Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de gener del 2011

Porque hay coses que nunca se olvidan

M'ha sorprès molt saber que el curtmetratge Porque hay coses que nunca se olvidan del director espanyol de 32 anys, Lucas Figueroa, ha entrat al llibre Guinness de rècords per ser el més premiat de la història mundial. Ja gairebé porta 300 guardons en un any i mig, entre el Festival de Cinema de Terror de Sant Sebastià, el de Roma i d'altres certàmens del Regne Unit, els Estats Units, Alemanya, Tokio, San Sebastián, Berlín, Los Angeles, New York, Delhi, Lund, Buenos Aires, Rio, Lisboa, Austin, Estambul, Sydney i Polònia. Apart, ha estat preseleccionat per els Oscars i nominat als premis Goya.
Es tracta d'una genial aposta per l'humor negre, segons Figueroa, “el més universal que existeix”, de només tretze minuts, rodada a Segòvia però ambientada al Nàpols dels anys 50. Produït per LMF Films, conta amb la presència dels futbolistes Fabio Cannavaro i Amedeo Carboni
A continuació us poso el curt, mireu-lo sense tenir en ment que és el curt més premiat de la història i a veure què us sembla.

Figueroa va néixer l'any 1978 i, tot i que és fill de pares espanyols, va néixer a l'Argentina. És autor d'altres curts com Boletos por favor i Con que 24. I pocs com ell poden presumir de ser un mestre en molts camps. A Porque hay cosas que nunca se olvidan s'ha encarregat del muntatge, part de la producció, la direcció artística i la banda sonora. Ara espera que l'èxit el dugui a noves fites i afirma que “el curt és un format en si mateix; però en el meu cas espero que sigui un camí per arribar a fer un llargmetratge”. Actualment el director prepara un llargmetratge a Hollywood i dos a Espanya.


Krusty

dilluns, 20 de desembre del 2010

Rècord de recaptació de La Marató de TV3

La Marató de TV3 va desafiar la crisi i va tancar ahir 15 hores de programes amb un rècord absolut de recaptació, 7.246.114 euros, la xifra més alta mai aconseguida durant el temps d'emissió de l'espai solidari, que fa preveure una recaptació final superior als 8.712.000 euros recaptats l'any 2004 un cop conclosa totalment la recaptació. Aquest any La marató es dedicava a las lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
Aquest matí a El Mon a RAC1, Mònica Terribas, directora de TV3, destacava la importància de que en el pitjor moment de la crisi, i amb una malaltia no majoritària, s'hagin aconseguit aquests increïbles resultats en donatius que demostren l'esperit solidari de Catalunya, que ha qualificat de "patrimoni d'aquest país".
D'entre moltes altres col·laboracions i més de 1.200 activitats organitzades per iniciativa ciutadana, destacar la feta per un grup de pilots catalans de diferents disciplines, encapçalats per Isidre Esteve, que va quedar paraplègic durant una competició el 2007 i que va aportar el seu testimoni al programa, l'aparició de Dani Alves per fer entrega de la seva samarreta del 5 a 0 signada a la Irene, una nena afectada d'ictus que acabava d'explicar el seu testimoni i el flashmob amb 2.500 participants a La maquinista.

Part de l'èxit, evidentment, cal adjudicar-lo al magnífic anunci de La marató d'aquest any, que per si sol inspira ja solidaritat i fa aflorar la llàgrima al més dur dels insensibles amb una història d'amor i coratge infinits.
Una vegada més, Intereconomia ha intentat boicotejar-nos fent la seva pròpia marató simultània, d'àmbit nacional, i, evidentment, ha quedat en evidència al recaptar només 732.000 euros en un programa de 24 hores dedicat a un problema tant majoritari com l'atur. Si l'objectiu real i sincer és recaptar diners per una bona causa, m'estranya molt que ho facin coincidir amb La marató de TV3, i si calculem l'èxit de l'iniciativa, amb els aturats que hi ha podríem dir que toca a 5 euros per cadascun. Davant d'aquestes mostres d'odi i enveja només puc dir una cosa: Que n'aprenguin! 

Finalment, recordar-vos que es poden fer donacions fins a final de gener, quan se sabrà la recaptació definitiva de la 19a edició de La marató, i agrair als més de 2.500 voluntaris que varen atendre les desenes de milers de trucades al 905115050 per fer donatiu i, com no, a tots els catalans que heu aportat el vostre granet de sorra per aixecar aquesta immensa muntanya de solidaritat que enguany és més alta que mai.

Krusty

diumenge, 19 de desembre del 2010

Patrick Swayze

Aprofito l'ocasió per comentar un record mundial, y fer un homenatge alhora, a la figura del mític actor Patrick Swayze, jove promesa, actor estrella, gran ballarí, inoblidable fantasma i creador de múltiples personatges recordats, finalment vençut pel càncer als 57 anys.
Nascut el 1952 a Houston, Texas, va ser actor, cantautor i ballarí, i fins i tot va arribar a ser considerat l'home viu més sexy del món per la famosa revista People l'any 1991. Conegut mundialment per els seus papers a Dirty Dancing i Ghost, papers amb al que va guanyar dos globus d'or al millor actor, va tenir el seu primer paper important a la clàssica pel·lícula Rebeldes (The Outsiders, 1983) de Francis Ford Coppola, al costat d'altres futures estrelles com Matt Dillon, Rob Lowe, Diane Lane, Emilio Estévez i Tom Cruise.
Per desgràcia, l'any 2008 va ser diagnosticat amb un càncer de pàncrees que el va portar finalment a la mort el 14 de desembre de 2009. En motiu de l'aniversari d'aquesta data, un any després de la seva mort els seus fans varen aconseguir batre un Record Guiness mundial a modus d'homenatge arribant de la xifra de 10.260 comentaris afegits en un sol dia a un post del Facebook de la pagina de Dirty Dancing, immortalitzant així la figura del seu ídol per al futur.
Simplement remarcar des d'aqui tant l'homenatge al mite com el record mundial i donar gràcies a Swayze sobretot per tres super-clàssics del cinema que no moriran mai com son Rebeldes, Dirty Dancing i Ghost. Descansi en pau i endavant, com diuen a Hollywood o com deia Queen, show must go on.

Krusty

dissabte, 18 de desembre del 2010

Larry king

Dijous a la nit el famós presentador nord-americà Larry King, l'home dels tirants, va presentar per darrera vegada el seu famós Larry King Live, un programa d'entrevistes que ha fet història als Estats Units, que conduïa diàriament a la cadena CNN des de feia 25 anys. 


Als seus 77 anys, el presentador, de nom real Lawrence Harvey Zeiger, que porta ja 53 anys de carrera i més de 40 mil entrevistes, va assegurar que volia tenir temps també per a les seves aficions.


Larry King ha dit adéu a l'audiència amb un programa emotiu, carregat de records i ple de convidats especials com el president dels Estats Units, Barack Obama i l'ex-president Bill Clinton. I és que Larry King ha entrevistat els vuit inquilins que ha tingut la Casa Blanca des que va començar el programa, el 1985. Arnold Swarzenegger, també present al plató, va agrair a King que escollís Loas Angeles per gravar el programa i homenatjar-lo declarant el dia de l'últim programam, ahir, Dia oficial de Larry King a l'estat de Califòrnia.


Finalemant, el que quedarà per a la història són les últimes paraules de Larry King abans d'acomiadar el programa: "No sé què dir. Només una cosa per a vosaltres, per a la meva audiència: gràcies. I en comptes de dir adéu, per què no un fins aviat?" I així va acabar la carrera del presentador de l'anomenat "talk show" més famós de la història de la televisió mundial. Serà substituït pel britànic Pierce Morgan, que molt probablement no igualarà el RecordGuiness de Larry King Live referent a permanència del programa en la mateixa cadena i franja horària durant més anys. Bona sort Sr. King.

Krusty

dissabte, 27 de novembre del 2010

"Lipdub per la Independència" per reflexionar

Com que avui és la jornada de reflexió, he pensat que seria un bon dia per donar-vos descans, així que avui només hi haurà un article, aquest, on vull posar-vos un dels vídeos de l'any. Pels que no l'hagueu vist encara, que sereu pocs, val la pena, per això he decidit penjarl-o, és el vídeo del Lipdub per la Independència i la resta dels Països Catalans, fet a Vic el 24 d'octubre de 2010, que va aconseguir el Rècord Mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La cançó escollida és La Flama, dels valencians Obrint Pas, emocionant, commovedor i sobretot molt espectacular, no us el perdeu.

Pels que desconegueu el terme, "lipdub" es defineix com un vídeo musical on apareix un grup de persones sincronitzant els seus llavis, d'aquí la paraula, que literalment vol dir "doblatge de llavis", amb una mateixa cançó, normalment en una sola presa contínua. Espero que us agradi aquest, a mi m'encanta.

Finalment, espero que hagueu reflexionat i descansat, perque demà, tots a votar.

Krusty

dijous, 18 de novembre del 2010

Guiness World Recors Day 2010 demà 18 de novembre

Suposo que molts no ho sabeu, però avui dijous dia 18 de novembre és el Guiness World Recors Day 2010, i per exemple l'any passat, en aquest dia més de 250.000 persones varen participar en 43 intents de record en 23 països diferents.
Personalment aquest és un mon que em fascina profundament, no tant els records corresponents a gestes com així els rècords que ho són en sí mateixos, és a dir, freaks de la natura, objectes gegants, etc.

Per exemple, no sé quant diríeu que feia l'home més alt que hi ha hagut mai al món fins ara, però segur que no us espereu el que ve. A mi mateix em consta de creure però està oficialment documentat pel Guiness World Records. Es deia de nom Robert Pershing Wadlow, nascut a Alton, Illinois, als Estats Units el 1918, va arribar a fer 2,72 m d'alçada, mesurat per última vegada el 27 de Juny de 1940, poc abans de la seva mort el 15 de juliol del mateix any.
Va arribar a pesar 222,71 quilos morint finalment amb 199. Tenia un tumor a la glàndula pituïtària i no va parar de créixer fins al moment de la seva mort. Ja als 11 anys havia arribat als dos metres d'alçada. També té el record de la mà mes gran, que feia 32,4 cm des de la monyeca fins a la punta del dit més llarg. Personalment, insisteixo, em sembla absolutament fascinant que una persona pugui arribar als 2,72 metres d'alçada.


Com us he dit, a mi aquests tipus de freaks de la natura em semblen al·lucinants, encara que poden ser considerats esgarrifosos i fins hi tot perturbadors en certa manera, també són simplement persones normals però amb característiques físiques increïbles que els fan únics en la història de la raça humana.

Krusty