127 hores

127 hores (127 hours) és el títol de la nova pel·lícula del molt bon director Danny Boyle, conegut per Trainspotting, La playa, 28 Días después i sobretot, Slumdog Millionaire, direcció per la qual va guanyar un Oscar, un Globus d'Or i un BAFTA. En aquesta ocasió, Boyle en presenta una impactant història basada en fets reals ambientada al Gran Canó, a Arizona. Només us diré que s'ha de veure.

El paper del protagonista Aron Ralston està brillantment interpretat per el californià James Franco, molt conegut als Estats Units, i no tant aquí a pesar d'haver fet bons papers secundaris a pel·lícules com Superfumados, Spiderman 1, 2 i 3, El meu nom és Harvey Milk o Come reza ama. Com a curiositat, destacar el suport obertament públic de l'actor a favor de la legalització de la marihuana al seu país.

127 Hores és una pel·lícula que podríem qualificar tant de drama com d'intriga, però en realitat és més que res un homenatge a l'home que origina la història i a la vida en sí mateixa. Podrieu pensar que és similar a Buried, però res més lluny de la veritat. Té un bon ritme i una molt bona fotografia, que sap aprofitar molt be l'espectacularitat del Gran Canó, complementats per una ben escollida banda sonora i, com ja he dit, una genial interpretació per part de l'aparentment inexpressiu James Franco. El film va ser nominat a 3 Globus d'Or i recentment ha estat nominat a set Oscars entre els quals hi ha millor pel·lícula i millor actor.

Personalment haig de dir que he gaudit molt amb la pel·lícula, està ben feta, no és excessivament angoixant a pesar de la història que narra, i sobretot et deixa amb una sensació molt agradable d'apreci per la vida i les coses boniques que tots vivim i no sempre valorem com hauríem de fer-ho. Us aconsello que no us la perdeu.

Krusty