anglès i el francès ja han passat, i ara s'imposa l'ensenyança als nostres fills del xinès, si no volem quedar fora d'un futur que no ens esperarà. Avancem-nos a l'inevitable per convertir una manca en un aventatge i anem preparant els nostres fills per una cultura que dominarà econòmica i socialment el planeta en un futur més proper del que sembla.

 
Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada