Oscars 2011

Aquesta matinada s'ha celebrat la sempre espectacular i glamurosa gala dels Oscars 2011, enguany la 83ena edició dels Academy Awards, al Kodak Theatre de Los Angeles, presentada per els joves i frescos Anne Hathaway i James Franco. En aquesta ocasió, la brillant cinta britànica 'El discurs del rei' s'ha convertit en la gran triomfadora en aconseguir quatre de les dotze estatuetes a les quals optava. S'ha endut les de millor pel·lícula, millor actor protagonista (Colin Firth), millor direcció (Tom Hooper) i millor guió original (David Seidler), només quedant pendent en la meva opinió de la d'actor secundari per el gran Geoffrey Rush.

En quant als presentadors, haig de dir que no em varen pas desagradar, tot i que no tenen el do per la comèdia que en anteriors ocasions han desplegat en aquesta cerimònia mites com Steve Martin o Billy Cristal, s'ha de dir que se'ls va veure molt adaptats al paper i amb força soltura, tot i interpretar un rol més de pallassos que de pròpiament còmics.

Evidentment, haig de mencionar la sempre elegant catifa roja, mític moment de la nit on lo milloret de Hollywood desfila amb les seves millors gales per al públic, repartint somriures i tòpics als entrevistadors. Com sempre, es van donar aquells moments on mentre entrevisten un actoràs dels clàssics, el públic, bàsicament format per "quinceañeras", prefereix "vitorejar" amb eufòria desfermada algun jovenet benplantat dels que està de moda. I parlant de tradicions, van destacar com sempre actrius reconegudes i amb molta classe amb espectaculars modelets més propis d'una passarel·la de moda, que és el que en el fons sempre ha estat la catifa roja dels Oscars.

D'esquerra a dreta, Sandra Bullock, Helena Bonham-Carter, Scarlett-Johansson i Marisa Tomei

D'esquerra a dreta, Warren Beatty i la seva dona Annett Bening, Nicole Kidman, Halle Berry i Hugh Jackman i la seva dona Deborra-Lee Furness

 D'esqeurra a dreta, Javier Bardem i Penélope Cruz, Gwyneth Paltrow, Kate Blanchet i Jesse Eisenberg

A destacar aquest any el gran nivell de papers interpretats per els actors nominats, certament els guanyadors, Colin Firth i Natalie Portman, claven els seus respectius papers de forma espectacular, tot i així, els altres nominats han mantingut un molt alt nivell també alhora d'intepretar personatges a qual més diferent però que coincideixen en una gran execució per part de tots els actors.

Tornant a la cerimònia, cal comentar dos detalls molt sorprenents, com la presència sorpresa del super-clàssic Kirk Douglas entregant un Oscar, amb completa soltura i molta gràcia, a pesar de l'avançada edat i les evidents dificultats de parla, i també les xocants americanes blanques a conjunt i amb "pajarita" amb que varen aparèixer James Brolin i Javier Bardem entregar un dels premis. Bardem s'ha quedat sense la preada estatueta, a la qual aspirava per la seva interpretació d'Uxbal a la cinta hispanomexicana 'Biutiful', dirigida per Alejandro González Iñárritu, que optava a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera, i que tampoc ha guanyat. Pel mateix paper, l'actor espanyol ja ha estat guardonat aquest any amb el Premi Goya a la millor interpretació masculina i ha estat nominat al BAFTA en la categoria de millor actor, que finalment també ha estat per a Colin Firth ('El discurs del rei').Tot i així, es nota que el xaval té el peu posat a la porta de Hollywood.

En contra del que s'esperava, 'Origen', d'Emma Thomas i Christopher Nolan, ha aconseguit el mateix nombre de premis que El discurs del rei, tot i que en tots en categories tècniques. Així, s'ha adjudicat els de millor cinematografia (David Fincher), el millor so editat (Richard King), la millor barreja de so (Lora Hirschberg, Gary A. Rizzo i Ed Novick ) i els millors efectes visuals (Paul Franklin, Chris Corbould, Andrew Lockley i Peter Bebb). En tercera posició se situa 'La xarxa social', de David Fincher, que ha estat guardonada en les categories de millor guió adaptat (Aaron Sorkin), millor banda sonora original (Trent Reznor i Atticus Ross) i millor muntatge (Angus Wall i Kirk Baxter). Així, ha aconseguit només quatre dels vuit premis als quals estava nominada, i es converteix en una de les perdedores de la nit a pesar de ser per mi una espectacular pel·lícula.

El premi d'animació, com sempre, ha estat per a PIXAR, que en aquesta ocasió estava representada per 'Toy Story 3', i si això era previsible, no ho eren pas les dues estatuetes que s'ha endut 'Alícia al país de les Meravelles', amb millor direcció artística i millor vestuari. La sorpresa final ha estat l'Oscar al millor maquillatge, que s'ha endut 'The Wolfman' (L'home llop).

Bé, aquí teniu la definitiva llista dels guanyadors dels Oscars 2011:
Millor pel·lícula: El discurs del rei
Millor direcció: Tom Hooper (El discurs del rei)
Millor actor: Colin Firth (El discurs del rei)
Millor actriu: Natalie Portman (Cigne negre)
Millor actor de repartiment: Christian Bale (The fighter)
Millor actriu de repartiment: Melissa Leo (The Fighter)
Millor guió original: David Seidler (El discurs del rei)
Millor guió adaptat: Aaron Sorkin (La xarxa social)
Millor pel·lícula d'animació: Toy Story 3
Millor direcció artística: Alicia al país de les maravelles
Millor fotografia: Wally Pfister (Origen)
Millor disseny de vestuari: Colleen Atwood (Alicia al país de les maravelles)
Millor documental: Inside Job, de Charles Ferguson y Audrey Marrs
Millor curtmetratge documental: Strangers no more, de Karen Goodman y Kirk Simon
Millor muntatge: Angus Wall y Kirk Baxter (La xarxa social)
Millor pel·lícula de parla no anglesa: In a better world (Dinamarca)
Millor maquillatge: El hombre lobo
Millor música original: Trent Reznor y Atticus Ross (La xarxa social)
Millor cançó: We belong together de Toy Story 3
Millor curtmetratge d'animació: The lost thing, de Shaun Tan y Andrew Ruhemann
Millor curtmetratge de ficció: God of love, de Luke Matheny
Millor so: Origen
Millor muntatge de so: Origen
Millors efectes especials: Origen

En conjunt i per acabar, podem dir que la cerimònia ha estat molt ben feta i amb els detalls molt cuidats, però personalment he trobat a faltar una mica més d'irreverència o autocrítica que sí havíem pogut veure en anteriors edicions, o fins i tot alguna sortida de tò per part d'algun dels premiats. L'únic dard enverinat destacable ha estat, un cop més, per a Charlie Sheen: en un moment que James Franco anava transvestit grollerament ha assegurat que havia rebut un SMS de l'actor. Un altre dels gags destacats ha estat quan Hathaway ha demostrat tenir una veu poderosa en un número musical irònic dedicat a Hugh Jackman (amb qui havia cantat en una gala anterior). Tot i així, la gala m'ha agradat, collons, els Oscars són els Oscars, i la d'ahir va ser una més de moltes nits màgiques del cinema de Hollywood que, com les altres, no oblidarem fins que arribi la del següent any.

Krusty

Winter's Bone

Una altre de les nominades a millor pel·lícula en els Oscars 2011 és la desconeguda Winter's Bone, dirigida i escrita per Debra Granik, opta a 4 estatuetes i ha estat citada com a la número 1 de l'any el el top ten del New York Magazine.

Protagonitzada per la jove Jennifer Lawrence, que ja ha estat premiada per la seva actuació en diversos festivals, la pel·lícula conta també amb John Hawkes com a actor secundari, que va actuar per exemple a American Gangster i La tormenta perfecta, però que la seva cara us sonarà a tots per múltiples intervencions en sèries com Doctor en Alaska, Expediente X, Urgencias, Perdidos, CSI, 24, Monk, Psych o Sin rastro. També com actor secundari hi trobarem Garret Dillahunt, que de destacat ha fet: No es país para viejos, dels Cohen, i The Road, amb Viggo Mortensen.

Personalment us puc dir que la pel·lícula és d'aquelles fosques on una història de caire humà es desenvolupa en un ambient rural nord-americà de pocs recursos i menys cultura. El films ens endinsa amb força traça en la supervivència del dia a dia d'una família completament desestructurada que es veu abocada a perdre tot el que te per culpa d'un irresponsable pare ex-convicte. Sobta per poc habitual el retrat que fa la pel·lícula d'una Amèrica profunda enfonsada física i moralment per el tràfic i sobretot el consum de "crack", aportant una interessant visió d'aquesta, molt igual en aparença però profundament diferent en el fons. Només recomanable per els amants del drama humà descafeïnat a l'americana.

Krusty

Origen (Inception)

Origen és la nova pel·lícula del genial director, i en aquest cas també guionista i productor, Christopher Nolan, director de Memento i la nova saga de Batman, de la qual està dirigint la tercera part actualment. El film, nominat enguany a vuit Oscars, és un thriller de ciència ficció amb molta acció protagonitzat pel gran Leonardo DiCaprio.

Cal destacar que la pel·lícula ens explica una història nova, cosa que avui en dia és difícil de trobar, i ens transporta brillantment a un món imaginari on la realitat i la ficció són difícilment diferenciables. Si a priori podríem pensar que la cinta és una cosa estranya i difícilment comprensible, us puc assegurar que res més lluny de la veritat, simplement és una història enrabassada amb diverses fases de realitat però perfectament assumible per un espectador mínimament despert.

Destacar evidentment els actors principals, que realitzen una bona feina, amb un fantàstic, com sempre, DiCaprio al capdavant, que una vegada més clava un paper que li sembla fet a mida. Personalment, haig de reconèixer que quan tots els papers li semblen fets a mida d'un actor és que hi ha alguna cosa més, i en aquest cas, es demostra que DiCaprio és bo en la seva professió. Destacar també el paper de Ken Watanabe, que haureu vist a èxits com Batman Begins o El último Samurai, clàssics de sèrie B com Karate Kimura, o èxits asiàtics com Crows Zero o la saga Gantz. Finalment destacar, com no, la boníssima actriu Marion Cotillard, brillant com a Edith Piaf a La vida en rosa, i present en grans produccions com Enemigos públicos o Nine.

En quant a la pel·lícula en general, considero que té un ritme perfecte que aconsegueix mantenir l'interès de l'espectador durant el transcurs de la història, igual que impressiona amb escenes impactants d'efectes especials molt treballades. S'ha de veure, no tingueu por de trobar-vos una cosa massa complexa per que és la imatge que té però en cap cas la pel·lícula és d'aquestes, és una bona història amb molta acció i espectaculars escenes, simplement.

Krusty

El cisne negro (Black Swan)

El Cisne Negro és una espècie de thriller psicològic dirigit per Darren Aronofsky, director de meravelles com Requiem por un sueño o l'espectacularíssima The Wrestler, i que ens mostra la lluita interior d'una ballarina que ha d'interpretar els dos papers principals de El llac dels cignes de Tchaikovsky. Està nominada als Oscars en cinc categories entre les quals millor pel·lícula, millor director i millor actriu principal.

També actua al film el francès Vincent Cassel, que haureu vist a la saga Oceans, o a bones pel·lícules com Los ríos de color púrpura, Elisabeth, Juana de Arco de Luc Besson, la genial El Odio o l'excel·lentíssima obra mestra Dobermann.

Cal remarcar evidentment l'actuació de Natalie Portman, que executa a la perfecció el seu paper de noia insegura i acomplexada, així com el de ballarina de forma magistral, als ulls d'un inexpert de la matèria com jo i com segurament molts de vosaltres. Veurem si guanya l'Oscar per al que està nominada com a millor actriu, d'entrada ja es va endur el Globus d'Or.

A mi la pel·lícula em va semblar sobretot ben interpretada alhora que entretinguda, i haig de reconèixer que aconsegueix mantenir constantment una tensió ambiental important, que enganxa l'espectador a l'espera d'alguna cosa que no acabes de saber quina és, en la línia dels thrillers, i que finalment comprens i valores. Jutgeu per vosaltes mateixos a veure què us sembla.

Krusty

Valor de llei (True grit)

La última pel·lícula dels germans Joel i Ethan Cohen s'anomena Valor de ley (True grit), i és un "remake" d'un clàssic del western de l'any 1969 protagonitzat pel mític John Wayne, que va guanyar l'Oscar i el Globus d'Or al millor actor per la seva interpretació.

En aquesta nova versió el paper de John Wayne és interpretat pel genial Jeff Bridges, que amb una dicció molt treballada borda un típic personatge malcarat que es fa apreciar per la seva bondat interior. Ha estat nominat a la categoria d'actor principal als Oscars, així com la pel·líclua ho ja estat també per un total de deu nominacions.

A destacar que la versió original de la pel·lícula contava en el repartiment amb actors tant coneguts avui en dia com Robert Duvall i Dennis Hopper, en la versió actual, acompanyen a Jeff Bridges actors com Matt Damon, Hailee Steinfeld, Josh Brolin i Barry Pepper.

S'ha de dir que si la versió antiga d'aquest clàssic tenia un ritme lent, com correspon a les pel·lícules de l'època, la nova versió conserva aquesta lentitud argumental, com no podia ser d'altra manera tractant-se d'una pel·lícula dels Cohen. Per els que hagueu vist el clàssic original en qüestió i us hagi agradat, segur que serà una grata experiència veure True Grit refeta i renovada.

Personalment, em va semblar una pel·lícula molt ben feta, però, com he dit, de ritme lent, com és habitual tant el els Cohen com en el gènere dels western. Tot i així, s'ha de reconèixer que Jeff Bridges clava una vegada més un paper que sembla fet a mida per ell, i el film ens presenta una història que certament no és nova però que sí que toca gran part dels tòpics del gènere.

Krusty

The fighter

Dirigida per David O. Russell, The fighter és una pel·lícula basada en la història del boxejador de pes welter Micky Ward, apodat l'irlandès, i el seu germà i entrenador, estrella també de la boxa vinguda a menys. El paper de Micky està interpretat per l'impertorbable Mark Wahlberg i el de Dicky Eklund, son germà, per el camaleònic Christian Bale.

La pel·lícula ens narra una història de pobresa, misèries, drogues, coratge i relacions familiars genialment transmeses per un excel·lent guió de Scott Silver i Lewis Colick, i sobretot una brillant interpretació dels protagonistes. Tampoc us mentiré, Mark Wahlberg fa el que sempre fa, és a dir, de Mark Wahlberg, però hi queda bé, i el grandíssim Christian Bale torna a deixar un paper per a la història, aportant una vegada més una espectacular transformació física i interpretant un ex-boxejador de fama local que ha caigut en el món de les drogues per sobreposar-se posteriorment, i entendre que el seu nou paper és el de donar suport al seu germà petit en un moment crucial de la vida de tots dos.

Evidentment, Christian Bale va guanyar el Globus d'Or al millor actor secundari i, sorprenentment, també l'actriu que interpreta el paper de mare dels dos germans, la desconeguda Melissa Leo, també va guanyar-lo a la millor actriu secundària i està nominada al Oscar per aquesta categoría. En total la pel·lícula està nominada a set Oscars, i certament Chirstian Bale té possibilitats reals d'endur-se'l, sempre amb el permís del gran Geofrey Rush, és clar. Tant probable és l'Oscar per l'actor secundari com improbable que la cinta s'endugui el de millor director, ja que en aquest sentit no hi ha aportacions significatives.

Globalment, podríem dir que la pel·lícula val la pena, tant per el seu caire humà com per la seva èpica gens exagerada però totalment verídica, però també per el seu èxit a l'hora de reflectir els problemes personals que envolten el món de la competitivitat, la família i les drogues. Resumint, no us perdeu aquesta obra que s'assegura algun Oscar aquest any 2011.

Krusty

127 hores

127 hores (127 hours) és el títol de la nova pel·lícula del molt bon director Danny Boyle, conegut per Trainspotting, La playa, 28 Días después i sobretot, Slumdog Millionaire, direcció per la qual va guanyar un Oscar, un Globus d'Or i un BAFTA. En aquesta ocasió, Boyle en presenta una impactant història basada en fets reals ambientada al Gran Canó, a Arizona. Només us diré que s'ha de veure.

El paper del protagonista Aron Ralston està brillantment interpretat per el californià James Franco, molt conegut als Estats Units, i no tant aquí a pesar d'haver fet bons papers secundaris a pel·lícules com Superfumados, Spiderman 1, 2 i 3, El meu nom és Harvey Milk o Come reza ama. Com a curiositat, destacar el suport obertament públic de l'actor a favor de la legalització de la marihuana al seu país.

127 Hores és una pel·lícula que podríem qualificar tant de drama com d'intriga, però en realitat és més que res un homenatge a l'home que origina la història i a la vida en sí mateixa. Podrieu pensar que és similar a Buried, però res més lluny de la veritat. Té un bon ritme i una molt bona fotografia, que sap aprofitar molt be l'espectacularitat del Gran Canó, complementats per una ben escollida banda sonora i, com ja he dit, una genial interpretació per part de l'aparentment inexpressiu James Franco. El film va ser nominat a 3 Globus d'Or i recentment ha estat nominat a set Oscars entre els quals hi ha millor pel·lícula i millor actor.

Personalment haig de dir que he gaudit molt amb la pel·lícula, està ben feta, no és excessivament angoixant a pesar de la història que narra, i sobretot et deixa amb una sensació molt agradable d'apreci per la vida i les coses boniques que tots vivim i no sempre valorem com hauríem de fer-ho. Us aconsello que no us la perdeu.

Krusty

Nominacions Oscar 2011

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques ha anunciat avui les nominacions per a 83ena edició dels premis Oscar, que es lliuraran el proper 27 de febrer (a la matinada del 28 de febrer a Catalunya).

La llista definitiva és la següent:

Millor pel·lícula
- El Discurs del Rei
- Cisne Negro
- La Xarxa Social
- Toy Story 3
- The Winter's Bone
- The Fighter
- True Grit
- Origen
- 127 hores
- The Kids Are All Right

Millor director
 - Darren Arofnosky - Cisne Negro
- David Fincher   - La Xarxa Social
- Joel and Ethan Coen  - True Grit
- David O. Russell  - The Fighter
- Tom Hooper  - El Discurs del rei

Millor actor
- Colin Firth - El Discurs del Rei
- Javier Bardem - Biutiful
- Jesse - La Xarxa Social
- James Franco - 127 hores
- Jeff Bridges - True Grit

Millor actriu
- Natalie Portman - Cisne Negro
- Annette Bening - The Kids Are All Right
- Nicole Kidman - Rabbit Hole
- Jennifer Lawrence - Winter's Bone
- Michelle Williams - Blue Valentine

Millor actor secundari
- Christian Bale - The Fighter
- Mark Ruffallo - The Kids are allright
- Geofrey Rush - El Discurs del Rei
- John Hawkers - Winter's Bone
- Jeremy Renner - The Town

Millor actriu secundaria
 - Amy Adams - The Fighter
- Helena Bonham Carter - El discurs del rei
- Melissa Leo - The Fighter
- Jacki Weaver -  Animal Kingdom
- Haile Stanfield - True Grit

Pel·lícula d'animació
- Toy Story 3
- The Illuionist
- Cómo entrenar a su dragón

Pel·lícula de parla no anglesa
- Biutiful - México
- In A Better World - Dinamarca
- Incendies - Canadá
- Hors la Loi - Argelia
- Dogtooth - Grecia

Disseny de vestuari
- Alicia en el País de las Maravillas
- I am Love
- El Discurs del Rei
- The Tempest
- True Grit

Direcció artística
- Alicia en el País de las Maravillas
- True Grit
- El Discurs del Rei
- Origen
- Harry Potter y las Reliquias del la Muerte

Maquillatge
- The Way Back
- Hombre Lobo
- El Mundo Según Barney


Montatge
- Cisne Negro
- The Fighter
- El Discuro del Rei
- 127 Hores
- La Xarxa Social

Cançó original
- Coming Home - Country Song
- I see The light - Tangled
- If I Rise - 127 hores
- We Belong Together
- Toy Story 3

Banda sonora
- Cómo entrenar a tu dragón
- Origen
- El Discurs del Rei
- 127 hores
- La Xarxa Social

Curtmetratge (Animació)
- Day & Night
- The Gruffalo
- Let's Pollute
- The Lost Thing
- Madagascar, carnet de voyage

Curtmetratge (Acció real)
- The Confession
- The Crush
- God Of Love
- Na Wewe
- Wish 143

Edició de so
 - Origen
- Toy Story 3
- Tron Legacy
- True Grit
- Unstoppable

Mescla de so
- Origen
- El discurs del rei
- Salt
- La Xarxa Social
- True Grit

Efectes visuals
- Alicia en el País de las Maravillas
- Harry Potter y las Reliquias de la muerte
- Más allá de la vida
- Origen
- Iron Man 2

Guió original
- Another Year
- The Fighter
- Origen
- The Kids Are Allright
- El Discurs del Rei

Guió adaptat
- 127 Hores
- La Xarxa Social
- Toy Story 3
- True Grit
- Winter's Bone

Documental
- Exit Through The Gift Shop
- Gasland
- Inside Job
- Restrepo
- Waste Land

Documental (Curtmetratge)
- Killing in The Name
- Poster Girl
- Strangers No More
- Cun Come Up
- The Warriors of Qiugang

Fotografía
- Cisne Negro
- Origen
- El Discurs del Rei
- La Xarxa Social
- True Grit

Com podeu veure, poques sorpreses, El discurs del rei, de Tom Hooper, és la pel·lícula que ha aconseguit més nominacions, un total de dotze i a continuació Valor de ley, dels germans Coen, amb deu nominacions. Origen, de Christopher Nolan i amb el gran DiCaprio, no nominat, opta a vuit estatuetes, igual que la genial La xarxa social, del director David Fincher) també amb vuit nominacions.

A destacar els resultats de la pel·lícula Biutiful, ambientada a Barcelona i dirigida per Alejandro González Iñárritu, que ha estat nominada en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa representat a Mèxic. També ha estat nomenada en la catagoria de millor actor principal per la interpretació de Javier Bardem. És la tercera vegada que l'actor espanyol opta a un dels premis de l'acadèmia, al 2008 ja es va endur el guardó de millor actor secundari per No es país para viejos, i al 2001 va ser candidat al de millor actor principal per Antes que anochezca.

Personalment soc un fan del fenòmen anomenat "la nit dels Oscars" i no puc esperar a que arribi el màgic moment en que comença la nit, amb les més grans estrelles de Hollywood desfilant per la mítica "alfombra roja". Aneu fent les vostres apostes que ja falta menys.

Krusty

La red social

Dijous vaig anar al cinema Aribau de Barcelona a veure "La red social" (The Social Network) i haig de dir que és una pel·lícula que s'ha de veure en els temps que corren, però no cal gastar-se els calerons anant al cinema a veure-la. No em malinterpreteu, és una pel·lícula absolutament genial, amb un ritme frenètic i una excel·lent direcció que la converteixen, per mi, en una de les pel·lícules de l'any. Esta dirigida per David Fincher, responsable d'èxits com Seven, The game, El club de la lucha o El curioso caso de Benjamin Button, i protagonitzada per Jesse Eisenberg, el jove actor de Bienvenidos a Zombieland, en el paper del genial Mark Zuckerberg, creador de Facebook.

Com sempre, una bona pel·lícula es basa en una molt bona novel·la, en aquest cas "The Accidental Billionaires: The Founding of Facebook, A Tale of Sex, Money, Genius, and Betrayal", escrita per Ben Mezrich l'any 2009 segons les experiències d'Eduardo Saverin, co-fundador de Facebook.

Cal destacar la presència en el film de l'actor, anteriorment cantant de 'N Sync, Justin Timberlake, que interpreta magistralment el paper de Sean Parker, creador de Napster que va pujar posteriorment al carro de Facebook, ajudant a convertir la web en el que és avui en dia, un fenomen mundial amb més de 500 milions d'usuaris.

A remarcar també la brillant interpretació de Jesse Eisenberg en el paper de l'informàtic ara multimilionari més jove del món i creador de Facebook, Mark Zuckerberg. Aquest intel·ligent adolescent va ser capaç d'arrancar una xarxa social exclusiva des de la seva universitat primer, a les més importants dels Estats Units després, a les d'Europa a continuació i finalment obrir-la a nivell mundial portant l'empresa Facebook a una valoració actual de més de 25 mil milions de dòlars, enrevessat procés que ens mostra la pel·lícula.

Finalment, aconsellar-vos que mireu la pel·lícula, que ens ensenya fins on pot arribar una bona idea si es gestiona adequadament i quin és el preu que un ha de pagar per arribar a un èxit tant bestial com és el cas. Us garanteixo que seran 120 minuts ben aprofitats i sobretot entretinguts, que us provocaran irrefrenables ganes d'entrar al vostre Facebook, si en teniu, i buscar-hi els protagonistes d'aquesta fascinants història d'ambició, traïció, complexes, negocis i relacions socials per internet.

Krusty

El discurs del Rei

Ahir vaig tenir el plaer de veure l'excel·lent pel·lícula El discurs del Rei (The King's speech) als Cinemes Verdi de Barcelona i haig de dir que és clarament la millor que he vist en el que va d'any 2011. La pel·lícula, de producció anglo-australiana, i dirigida per Tom Hooper, director de la genial The Damn United, parteix d’una anècdota de la història real anglesa per narrar-nos uns esdeveniments basats en la superació personal, l'amistat interclassista i la dignificació de la política. A més de ser molt benevolent amb la monarquia, és clar, però deixant molt clar quin era ja el paper de la família reial en aquella època, el de ser simplement actors en representació i com a suport de tot un país.

Podríem dir que la trama del film és previsible, que ho és, però no deixa de ser un plaer intens veure Colin Firth brodant magistralment el difícil paper de tartamut, sense exagerar ni sobreactuar, i l'immens Geoffrey Rush clavant una vegada més un paper que li sembla fet a mida. Acompanyant-los podem trobar actors tant espectaculars com Helena Bonham Carter en el paper de Queen Elisabeth, Guy Pierce fent de l'exelebrat germà de Firth, Eduard VIII, o el sempre perfecte Michael Gambon interpretant al pare de tots dos, el Rei Jordi V.

Com era d'esperar, l'actor Colin Firth va guanyar recentment el Globus d'or al millor actor en pel·lícula de drama per la seva interpretació del Rei Jordi VI, i és que certament, com ens té ja acostumats, fa un paperàs només igualat en la pel·lícula per el personatge de Lionel Logue, interpretat per l'australià Geoffrey Rush.

A destacar la visió interna que ens proporciona la cinta d'una època convulsa de la monarquia anglesa en moments tant crucials com els que varen precedir a l'esclat de la segona guerra mundial. Us recomano enèrgicament que no us perdeu aquesta petita meravella que com a mínim us garantitzarà passar una bona estona, cosa que al nivell i preus al que esta el cinema avui en dia ja és molt.

Krusty