dilluns, 21 de febrer de 2011

Jordi Hereu guanya Montserrat Tura

El PSC ja té candidat per Barcelona a les eleccions Municipals del 22 de maig, després que dels 12.042 afiliats censats al partit i convocats a votar en aquestes inèdites primàries, 4.214 votessin per Jordi Hereu, un 59,53%, i 1.669 afiliats ho fessin per Montserrat Tura, un 40%. Serà doncs Jordi Hereu, aquell personatge simpàtic i sobretot gran desconegut.


L'ex-consellera, que ha afrontat la campanya amb una marcada inferioritat de mitjans respecte al seu rival, va gaudir d'una derrota digna i va poder tornar a reivindicar com un èxit personal l'exercici d'aprofundiment democràtic que ha realitzat el partit amb la celebració de les primàries. “Déu n'hi do el suport que hem obtingut”, va afirmar davant el centenar llarg de socialistes que van assistir a la proclamació dels resultats. Els militants i els simpatitzants, per tant, han passat per alt els advertiments de Tura, compartits pel primer secretari del PSC, José Montilla, que la continuïtat d'Hereu com a cap de cartell dels socialistes els aboca a la fi d'un cicle de 32 anys consecutius manant a Barcelona per la més que probable derrota d'aquest davant el convergent Xavier Trias. El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona destaca per la seva banda que la victòria de Jordi Hereu a les primàries dels socialistes és la certificació del triomf de l'aparell de la federació del PSC de Barcelona “en contra de l'aparell” i de la direcció nacional liderada José Montilla. A partir d'ara, per Trias, caldrà triar entre “continuïtat o canvi” perquè “és important saber què volem que sigui Barcelona i tenir clar què no volem”. El cap de l'oposició a l'ajuntament barceloní ho exemplifica detallant que “hem de generar riquesa que repercuteixi en les persones”. Explica que no tocarà la Diagonal perquè “ho va demanar la gent”, i alhora exposa que vol “més Guàrdia Urbana fent carrer i més col·laboració amb els Mossos”.

“A partir d'ara, els que m'heu donat suport i els que heu donat suport a Tura sou la base per continuar el projecte de progrés per a Barcelona”, va manifestar Hereu, que va tornar a obrir la porta a la seva contrincant perquè s'incorpori a la seva futura llista electoral. Tura va ignorar la proposta, i posteriorment ha confirmat que no anirà a les llistes del candidat a l'alcaldia de la ciutat, però es va comprometre a “ajudar” l'alcalde en el repte d'impedir que el 22 de maig CiU i el PP sumin majoria a l'Ajuntament. Un exultant Hereu ha argumentat: “Fa tres setmanes em deien que segur que perdia les primàries, he guanyat i crec que puc guanyar les pròximes eleccions municipals”. En aquest sentit, ha considerat que no té “cap alternativa davant” sinó “la passivitat d'una centredreta de la ciutat que no ha expressat gens alternatiu, que no ha dit gens i que no ha fet gens”. Després de reivindicar-se com reforçat després de les primàries, ha insistit que la seva prioritat és Barcelona, amb un projecte pel qual sumarà forces al PSC, en el qual “serà fàcil garantir la unitat”.

No sé pas si Hereu serà capaç de renovar per el PSC l'alcaldia de Barcelona, però sí que us puc garantitzar que no hauria estat tant bon perdedor com Montserrat Tura, en això sí que ha fet sort el partit socialista en aquestes primàries, en tota la resta, desastre absolut. Personalment crec que tenien més opcions d'enfrontar-se a Xavier Trias presentant un candidat catalanista que pogués anular aquest factor de l'equació a l'hora de fer campanya. Certament, Jordi Hereu té un perfil de persona propera i de "tio cachondo" que no té l'ex-consellera Tura, potser massa competent i seriosa, però compte, per que si amb això esperen guanyar a Trias ho porten magre, ja que també és un candidat que podríem qualificar de populista, però alhora manté una imatge de responsable i eficaç que Hereu va perdre ja fa molt temps. Com a mínim, espero que la batalla electoral sigui renyida, tot i que segur que la campanya no serà tant interessant i pragmàtica com ho hagués estat amb la presència de Montserrat Tura. Sobretot, desitgem que el nivell del discurs polític es mantingui minimament coherent i centrat en els problemes reals, i que no caiguin en el terreny de la "xavacaneria" i la demagògia, on els dos candidats es senten clarament còmodes.

Krusty

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada