Dani Sanchez Llibre deixa la presidència del RCD Espanyol

Tot i no ser de l'Espanyol, la notícia he considerat que era d'interès general, i és que Dani Sánchez Llibre ha comunicat avui als membres del Consell d'Administració del RCD Espanyol la seva decisió de deixar la presidència després de catorze anys al càrrec.

Sánchez Llibre ha explicat que les raons "són personals" i que no marxa "cremat". "Catorze anys són molts anys i un té ganes d'enfocar la seva vida per un altre camí, la família, la meva feina, però no pel futbol. El cos humà diu prou i ara és el moment de marxar. El club ha de seguir endavant. Com sempre dic, necessaris som tots, però imprescindible ningú".

Ramon Condal és l'únic membre del Consell que s'ha presentat com a candidat a substituir-lo, i Sánchez Llibre confirma que tindrà el suport de les seves accions. "De la mateixa manera que ell ha col·laborat amb mi, ara li dec la meva ajuda", ha dit.

Sánchez Llibre ha assegurat que no es planteja tornar i que, en cap cas, aquesta decisió tindrà marxa enrere en el futur. "Quan un se'n va, se'n va", ha afirmat.

En aquesta llarga trajectòria com a President del club "perico", Dani Sanchez Llibre, nascut a Vilassar de Mar el 1950, ha liderat la conversió de l'Espanyol a societat anònima, la venta de l'estadi de Sarrià, l'inauguració de la ciutat esportiva a Sant Adrià de Besos i la construcció del nou Estadi Lluís Companys a Cornellà. Igualment en el terreny esportiu la seva trajectòria és destacable, tenint en conta les possibilitats i pressupostos, ja que amb ell l'equip ha guanyat dues copes del Rei i ha arribat a ser subcampió de la UEFA Europa League.

El Consell ha convocat una Junta d'Accionistes extraordinària per al 12 de juliol per confirmar quin serà el nou president, i fins aquell dia Sánchez Llibre continuarà al càrrec.

Dani Sánchez Llibre sempre ha estat per mi un tio simpàtic, sense mala fe ni aparent malícia. Fins i tot en el seu dur enfrontament amb Jan Laporta, va saber mantenir la compostura i quedar com la part racional i educada de les dues enfrontades. També inoblidable la seva emoció sincera al rebre la samarreta d'Iniesta dedicada a Dani Jarque amb que va marcar el gol a la final del Mundial. 

És famós per les conserves Dani i sobretot per la seva manera de parlar, podríem dir que sense embuts, i en aquests 14 anys de presidència ha deixat algunes frases que han passat a la història de l'Espanyol i dels mitjans esportius en general. Avui mateix, el dia que feia oficial que plega, n'ha dit algunes de molt divertides:

"No penso en cap retorn més endavant, si me'n vaig, me'n vaig, no sóc com el Zorro que deia me'n vaig però tornaré, jo no sóc d'aquests"

"És cert que cada cop que he dit que plegava no ho he fet després, per això aquest cop vaig decidir no dir res, però ningú no em creia”

”M'agradaria que em recordessin com una persona honesta que l'ha cagada algun cop com qualsevol persona”

”Cap càrrec crema, però sí que han sigut 14 anys de president en què vaig entrar amb els cabells negres i ara els tinc blancs”

”Ara podré anar al camp i veure els partits des de la grada menjant pipes”

"A partir del dia 12 jo agafo el cotxe i per no tenir, no tindré ni el pàrquing aquí"

Des d'aquí, finalment, agrair l'esforç realitzat per Sanchez Llibre per catalanitzar la imatge del club blanc i blau, tot i l'oposició de part de la seva pròpia afició, i sobretot els bons moments passats amb un home que sempre va semblar prendre's amb humor una relació inevitablement desigual amb el Barça i aprofitar la rivalitat a la ciutat per construir més que per destruir. Si de veritat aquest cop acaba retirant-se de la presidència, que està per veure, felicitats i bona feina Dani. A partir d'ara, a gaudir d'unes escopinyes a la platjeta i seguir els partits per la televisió.

Krusty

Regal Barça campió de la Copa del Rei 2011

El Regal Barça ha tornat a fer història. Ahir va vèncer per segon any consecutiu a la final de la Copa del Rei, convertint-se en el primer equip que aconsegueix revalidar aquest títol des de 1988,  fa vint-i-tres anys.

Regal Barça i Reial Madrid han lluitat ja en quatre finals d'aquest títol a l'última dècada, i el Barça les ha guanyades totes quatre, la d'ahir per 60 a 68 i especialment dolorosa, ja que es jugava precisament a Madrid. El Barça també li ha guanyat deu dels últims onze partits al gran rival.

En una tarda on Navarro no va estar al nivell que ens té acostumats, va triomfar per sobre de tot el joc d'equip d'un imparable Regal Barça, destacant per sobre la resta Alan Anderson, que va ser designat MVP de la competició. L'aler nord-americà va aguantar l'equip blaugrana sobretot en el primer temps, on ja havia anotat quinze punts, i Navarro ho ha reconegut declarant que "Lo bueno que tiene este equipo es que disfruta ganando y que tiene muchas opciones: si uno no tiene el día, hay otro que lo tiene y lidera la victoria. Así es como debería ser y así es. En la final yo no he tenido mi mejor día y ahí ha estado Alan, que ha sido justo MVP".

Menció especial també per al base badaloní Víctor Sada, que va quallar un excel·lent partit ajudant en l'anotació i també en aquelles tasques que en una final són imprescindibles com la defensa i el control de partit. Evidentment, tot i no estar massa inspirat, Joan Carles Navarro, que ahir es va convertir en el tercer jugador amb més partits a la Copa del Rei, també va col·laborar a aconseguir avui la seva cinquena Copa del Rei.

Sandro Rosell, president del Barcelona, va felicitar els seus jugadors assegurant que aquest títol no té res a veure amb el que disputaran en futbol el mes d'abril vinent, a Mestalla, també amb el Reial Madrid com a rival, "no té res a veure. Una cosa és el bàsquet i una altra el futbol. Avui és avui i abril serà abril, res a veure. Són coses absolutament independents", ha dit Rosell. "Ara estem parlant de bàsquet i a gaudir del títol. L'altre, quan arribi, ja ens preocuparem i ocuparem de l'altra final. El Madrid ha estat un molt digne rival", ha conclòs l'aburgesat president del Barça.

Per la seva banda, el gran entrenador del Regal Barça, Xavi Pascual, tenia clar que el partit seria molt complicat, “sabíem que seria una final d’aquest estil, amb un nivell de contacte molt alt i de dificultat de trobar cistelles fàcils”, ha dit. Per a Pascual la clau del matx ha estat en la segona part, on segons ell el Barça “ha trobat el seu moment”. “Hem trobat moltes opcions gràcies al doble marcatge que patia Navarro i això ens ha ajudat a trobar cistelles obertes que ens han permès obrir una escletxa en el marcador”, ha destacat, afegint que l’equip el conformen 14 jugadors de primer nivell i que, per damunt de tot, miren abans per l’equip que pels seus interessos. “Aquests valors que tenim s’han mostrat quan els nostres dos capitans, Grimau i Navarro, li han donat a Basile la Copa per a que l’aixequés. Això és el Barça”, ha sentenciat orgullós.

La conclusió que en podem treure és que no hi ha punt de comparació possible entre un equip que aspira a guanyar, el Reial Madrid, i un altre que ho està fent amb total regularitat les últimes temporades, el Regal Barça. Com en el futbol, una vegada més la clau sembla ser el bon ambient al vestuari i la implicació absoluta dels jugadors, que són, com diria l'estirat 'Sandruscu', ADN Barça.

Krusty

Paella, toros, sevillanas i dòping

Ahir es va saber que la Guàrdia Civil va iniciar el mes d'abril l'operació "Galgo" després que es descobrís que algunes persones podrien estar dedicant-se a facilitar substàncies dopants a esportistes d'alt nivell, s'estan escorcollant domicilis a les poblacions de Palència, Madrid, Alacant, Segòvia i Las Palmas, i diversos domicilis d'atletes, entrenadors i metges, entre els quals destaca la casa de Marta Domínguez, campiona del món de 3000 metres obstacles a Berlín 2009 i que actualment esta  retirada temporalment per embaràs. També impressiona la detenció de Manuel Pascua Piqueras, membre del Comitè Tècnic de la Federació Espanyola i entrenador d'atletes com Reyes Estévez o la madrilenya Nuria Fernández, medalla d'or dels 1.500 a Barcelona, l'agost passat.

Aquesta operació és ja la tercera d'aquestes característiques després de l'operació anomenada "Puerto" va castigar el ciclisme després que es trobessin 200 bosses de sang de corredors com Jan Ullrich, Ivan Basso o Alejandro Valverde, al maig de 2006, i s'hi veiessin implicats diversos metges i directors esportius d'equips ciclistes. Després, al novembre de 2009, l'operació "Grial", feta a València, va concloure amb la detenció del metge Walter Virú i el marxador granadí Paquillo Fernández, per possessió de substàncies prohibides.

Tornant a la operació "Galgo", apart de preguntar-nos qui collons posa aquests noms, comentar que ahir la Guàrdia Civil va fer fins a quinze escorcolls a diferents domicilis, en els quals van trobar substàncies dopants, anabolitzants i fins i tot bosses de sang. I es que avui escoltava El Mon a RAC1 i remarcaven que si un repassa els rècords d'atletisme femení mundial, per exemple, la gran majoria son encara de l'època de la URSS, lo qual diu molt sobre si hi havia o no dopatge. En canvi els records d'Espanya son recents, remarcant que tot això que esta passant ara ja va passar a la resta d'Europa fa anys, però les federacions espanyoles ho han aconseguit anar aplaçant, fins al dia d'ahir, i d'aquí venen probablement els grans èxits de l'atletisme espanyol dels últims temps.

El que trobo més fort però es que la tal Marta Domínguez és des de maig del 2009 Vicepresidenta de la Real Federación Española de Atletismo, i li han trobat material a casa no ja per "consum propi" sinó per distribuir a altres atletes, fins i tot hi ha una gravació d'escolta telefònica on a una sospitosament absurda pregunta ella respon "ahora no tengo", osti, és que és molt gros això, quins collons, medallista i vicepresidenta de la federació d'atletisme i sospitosa de ser camell, increïble.

És tot això el que em porta a reflexionar sobre el per què s'ha decidit destapar ara, i no abans, aquest escàndol, després que Espanya perdés les opcions tant d'organitzar les Olimpíades a Madrid com el Mundial de futbol junt amb Portugal, molt sospitós tot plegat. I és que també en això podem dir que Àfrica comença als Pirineus, una vegada més, es demostra que la "cultura del pelotazo" i el tot s'hi val predominen per sobre de la feina ben feta i la llei a l'Estat espanyol. 

Des d'Alberto Contador fins a Reyes Estévez, tots els triomfadors en l'esport espanyol estan sota sospita, i això em fa patir si considerem que no han caigut encara el futbol, el tennis i el basket, grans abanderats en els últims temps del triomf esportiu, per ara sense trampes que se sàpiga. Realment en l'esport d'elit s'hi val tot avui en dia? Potser l'espectacle ha de primar per sobre els valors en que es basa tot això? Mireu l'exemple de l'NBA, on l'igualtat d'oportunitats es basa en que tothom es pot dopar, sinó perquè costa tant veure estelles consagrades de la lliga americana als mundials de basket? Reflexionem com podem recuperar els valors d'Olimpia i donar els joves l'exemple que es mereixen per al futur abans que sigui massa tard.

Krusty

Arranca la NBA més emocionant

Ahir a la nit va arrancar la NBA per molts considerada la més emocionants des de fa anys. Això es deu als interessants moviments de jugadors que hi ha hagut aquest estiu, el més destacat òbviament el de la gran estrella Lebron James, que s'ajunta a Miami Heat amb Dwane Wade i Chris Bosh, previa rebaixa de sou dels tres, formant un trio de col·legues tant absolutament espectacular com misteriós en quant a rendiment i entesa.

Per la seva banda, els finalistes de l'any passat, els veterans Boston Celtics, han reforçat el seu estelar trio Ray Allen, Kevin Garnett i Paul Pierce amb el mític Shaquille O'Neal com a pivot, debutant aquesta matinada amb victòria per 88 a 80 davant els mencionats Miami Heat en el partit més espectacular d'aquesta primera jornada a pesar dels 31 punts, 4 rebots i 3 assistències de "King" James.

Finalment els L.A.Lakers del nostre apreciat Pau Gasol i el super-crack Kobe Bryant també han debutat amb victòria 112 a 110 contra els Houston Rockets del gegant xinès Yao Ming, amb 29 punts i 11 rebots del català i 27 punts i 7 assistències de l'estrella americana.

Espero aquest any poder veure algun partit més en obert de la millor lliga de bàsquet del món que la temporada passada, i gaudir de l'esportista català més internacional del moment, tot i esperant que algun dia torni a casa, a la seva terra, i ens dóni també a nosaltres, la seva gent, alguna alegria, encara que li haguem de pagar el que li paguen allà o més, em temo molt que sinó no vindrà pas.

Krusty

Dia de dol, ha mort "el Pulpo Pol"

Companys, sé que estareu d'acord amb mi en que avui és un dia negre i dramàtic a la història d'Espanya, per sort nosaltes tenim la inmensa sort de viure a Catalunya, així que ni cas, aquí el drama és avui la mort del Sr. Encarregat, mític personatge amb vata blava del programa Filiprim, autor de la frase "això és Hollywood, però de butxaca, caca de la vaca", des d'aqui et recordem.

Tot i així no me'n puc estar de comentar la tragèdia espanyola, que sí em permet fer-no mofa. Ha mort avui a Alemanya amb dos anys d'edat l'afamat pop que era capaç de predir el futur, el mundialment conegut com a Pop Paul, "el Pulpo Pol" per les espanyes.
Nascut al 2008 a Anglaterra, va ser usat per a predir els resultat de la selecció alemanya de futbol tant a l'Eurocopa del 2008 com en el Mundial del 2010, on va encertar els 8 aparellaments de partits pels quals se li va preguntar, convertint-se en un inesperat heroi al país veí degut a l'encertada predicció de la victòria d'Espanya al Mundial. Els empleats d'on residia, el Sea World Centre de la ciutat d'Oberhausen, han lluit avui braçalets negres, no és broma.

Efectivament, en Pulpo Paul és mort, però no podem oblidar el Mundial 2010, no podem oblidar-lo per que estem veient cap de setmana rere cap de setmana com els nostres jugadors del Barça estan pagant l'esforç físic realitzat durant l'estiu així com la falta de descans per haver jugat amb La Roja. Així que simplement em queda preguntar-me qui es menjarà el plat de "Pulpo Paul a la gallega" més car del món i desitjar que li senti tant bé com el Mundial ha sentat a les cames dels cracks blaugrana.

Krusty

Més aprop de la independència

Em van saltar llàgrimes d'orgull el divendres quan vaig sentir al President de la Federació Asturiana de Futbol, Maximino Martínez, qualificar a l'entrenador del Barça Josep Guardiola de "prácticamente extranjero" per ser "catalán".Aquest tipus de mostres de suport son les que necessitem de l'Espanya plural i comprensiva alhora de solidaritzar-se amb a les nostres aspiracions independentistes. 

El tema en qüestió era el fet que tant l'entrenador del Madrid com el del Barça es van negar a priori a permetre a cap dels seus jugadors 'campeones del mundo' a anar a recollir el Premio Príncipe de Asturias en nom de La Roja. Segons el dirigent asturià, "Mourinho es de Portugal y Guardiola es catalán, asi que igual no deben saber la que significan los Premios Príncipe de Asturias. Son dos entrenadores prácticamente extranjeros". Gallina de piel.

I quan semblava que la polèmica quedaria aquí degut a que el Barça finalment va enviar a Xavi a recollir el fotut premi, prèvia trucadeta de la Casa Reial a Sandro Rossell per fer-lo passar per l'aro, va aparèixer Josep Guardiola. En Pep, preguntat per la frase de la polèmica, i un cop més creant escola, va contestar: "Las parabras se definen por sí mismas. Sin comentarios. Podemos coger algo buena de todos, de bascos, de gallegos... Entre todos podemos ser mucho más ricos. Si dicen esto es que no hemos entendido nada."

Em sembla increïble la sort que tenim els barcelonistes amb l'entrenador del primer equip de futbol, però no pels seus mètodes de treball, visió del joc, implicació amb el club o èxits esportius, sinó per la seva immensa dimensió personal, que traspassa els límits del món futbol per convertir-se en una filosofia de vida, i projecta el Barça  i el nostre país molt més enllà de l'àmbit esportiu. De la mà d'aquesta naturalitat i convicció arribarem de segur algun dia a la independència, per ara ja sabem que a Astúries hi tenim un aliat.

Krusty

Sergi Rams

Ja sabeu de quina notícia va la cosa, el periodiste elevat al absurd: "Sergi Ramos se molesta por una respuesta en catalán de Piqué" (La Vanguardia)
Em veig obligat a cometarla perque és un d'aquells casos en que res sembla tenir sentit. Veient el video, en una roda de premsa de la "seleccion española" un periodista d'aquí li fa una pregunta a Gerard Piqué i li demana que li respongui una pregunta en català, entenc que per un mitjà de Catalunya. El que no es comenta és que el propi periodista li fa la pregunta en castellà, lo qual per mi ratlla l'absurd com ja he dit. Obviament, el ja infame Sr. Ramos aprofita l'ocasió per una broma a l'andalusa que tampoc em sembla d'excessiva maldat vista en directe. El problema és, som nosaltres que tenim la pell molt fina o són "ells" que ens ataquen sense treva? Ha tingut aquesta nótícia tant ressò fora de Catalunya com n'ha tingut al nostre país?

Si volem conviure amb l'España cañí, cosa que no podem evitar per que amb o sense ells seguirem sent si més no veïns, hem d'apendre a no prestar atenció a personatges contrastadament limitats en quant a facultats mentals, i sobretot verbals, alhora que entendre que només són producte d'una forta presió social de l'entorn desde ben petitons, com segurament també ho som molts de nosaltres.

Krusty

Regal Barcelona 92 - Los Ángeles Lakers 88

Espectacular victòria del Barça de basquet (campió de l'Eurolliga) contra els Lakers (campió de la NBA) al el Palau Sant Jordi amb 17.000 espectadors.A destacar els 25 punts de Pau Gasol, igualats pels 25 punts de Juan Carlos Navarro i superats pels 26 de Pete Mickeal.

Aquesta és una notícia que podriem considerar graciosa, tot i que no vol dir res, saber que els flàccids i voluntariosos europeus han guanyat als glomorosos i guapos "superstars" americans sempre fà ilusió.
Que serveixi de lliçó que podem aplicar a les superproduccions de cinema, als best-sellers literaris i al famós "bigmac". On hi hagi una bona comedia àcida de cinema independent europeu (al Verdi si pot ser), un bon llibre català (evidentment d'autor televisiu) i un bon pà amb tomàquet i pernil, que s'aparti tota la resta.

El que seria genial es oficialitzar aquest enfrontament de clubs Europa - Estats Units com ja es fa en el futbol, això sí, el resultat del dijous ens allunya d'aquesta possiblitat, ja que els "americans" sempre seran l'heroi de la película, i aquesta sempre ha de tenir un final feliç.

Krusty