Phenomena Grindhouse / Sitges 2011: La matanza de Texas 2 + El más allá

Impressionant doble sessió de Phenomena Grindhouse, en col·laboració especial amb el Festival de Sitges, ahir al Cinema Urgell de Barcelona, amb dos super-clàssics: La matanza de Texas 2 i El más allá.

Dirigida pel mític Tobe Hooper l'any 1986, aquesta secuel·la del clàssic de terror La matanza de Texas conta amb la presencia en un esbojarrat paper principal del gran Dennis Hopper, interpretant un policia texà obsessionat amb els assassinats i desaparicions relacionats amb la 'matanza' soferta per un familiar seu 14 anys enrere, en la historia narrada en la primera part d'aquesta saga. Esta acompanyat a la pel.licula per la desconeguda actriu Caroline Williams, que ahir va ser present al Cinema Urgell, molt eufòrica per aquest impactant 'remember' de la cinta a Barcelona, i per la qual semblen no passar els anys.

La pel·lícula segueix l'estela de la primera en quant a la presència de la mítica serra mecànica, apart d'aquest punt, la resta fa gala d'un to més còmic i clarament descontrolat que aporta Hooper en aquesta ocasió. La matanza de Texas 2 ens mostra una família de carnívors més frívola, tot i que igual d'esfereïdora, i podria qualificar-se més de gore que no pas de terror, de la mà del geni de la sang i els efectes Tom Savini. Com tota segona part, ens apropa més que la original a la figura de l'assassí de la serra, restant-li inevitablement misticisme i convertint el personatge en un freak semi-retrassat que s'allunya molt del pertorbador assassí pragmàtic de la serra mecànica de la producció original.

En quant a El más allá, dirigida per l'italià Lucio Fulci, es tracta d'una pel.licula de ritme lent però amb grans escenes del mes pur gore, on el director no te por d'abusar dels primers plans i la historia destaca per la seva intensitat desigual. Ambientada en un poblet de la Luisiana profunda, relata l'obertura d'una de les set portes de l'infern que inevitablement desenvoca en l'aparició de fantasmes i morts vivents per igual, tot amanit per una clara obsessió cap als ulls de les.desafortunades víctimes propis de la fugaç relació del director amb el famós Luis Bunyuel.

Per acabar, cal dir que l'assistència de public a l'acte es va fer alarmantment escassa per la immensa capacitat de la sala de l'Urgell, però tot i aixi Phenomena va mantenir el seu ambient freak d'altres ocasions intacte. Menció especial mereix una frase de la protagonista de El más allá, Catriona MacColl, també present a l'acte, que va afirmar haver-se passat mitja vida fugint del seu paper a la pel·licula, i la resta sent recordada i reconeguda per haver aparegut en aquesta. Gran dosis de realitat i mostra de maduresa d'una actriu que 30 anys després ha passat a la historia del cinema per un paper del que sempre va renegar, el mon del cinema és així.

Krusty

Phenomena: El dia de los muertos + Evil Dead + La Horde

Divendres dia 22 d'abril vaig tenir el privilegi d'assistir al Cine Urgell de Barcelona a veure una especial triple sessió de cinema Zombie en el marc de la iniciativa Phenomena, les tres perles varen ser El dia de los muertos + Evil Dead + La Horde.

D'entrada, destacar que abans de les projeccions varem poder veure al escenari al director del saló del còmic de Barcelona, aleshores en curs, i el grandíssim director català Jaume Balagueró, que va dirigir unes paraules en la seva primera visita a Phenomena.

En quant a les tres pel·lícules, la primera va ser el clàssic El dia de los muertos (Day of the dead), ambientada en una base militar d'un futur ja completament apocalíptic on els zombis s'han fet amb el control del planeta. Carregada d'uns impressionants efectes especials del més pur estil gore, la cinta barreja la crítica contra l'hipocresia de la cultura militar amb la immoralitat de l'investigació científica i, com no, els clàssics zombies, que en aquest cas, comencen sent les víctimes per acabar convertint-se en quelcom completament diferent.

Amb un repartiment clàssic, compost per una atractiva rossa, un carismàtic afroamericà, un científic boig i un malvat militar, la pel·lícula fa gala d'unes escenes de sang i fetge realment espectaculars que no poden deixar-te indiferent si saps apreciar una feina ben feta.

En quant a Evil Dead, gran inici de la magnífica saga que va culminar amb la genial tercera part, El ejército de las tineblas (Army of darkness), cal dir que ha envellit lleugerament, es del 1981, però conserva gran part del seu encant. Traduida al castellà com a Posesión Infernal, és dirigida i escrita per el geni del terror Sam Raimi i conta amb el graciosíssim Bruce Campbell com a protagonista.

Ambientada en una caseta al bosc, el descobriment de forces malignes que habiten el bosc, desfermades per la lectura del famós llibre del morts, porta a un grup de joves inconscients a veure's atrapats en un espiral surrealista d'esgarrifoses possessions infernals i assassinats. No us donaré més pistes, simplement és un clàssic dels nostres temps.

Finalment, La Horde és una pel·lícula francesa dirigida per Yannick Dahan i Benjamin Rocher estrenada l'any 2009 que personalment no havia vist, i que vaig trobar força interessant. Destaca l'actor Jean-Pierre Martins, que probablement us sonarà si heu vist la genial La vida en rosa (Edith Piaf). Brillantment recolzada en un genial començament on l'irrupció dels zombies és completament inesperada, sembla que no vingui al cas, la pel·lícula es va desarrollant de forma força coherent i a bon ritme, tot i no poder evitar caure en els tòpics del gènere. Val la pena visionarla si sou, com jo, fanàtics del cinema zombie.

Resumint, gran nit de por a l'Urgell montada per Phenomena, sí senyor.

Krusty

Phenomena: Robocop + Carretera al infierno

Aquest dijous dia 2 vaig tenir el privilegi d'assistir al Cine Urgell de Barcelona a veure, una vegada més, una doble sessióde dos grans clàssics del cinema modern en el marc de la iniciativa Phenomena, en aquesta ocasió es va tractar de la mítica Robocop i de la per mi desconeguda Carretera al infierno.

Sobre Robocop, haig d edir que em va entusiarmar una vegada més, quina banda sonora, quins actors i quin Robocop, sense oblidar el cert grau de crítica social i l'enorme quantitat d'acció i emocions que conté. Gran clàssic.

Gran desplegament de mitjans per l'època, gran feina dels actors i gran sentit del humor, els ingredients usuals per fer un clàssic de ciència ficció futurista.

Dirigida per l'holandès Paul Verhoven, director de clàssics com Desafío Total o Instinto Basico, es va estrenar l'any 1987 amb Peter Weller en el paper protagonista interpretant un personatge que el va inmortalitzar per a la història, en una marca registrada que abarca des de la saga de pel·lícules fins a comics, i joguines, passant per jocs, i fins i tot una sèrie de televisió.

Podriem dir que Robocop és un western futurista, amb el seu bo, el seu lletg i el seu dolent. Parteix de la base d'un home normal maltractat de forma injusta i molt violenta que es converteix en una eina més d'un sistema corrupte per acabar passant per sobre de tot l'establert i erigir-se en un justicier metalitzat de cor trencat i mà ferma. Tot en un futur corporativista i comercialitzat on encara queda gent de bé que lluita per la justícia amb escassos recursos. Gran pel·lícula.

Informar-vos també que per ara segueix a l'aire l'aparició d'un remake que com sempre promet destrossar tot lo bo que tenia l'original, creuem els dits i desitgem que deixin que Robocop descansi en pau.

En quant a Carretera al infierno (The hitcher), dirigida per Robert Harmon l'any 1986, destacar la presència d'un esgarrifós i perturbador Rutger Hauer en un paper que li sembla fet a mida. El coneixereu tots per ser el temut "replicante" final de la grandíssima Blade Runner.

Personalment, la pel·lícula comença molt bé, en una gran entrada en escena del malèvol autostopista, per posteriorment anar-se perdent lleugerament, es troba a faltar una mica més d'explicació del com i el perquè el terrorífic i malvat Hauer ha arribat al ser el que és.

Cal destacar també la presència en la pel·lícula de l'actriu Jennifer Jason Leigh, coneguda per la seva presència en la boníssima Llamaradas o el clàssic del germans Cohen El gran salto, fent de cambrera de carretera amb força gràcia.

Per acabar, haig de dir que a mi s'em va fer un pel llarga i espessa, però tot i així, és un bon clàssic del cinerma de terror que car revisionar si podeu.

Per acabar, no puc evitar comentar l'honor que vaig sentir quan al tornar al cinema, per veure la segona pel·lícula després de pendre l'aire, em vaig trobar que el gran Jaume Balagueró i la seva "troup" havien ocupat els nostres llocs, òbviament se li pot permetre.

Krusty

Phenomena: Terminator + Scarface

Dijous passat dia 11 de febrer vaig tenir l'honor d'assistir al Cine Urgell de Barcelona a veure una doble sessió de dos espectaculars clàssics del cinema modern en el marc de la iniciativa Phenomena, en aquesta ocasió es tractava de Terminator i Scarface.

Què dir de la mítica Terminator, grandíssim origen d'una espectacular saga apocalíptica i sobretot de la meteòrica carrera del l'actual Governador republicà de Califòrnia. Dirigida per James Cameron i estrenada l'any 1984, un any després a Espanya, la pel·lícula va suposar un gran pas endavant en efectes especials, ideats per Stan Winston, i el començament del prolífic concepte cyborg. Puc dir que va ser un honor sentir el clàssic "I'll be back" en un cinema replet de més de 1.800 fans del cinema de Cameron.

Cameron va oferir inicialment a Arnold Swarzenegger el paper de protagonista, el del personatge humà Kyle Reese, però posteriorment es va adonar amb molt bon criteri que aquella musculosa bèstia austríaca encaixava més en el paper del Terminator assassí i despiadat, i certament aquesta elecció va ser gran part de l'èxit posterior de la pel·lícula.

Apart del gran Arnold, en la pel·lícula actuen Michael Biehn i Linda Hamilton, la qual apareix també a la segona part de la saga i més recentment a Un pueblo llamado Dante's Peak amb Pierce Brosnan. En Michael Biehn per la seva banda va aparèixer a Abyss, Aliens:El regreso i La roca, però recentment l'haureu vist a Planet Terror, de Robert Rodríguez.

Destaquen també actors amb petits papers com Lance Henriksen, que havia aparegut a Encuentros en la tercera fase i La maldición de Damien, i posteriorment va fer el famón paper de Bishop a Aliens 2 i 3, apart de protagonitzar la serie  de caire paranormal Mil·lennium. Tambe comentar que Bill Paxton fa un breu paper de punk i que el comissari és Paul Winfield, que us sonarà de cintes com Presunto Inocente, Maximo Riesgo o Mars Attacks.

Posteriorment vaig tenir el grandíssim honor de veure Scarface, estrenada l'any 1983 i dirigida per Brian De Palma. La pel·lícula, que inicialment va ser classificada com a X per el seu extremat contingut violent, està protagonitzada per un increible Al Pacino, que clava, una vegada més, un paper que sembla fet a la seva mida. En aquesta ocasió Pacino es posa en la pell d'un exiliat cubà, Antonio Montana, que arriba als Estats units disposat a aconseguir tot el que sempre ha volgut sense tenir que esperar ni treballar per aconseguir-ho, i és l'absoluta determinació cap a aquesta idea el que el porta a convertir-se en un dels traficants de droga més respectats de Miami.

Amb guió d'Oliver Stone, que va escriure a França mentre es recuperava de la seva addicció a la cocaína, la pel·lícula conta amb l'actuació de Michelle Pfeiffer i un bon paper de Mary Elizabeth Mastrantonio. Evidentment, tot el Cinema Urgell va esclatar a aplaudiments quan el gran Pacino va pronunciar la mítica frase "l'únic que tinc en aquest món és la meva paraula i les meves pilotes", en un més d'aquests moments màgics de la iniciativa Phenomena.

Krusty

Phenomena: Tiburón + Alien

Ahir vaig tenir la sort d'assistir al Cine Urgell de Barcelona, magnífica sala, a veure una doble sessió, com als vells temps, de dos espectaculars clàssics del cinema modern, "Tiburón" i "Alien, el octavo pasagero". La doble projecció formava part d'una iniciativa anomenada Phenomena que vol recuperar l'esperit d'aquelles dobles sessions recuperant clàssics del cinema en el que defineixen com una catarsis col·lectiva.

Aquest cinema encara manté l'estètica dels cinemes antics de tota la vida, conta amb una sola sala immensa de dues plantes amb capacitat per a 1.832 espectadors, amb cortines que es corren al començament de la pel·lícula, escalinates, butaques, grans làmpades de vidre i catifes. Tot té el regust de les sales d'abans i per desgràcia, a Barcelona, és dels pocs que encara es manté i val la pena visitar-lo per contemplar la seva enorme pantalla, i sobretot en ocasions com la d'ahir, on el pots veure ple i a màxim rendiment, cosa que impressiona molt.

També destacar el plaer d'anar a un cinema on tots els espectadors son fans de les pel·lícules que van a veure i saben apreciar i gaudir de l'experiència de forma natural, cosa no tant habitual avui en dia en concentracions de tanta gent com va ser la d'ahir. També molt espectacular l'esforç de l'organització per oferir anuncis autèntics de l'època de les pel·lícules així com tràilers originals d'aquells temps. Espectacular.

En quant a la pel·lícula Tiburón, dirigida per Steven Spielberg i estrenada el 1975, està basada en el best seller de Peter Benchley inspirat en una sèries d'atacs de taurons que varen tenir lloc a Nova Jersey el juliol de l'any 1916, causant 4 morts i començant així a donar forme al futur mite del gran tauró blanc. La pel·lícula va ser la primera en estrenar-se simultàniament a tots els Estats Units, aconseguint mantenir-se durant dos anys com la cinta més taquillera de la història fins que Star Wars la va succeir. Personalment em va agradar moltíssim, l'havia vist però mai en un cinema, i puc confirmar que és una excel·lent obra d'art del cinema.

Alien, dirigida per Ridley Scott, també va tenir un èxit espectacular de taquilla en la seva estrena al 1979, llençant a la fama l'actriu Sigourney Weaver i altres actors de la cinta, però sobretot va ser el començament d'una gran font de pel·lïcules, jocs i màrqueting. També va llençar a la fama el creador de tota l'estètica i de l'alien en si mateix, el genial H.R.Giger, capaç d'imaginar una estètica mai vista fins al més mínim detall. Puc dir que veure-la en pantalla gran va ser molt impactant, i em va reafirmar en que certament és una gran pel·lícula, plenament digne de la saga que ha vingut a continuació.

Finalment, valorar la presència a la sala del super-clàssic Jaume Figueres i de l'actual Director del Festival  Internacional de Cinema de Sitges, Àngel Sala, així com agrair a l'organització l'experiència inoblidable, única per un fan del cinema com jo, que vaig tenir la sort de viure. Fins el dijous dia 13 de gener companys freaks.

Krusty