Revolució via e-mail

Gent, suposo que, com jo, haureu notant com la revolució de les acampades i el democraciarealya s'ha extès a les cadenes d'e-mails, i que cada dia circulen més. Us poso els primers dos que he rebut d'un gènere que promet arrassar en el ranking de mails en cadena més extesos:

El primer podriem dir que va firmat per democraciarealya i es titula "Preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y conjunta". Com veureu cridava a una acció ahir dia 30:

Atentos al ataque que se está preparando. Ideas concretas para
objetivos concretos:
"Por una democracia real ya.
Ya tenemos preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y
conjunta. Ayúdanos a difundirla, participa de ella allí donde te
encuentres!!!

Los bancos y los especuladores han sido los principales causantes de
la crisis por lo que ellos serán el objetivo de nuestro primer ataque
no violento.
El próximo día 30 de mayo vamos a manifestar nuestra indignación en
contra del abuso que practican los bancos no solo contra los
ciudadanos de forma independiente sino también contra los estados.

Ponemos hoy en marcha un acto pacífico y sutil, pero lo
suficientemente contundente y llamativo como para mostrar con claridad
la indignación que sentimos, y también nuestra fortaleza y compromiso
para llegar hasta el final. Ponemos hoy en marcha el primer ataque no
violento que mostrará al mundo nuestra imaginación, determinación y
compromiso para alcanzar el objetivo de ver cumplida nuestra
reivindicación final: instaurar una democracia real.

Hacemos un llamamiento a todas aquellas personas que estén de acuerdo
con nuestras reivindicaciones, a participar en una retirada masiva de
capital de las entidades bancarias el próximo día 30 de mayo.
Si lo estás, te proponemos sacar en un solo movimiento bancario la
cantidad de 155 euros de tu cuenta corriente. La operación podrá
realizarse a lo largo de todo el día, preferiblemente acudiendo a las
sucursales o utilizando los cajeros automáticos (con múltiplos de
10-->150).

El motivo de elegir esa cantidad concreta, es porque debíamos elegir
una cifra apreciable y simbólica con la fuerza suficiente con la que
demostrar a los bancos que estos movimientos son motivados desde la
misma indignación que nos hizo movilizarnos el 15 de mayo.

En cuanto al día 30 de mayo, es porque entendemos que es un plazo
razonable para que el mensaje pueda difundirse adecuadamente y llegue
al mayor número de personas que nos ayuden a ser lo más efectivos en
nuestro ataque no violento en contra de la voracidad de los bancos, en
contra del sistema económico instaurado, en contra de los paraísos
fiscales, en contra de la especulación y a favor del interés general,
de la solidaridad, en definitiva de las personas. Además, en dicha
fecha habrá transcurrido 15 días desde el inicio de la movilización, y
será otro buen momento simbólico para recordar que nuestro movimiento
sólo acaba de comenzar.

El próximo día 30 de mayo, se oirán todas las voces gritando al
unísono que otro mundo es posible.
El próximo día 30 de mayo se oirá la voz del pueblo con más fuerza que
la de los partidos políticos.

El próximo día 30 de mayo, se podrá contar la indignación del pueblo,
la reivindicación activa de una democracia real, en la que se tiene en
cuenta a las personas por encima de los intereses económicos,
financieros, especulativos... las personas por encima de los mercados.

El próximo día 30 de mayo daremos un paso más hacia un mundo mejor.
Contamos contigo, divulga el mensaje. Participa. Nos seguimos viendo
cada día en la plazas."
                    
reenviad con copia oculta, gracias


I l'altre, menys sutil però també menys concret, titulat "1ª parte campaña contra los politicos.REVOLUCIÓN SOCIAL. Esto es sólo el principio":

DIFÚNDELO
SI HAY QUE CORTAR... CORTEMOS
Ojo en Belgica llevan casi un año sin gobierno y estan en la gloria, EL SISTEMA FUNCIONA SOLO CON UNAS BUENAS Leyes.

España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional... que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro paí–s para reducir la deuda. Menudo panorama.
¿No crees que ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos?...

ELIMINAR EL SENADO. NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES, EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO. LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (DUVERGER, JELLINEC, ETC.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES? DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".

REVISAR LOS SUELDOS DE ESTOS ALCALDES QUE SE PONEN LOS SUELDOS QUE LES DA LA GANA.
CAMBIAR LAS LEYES, Y ADEMÁS DE CÁRCEL PARA LOS LADRONES, OBLIGAR A QUE TODO EL DINERO QUE HAN ROBADO LOS POLÍTICOS Y DEMÁS "ADJUNTOS" VUELVA A LAS ARCAS DE DONDE HAN SIDO ROBADO. (p.e. Cachulis, Pantojas, Bonos, Juan Guerra, hija de Chaves, Camps, Matas, Munar, etc...)
ELIMINAR TODOS los coches oficiales (no es posible que tengamos más coches oficiales que USA).
Anular TODAS las tarjetas VISA oficiales (que cada uno page con la propia) y poner en la calle a TODOS los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).
ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada paí–s. (No es posible que gastemos en esto más que Alemania y El Reino Unido).
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios) se ahorrarí–an más de 45.000 millones de Euros, no harí–a falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco harí–a falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podrí–a incluso acelerar la actividad económica".
CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA


PASARLO A TODOS VUESTROS CONTACTOS Y QUE CORRA LA VOZ.
LA DENUNCIA SILENCIOSA
Está comprobado que los millones de msn, correos, vía móvil e Internet ha logrado exasperar a los políticos de este país.
Hay que seguir denunciando y dar curso a todos estos mensajes que les pongan en evidencia.
A partir de hoy, periódicamente, vamos a poner en marcha un mensaje denunciando alguno de los escandalosos privilegios de los que se han dotado los políticos.

Només els hi falta el clàssic final de mail en cadena del tipus "si no reenvias esta a 10 amigos o familiares viviràs en una democracia correpta e injusta toda tu puta vida". Brutals

Krusty

L'anunci d'Estrella Damm

Com sempre, el nou anunci d'estrella damm ha estat mil vegades vist, lloat, criticat i fins i tot ignorat, però sobretot, sobertot, sobertot, ha estat versionat. Aqui teniu les millors segons el meu particular criteri:

Primer l'original, l'anunci d'Estrella Damm anomenat "Què tenim?":

I la genial versió del Madrid, l'anunci d'Estrella Merengue:

I la genial versió de l'APM, l'anunci "Què no tenim?":

Una versió alternativa:

També una altra versió alternativa i sobertot grollera de "Catalans amb el collons grans":

I ara una versió lliure d'El matí i la mare que els va parir, de Ràdio Flashback:

I finalment una divertidíssima versió de la Pizzeria Chup's de Capellades :

Krusty

Cachondeo amb Koikili

Encara cueja a la xarxa la famosa “errada” del diari As, en què varen esborrar el ja mundialment conegut defensa de l'Athletic de Bilbao Koikili en una imatge que amb la que pretenien denunciar el fora de joc de Dani Alves, del Barça, en el primer gol del partit de la setmana passada al Camp Nou.

El diari As explica que la imatge es va generar a partir de diferents captures de la retransmissió televisiva, per tal d'ensenyar la seqüència de tota la jugada. Es van seleccionar set captures, que després es van superposar utilitzant Photoshop. La superposició de diferents imatges fa que, en un primer moment, tots els jugadors apareguin repetits moltes vegades. Llavors, s'han d'esborrar de manera selectiva. Segons l'explicació, Koiki va ser ocultat "en un primer moment amb la intenció de tornar a activar la seva capa al final del procés gràfic", però després se'n van oblidar.

Alfredo Relaño, director del diari As, ja va donar explicacions en diferents emissores de ràdio, mostrant-se "avergonyit i molest" per la publicació de la imatge. Posteriorment, en el seu article d'opinió, Relaño torna a referir-se a aquest tema i fa una petició als lectors: "Espero de vostès que acceptin les nostres disculpes i creguin en la nostra bona voluntat". Per la seva banda, Santi Giménez, delegat del diari a Catalunya, també va descriure la publicació de la imatge com una "cagada monumental, com per avergonyir-se". Giménez va afegir que, a més de la vergonya pròpia, també li va quedar "el sentiment de vergonya aliena pels companys que mai s'equivoquen i que ens van esquarterar".

Repassem una vegada més com en la imatge publicada per As, dels cinc jugadors que formaven la línia defensiva de l'Athletic en aquella acció, a la imatge només n'apareixen quatre (un dels quals, mig amagat per les lletres del nom de Villa). El cinquè, justament el que validava la posició d'Alves, va ser esborrat, repeteixo, esborrat! Això implica per força que algú ha hagut de dedicar un temps a fabricar aquesta mentida, no pot ser simplement un error.

Tot aquest assumpte ha donat molt joc a la xarxa, s'assenyala a l'As com a causant de l'extinció dels dinosaures, "Els dinosaures no es van extingir, l'As els ha esborrat", o "OT no ha desaparegut, és l'As que l'ha borrat". A nivell mediàtic, també la desaparició de CNN+ podria ser conseqüència d'aquest diari. Es diu també que "el central de l'Athletic va declarar "estic aquí per jugar, no per sortir a la foto", i també s'apunta la possibilitat que "el defensa va arribar tard i les rotatives ja estaven en marxa". Com no podia ser d'altre manera, també hi ha un record a l'antibarcelonista per excel·lència Tomàs Roncero, del que es diu que "està començant el curs de retoc digital", i es recomanen a Alfredo Relaño, a banda d'unes nocions de Photoshop, algunes classes d'ètica. Finalment es llença el rumor que "el diari As intentarà esborrar Messi abans de la final de la Copa del Rei". 

Simplement, bromes a banda, em sembla inadmissible. Certament mai he donat personalment cap credibilitat al diari As, però això passa de mida. Quan la premsa es permet el luxe de manipular tant clarament la realitat, potser és moment de posar fre a tota aquesta caverna mediàtica que ja ha pardut els papers descaradament i no sap com trobar la manera de fer mal, per que això és el que volen, ja fa molt temps que varen oblidar-se del que és informar.

Krusty

Google reestructura la seva directiva

Google va anunciar dijous passat que reestructura la seva directiva, passant a ser Larry Page el nou conseller delegat. El cofundador de la companyia prendrà les regnes de la companyia el proper mes d'abril i substituirà en el càrrec a Eric Schimdt, que aleshores assumirà la presidència executiva de la firma després de 10 anys al capdavant de Google. L'altre fundador de Google, Sergey Brin, es dedicarà a a liderar el desenvolupament de productes i a l'estratègia tecnològica, àrees que són “els seus punts forts”, ha dit Eric Schimdt. “Amb el creixement de Google, la direcció del negoci s'ha fet més complicada. Així, Larry, Sergey i jo hem estat parlant durant molt de temps sobre quina era la millor manera de simplificar la gestió”, ha afegit Schmidt en un comunicat penjat al bloc oficial de la companyia. Així, Google espera “fer més eficient” la presa de decisions i crear línies clares de responsabilitat.

L'anunci de canvis en la cúpula directiva arriba en el mateix dia en què la firma ha presentat els resultats del quart trimestre de 2010, amb uns beneficis nets de 2.540 milions de dòlars, un 29% més que el mateix període de 2009, i per sobre del que esperaven els analistes. Aquests canvis arriben dies després que Apple anunciés una baixa mèdica del seu conseller delegat, Steve Jobs, deixant les regnes de la companyia a Tim Cook. Com Google, Apple també ha presentat resultats aquesta setmana, en què va anunciar que havia gairebé duplicat els seus beneficis durant el primer trimestre de l'any fiscal 2011.

Com sempre, Google no frena, aquest mateix mes l'emrpesa Google va tenir espai propi al Mobile World Congress (MWC), celebrat enguany a Barcelona, cosa que no acostumava a fer, i allà va presentar un sistema operatiu propi per als telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), que als EUA ja ha passat davant del d'Apple, i també el Nexus S, un altre dispositiu nou de la companyia de Seattle que promet arrasar.

Si voleu saber més sobre aquest monstre empresarial d'èxit rotund no us perdeu el següent video:

Krusty

Els twitts del 2010

Avui la xarxa social Twitter ha publicat el seu resum de l'any 2010, on es detallen els temes més tocats de l'any que ha conclòs recentment. És fruit de l'anàlisi i classificació de tots els twitts que s'han enviat el 2010, que sumen l'espectacular xifra de 25.000 milions de missatges.

Aquest temes són, per ordre de twitts:

1-  El vessament de petroli al golf de Mèxic

2-  El mundial de Sud-àfrica 2010

3-  La pel·lícula Origen

4-  El terratrèmol d'Haití
5-  La molesta "vuvuzela"
6-  L'espectacular iPad d'Apple

7-  Android de Google

8-  El joveníssim cantant Justin Bieber

9-  La pel·lícula Harry Potter i les relíquies de la mort

10-El mític, i ja difunt, pop Paul

En aquest rànquing dels 10 primers només hi trobo a faltar temes que, per ser exclusius de la nostra terra, no tenen repercussió a nivell mundial, com son les eleccions al Parlament de Catalunya o la qualificació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO. També personalment crec que cal destacar el 5 a 0 del Barça al Madrid, la mort de Leslie Nielsen, el segon anell de Pau Gasol, els rescats financers, la retirada de David Barrufet del Barça d'handbol, la mort del ex-feixista Joan Samaranch, o l'entrada en vigor de la llei contra en tabac a Espanya. I com no, la crisi, tragèdia personal que ens condiciona diàriament i que no sembla que tingui intencions de passar durant el 2011.

L'únic que em queda és desitjar-vos un bon 2011 altra vegada esperant que passéssiu una bona nit de cap d'any, personalment puc dir que vaig gaudir d'una de les millors en anys i que em quedarà a la retina. Que l'any que ara comença us porti tot el que desitgeu, però sobretot salut, amor i felicitat. 

Krusty

Bon Nadal

Per ser avui un dia tant assenyalat, només us vull desitjar a tots un molt bon Nadal i deixar-vos aquest video excepcional, per els encara que no l'hagueu vist, anomenat THE DIGITAL STORY OF THE NATIVITY:

Molt bon Nadal a tots!

Krusty

Estudiants connectats

El debat sobre la conveniència o no de que els alumnes puguin accedir a les xarxes socials a les aules té posicions ben diferenciades entre els docents dels instituts adscrits al programa Educat 1x1, on cada alumne té un "labtop" personal a classe.

El Departament d'Educació ha decidit bloquejar la descàrrega de continguts i l'accés a les xarxes socials després de fer públic un informe que constata que més del 75% del tràfic d'internet a les aules correspon a portals que no són estrictament educatius, cosa que era totalment previsible.

El més visitat és el de Softonic, dedicat a la descàrrega legal de continguts, inclosos els educatius, però l'anàlisi en profunditat del comportament dels alumnes evidencia que les descàrregues de jocs ocupen “un lloc preeminent” i per això el Departament d'Educació ha bloquejat l'accés a Softonic. En el cas d'Adobe i Windows Update, que s'usen per baixar actualitzacions de programes, només se n'ha limitat l'accés si la infraestructura no permet canviar la configuració perquè no saturin la connexió. Tot i no superar el 10% del trànsit total, Educació també ha bloquejat, per defecte, les xarxes socials, però a diferència de les pàgines de descàrregues, els centres que ho sol·licitin podran tornar a tenir accés a Facebook i Twitter. Respecte a les xarxes socials, el professor Lluís Tomàs de l'institut Martí i Pol, per exemple, és partidari d'utilitzar-les i posa com a exemple que ell penja deures al Facebook. Evaristo González, director de l'institut Torre del Palau, va més enllà al afirmar molt intel·ligentment que “Hem d'explotar que tots els estudiants estan al Facebook”.

Personalment, igual que fan molts pares avui en dia, és millor deixar que els alumnes es connectin a Facebook i que el mestre també s'hi connecti, per poder així tenir un control molt més acurat de quin ús en fan aquests, sinó, els estudiants, que avui en dia se les saben totes, trobarien igualment la manera de connectar-s'hi a classe però en canvi seria sense cap control per part del personal docent. El futur està en que els mestres facin us de totes les eines que tenen al seu abast més que no pas aplicar prohibicions als alumnes que no fan més que allunyar-los de qui els hauria de ser proper i només pretén que aprenguin i es formin com estudiants i com a persones.

Krusty

No al tancament de webs

Siguem clars, segur que tots us vareu adonar que més d'una vintena de llocs web de l'Estat espanyol dedicats a la descàrrega i intercanvi d'arxius i programes van tancar aquest diumenge el servei com a protesta davant la possible aprovació, dimarts vinent al Congrés dels Diputats, de la normativa coneguda com a llei Sinde, anomenada així per la Ministra de Cultura que la promou, Ángeles González-Sinde, que permetria que el govern estatal bloquegés, mitjançant una autorització judicial prèvia, els serveis d'internet que poden vulnerar la propietat intel·lectual i els drets d'autor. És a dir, les webs d'on ens baixem sèries i pel·lícules!

Cinetube.es, foro.cinetube.es, seriesyonkis.com, peliculasyonkis.com, pordescargadirecta.com, divxonline.info, veocine.es, seriespepito.com, cinegratis.net, gamestorrents.com, mydescarga.com, subtorrents.com, peliculas21.com, series21.com, pelitube.net i El Rincón de Jesús han estat alguns dels llocs participants en aquesta iniciativa, que en gran part dels casos redirigien a un text explicatiu del motiu del tancament tots els usuaris que volien accedir als seus continguts. El text deia: “Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs” i redireccionava a la pàgina de No al cierre de webs. Sense cap opció de baixar els esperats nous capítols de les nostres sèries preferides.

Els participants en aquesta acció afirmen que la llei Sinde respon als interessos de la indústria audiovisual nord-americana, que evidentment no vol seguir produint sèries que la gent veu gratis a internet, i demanen que es retiri. La normativa inclou la creació d'una comissió que rebrà les denúncies dels afectats per la pirateria, comprovarà la vulneració de drets i sol·licitarà el tancament o bloqueig d'una pàgina. Consumidores en Acción ha enviat prop de 30.000 signatures als parlamentaris rebutjant la normativa. Sota el lema "Si és legal és legal", un manifest demana que els diputats "no aprovin una norma elaborada en contra dels interessos dels ciutadans per afavorir un poderós lobby, les multinacionals nord-americanes, amb un model de negoci caducat que no vol reconvertir-se". Responsabilitzen els Estats Units com a “incitador” de l'aprovació de la mesura, perquè “ha pressionat i trepitjat la sobirania nacional espanyola” per tirar endavant el tancament de webs. “És una imposició estrangera per aconseguir una internet submisa i acceptable”, destaquen.

La protesta més efectista va ser la que ahir a les sis de la tarda va col·lapsar els portals de partits com ara el PP i CiU. El web del PSOE va resistir, tot i ser l'objectiu principal de l'atac.Els partits polítics també van rebre trucades, correus electrònics i cartes de protesta fruit de la iniciativa impulsada per l'Associació d'Internautes. Lluny de fer-se enrere, els creadors de la proposta van amenaçar que si no es tira endavant la llei Sinde, o si hi ha una forta retallada, reclamaran a la UE que es persegueixi els usuaris, tal com es fa a l'Estat francès i el Regne Unit. Tot i les amenaces, el que no podem oblidar és el que justamnet remarcava Víctor Domingo, des de l'Associació d'Internautes, que va reiterar que la llei vol aconseguir per decret el que les entitats gestores dels drets d'autor no han aconseguit per la via judicial: “Els webs objecte de la normativa ja han estat denunciats però cap jutge els ha tancat”. Una gran veritat.

Personalment, estic en contra de la prohibició i tancament d'aquestes webs que tant apreciem els addictes a sèries i pel·lícules "gratis a la carta", però haig de dir que veure-hi quelcom més que un pur afany recaptatori em sembla en pel exagerat. Per mi el tema és que ells volen cobrar per les sèries i pel·lícules que fan, i en les que han invertit diners amb l'única intenció de recuperar-los i guanyar-ne, i nosaltres les volem gratis. Passar d'aquí a una conspiració americana per dominar la xarxa em sembla un pel fort. Això sempre ha funcionat igual, ells intenten cobrar pel seu treball i nosaltres intentem evitar de pagar, em semblen perfectament naturals i inherents a la raça humana tant una cosa com l'altra. 

El joc és el que sempre ha estat, per poder seguir gaudint de tot això gratuïtament simplement haurem de ser, una vegada més, més llestos que ells, aquesta és la bellesa de tot això. Companys serie-adictes sense calers, no dubteu que aprovaran la llei evitar el que veuen com una pèrdua de diners, però facin el que facin, tornarem a trobar la manera de veure gratis les millors sèries i pel·lícules, mentrestant, ja sabeu: No al cierre de webs

Krusty

Mark Zuckerberg home de l'any per Time

Avui s'ha desvelat que finalment Mark Zuckerberg, el creador de Facebook, és el personatge més influent del 2010 segons els editors de la revista Time. Aquest noiet, nascut el 1984 a White Plains, Estats Units, ha aconseguit amassar una fortuna de 6.900 milions de dòlars segons la revista Forbes gràcies a la famosa xarxa social.

Ha estat una decisió envoltada de polèmica, ja que fa dos dies els lectors de la revista havien considerat, a través d'una votació popular, que aquest reconeixement havia de recaure en Julian Assange, el fundador de Wikileaks. Tot i que la decisió final a l'hora de nomenar el personatge de l'any depèn sempre dels editors de la revista, el fet que no s'hagi seguit l'opinió dels lectors ha provocat fortes crítiques entre els usuaris de Twitter, i la revista s'ha defensat elegant que "la xarxa social creada per Zuckerberg ha posat en contacte 500 milions de persones", fet que convertiria Facebook en el "tercer país més gran del món, amb gairebé una tercera part dels habitants del planeta".

Cal recordar que el personatge de l'any per a Time és un reconeixement a la influència d'una persona, ja sigui positiva o negativa, com ho demostra el fet que en anteriors ocasions hagi recaigut en Adolf Hitler o Iosif Stalin, i en aquest cas, crec que tots estarem d'acord que l'influència durant aquest any de Julian Assange és igual o més important que la de Mark Zuckerberg, simplement són influències diferents, una mediàtica i l'altra de caire més individual però a un grandíssim col·lectiu.

Podríem dir que és el triomf del geni, aquest jovenet que va entrar a Harvard al 2003, on va ser acusat de hackejar fitxers de la universitat, va crear Facebook el 2004 i va abandonar la carrera per convertir-se en l'home més influent del planeta sis anys després. No puc fer més que felicitar un jove que amb 27 anys ha creat una eina que fa servir pràcticament tothom, és un dels multimilionaris més joves que hi ha, ha aparegut a els Simpsons i fins i tot ja té una pel·lícula inspirada en la seva vida. Clarament, un dels grans genis del nostre temps sense discussió.

Krusty

Michael Moore es mulla per Julian Assange

M'ha agradat molt llegir la notícia que es va saber dimarts referent a que el director de cinema i gran lluitador contra les corporacions i l'abús del govern americà, Michael Moore, va donar 20.000 dòlars per pagar la fiança de Julian Assange.

El jutge va concedir la llibertat condicional a Assange pendent de la vista, prevista per l'11 de gener, per a la seva extradició a Suècia sota una fiança de 240 mil lliures, de les quals 200 mil han de ser en metàl·lic, amb la condició de que l'acusat fos monitoritzat electrònicament, s'imposés un toc de queda i contactés diàriament amb la policia. Tot i així, finalment va ser  empresonat de nou a falta de la resolució d'una apel·lació a la sentència realitzada per la fiscalia sueca, i per tant segueix a la presó de Wandsworth.

Mentrestant, el creador de Wikileaks va rebent contínues mostres de suport, per exemple la mencionada de l'excèntric director nord-americà Michael Moore, que no va dubtar en declarar que Wikileaks “Existe para aterrorizar a los mentirosos y belicistas que han llevado a la ruina a nuestra nación y a otras. Tal vez, la próxima guerra no será tan fácil porque los papeles se han invertido y ahora es el Gran Hermano el que está siendo vigilado... por nosotros”. Més explícit és el director a la seva págnia web, on afirma molt inteligentment que "Leaks don't kill people, secrets do" (les filtracions no maten gent, els secrets sí). Recentment Julian Assange ha rebut també el suport de la revista Rollins Stone, que en la seva edició italiana l'ha nomenat "Rockstar de l'any" per ser la persona que "millor ha representat l'actitud rock'n'roll durant l'any", i del dirigent Fidel Castro, que s'ha felicitat de que Julian Assange hagi col·locat "el imperio en el banquillo de los acusados".

Esperem que l'heroi d'internet, el Robin Hood del segle XXI, la Salander masculina, el gran Julian Assange, aconsegueixi finalment sortir de la presó, per ara, segons el seu advocat Mark Stephens, van a bon ritme per reunir la fiança. Donant un to d'humor a tot plegat, l'advocat va declarar també a la sortida dels jutjats que “És una llàstima que no puguem fer servir la Mastercard o la Visa per ajudar-lo”. Mentrestant, si voleu fer alguna cosa per ell, podeu deixar un missatge a la web FreeAssange i sobretot informar-vos i seguir les filtracions que Wikileaks va facilitant, que és la millor manera d'honorar-lo a ell i a la veritat per la que lluita.

Krusty

En el nom de Wikileaks

Avui ha estat notícia que grups anònims de pirates informàtics van atacar de manera insistent la pàgina web corporativa de la companyia Mastercard com a represàlia per haver retirat els serveis que oferia a Wikileaks, i per el mateix motiu els atacs també van afectar parcialment Paypal, empresa dedicada al pagament segur via internet. 

Els atacs, que s'haurien pogut produir des d'un mínim de 1.600 ordinadors escampats arreu del món, suposadament de hackers partidaris o simpatitzants de la causa de Wikileaks, també varen bloquejar els serveis de la fiscalia sueca, que ja havia estat atacada la setmana passada junt amb el banc suís Post Finance, que canalitzava donacions a Wikileaks fins que l'entitat va suprimir el compte de Julian Assange.

També en defensa del famós justicier va sortir l'exprimer ministre australià Kevin Rudd, actual responsable d'Afers Estrangers i definit per l'administració americana com una persona propensa a cometre errors segons les pròpies filtracions, afirmant que la responsabilitat per les informacions filtrades és de l'administració dels Estats Units i de la persona que ha facilitat les dades, no pas del Sr. Assange. I dimarts, a Londres, s'aplegaven personalitats com el director de cine Ken Loach, o periodistes molt coneguts al Regne Unit, davant del jutjat que considerava el seu cas per defensar-lo i afirmant estar disposats i preparats per fer front a la fiança que se li imposés.

Evidentment el desencadenant de tot ha estat la detenció de Julian Assange, per respondre a les acusacions d'assetjament sexual suposadament perpetrades a dues dones sueques fa més d'un any, i el setge a què s'està sotmetent l'organització informativa que encapçala per part de l'administració americana i els governs afins als Estats Units. El líder de Wikileaks es va presentar a les 09.30 hores de dimarts a comissaria per respondre a l'ordre d'arrest europea cursada dilluns des d'Estocolm i es troba actualment a la presó de Wandsworth, Anglaterra, a l'espera de la vista per la seva extradició a Suècia el proper 14 de desembre.

Personalment, m'ha agradat molt saber que un grup d'internautes catalans ha posat en marxa el Wikileaks en el domini ".cat". És un dels gairebé 600 "miralls" amb què compta la pàgina web de les filtracions, aclarint que definim "miralls" com a còpies de la web en servidors d'altres països. L'objectiu d'aquesta iniciativa i les altres és preveure que si el lloc "mare" de Wikileaks és deshabilitat o clausurat, la resta podran continuar difonent la documentació secreta i assegurar la seva continuïtat.

Ja era hora que la comunitat hacker donés suport actiu al seu màxim exponent mediàtic del moment, i la millor manera de fer-ho no és ni amb comunicats ni amb manifestacions, sinó fent el que millor fan, "hackejar", m'encanta. No puc esperar a saber com evolucionarà aquest thriller global amb el gran hacker Assange ara a la presó convertit en màrtir per la causa de la llibertat. 

No vull caure en l'exageració, però no ho puc evitar, si pensem en la creixent importància de la xarxa i de la informació, així com en els canvis radicals i permanents que poden derivar-se del que esta passant, podem estar assistint a la creació d'un mite mundial, personificat per un home misteriós, desconegut i injustament acusat, de capacitats incomprensibles, que per a futures generacions pot arribar a estar a l'alçada del mateix Jesus quan l'influencia de la xarxa superi àmpliament la de les religions. Algú ho havia de dir.

Krusty

Wikileaks, Julian Assange i les filtracions

Julian Assange segueix fent trontollar els governs més poderosos del plantes amb noves filtracions a Wikileaks, si anteriorment s'havien referit a la guerra d'Afganistan i Irak, ara apunten directament a la diplomàcia americana desvelant documents amb converses, afirmacions i valoracions que no deceben en absolut les barbaritats que un podria pensar que es diuen en privat. Personalment m'encanta que ningú sigui capaç d'aturar aquesta enorme sangria d'infomació confidencial que demostra una vegada més la força que té la simple i pura veritat en un mon de mentides, hipocresies i enganys.

També ha estat genial, i s'ha de reconèixer, la resposta enginyada pels assessors per a la Hilary Clinton, que va respondre a les filtracions dels seus comentaris ofensius cap a diferents polítics de primera línia declarant que "comentant el tema amb ells", aquests l'havien tranquil·litzat afirmant que "hauries de sentir el que nosaltres diem de tu". Certament brillant, però és evident que en realitat la situació és realment greu, ha arribat a tal punt que aquest dijous la Casa Blanca dels Estats Units ha creat una comissió dedicada exclusivament a investigar les filtracions de Wikileaks i identificar i desenvolupar les mesures necessàries per evitar fuites en la distribució d'informació classificada.

Com no podia ser d'altre manera, hi ha una ordre internacional de busca i captura sobre Julian Assange emesa per la Interpol a instàncies de la fiscalia de Suècia, que l'acusa de violació, i de la que els seus advocats han presentat recurs al Tribunal Suprem. Diumenge, el dia en que es començaven a publicar la recent remesa de 251.287 documents la pàgina Wikileaks va rebre diversos atacs cibernètics als seus servidors a Bahnof, Suècia, aleshores va decidir traslladar les seves operacions a Amazon.com. Tot i així, dimarts es varen repetir els atacs superant “els 10 gigabytes per segon”. Finalment dimecres Wikileaks va deixar de funcionar breument per tornar a Suècia degut a que Amazon, la va "expulsar" després de rebre pressions del Senat dels Estats Units, emparats en que es consideraven il·legals les accions de Wikileaks, cosa que no ha estat mai demostrada.

Fent un pas més enllà encara, un assessor del primer ministre canadenc, Stepher Harper, demanava aquesta setmana en una entrevista a la CBC l'assassinat del fundador de Wikileaks Julian Assange, davant la incredibilitat dels entrevistadors, i també el republicà Mike Huckabee, ex governador d'Arkansas, va arribar a dir que "se l'hauria d'executar per alta traïció".

En quant a l'home més buscat del mon, ahir mateix el diari anglès The Independent assegurava que Julian Assange està ocult al Regne Unit, concretament al sud-est d'Anglaterra, i que quan hi va arribar va facilitar a la policia la seva localització, aquesta està en contacte permanent amb els seus advocats pendents de rebre el permís legal per detenir-lo. També ahir, com a enèsima mesura de pressió suposo, es varen fer públiques declaracions de Christina Assange, mare del creador de Wikileaks, afirmant que esta "neguitosa per la situació" en que es troba el seu fill. I en quant a Wikileaks, la pàgina ha engegat a internet una campanya per a la recollida de fons amb els quals, a més de mantenir la seva infraestructura per a la publicació de documents secrets com els difosos fins ara, es doni suport a la defensa del seu fundador, presumptament amenaçat de mort.

A pesar de tot, Julian Assange ha demostrat un com més anar un pas per davant dels que volen caçar-lo, ja que ha escampat per internet, a través de la seva pàgina, un arxiu de 1,4 Gigabytes anomenat "insurance.aes256". Es tracta d'un misteriós arxiu codificat amb el sistema AES256, el més avançat del mon, que se suposa funciona com a "assegurança de vida" per Assange, ja que s'especula que pot contenir revelacions més impactants que les filtrades fins ara, i del qual ni ell mateix ni Wikileaks n'han justificat la distribució.

Per acabar, reflexionem. Només contemplo dues opcions lògiques per tot aquest enrenou, la primera és que el propi govern americà sigui el que ha permès la filtració dels documents indirectament i de forma encoberta per airejar el que tenien sota les estores envoltat en dubte, evitant així que el poble americà els jutgi el dia que es confirmi que tot és cert. I la segona és que siguin filtracions reals però subvencionades per governs contraris als Estats Units, ja que costa de creure que el Sr.Assange sigui un heroi amb bones intencions que aconsegueix escapar de tothom per sí sol. Veurem com acaba aquest thriller d'intriga i conspiracions al més pur estil Tom Clancy.

Krusty

Twitter iguala a The New York Times en valor d'accions

Aquesta setmana he llegit que les accions de la creixent xarxa social Twitter han arribat al nivell de les accions del mundialment reconegut i prestigiós diari The New York Times.

Les accions de Twitter, segons Business Insider, han arribat a un valor de 1.600 milions de dòlars, apunt d'igualar els 1.800 milions en que estan valorades les del diari The New York Times. Evidentment no son pas la mateixa estabilitat i solvència les del diari americà que la de la citada xarxa social, però no deixa de ser curiosa i reveladora la ja coneguda efervescència dels valors bursàtils, sobretot els basats en noves tecnologies o del món digital.

També tenim un exemple de la força d'Internet per sobre del paper de tota la vida en la revista Playboy, de l'afortunadíssim Hugh Hefner, que esta recentment subhastant quadres de Dalí per poder afrontar pagaments degut a la pèrdua que ha experimentat progressivament en la venta d'exemplars per culpa del mercat creixent del sexe a internet.

El més sorprenent és adonar-se de amb quina facilitat es pot igualar avui en dia l'excel·lent feina realitzada, durant molt temps pel famós diari amb qualsevol "moda", si aquesta es basa en una bona idea innovadora limitada al món virtual i oberta a un àmbit mundial. Podríem dir que és una enèsima perpetuació de l'antic, però sempre vigent, somni americà, on suposadament qualsevol pot arribar a estar al capdamunt d'una societat que premia als rics mentre trepitja als menys afortunats, sempre amb la complicitat d'aquests últims obtinguda gràcies a la promesa que qualsevol dia pot ser un d'ells el que arribi a dalt de tot.

Suposo que un diari de tota la vida i els seus periodistes no poden lluitar contra una xarxa d'àmbit global,  amb infinites possibilitats d'expansió i creixement, i on és la pròpia gent la que interactua deixant de ser espectadors per passar a ser creadors. Esperem que diaris de sempre com el New York Times trobin la forma de subsistir en un mon on la notícia i el seu l'interès duren tansols un instant i on la gent té una creixent necessitat no només d'informar-se sinó també d'opinar.

Krusty

Lo putu facebook

Gent, com porteu el tema Facebook? En teniu? No en teniu? No en penseu tenir mai? Ho esteu deistjant?

Jo per desgràcia fa temps que en tinc, massa temps, i encara no li trobo el sentit. Sé que molts coneguts meus s'ho passen teta amb els jocs que hi ha, jo no, altes ho fan servir per penjar totes les seves fotografies, no pas jo, alguns es diverteixen intentant tenir quants més "amics" millor, no soc d'aquests, bastants ho tenen com a mètode de contacte amb gent que no veuen sovint, tampoc seria el cas, varios hi dediquen més temps del imprescindible, jo intento no fer-ho, i pocs son ja els que encara no tenen lo putu facebook.

Jo haig de reconèixer que ho faig servir per recordar els aniversaris de tohom, i quan arriba el dia, simlpement anant el seu "mur" i deixant un "felicitats", em sento triunfant, pletòric. Sembla una tontería, pero al final és molta la gent que felicites al cap de l'any que mai felicitaves, i això segur que fa el mon una miqueta millor.

Ara sí, per poder fer aquesta tonteria que personalment tant valoro, he d'aguantar mils i mils de comentaris, iniciatives, videos, cançons, fotografíes, eslògans, notícies, invitacions a grups, esdeveniments, causes, i suggerències d'amistat. Això últim és el que més em xoca, en quin criteri es basen les suggerències d'amistat? Perque si estem parlant d'inteligència artificial del segle XXI, no cal que el putu facebook em segueixi suggerint una i altra vegada gent que no vull agregar com amistat, per això no ho vaig fer la primera vegada que m'ho va suggerir, ni les 33 mil restants! I em segueix suggerint la mateixa gent!

Finalment, jo crec que lo puto facebook té gràcia i esta be tenir-lo, pero sempre evitant permetre que l'infinit univers d'entreteniment que representa t'atrapi en un inacabable cercle de comentaris, respostes, converses i salutacions que no et permeti treure el cap per la finestra a veure què esta passant a la vida real.

Krusty

Perill a les xarxes socials? Segur que sí

Recentment he llegit que a Espanya un 5,3 % dels joves té contacte amb persones desconegudes a través de les xarxes socials, i un 8,1 % afirma haver quedat amb desconeguts a través d'aquestes.

Osti, a priori em sembla esgarrifós, però son dades d'Espanya, si mirem més a prop, els mossos d'esquadra varen  enquestar a 6.000 menors d'entre 8 i 16 anys, i el 44% varen admetre que xatejaven amb desconeguts! Buf!

Però és que clar, aquests menors passen al ordenador una mitjana de dues hores al dia, de les quals el 70% és a xarxes socials (Tuenti i Facebook principalment), el 9% a buscadors (Google normalment) i el 13% restant a vídeos (Youtube bàsicament).

Com us he dit, tot això a priori m'esgarrifa, el que passa, es que si un s'ho pensa, aquest és el sentit i funció principal de les xarxes socials, vull dir que no podem esperar que durant una hora i mitja al dia els joves naveguin per xarxes socials sense conèixer gent nova, ja que aquest és el sentit de les citades xarxes i estan creades enfocant justament aquest objectiu. Ara, això sí, s'ha de tenir molt de compte amb els infinits perills que circulen per les mateixes, igual que els perills que hi ha pel carrer, a l'escola o institut, o fins hi tot a la pròpia casa. 

Resumint, les xarxes socials no son més que un grup de gent navegant, i com a tal, s'ha de ser conscient que hi ha de tot, només que sigui equivalent a la societat, evidentment hi haurà maldat, com n'hi pot haver a cada cantonada, el que no podem pretendre és tenir xarxes socials segures a internet, ja que no tenim tampoc seguretat als carrers. 

Hem de ser conscients que deixar que els nostres fills naveguin per les xarxes socials sense control pot ser igual de perillós o instructiu que deixar-los anar sols pel carrer, perillós però necessari per a un desenvolupament normal. Simplement, com s'ha fet tota la vida, hem d'haver-los dotat prèviament d'eèines, criteri i recursos per afrontar el que es puguin trobar, tant a les xarxes, com al carrer i a la vida en general.

Krusty