dimarts, 22 de febrer de 2011

Truca un inspector, al Teatre Goya

Dissabte passat vaig tenir el gust d'anar al Teatre Goya a veure Truca un inspector, una obra habitual als escenaris de mig món que ha tardat seixanta anys a arribar als escenaris de Barcelona com a gran producció. Estrenada el 1946 a l'Old Vic de Londres, Truca un inspector es va estrenar a Espanya el 1951 amb un muntatge que va fer dos mesos de temporada aquell mateix any a Barcelona. Des d'aleshores només dues excepcions, el 1985 al Joventut de l'Hospitalet i el 1994 a l'Artenbrut amb un taller de llicenciats de l'Institut del Teatre, van permetre veure la peça més coneguda de Priestley juntament amb El temps i els Conway, de la qual Mario Gas va fer una celebrada versió al Condal.
L’autor, J.B.Priestley, escriptor, dramaturg i activista polític anglès, d’idees progressistes, va escriure aquesta peça teatral després de la segona guerra mundial, tot i que l’acció es desenvolupa a l’Anglaterra de l’any 1912. Per parlar de la vigència del text, el seu director i protagonista, el gran Josep Mª Pou, posa l'exemple de dues frases que pronuncia el seu personatge, que són molt representatives d'un autor que va carregar contra el liberalisme i el capitalisme salvatge. Així, per exemple, diu: "Hi ha coses que hem de compartir i si no ens queda res ens toca compartir la culpa". I després afegeix: "No vivim sols. Tots formem part d'un sol cos. Som responsables els uns dels altres". Sentències d'aquest calibre van convertir Priestley, també novel·lista i assagista, en un intel·lectual molt respectat per la societat del seu temps, com recorda Pou. "Tenia un programa de ràdio els diumenges a la nit a la BBC en els anys de la postguerra. I la gent l'escoltava més a ell que a Churchill".

Quan l’any 2008 Josep Maria Pou es va fer càrrec del Teatre Goya ja duia al cap aquesta obra. Per a Pou “Truca un inspector” és un clàssic del segle XX que incomprensiblement s’ha representat molt poc a Barcelona. Segons Pou "És un text alliçonador, una paràbola moralitzant d'un autor d'esquerres, socialista, que lluita per la justícia social". "És un gran manifest polític amb l'aparença d'una comèdia policíaca pròpia d'Agatha Christie", sentencia l'actor i director. Josep Mª Pou, a més de dirigir-la, dibuixa a la perfecció l’enigmàtic inspector. 

Cal destacar també el treball dels altres cinc actors, el sempre eficient i carismàtic Carles Canut, l'esplèndida però sòbria Victòria Pagès i les bones composicions dels joves prepotents, impulsius o innocents, Ruben Ametllé, Paula Blanco i David Marcé. Sobretot, mencionar el personatge de Canut, apart de la seva interpretació, que és el del capitalista Birling, una figura plenament actual perquè, en la seva representació del capitalisme sense escrúpols, manté una completa actualitat en una època com la nostra, quan els drets laborals retrocedeixen i capitalistes i governs aconsegueixen retallar drets conquerits després de dècades de lluita.

Personalment us aconsello que l'aneu a veure si podeu, i aprofiteu per veure l'excel·lent Teatre Goya, si no el coneixeu. Jo, per exemple, vaig tenir la sort d'anar-hi el mateix dia que Joan Pera i Àngel Llacer, cosa que ja em va fer anticipar el que després vaig confirmar, que l'obra val la pena i que els actors estan perfectament a l'alçada.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada