dimecres, 16 de febrer de 2011

Gent normal i problemes reals, diari ARA

"Gent normal i problemes reals" Carles Capdevila, ARA 14/02/2011

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.


* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.


* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.


* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.


* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.


* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.


* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

Carles Capdevila,  Director de l'Ara


Brillant article de Carles Capdevila, el reproduèixo íntegrament, tot i ser ja de dilluns, per que m'ha semblat excel·lent. Dóna gust tenir finalment un diari català que no tingui por a ser parcial, ja fa massa temps que aguantem el radicalisme español de diaris com El Mundo, l'ABC o La razón, que només rebíen respostes sempre políticament correctes i massa sovint neutrals per part de la premsa del nostre país.

Krusty

1 comentari:

  1. Si lo mismo lo decimos algunos catalanes, pero en castellano, nos llamáis "fachas"....

    ... a ver si un día se empieza a entender que lo que unos quieren para su lengua materna, lo queremos los otros para la nuestra, y así hacemos un país compartido por todos y más justo.

    ResponElimina