Cas Tous, assassinat o defensa?

No se si recordeu el famós cas Tous, que va aixecar la polèmica sobre els robatoris a vivendes i la legítima defensa al 2006. El que va passar va ser que Lluís Corominas, gendre del matrimoni i amo de l'empresa de seguretat de la família Tous, va matar a trets suposadament un dels lladres que intentava robar a casa dels seus sogres a Sant Fruitós de Bages. El proper 9 de maig un jurat popular de l'Audiència de Barcelona el jutjarà en un judici, presidit per la magistrada Concepción Sotorra, que es preveu que duri dues setmanes i on la fiscalia demana 11 anys de presó per l'acusat.

A Corominas el van detenir per la mort del lladre i va ser empresonat  tres mesos tot i que va sortit en llibertat pagant una fiança de 150.000 euros. També va pagar 150.000 euros a la família del mort en compensació, per la qual cosa la fiscalia li podria tenir en compte l'atenuant de reparació del dany, a més de la de confessió, perquè va explicar tots els fets a la policia immediatament i va ajudar en la investigació. Collons, una vegada més es demostra que no hi ha res com tenir molta pasta a l'hora d'arreglar les grans cagades.

La defensa pretén demanar l'atenuant o eximent de por insuperable i obcecació, pels moments de tensió que va viure, cosa dubtosa si parlem d'un amo d'una empresa de seguretat que va normalment armat, i la de legítima defensa, en pensar que els lladres li anaven a disparar, que també s'aguanta per un fil veient el vídeo gravat per les càmeres de seguretat de la família Tous, on es veu a un Lluís Corominas, armat dirigint-se intencionadament cap els lladres quan aquests ja no estaven a casa i es disposaven a fugir. El jurat haurà de valorar si es va tractar de legítima defensa o d'un homicidi, però d'entrada sembla clar que ni por ni defensa pròpia.

Tot va començar el 9 de desembre de 2006, quan un treballador de l'empresa de seguretat de la família va veure individus sospitosos prop del domicili dels Tous, va avisar els Mossos i va trucar a Corominas, que vivia a la mateixa urbanització i es va apropar fins la casa, arribant-hi molt abans que els Mossos. Allà va veure un cotxe sospitós mentre parlava per telèfon amb el vigilant, que el va avisar que hi havia dos sospitosos dins la casa i que anaven armats, de pel·lícula. Corominas va declarar que pensava que el cotxe sospitós era buit, però que de cop hi va veure dos individus a l'interior i els va donar l'alto, però que el conductor va fer un moviment brusc i Corominas va pensar que anava a treure una arma. Per això, des del seu propi cotxe i sense parar-lo va disparar la seva pistola semiautomàtica, carregada amb vuit cartutxos, matant Sinai Gazmend, el pilot, amb dos trets al crani. Va baixar del cotxe i va retenir el copilot fins que van arribar els Mossos. Els Mossos van desarticular la banda de kosovars que havien entrat a casa dels Tous, dos anys després de l'assalt.

Els ciutadans escollits com a jurat hauran de dirimir si Corominas va actuar en legítima defensa, com manté el seu advocat, “perquè temia ser atacat en qualsevol moment” i perquè tres dies abans ja havien entrat a casa dels sogres, o si per contra va disparar conscient que volia o podia matar, com sosté la fiscalia.

En tota aquesta història hi ha molts punts difícils d'avaluar. D'entrada, caldria veure si calia matar un dels lladres per retenir-los fins que vingués la policia. També caldria veure què es pot fer i què no, moralment, quan un lladre t'entra a casa, sobretot tractant-se de la citada banda kosovar, coneguda pels seus robatoris amb violència a diversos xalets de luxe com el dels Tous. Mai sabrem si els mossos, que són els que han d'ocupar-se d'aquests assumptes, haurien arribat a temps. Certament al final varen atrapar la resta de membres de la banda sense necessitat de matar-ne cap. Tot i així, també és difícil assumir que visquem en un marc legal on l'únic que se'ns permet fer és deixar fugir als lladres amb les nostres possessions amb l'esperança de que siguin atrapats en un futur proper, segurament ja sense les nostres coses.

Hi ha d'haver un punt mig entre l'estil americà de tenir tot el dret a disparar els intrusos i el que vivim aquí actualment, on no se'ns permet gairebé ni defensar-nos. Dit això, mai podem permetre que "seguratas" armats i a les ordres de gent rica tinguin el dret de matar sense més conseqüència que la econòmica, ja que tal com va tot, cada dia seran més els candidats a ser disparats intentant robar i també els que disparen, i en canvi menys els rics que pagaran a la meitat de nosaltres per que els protegim de l'altre meitat.

Krusty