Des que va començar la campanya el 4 de novembre, les 1.145 candidatures que hi concorren enguany estan fent el possible per convèncer els 35,8 milions de superflus votants convocats a dipositar el seu vot a alguna de les 221.729 urnes repartides per tot el territori espanyol. Els partits conten per a comprar als electors amb un pressupost total limitat per llei a un màxim de 57,6 milions d'euros, un 15% menys que en les eleccions de l'any 2008, els quals recuperaran via subvenció estatal, si son votats, a raó de 83 cèntims per vot aconseguit al Parlament i 33 cèntims per cada vot aconseguit al Senat.
El més important però del resultat no és com els partits aconseguiran o no poder viure millor o pitjor gràcies als nostres calers. El que realment es decideix és el desenllaç de l'eterna lluita entre l'esquerra centrista i la extrema dreta, tot i que el resultat definirà el guanyador d'aquesta batalla, no de la inacabable guerra. Cal dir que segons totes les enquestes el futur dels nostres drets socials és negre com el carbó. En temps de crisi el poble tendeix sempre al canvi de bàndol polític majoritari, cosa normal, com si el fet de que l'ocupant de La Moncloa sigui un o altre fos capaç de marcar els nostres destins. Semblem ignorar que l'abast d'aquesta crisi econòmica és global i ens comportem en massa, una vegada més, com a brètols que no veuen més enllà del seu propi melic. Hi ha coses que no canvien.
Pensareu que he embogit, però potser sí que és millor tenir un xenòfob i extremista govern de dretes que no pas un suposadament socialista govern d'esquerres que aplica mesures de dretes forçat per la sempre inflexible vella Europa, que pretén una vegada més sotmetre'ns a tots als designis dels països més rics que la componen. Ens dicten el que hem de fer per el be comú, sota amenaça de rescat, però tots sabem que per ells una Europa forta passa per uns molt forts països regnants, i ens fan creure amb molt mala intenció que som nosaltres els que els necessitem a ells. Mentre les coses han anat be, països com Alemanya, Anglaterra o França n'han estat els beneficiats,i ara que van malament la culpa és tota nostra. Gran mentida orquestrada pels de sempre, que juguen a perpetuar a qualsevol preu un sistema que s'ha demostrat caduc i sobretot injust. Fan i desfan pensant en el seu propi benefici mentre ens manipulen a voluntat i nosaltres ho permetem amb l'inestimable col·laboració dels nostres líders polítics, tot comprats per un be comú.
Siguem clars, el propi terme "rescat" implica salvament, ajuda, però en realitat es tracta de deixar-te diners a uns interessos desorbitats, sabent que quan no puguis tornar-los t'hauran adquirit automàticament amb males arts i per un preu sota de mercat. És com un banc que et fa una hipoteca que sap que no podràs afrontar, els garanteix no només la teva servitud per llei, sinó que, a mig plaç, també la propietat de l'immoble hipotecat, que posteriorment no dubtaran a rendibilitzar un cop t'hagin tret a tu tot el que tens. D'això en tenim ara més exemples que mai, no oblidem que la usura és el negoci més despreciable i antic del planeta.
Però retornant al tema, avui hi ha eleccions, i m'agradaria que quan aneu a votar penseu en el millor per a nosaltres, no en el millor pel conjunt del planta, ni d'Europa, ni tampoc per Espanya, sinó en el millor per el nostre país, Catalunya. Amb això vull dir que voteu partits polítics, d'esquerra o de dreta, que no hagin de mirar per el be de del país veí, sinó per el nostre. Partits catalans, en definitiva. En moments de crisi com aquest és hora de mirar per un mateix i que cadascú pagui els seus propis errors. No som responsables d'aeroports milionaris abandonats, ni de subsidis agraris arbitraris, ni de línies d'alta velocitat impossibles de rendibilitzar, ni de caríssimes enveges olímpiques. Companys, ara és l'hora, ja n'hi ha prou, com diuen per aquelles terres, "que cada palo aguante su vela", que mentrestant nosaltres aguantarem una triomfant senyera per damunt dels nostres caps.
Krusty
