Recentment vaig descobrir aquest sorprenent personatge anomenat Emilio Calatayud, que és Jutge de Menors Únic de Granada famós per les seves sentències peculiars que busquen que el menor contribueixi a la societat i és reformi a temps de refer la seva vida. Tant és així que rep constants peticions de menors en centres d'internació sol·licitant la seva intercessió.
Nascut el 1955 a Ciudad Real, als 13 anys va ser internat en un estricte col·legi de Màlaga per els seus pares a causa de les seves constants malifetes, anècdota que va recordar en un judici recent dient a un grup de joves que havien entrat en una casa abandonada sense permís que “Si reconsideráis lo que habéis hecho, lo peor que os puede pasar es llegar a juez de menores” com ell mateix. Ja ha publicat dos llibres, l'any 2007 "Reflexiones de un juez de menores" i l'any 2008 "Mis sentencias ejemplares", que porta nou edicions.
Per el jutjat de Emilio Calatayud passen més de 800 casos cada any, i casi el 80% son resolts amb mesures educatives, per les quals s'ha fet molt conegut. Segueix la política d'aplicar sentències tant exemplars com individualitzades als menors, aportant coherència i sentit comú, alhora que imaginació, a un món tant quadrat com és el de la justícia. Algunes de les seves sentències a menors amb més ressò mediàtic son:
- per conduir sense permís i temeràriament: 100 hores de servei a la comunitat patrullant junt a un policia local.
-per maltractar un indigent: repartir menjar a menjadors comunitaris per als sense-sostre.
-per conduir un ciclomotor sense assegurança: visites a la planta de traumatologia de Granada.
-per hackejar empreses de Granada: 100 hores com a mestre en classes d'informàtica.
-per conduir en estat d'embriaguesa: visitar durant un día sencer a paraplègics, parlar amb ells i les seves famílies per elaborar després una redacció.
-per cremar papereres: treballar amb el bombers.
En els seus llibres relata moltes més sentències exemplars i situacions curioses que ha viscut en la seva llarga trajectòria professional, però sobretot, apel·la al sentit comú de la justícia, a l'assumpció de la responsabilitat per part dels pares, i a creure sempre en la possibilitat de rehabilitació dels menors, sense oblidar mai que ell mateix va ser un dia un d'aquests joves descarriats per les circumstàncies.
Sobretot no us perdeu aquests dos vídeos que engloben un de les seves lliçons magistrals en forma de conferència, us asseguro que us faran riure i pensar:
Krusty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada