Eleccions 2011

Des que va començar la campanya el 4 de novembre, les 1.145 candidatures que hi concorren enguany estan fent el possible per convèncer els 35,8 milions de superflus votants convocats a dipositar el seu vot a alguna de les 221.729 urnes repartides per tot el territori espanyol. Els partits conten per a comprar als electors amb un pressupost total limitat per llei a un màxim de 57,6 milions d'euros, un 15% menys que en les eleccions de l'any 2008, els quals recuperaran via subvenció estatal, si son votats, a raó de 83 cèntims per vot aconseguit al Parlament i 33 cèntims per cada vot aconseguit al Senat.

El més important però del resultat no és com els partits aconseguiran o no poder viure millor o pitjor gràcies als nostres calers. El que realment es decideix és el desenllaç de l'eterna lluita entre l'esquerra centrista i la extrema dreta, tot i que el resultat definirà el guanyador d'aquesta batalla, no de la inacabable guerra. Cal dir que segons totes les enquestes el futur dels nostres drets socials és negre com el carbó. En temps de crisi el poble tendeix sempre al canvi de bàndol polític majoritari, cosa normal, com si el fet de que l'ocupant de La Moncloa sigui un o altre fos capaç de marcar els nostres destins. Semblem ignorar que l'abast d'aquesta crisi econòmica és global i ens comportem en massa, una vegada més, com a brètols que no veuen més enllà del seu propi melic. Hi ha coses que no canvien.

Pensareu que he embogit, però potser sí que és millor tenir un xenòfob i extremista govern de dretes que no pas un suposadament socialista govern d'esquerres que aplica mesures de dretes forçat per la sempre inflexible vella Europa, que pretén una vegada més sotmetre'ns a tots als designis dels països més rics que la componen. Ens dicten el que hem de fer per el be comú, sota amenaça de rescat, però tots sabem que per ells una Europa forta passa per uns molt forts països regnants, i ens fan creure amb molt mala intenció que som nosaltres els que els necessitem a ells. Mentre les coses han anat be, països com Alemanya, Anglaterra o França n'han estat els beneficiats,i ara que van malament la culpa és tota nostra. Gran mentida orquestrada pels de sempre, que juguen a perpetuar a qualsevol preu un sistema que s'ha demostrat caduc i sobretot injust. Fan i desfan pensant en el seu propi benefici mentre ens manipulen a voluntat i nosaltres ho permetem amb l'inestimable col·laboració dels nostres líders polítics, tot comprats per un be comú.

Siguem clars, el propi terme "rescat" implica salvament, ajuda, però en realitat es tracta de deixar-te diners a uns interessos desorbitats, sabent que quan no puguis tornar-los t'hauran adquirit automàticament amb males arts i per un preu sota de mercat. És com un banc que et fa una hipoteca que sap que no podràs afrontar, els garanteix no només la teva servitud per llei, sinó que, a mig plaç, també la propietat de l'immoble hipotecat, que posteriorment no dubtaran a rendibilitzar un cop t'hagin tret a tu tot el que tens. D'això en tenim ara més exemples que mai, no oblidem que la usura és el negoci més despreciable i antic del planeta.

Però retornant al tema, avui hi ha eleccions, i m'agradaria que quan aneu a votar penseu en el millor per a nosaltres, no en el millor pel conjunt del planta, ni d'Europa, ni tampoc per Espanya, sinó en el millor per el nostre país, Catalunya. Amb això vull dir que voteu partits polítics, d'esquerra o de dreta, que no hagin de mirar per el be de del país veí, sinó per el nostre. Partits catalans, en definitiva. En moments de crisi com aquest és hora de mirar per un mateix i que cadascú pagui els seus propis errors. No som responsables d'aeroports milionaris abandonats, ni de subsidis agraris arbitraris, ni de línies d'alta velocitat impossibles de rendibilitzar, ni de caríssimes enveges olímpiques. Companys, ara és l'hora, ja n'hi ha prou, com diuen per aquelles terres, "que cada palo aguante su vela", que mentrestant nosaltres aguantarem una triomfant senyera per damunt dels nostres caps.

Krusty

Carod-Rovira deixa ERC

Josep-Lluís Carod-Rovira ja no és militant d'ERC. Només queda el tràmit formal de donar-lo de baixa, però ja ha comunicat a Joan Puigcercós que deixa el partit. La notícia arriba quan Joan Puigcercós està a punt de deixar el càrrec –no el partit– i quan un altre dels dirigents del partit, Jordi Portabella, ha renunciat a presentar-se com a aspirant a presidir la formació, després de la patacada del 22-M. Tot i així, Portabella continua al partit i com a cap del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona.

Nascut al port de Cambrils, Josep-Lluís Carod-Rovira és d'una raça de política que està desapareixent. No és ni un gestor ni un escalador dins l'aparell, que és el que ara es porta. És un líder de masses que no ha arribat on havia d'arribar pels errors propis i sobretot perquè els seus mai l'han deixat volar amb llibertat.

Després de fer filologia, i de participar activament en l'antifranquisme va entrar a la Generalitat de la mà de Max Cahner, el primer conseller de Cultura del govern de Jordi Pujol, com a delegat de Cultura. Però la seva vocació d'esquerres el va portar a fer l'aventura de Nacionalistes d'Esquerra, amb noms coneguts com Lluís Llach i Magda Oranich, però que va acabar amb un sonor fracàs electoral. Vista la realitat va redactar i va impulsar el 1987 la Crida Nacional a ERC, , una iniciativa per tal de rejovenir i rellançar el partit i aglutinar les noves generacions independentistes sorgides arran de la decebedora transició espanyola.

El 1992 una Esquerra explícitament independentista esdevé la tercera força del Parlament de Catalunya. Des del 1996 Esquerra, liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira, denuncia l’espoli fiscal que pateix Catalunya i la demanda d’un nou Estatut nacional que ens doti de més poder polític i d’un sistema de finançament just. En el darrer cicle electoral (2003-2004) Esquerra obté els millors resultats de la seva història recent, amb 650.000 vots, 1.300 regidories, 123 alcaldies, 23 diputats al Parlament, 8 al Congrés, 4 senadors i 1 eurodiputat. Fruit d’aquests resultats, Esquerra signa l’Acord del Tinell i forma, en coalició amb PSC i ICV-EUiA, el primer govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya des de la restauració de la democràcia. El Govern és encapçalat pel president Pasqual Maragall, del PSC, i pel conseller en cap, Josep-Lluis Carod-Rovira, que ha d'abandonar el càrrec 40 dies després per haver-se reunit amb la cúpula d'ETA.

Carod torna a entrar al govern el 2006, amb una figura indefinida com és la Vicepresidència, i amb l'hostilitat ja manifesta de Joan Puigcercós, aleshores conseller de Governació, tot i que per poc temps. El seu distanciament envers ERC creix i un cop els republicans deixen el govern deixa de participar en els actes de partit, fins divendres, que va comunicar la seva baixa.

Aquesta és la carta íntegra escrita per Carod i dirigida a la direcció d'ERC:

Les reaccions no s'han fet esperar, el líder de Reagrupament i conseller de Governació amb el primer tripartit, Joan Carretero, ha opinat que la baixa de partit de Josep-Lluís Carod-Rovira respon "a qüestions personals. Segons Carretero, marxa "perquè ja no té el comandament", i ha afegit que "A mi em van fer fora, em van obrir un expedient d'expulsió i no va caldre que fes cap carta".

El president de la federació de Barcelona d'ERC i membre de la candidatura afí a Carod en el congrés republicà del 2008, Oriol Amorós, ha declarat per la seva banda que li sap molt greu que l'exlíder del partit hagi abandonat la formació. "Segurament té raó en el perquè de com li han anat les coses a ERC en els últims temps, però en la seva decisió hi trobo a faltar un punt de corresponsabilitat", ha lamentat Amorós.

Ernest Benach, expresident del Parlament i un dels afins a Carod dins el partit, no ha volgut fer cap declaració per no "posar llenya al foc". També ha deixat clar que no té cap intenció de marxar del partit. Un altre dels seus afins, Rafel Niubò, que és qui va ser l'encarregat de deixar la carta de Carod a la seu d'ERC, no ha volgut fer declaracions més enllà de "lamentar la decisió" i de considerar "evident" que era una decisió que es veia a venir.

Esquerra per la seva banda respecta la decisió de Josep-Lluís Carod-Rovira de donar-se de baixa de la militància, tot i que la lamenta. En un comunicat enviat als mitjans de comunicació, el portaveu, Ignasi Llorente, ha dit "lamentem la seva decisió però la respectem i demanem el màxim respecte i comprensió a tothom, de dins i fora d'Esquerra, sobre aquesta decisió".

Personalment, no puc fer més que felicitar un home que ha portat l'independentisme català a cotes espectaculars tot i que comparteixo l'opinió de que es va equivocar en algunes decisions importants que van afectar greument les possibilitats d'un culminació final amb estat catalanista. En qualsevol cas, bona feina Carod, veurem què et depara el futur.

Krusty

Barcelona sagnant

La prestigiosa revista nord-americana Newsweek dedica el pòster central d'aquesta setmana a les càrregues dels Mossos d'Esquadra per intentar desallotjar els acampats a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Sota el títol "Bloody Barcelona" (Barcelona sagnant), la revista mostra un grup d'indignats estesos a terra atemorits davant els antiavalots, que queden fora del pla.

Diu la revista en el text que acompanya la imatge: "Policies antiavalots armats amb porres i disparant bales de goma van intentar dissuadir la multitud de la plaça. Els vídeos mostren els agents donant cops a manifestants amb sang i arrossegant-los lluny de la plaça. Desenes de persones van resultar ferides en el cos a cos".

Segons testmonis directes dels fets, la sang que es veu a les mans dels manifestants –tot i tenir un to que la pugui fer semblar pintura– és d'un dels nois que eren a la protesta, que va rebre un cop al cap i va sagnar de manera abundosa. Les cares són de por. La imatge del pòster central l'ha tuitejada des de Washington el periodista Antoni Bassas.

M'encanta veure que en algún lloc es fan ressò de l'inacceptable i tercermundista fet que va donar-se a la meva ciutat. Sembla increïble que es dónin situacions com aquesta a casa nostra i tot segueixi igual com si res hagués passat.

Sí que el dia següent els diaris es varen fer ressò del fet, pero com sempre, les notícies duren un dia...

Espero que amb el gest de Newsweek els polítics tinguin una mica més present que, si be és cert que gaudeixen d'impunitat total per fer el que vulguin, per molt que nosaltres acceptem l'inacceptable hi ha gent que té els ulls posats en el nostre petit país i denunciarà actes com aquest que són completament retrògrads i antidemocràtics.

Krusty

Més revolució mailística

Buf! Segueix la propagació via mail de propostes, conclusions, peticions i propaganda contra el sistema, m'en faig ressò per contrarrestar la política d'enviar-ho tot en CCO (còpia ocualta), que em sembla poc coherent amb les idees d'una democràcia real.

Primer, una petició de firmes:

Firma y si no pasalo 
SE HA AGREGADO EN LA PÁGINA WEB DE PETICIÓN PÚBLICA, UNA RESPUESTA A TRAVÉS DE LA FIRMA DE TODOS LOS ESPAÑOLES INTERESADOS EN QUE LOS POLÍTICOS NO COBREN SUS SUELDOS Y DEMÁS PREBENDAS DEL ERARIO PÚBLICO DE UNA FORMA DESMEDIDA. CUANDO SE LLEGUEN A LAS 500.000 FIRMAS SE PASARA EL TEXTO CON EL LISTADO DE TODOS LOS FIRMANTES AL SENADO CON COPIA A TODOS LOS GRUPOS POLÍTICOS.

SI QUIERES VER LA EXPLICACIÓN DE LO QUE COBRAN LOS POLÍTICOS PINCHA EN ESTE ENLACE (MERECE LA PENA):

http://noalossueldosdelospoliticos.blogspot.com/

SI QUIERES IR DIRECTAMENTE A LA RECOGIDA DE FIRMAS PINCHA EN ESTE ENLACE:

http://www.peticionpublica.es/?pi=P2011N5259

POR FAVOR, MANDA ESTE MAIL A TODOS TUS CONTACTOS DE TU COMUNIDAD O FUERA, PERO SI MANDAS UN CORREO MASIVO NO OLVIDES PONERLOS EN CCO.
NO HUYAS DE LA VERDAD Y LE DES LA ESPALDA. ENTRE TODOS PODEMOS LOGRARLO. GRACIAS POR TU COLABORACIÓN.


I també, un sorprenent resum de conclusions:

Tema: Asamblea Protesta de Sol
Difundidlo, por favor.

Hola, estas son las propuestas aprobadas en la asamblea de la protesta de Sol. Difícilmente se oirán en los medios y la página web no para de caerse así que está bien difundirlas por email.
Haced un esfuerzo por leerlas!!
Estas son algunas de las medidas que, en cuanto ciudadanos, consideramos esenciales para la regeneración de nuestro sistema político y económico. ¡Opina sobre las mismas y propón las tuyas en el foro!

1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:o   Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.
o   Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.
o   Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.
o   Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.
o   Reducción de los cargos de libre designación.

2. CONTRA EL DESEMPLEO:o   Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).
o   Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.
o   Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.
o   Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.
o   Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.

3. DERECHO A LA VIVIENDA:
o   Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.
o   Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.
o   Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.

4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:o   Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.
o   Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.
o   Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.
o   Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.
o   Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.
o   Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.
o   Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.

5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:o   Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.
o   Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.
o   Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.
o   Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.
o   Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.

6. FISCALIDAD:o   Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.
o   Eliminación de las SICAV.
o   Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.
o   Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.
o   Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).

7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:o   No al control de Internet. Abolición de la Ley Sinde.
o   Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.
o   Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.
o   Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.
o   Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.
o   Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.
o   Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.

8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR
--------------------------------------------------------

ELIMINAR EL SENADO.
NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES y EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO.

LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES?
DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS
"PADRES DE LA PATRIA".

ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada país. No es posible que gastemos en esto más que Alemania y el Reino Unido).
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios), se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros y no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS,
SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA

Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad, donde nuestra opinión, la de los ciudadanos,  sea lo que gobierne, no una papeleta cada cuatro años y que hagan con ella lo que quieran sin dar cuentas ni explicaciones.

Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad ¡Espabilemos de una vez! ¡No sigamos dormidos y aletargados!
SI ESTÁS DE ACUERDO, DIFÚNDELO (POR FAVOR; HACEDLO EN CCO )


Seguiré informant d'aquesta plaga incessant de mails de propaganda acampadística de caire pseudorevolucionari.

Krusty

Revolució via e-mail

Gent, suposo que, com jo, haureu notant com la revolució de les acampades i el democraciarealya s'ha extès a les cadenes d'e-mails, i que cada dia circulen més. Us poso els primers dos que he rebut d'un gènere que promet arrassar en el ranking de mails en cadena més extesos:

El primer podriem dir que va firmat per democraciarealya i es titula "Preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y conjunta". Com veureu cridava a una acció ahir dia 30:

Atentos al ataque que se está preparando. Ideas concretas para
objetivos concretos:
"Por una democracia real ya.
Ya tenemos preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y
conjunta. Ayúdanos a difundirla, participa de ella allí donde te
encuentres!!!

Los bancos y los especuladores han sido los principales causantes de
la crisis por lo que ellos serán el objetivo de nuestro primer ataque
no violento.
El próximo día 30 de mayo vamos a manifestar nuestra indignación en
contra del abuso que practican los bancos no solo contra los
ciudadanos de forma independiente sino también contra los estados.

Ponemos hoy en marcha un acto pacífico y sutil, pero lo
suficientemente contundente y llamativo como para mostrar con claridad
la indignación que sentimos, y también nuestra fortaleza y compromiso
para llegar hasta el final. Ponemos hoy en marcha el primer ataque no
violento que mostrará al mundo nuestra imaginación, determinación y
compromiso para alcanzar el objetivo de ver cumplida nuestra
reivindicación final: instaurar una democracia real.

Hacemos un llamamiento a todas aquellas personas que estén de acuerdo
con nuestras reivindicaciones, a participar en una retirada masiva de
capital de las entidades bancarias el próximo día 30 de mayo.
Si lo estás, te proponemos sacar en un solo movimiento bancario la
cantidad de 155 euros de tu cuenta corriente. La operación podrá
realizarse a lo largo de todo el día, preferiblemente acudiendo a las
sucursales o utilizando los cajeros automáticos (con múltiplos de
10-->150).

El motivo de elegir esa cantidad concreta, es porque debíamos elegir
una cifra apreciable y simbólica con la fuerza suficiente con la que
demostrar a los bancos que estos movimientos son motivados desde la
misma indignación que nos hizo movilizarnos el 15 de mayo.

En cuanto al día 30 de mayo, es porque entendemos que es un plazo
razonable para que el mensaje pueda difundirse adecuadamente y llegue
al mayor número de personas que nos ayuden a ser lo más efectivos en
nuestro ataque no violento en contra de la voracidad de los bancos, en
contra del sistema económico instaurado, en contra de los paraísos
fiscales, en contra de la especulación y a favor del interés general,
de la solidaridad, en definitiva de las personas. Además, en dicha
fecha habrá transcurrido 15 días desde el inicio de la movilización, y
será otro buen momento simbólico para recordar que nuestro movimiento
sólo acaba de comenzar.

El próximo día 30 de mayo, se oirán todas las voces gritando al
unísono que otro mundo es posible.
El próximo día 30 de mayo se oirá la voz del pueblo con más fuerza que
la de los partidos políticos.

El próximo día 30 de mayo, se podrá contar la indignación del pueblo,
la reivindicación activa de una democracia real, en la que se tiene en
cuenta a las personas por encima de los intereses económicos,
financieros, especulativos... las personas por encima de los mercados.

El próximo día 30 de mayo daremos un paso más hacia un mundo mejor.
Contamos contigo, divulga el mensaje. Participa. Nos seguimos viendo
cada día en la plazas."
                    
reenviad con copia oculta, gracias


I l'altre, menys sutil però també menys concret, titulat "1ª parte campaña contra los politicos.REVOLUCIÓN SOCIAL. Esto es sólo el principio":

DIFÚNDELO
SI HAY QUE CORTAR... CORTEMOS
Ojo en Belgica llevan casi un año sin gobierno y estan en la gloria, EL SISTEMA FUNCIONA SOLO CON UNAS BUENAS Leyes.

España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional... que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro paí–s para reducir la deuda. Menudo panorama.
¿No crees que ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos?...

ELIMINAR EL SENADO. NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES, EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO. LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (DUVERGER, JELLINEC, ETC.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES? DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".

REVISAR LOS SUELDOS DE ESTOS ALCALDES QUE SE PONEN LOS SUELDOS QUE LES DA LA GANA.
CAMBIAR LAS LEYES, Y ADEMÁS DE CÁRCEL PARA LOS LADRONES, OBLIGAR A QUE TODO EL DINERO QUE HAN ROBADO LOS POLÍTICOS Y DEMÁS "ADJUNTOS" VUELVA A LAS ARCAS DE DONDE HAN SIDO ROBADO. (p.e. Cachulis, Pantojas, Bonos, Juan Guerra, hija de Chaves, Camps, Matas, Munar, etc...)
ELIMINAR TODOS los coches oficiales (no es posible que tengamos más coches oficiales que USA).
Anular TODAS las tarjetas VISA oficiales (que cada uno page con la propia) y poner en la calle a TODOS los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).
ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada paí–s. (No es posible que gastemos en esto más que Alemania y El Reino Unido).
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios) se ahorrarí–an más de 45.000 millones de Euros, no harí–a falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco harí–a falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podrí–a incluso acelerar la actividad económica".
CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA


PASARLO A TODOS VUESTROS CONTACTOS Y QUE CORRA LA VOZ.
LA DENUNCIA SILENCIOSA
Está comprobado que los millones de msn, correos, vía móvil e Internet ha logrado exasperar a los políticos de este país.
Hay que seguir denunciando y dar curso a todos estos mensajes que les pongan en evidencia.
A partir de hoy, periódicamente, vamos a poner en marcha un mensaje denunciando alguno de los escandalosos privilegios de los que se han dotado los políticos.

Només els hi falta el clàssic final de mail en cadena del tipus "si no reenvias esta a 10 amigos o familiares viviràs en una democracia correpta e injusta toda tu puta vida". Brutals

Krusty

A votar

Bé, finalment avui és 22-M, així que diuen toca anar a votar. Personalment penso exercir aquest dret, ja que se'm imposen també les obligacions, i per tant vull aprofitar l'ocasió per opinar, per fer sentir la meva veu. Us aconsello que feu el mateix, sigui quin sigui el vostre terennà.

Personalment voto a les eleccions municipals de Barcelona, la meva ciutat, i és un dels municipis on poden haver-hi més sorpreses i canvis, però em temo que no serà per be. Podríem dir que aquí a la capital, passi el que passi el dia serà trist, ja que tant si el prepotent Hereu manté el control, com si el decrèpit Trias aconsegueix fer-se amb l'alcaldia, les perspectives per als ciutadans que sobrevivim aquí no son gaire esperançadores.

Sobretot hem d'opinar i no permetre que, qui finalment surti victoriós, s'oblidi de nosaltres una vegada més fins a les pròximes eleccions. Ens hi juguem el model de ciutat, ens hi juguem el que hi ha a l'altra banda de la porta de casa nostra, ens hi juguem el que ens trobem quan sortim al carrer, quan passegem, quan conduïm.

Destaca per mi en aquestes eleccions la candidatura d'ERC, que en aquesta ocasió ha sabut aglutinar, sumar com diuen ells, per aportar alguna cosa més que promeses de qualitat de vida o seguretat local, sinó també la possibilitat de convertir Barcelona en una capital d'estat, en una capital de país. Ens sembli bé o no, és un nou punt de vista en aquestes municipals, que a Barcelona sempre s'han caracteritzat per ometre tot tema proper o relacionat amb aspiracions independentistes. També cal felicitar la candidatura d'Iniciativa, que aporta un molt bon candidat amb propostes agosarades per a una ciutat sostenible i socialment cohesionada.

En qualsevol cas, seran unes eleccions interessants, que poden abocar als barcelonins als braços de la dreta més economista o deixar-nos en mans de l'esquerra més espanyolista, com us deia, les perspectives per als ciutadans que sobrevivim aquí no son gaire esperançadores.

Krusty

La revolució ciutadana s'escampa

La indignació catalana i espanyola s'està escampant arreu del món i ja hi ha qui ha decidit recollir-ho en una mateixa web. Es tracta d'un programador web de Galícia, Daniel G, que ha desenvolupat un mapa online que assenyala amb marcadors tots els indrets del món que s'han sumat a la protesta ciutadana.

De nord a sud i d'est a oest, més de 538 ciutats d'arreu del planeta estan convocant acampades i manifestacions de protesta.

Els usuaris poden col·laborar amb l'actualització del mapa enviant les noves convocatòries de protesta a través de send new #acampada. Només cal marcar la localització en el mapa i indicar, si en té, l'etiqueta a Twitter que l'identifica. La pàgina s'està difonent per la xarxa a un ritme trepidant i el seu impulsor anuncia, satisfet, que ja registra més de 200.000 visites.

També avui ha començat a emetre en directe Radioacampada, desde la Plaça del Pilar de Saragossa. L'objetiu és donar informació en directe sobre les acampades a través del 101.8 de la FM.  "La única condición es que se respete la ley, que no se haga ningún tipo de llamamiento político, ya que estamos en la jornada de reflexión, pero la radio está abierta a todos los ciudadanos" han comentat els responsables.

A Madrid, els acampats de la Puerta del Sol han editat un nou pla que mostra les diferents zones que conformen el seu petit 'poblat' de la Puerta del Sol de la capital, que s'ha ampliat i transformat d'ahir a avui.

Segons el mapa penjat en el web Tomalaplaza, avui canvien de lloc alguns punts com la zona de 'acció' o la 'infermeria' i en sorgeixen noves com la 'comissió feminista', el grup 'firmes Cañada Real', o més punts d'alimentació. Així, hi ha zones com arts gràfiques i plàstiques, legal, coordinació interna, infermeria, acció, comunicació, acampada, immigració, extensió, zona infantil, zona d'estudi o grups de treball. Des que s'assentessin per primera vegada la nit de diumenge passat, els participants d'aquesta acampada han anat incrementat la seva organització i extensió que ocupen a la Puerta del Sol cosa que ha donat lloc a una espècie de 'poblat'.

El vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha reunit a primera hora d'aquest dissabte amb la cúpula del seu departament per analitzar les concentracions celebrades ahir a tot Espanya, sobretot la convocada a la Puerta del Sol de Madrid. Rubalcaba ha destacat el caràcter pacífic de les convocatòries i ha remarcat que el Cos Nacional de Policia va rebre divendres la consigna de no desallotjar l'acampada de la Puerta del Sol, ni les celebrades a d'altres ciutats, mentre no s'hi produïssin incidents. Tot i així, la Unió d'Oficials (UO) de la Guàrdia Civil ha defensat la intervenció contra els indignats perquè els ciutadans puguin reflexionar amb calma sobre el seu vot. "Es fa necessari intervenir" en les concentracions dels indignats, han afirmat, perquè aquestes quedin "suspeses i dissoltes". Després que no s'hagin produït desallotjaments, l'associació d'agents planteja què és més proporcionat, si "no intervenir per un problema social limitat o provocar un problema social real de cara a les urnes" que afecti la totalitat dels ciutadans. En canvi, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) es va manifestar ahir en sentit contrari. El secretari de comunicació, José María Benito, va dir que el sindicat confiava en "el sentit comú" i esperava que Interior no desallotgés per la força els acampats. "No s'ha de crear un problema on no n'hi ha i fer fora la gent per la força", va dir Benito, que també va destacar el caràcter pacífic de les concentracions.

No vull ni pensar, però tampoc em sorpren, que la Guàrdia Civil pretengui que tot això acabi com si fossim a Líbia o Egipte, carregant contra el poble, però esperem que els que mantenen les seves corretges ben agafades aguantin les embetzides d'aquests inconscient desitjosos de sang.

 

Krusty

Acampades revolucionàries

Tot va començar quan els polítics varen veure's forçats a descarar-se i demostrar que el seu suport en temps difícils és per els poders fàctics de l'Estat, no per el poble ni per els més necessitats. La col·laborativa claudicació de ZP amb les polítiques de dretes imposades per Europa sota amenaça de rescat, la clara directiva de que som la gent qui hem de pagar els excessos de la banca, l'evident falta de consciència i seny de l'oposició, i la sensació general de que ens prenen el pel varen acabar portant a la ja famoses acampades arreu de l'Estat Espanyol.

Fins ara Espanya s'havia caracteritzat per una absoluta falta d'interès del poble per el seu propi futur, per una passivitat general que facilitava les coses als més poderosos amb l'inestimable ajuda dels seus portaveus, els polítics, per una cultura de passotisme extrem, però tot això ha acabat. La gent ha sortit al carrer per dir a la podria classe política que ja n'hi ha prou en una reacció històrica sense precedents recents.

Webs com democraciarealya, o acampadabcn han demostrat que amb el nou entorn de llibertat comunicativa i el fàcil accés a la xarxa la situació ha de canviar. No seguirem acatant les típiques rebaixes d'impostos a les classes altes, les recents retallades de serveis socials ni l'espoli de la banca.

Fins i tot, prop de 150 persones, segons dades de la policia, es van manifestar ahir divendres a la plaça d'Espanya de Roma a les 20,00 hores per mostrar la seva "solidaritat" amb aquells que protesten a la Puerta del Sol de Madrid i per tota Espanya en suport a les plataformes 'Democràcia real ja' o 'Joventut sense futur'. Els manifestants corejaven lemes com 'No ens representen' o crítiques a la bombolla immobiliària que ha estat "part de la causant de les crisis". Les xarxes socials no paren de donar informació sobre com evolucionen les protestes: recorden que la plaça de Catalunya és un lloc on "tot el món mira", uns demanen que el FC Barcelona se sumi a les protestes i altres es desmarquen de l'acampada de Madrid i del 'hashtag' 'spanishrevolution' ja que Catalunya té les seves pròpies reivindicacions.

Mentrestant, la gent ha seguit reunint-se cada nit, entre d'altres llocs, a Plaça Catalunya, en un acte cada vegada més festiu i sense incidents en reivindicació d'un canvi de veritat que no pot esperar més.

Les protestes s'han fet sentir arreu del món, com demostra la premsa internacional, el Clarín diu “'Els indignats' d'Espanya s'estenen també per Europa” i destaca les manifestacions de Londres, Budapest, Praga, Atenes, Viena i Varsòvia, a més a més de les convocades a Nova York, Jerusalem, Rabat i Tanger. Pre la seva banda, CNNMèxic titula “Les protestes dels 'indignats' s'estenen a varis països” i afegeix Sao Paulo i Bogotà a les ja citades per Clarín. El diari portugues Correio da manha també és fa ressò de la situació i evoca les paraules dels manifestants a Lisboa i diu “Tots lluitem pel mateix”. Jornal de Notícias destaca les manifestacions de suport dels joves a Portugal i cita el crit de protesta dels 'indignats' a Lisboa, “No pagarem el vostre deute”. També a Portugal, on segueixen d'aprop l'evolució de la revolta, Público diu “Els manifestants mantenen les protestes a la vigília de les eleccions” i fins i tot Al-Jazira menciona “Els manifestants desafien la prohibició del govern” i afegeix que unes 20.000 persones romanen a la Puerta del Sol a la vigília de les eleccions. El prestigiós Oglobo també tracta la notícia i presenta una fotogaleria amb imatges de les manifestacions i afegeix l'article d'una blogaire que diu “Spanishrevolution: no es parla d'altra cosa”. El Nuevo Herald de Miami per la seva banda diu “Les protestes populars sacsegen Espanya”.

A Anglaterra, La BBC destaca les protestes a l'Estat espanyol com a principal notícia del moment en el seu apartat Top news story i diu “Els manifestants desafien la prohibició de quedar-se a la Puerta del Sol”. En la mateixa línia, La Stampa italià diu “Els 'indignats' desafien la prohibició de manifestar-se la jornada prèvia a la votació”, The Independent “Es mantenen les protestes malgrat la prohibició” i The Guardian “Els manifestants estan preparats per encarar-se a la policia”, i afegeix que els 'indignats' de Madrid i altres ciutats refusen abandonar la plaça malgrat l'advertiment del govern espanyol d'intervenir.

També figures importants del panorama espanyol s'han fet gran ressò de tot el que esta passant, m'ha agradat seguir a Twitter com el propi Santiago Segura ha estat al peu del canó a l'acampada de Sol a Madrid igual que molts d'altres personatges importants del mon de la cultura.

Com no podia ser d'altra manera, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha proclamat, en el tancament de la campanya electoral, que al PSOE no li "espanten" les mobilitzacions.  Ha dit que la seva història és de reivindicar drets: "A nosaltres no ens espanten les mobilitzacions i les reivindicacions, a nosaltres ens comprometen a donar les respostes socials que necessita la gent per al seu futur". Jo diria que una resposta nul·la a un problema que pretén menysprear però que sap perfectament que és de proporcions enormes.

Avui dissabte hi haurà noves assemblees a partir de les sis de la tarda a Plaça Catalunya i diverses activitats per amenitzar la jornada mentre els organitzadors mantenen que l'acampada té caràcter indefinit, tot i que segur que la classe política frisa per que passin les eleccions municipals tot desitjant que l'efecte d'aquesta revolució ciutadana es dilueixi per si sol, i així poder seguir instal·lats ens la corrupció, la demagògia i l'hipocresia. No els hi permetrem, "hasta la victoria siempre".

Krusty

Bin Laden

Com ja sabeu tots, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha confirmat la mort d'Ossama Bin Laden aquesta nit a les 23;30 hora local. La notícies dóna per molt, així que anem per parts.

Reaccions:

El President Obama ha remarcat durant el seu històric discurs els “grans esforços” que el govern dels Estats Unts ha posat en la lluita contra el terrorisme d'Al-Qaida i, més concretament, en la recerca i captura d'Ossama Bin Laden des del 2001. El president nord-americà ha subratllat que només prendre possessió va determinar com a “principal prioritat” la “captura o mort” del líder terrorista, i per tant ara l'èxit és rotund.

“S'ha fet justícia”, ha assegurat Obama, malgrat matisar que la seva mort no marca el final de la lluita dels Estats Units contra Al-Qaida.  “Avui es demostra la grandesa de la nostra nació”, ha dit Obama fent gala de patriotisme, “Amèrica pot fer el que es proposi”, ha assegurat. “I ho podem fer perquè com una nació, sota Déu, indivisible i amb llibertat i justícia per a tots”, ha conclòs el president. Frase tant maca com sarcàstica.

Òbviament, als Estats Units s'ha desfermat l'eufòria, fent gala una vegada més de fins a quin punt son manipulables, milers de persones s'han congregat davant la Casa Blanca per celebrar la notícia a Washington. Ningú ha semblat preguntar-se com han pogut passar ja 10 anys de la tragèdia ni per què la notícia surt ara, una setmana després dels fets. A Nova York, Times Square s'ha convertit en el punt de reunió per celebrar la notícia. Desenes de bombers de Nova York, un dels col·lectius amb més afectats pels atemptats contra el World Trade Center, han sigut victorejats pels centenars de persones que s'amuntegaven a la cèntrica Times Square de Manhattan, mentre nombrosos ciutadans s'han reunit just davant d'on s'alçaven les Torres Bessones fins fa deu anys, aparentment ingnorants de la gran part de responsabilitat del seu propi govern en el fatídic atemptat.

Diversos analistes del món àrab han qualificat la mort de Bin Laden de "gran cop contra Al-Qaida" i han dit que pot provocar un important retrocés per a l'organització terrorista. A hores d'ara, no hi ha cap govern àrab que hagi reaccionat oficialment a la mort de Bin Laden i només Ghasan al Jatib, portaveu de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), ha comentat que es tracta d'un "esdeveniment per la pau" i ha subratllat que "el més important és desfer-nos de la ideologia i les creences radicals de Bin Laden". Cosa ´difícil.

Per la seva banda, el moviment talibà pakistanès (TTP) ha negat, fent gala d'una total previsibilitat, que Ossama hagi mort, i la televisió qatariana Al-Jazira ha assegurat que l'operació per acabar amb la vida d'Ossama bin Laden s'ha cobrat la vida de quatre persones més: tres homes i una dona. Segur que és un preu que qualsevol americà pagaria de gust.

L'operació:

Tot va començar fa vuit mesos quan va arribar una filtració a la CIA -sortida dels interrogatoris de Guantánamo- sobre on era el possible amagatall d'Ossama bin Laden. Ha estat Obama qui ha explicat que va ser al mes d'agost quan els Estats Units van saber gràcies al servei d'intel·ligència del Pakistan que el líder terrorista s'amagava en una mansió a Abbottabad, una ciutat a poc més de 60 quilòmetres d'Islamabad, al Pakistan.

La missió del comando estatunidenc era matar el líder d'Al-Qaida, i no detenir-lo, segons ha revelat un responsable de seguretat nord-americà, quina sorpresa. “Aquesta ha estat una operació a matar”, ha reconegut el responsable de la seguretat nacional estatunidenc, subratllant que no hi havia cap intenció de capturar Bin Laden amb vida al Pakistan.

La força d'assalt responsable de l'atac va estar en terra menys de 40 minuts i l'operació va ser supervisada en temps real pel director de la CIA, Leon Panetta, i altres alts càrrecs dels serveis d'Intel·ligència des d'una sala de conferències a la seu de la CIA, a Langley, Virgínia, segons aquest responsable. “Quan es va saber que l'operació havia estat un èxit, els responsables de la CIA a la sala de conferència van fer un prolongat aplaudiment”, ha precisat. És clar que no son fan de l'eficàcia.

El cos:

Segons han informat diversos mitjans nord-americans, entre els quals hi ha la CNN i el New York Times, citant una font oficial, el cos de Bin Laden ha estat enterrat al mar a Afganistan d'acord amb la pràctica musulmana, prèviament, s'han fet proves d'ADN al cos de Ben Laden i s'han utilitzat tècniques de reconeixement facial per ajudar a identificar-lo. Un alt funcionari del govern dels Estats Units ha dit a la CNN que un anàlisi d'ADN del cos que han llançat a l'aigua ha confirmat que era el d'Ossama bin Laden. Segons el Daily Telegraph, l'ADN del cos ha estat relacionada amb una mostra de teixit de la germana de Bin Laden, que va morir de càncer cerebral i que l'FBI va guardar, per confirmar que el cadàver era del líder d'Al Qaida. L'alt càrrec nord-americà ha assegurat també que hi ha fotografies del cos del líder d'Al-Qaida amb una ferida de bala al cap, tot i que no ha confirmat si les imatges es difondran als mitjans de comunicació.

En contrapunt amb això, l'expert en estudis islàmics d'Al Azhar, la institució més prestigiosa de l'islam suní, Abdel Moti Bayumi ha assegurat que aquesta pràctica va en contra de la sharia i que només està permesa en casos molt excepcionals, com que la mort s'hagi produït a bord d'un vaixell. "Sembla que ells (els nord-americans) tenen altres pretextos o motius que els ha fet témer que la tomba es converteixi en un lloc de pelegrinatge, però aquest pretext no és suficient", ha dit Bayumi amb molt d'encert.

L'origen:

Ossama bin Laden era l'home més buscat des del desembre de 2001, després de l'atemptat al World Trade Center de Nova York, el pitjor que han patit els Estats Units en el seu territori en tota la història. Tot i així, ja encapcelava la llista dels criminals més buscats per l'FBI molt abans, cosa que li va permetre fer-se amb una postura de força i així liderar el terrorisme que va acabar portant a la famosa guerra americana contra el terror.

Nascut el 1957 en una família de l'elit saudita emparentada amb la monarquia, es va aproximar a l'islamisme radical a la universitat. De jove, quan el 1979 la URSS va envair l'Afganistan, va viatjar al Pakistan per contactar amb els dirigents de la resistència a l'ocupació. Poc després va tornar l'Aràbia Saudita i es va afegir al moviment mujahidí per organitzar el reclutament de milers de voluntaris arreu del món àrab i, des de 1986, per implicar-se personalment en els combats. La derrota soviètica el va portar de nou a casa fins que el 1991 va trencar amb el règim saudita per haver donat suport als EUA en la primera Guerra del Golf. Es va exiliar al Sudan, on va posar en marxa una empresa de construcció de carreteres amb la qual es considera que va reclutar el seu primer exèrcit i el va poder finançar.

Les primeres accions d'Al-Qaida contra els EUA es van produir als anys 90. La més mortífera va ser l'atac a les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània, l'agost de 1998, que va causar 257 morts i al qual Washington va respondre amb bombardeigs sobre l'Afganistan, on Ossama s'havia instal·lat quatre anys abans, per lligar-se a la direcció dels talibans.

Els seus biògrafs asseguren que està casat amb 5 dones i té 23 fills. Els EUA havien posat al seu cap el preu de 25 milions de dòlars. 

Successor:

La mort d'Ossama bin Laden deixa el seu lloctinent, Ayman al-Zawahiri, com a principal candidat a col·locar-se al capdavant de l'organització terrorista Al-Qaida. Aquest egipci de 60 anys és cirurgià i està considerat la mà dreta de Bin Laden des de fa anys i el responsable d'algun dels atemptats més importants que ha comès l'organització en els últims anys. Per això, el govern dels Estats Units oferia, fins avui, una recompensa de 25 milions de dòlars per la seva captura, tot i que és possible que aquest preu pugi a partir d'avui considerant que pot assumir el lideratge de l'organització.

Se sap que Al-Zawahiri va conèixer Bin Laden l'any 1985 a la ciutat de Peshawar, a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan. En aquella època es va fundar Al-Qaida, al principi com una organització per lluitar contra el règim prosoviètic de Kabul, contra els "creuats" i els "jueus", tal com estableix la carta fundadora firmada conjuntament per Bin Laden i Al-Zawahiri.

L'egipci va estar relacionat, durant la seva joventut, amb els militants mahometans i va ser arrestat per pertànyer als Germans Musulmans, el partit islàmic més antic del món àrab. La primera acció terrorista que se li imputa és haver organitzat, el 1981, l'assassinat del president egipci Anwar al-Sadat. Després del magnicidi va passar tres anys a la presó i posteriorment va viatjar per l'Aràbia Saudita i el Pakistan. A Peshawar va ajudar els mujahidins que lluitaven a l'Afganistan i va ser llavors quan es va unir a Ossama bin Laden.

A principis dels noranta va seguir Bin Laden quan es va establir a Khartum i a mitjans d'aquesta dècada va viatjar a Estats Units i al Regne Unit en busca de donacions per a la seva organització. El 1997, després de la mort d'Abdulah Azzam, mentor religiós de Bin Laden, Al-Zawahiri es va convertir en l'ideòleg del grup i es va traslladar als camps d'entrenament d'Al-Qaida a l'Afganistan.

El 1999 va ser inculpat pels Estats Units, juntament amb Bin Laden i catorze suposats membres de l'organització, dels atemptats perpetrats el 1998 contra les ambaixades d'EUA a Tanzània i Kenia, que van causar 240 morts. Després dels atemptats de l'11-S, la Interpol va ordenar la seva recerca i captura sota l'acusació de ser "un dels caps d'Al-Qaida".

En els últims anys, els EUA han intentat sense èxit acabar amb la seva vida. El novembre del 2001, un atac nord-americà sobre la ciutat de Kandahar va acabar amb la vida de la seva dona i quatre dels seus fills i, segons mitjans àrabs, ell va resultar ferit, tot i que va sobreviure. Un dels últims intents d'acabar amb la seva vida va ser el 2006. Els EUA van bombardejar una zona tribal de Bajaur, al Pakistan, sota la sospita que era allà, però no va ser així. El bombardeig va matar 18 persones però no Al-Zawahiri. Actualment segueix en recerca i captura.

Conseqüències:

Una de les figures més destacades d'Al-Qaida, que està detinguda a Guantánamo, havia amenaçat el 2006 que si Bin Laden era mort o capturat l'organització faria detonar una bomba nuclear a Europa. Khalid Sheikh Mohammed, que espera el judici per l'atemptat de l'11-S i n'és l'autor intel·lectual confés, estava implicat en una sèrie de plans, inclosos atacs a centrals nuclears nord-americanes, segons els papers de Wikileaks sobre Guantánamo, dels quals es va fer ressò el diari Daily Telegraph. El mateix diari reconeix que els plans anunciats pels detinguts de Guantánamo sotmesos a sessions inacabables d'interrogatoris durant anys són d'una fiabilitat dubtosa. En aquest cas, però, alerten que alguns dels detinguts van demostrar tenir importants coneixements sobre les defenses dels països occidentals davant d'un hipotètic atac nuclear.

Segons els papers de Guantánamo filtrats per Wikileaks un detingut libi, Abu Al-Libi, va assegurar que "sabia que Al-Qaida té una bomba nuclear". Al-Libi, cap operatiu d'Al-Qaida i home molt proper a Bin Laden fins que va ser detingut, va assegurar que la bomba estava en algun lloc d'Europa i que seria detonada si Bin Laden era mort o detingut.

Conclusions:

La mort d'Ossama bin Laden és un fet políticament clau per al president dels EUA, Barack Obama, que esta fortament necessitat de popularitat en un moment en que els Republicans dominen el senat i augmenten la seva força progressivament, tot i no tenir un líder clar que enfrontar a l'actual President.

Una altra cosa és quin impacte tindrà per al futur d'Al-Qaida la mort d'Ossama, perquè no es pot afirmar que l'organització no tingui futur amb la desaparició del seu líder. Al contrari, des de 2001, Al-Qaida ha evolucionat cap a una xarxa amb una gamma molt àmplia de grups que fan servir el seu nom, encapçalats per una munió de líders. Des de la caça a l'home protagonitzada pels EUA contra Bin Laden i el seu número 2, l'egipci Ayman al-Zawahiri, tots dos han estat vivint en la més absoluta clandestinitat i molts analistes opinen que han deixat les operacions diàries en mans dels seus subordinats per encarregar-se fonamentalment de la propaganda o simplement per sobreviure. Una sèrie de líders més joves ha sorgit en els últims anys i les activitats terroristes continuaran sense ell, tot i així, les múltiples revolucions en països islàmics poden fer més mal a la causa d'Al-Qaida que no pas aquest assassinat que avui és notícia. Això sí, tinguem tots clar que mentre els sempre prepotents Estats units segueixin imposant les seves aspiracions econòmiques per la via militar a l'islam, el terrorisme islàmic seguirà existint.

Krusty

110 km/h

Els diaris de dissabte passat obrien pràcticament tots amb la reducció a 110 km/h aplicada pel govern espanyol a totes les autovies i autopistes, que entrarà en vigor el 7 de març. Així doncs, La Vanguardia titulava que "la velocitat màxima baixa a 110 per estalviar benzina", mentre que El Periódico obira amb "velocitat d'estalvi", il·lustrat amb la imatge d'un sortidor de benzina. En canvi, l'AVUI va ser més crític titulant que "l'Estat es passa de frenada". Els rotatius editats a Madrid varen ser més contundents amb la mesura, segons El Mundo, limitar la velocitat és "ocurrència davant la crisi de Líbia", mentre que l'ABC va titular "el Govern frena Espanya" i La Razón deia: "Espanya, a 110 per hora". Per la seva banda, Público va obrir amb un gran senyal de limitació a 110 km/h i deia "el Govern redueix la velocitat màxima a les autovies". 

S'ha de dir que per primera vegada l’administració té bons reflexes i actua amb la celeritat que correspon al greu moment energètic i econòmic. Espanya importa el 85% dels recursos energètics, i cal reduir l'impacte de sumar a la crisi de pèrdua de competitivitat dels darrers anys, amb pèrdua massiva de llocs de treball, una segona part amb una crisi de matèries primeres. La urgència d’actuació és, doncs, primordial, ja que el petroli significa el 48,8% de l’energia primària d’Espanya i el 38,8% de l’energia final consumida. Amb aquesta limitació de velocitat el govern espanyol calcula que s'estalviarà un 15% en el consum de gasolina i un 11% en el de gasoil.

La limitació de velocitat màxima dels cotxes és una mesura efectiva i clàssica en temps de crisi, ja al 1974 Espanya va posar el límit de velocitat a 130 km/h, després de la primera crisi petroliera. A l’any 1976 la va endurir posant-la a 100 km/h, mesura que va durar fins l’any 1981. El mateix Estats Units, consumidor energètic per excel·lència, va posar el límit de velocitat a 88 km/h arran de la primera crisi de petroli i encara el manté, formant part de la seva cultura de carretera, que personalment considero molt millor que la nostra alhora d'evitar consum innecessari, accidents i fins i tot úlceres als conductors.

Dit això, resulta que passats uns dies d'aquella bomba informativa dels 110 km/h, sorgeixen esdeveniments sorprenents, per exemple dimarts es va saber que els Països Baixos van començar a assajar un augment del límit màxim de velocitat fins als 130 quilòmetres per hora en alguns trams d'autopista, amb l'objectiu d'estendre'l a altres vies durant els pròxims mesos arribant a un terç de les autopistes holandeses, fins ara limitades a 120 quilòmetres per hora, durant l'actual legislatura. Esperen que la mesura no suposi un augment dels accidents, sinó que, al contrari, els redueixi, i a més, han advertit en els últims dies que es perseguirà amb severitat als conductors que superin el nou límit. Durant els propers mesos, el país té previst també revisar a l'alça les velocitats màximes en altres vies i passar alguns límits de 80 a 100 i altres de 100 a 120.

Un altre esdeveniment sorprenent han estat les declaracions del pilot asturià Fernando Alonso, que s'ha mostrat molt crític amb la mesura del govern estatal afirmant que "a 110 quilòmetres per hora, pel que fa a l'atenció, és fins i tot difícil mantenir-se despert", i ho diu ell que corre a més de 300 km/h a la Fórmula 1 i  últimament ho fa força adormit! Ha afegit que "per estalviar consum hi ha altres mesures bastant més eficaces que aquestes i per estalviar contaminació, que és el problema base que tenim, també. Com ara restringir el trànsit a les ciutats en funció de les matrícules parells o senars". Brillant, suposo que aplicant aquesta mesura també hauríem de treballar només els dies parells o els senars, per que sinó no sé pas com podríem anar a la feina. Quin home, la conclusió que en trec és que ell és la prova de que córrer no és bo per al cervell, així que ja sabeu, a partir del 7 de març, tots a 110.

Krusty

Qatar també compra a Espanya

El govern de Qatar s'ha compromès aquest dilluns amb el cap de l'executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a invertir 300 milions d'euros per capitalitzar les caixes d'estalvi de l'Estat espanyol, així com futures inversions en empreses del sector energètic i de les telecomunicacions.

El primer ministre qatarià, Hamad bin Jaber Al Thani, ha comparegut en el Palau de l'emir al costat de Zapatero per subratllar la confiança del seu país en les “importants” reformes posades en marxa a Espanya i en el futur de la seva economia. Per la seva part, Zapatero ha qualificat de “molt bona notícia” la decisió dels abundants fons sobirans qatarians d'invertir a Espanya. En aquest sentit, ha subratllat que els fons d'inversió de Qatar, país exportador de petroli i gas, són els més poderosos en aquests moments.

No s'ha precisat, però, les caixes d'estalvis que rebran els 300 milions d'euros ni tampoc ha desvetllat quines seran les empreses beneficiades per les futures inversions, però sí ha deixat clar que seran “poderoses” i que obtindran quantitats “molt importants”, el qual no fa més que preocupar-me. Com sempre, veurem, o probablement no, on acaben tots aquests diners. El primer ministre de Qatar tampoc ha volgut avançar detalls, però ha deixat entreveure que hi ha en marxa tres projectes a Espanya on invertir, i sobre els quals podria oferir detalls en els pròxims deu dies, a veure si és cert.

José Luis Rodríguez Zapatero ha començat aquest dilluns a Doha (Qatar) la seva visita de dos dies al golf Pèrsic en busca de calers. Oficialment, el principal objectiu del viatge a aquest país és aconseguir que el país augmenti el seu subministrament d'energia, que tampoc aniria malament. Tinguem en conta que Qatar, que acollirà el Mundial de futbol de 2022 i construirà dotze nous estadis, a més d'un nou aeroport, és en aquests moments el tercer país aprovisionador de gas (després d'Algèria i Nigèria), però la seva contribució en el cas del petroli és insignificant, segons fonts de l'executiu espanyol. Posteriorment, Zapatero volarà a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), un país que està apostant per les tecnologies en energies renovables, en busca de més finançament, per després visitar també Tunisia.

Després del Barça, venen a per més, però no oblidem en cap cas que, com en el cas del club blaugrana, aquesta gent se les gasta només en coses que funcionen i que els garantèixen rèdits important de les seves inversions, en cap cas pretenen ajudar a ningú ni col·laborar amb empreses o institucions en dificultats per pur altruisme. Si estem desesperats, com intueixo que així és, i és estrictament necessari, agafem els seus calers, però siguem conscients que aquest és un pas més cap a vendre la nostra ànima al diable.

Krusty

Antonio Tejero a 23-F del 2011

Dimecres passat es va parlar molt del cop d'estat del 23 de febrer del 1981, del qual aquell dia es complien trenta anys. L'extinent coronel de la Guàrdia Civil, protagonista més visible de l'intent de cop d'Estat, l'infame Antonio Tejero, va passar l'aniversari de l'assalt al Congrés a la platja, a l'illa canària de La Palma. Els mitjans de comunicació, que l'han convertit en un dels seus objectius aquestes darreres setmanes, el varen enxampar a la piscina de l'hotel Sol Melià del municipi de Los Llanos de Ariadne, amb la seva dona.

Segons Europa Press, el rumor de la seva presència es va escampar ràpidament per l'hotel i quan ell va descobrir que la premsa l'havia trobat, es va recloure a la seva habitació. Tejero s'ha convertit en una estrella mediàtica perseguida com si fos un personatge de la premsa del cor després d'anys sense parlar-ne. Gairebé competint amb Shakira i Gerard Piqué, és buscat i detectat per espontanis i per paparazzi professionals, i en pocs dies ha estat retratat al metro de Madrid, en una imatge publicada a la portada del diari El Mundo, i ara, a les Canàries.

Antonio Tejero, expulsat de la Benemèrita i en llibertat condicional del compliment d'una condemna que completarà a finals del proper any, viu una jubilació d'or, com demostren les fotografíes, i és que Espanya tracta molt bé els patriotes, sempre que ho siguin de la pàtria adequada. Evidentment sense renunciar mai als seus principis ideològics, i benerat encara per molts a la vella Espanya, és alhora conscient que les seves idees no tenen espai en l'espectre polític actual, al qual va renunciar després del sonat fracàs en la moguda electoral de l'octubre del 1982, quan va formar un partit, Solidaridad Española, que amb el lema Entre con Tejero al Parlamento només va aconseguir 28.451 tristos vots al conjunt de l'Estat.

A trenta anys vista del cop, hi ha moltes evidències però també molts punts obscurs, des del convenciment que confluïren dos projectes colpistes en una sola realització, un més matusser, encapçalat per Tejero i Milans, i l'altre més profund i sofisticat, personalitzat en Armada i la difusa figura de l'Elefante Blanco. Un entramat de conspiradors, colpistes, franquistes irreductibles i aspirants al no res, fins demòcrates reciclats, crearen una ombra prou allargada per planar des d'alguns partits parlamentaris fins a la institució monàrquica. En mitja dotzena d'hores es jugaren diverses partides en taules separades, de tal manera que tot fou prou confús com per poder-ne treure l'entrellat definitiu quan, segur, es convingueren els silencis suficients per trencar la successió de fets. De tot allò sempre en quedaran preguntes per respondre i intuïcions mai comprovables.

En qualsevol cas, veure en Tejero fent la gran vida ens demostra el que ja sabíem, que a diferència del que passa a Alemanya, per exemple, a Espanya els feixistes sempre han gaudit d'una certa màniga ampla, el qual diu molt de fins a on hem aconseguit evolucionar.

Krusty

Jordi Hereu guanya Montserrat Tura

El PSC ja té candidat per Barcelona a les eleccions Municipals del 22 de maig, després que dels 12.042 afiliats censats al partit i convocats a votar en aquestes inèdites primàries, 4.214 votessin per Jordi Hereu, un 59,53%, i 1.669 afiliats ho fessin per Montserrat Tura, un 40%. Serà doncs Jordi Hereu, aquell personatge simpàtic i sobretot gran desconegut.

L'ex-consellera, que ha afrontat la campanya amb una marcada inferioritat de mitjans respecte al seu rival, va gaudir d'una derrota digna i va poder tornar a reivindicar com un èxit personal l'exercici d'aprofundiment democràtic que ha realitzat el partit amb la celebració de les primàries. “Déu n'hi do el suport que hem obtingut”, va afirmar davant el centenar llarg de socialistes que van assistir a la proclamació dels resultats. Els militants i els simpatitzants, per tant, han passat per alt els advertiments de Tura, compartits pel primer secretari del PSC, José Montilla, que la continuïtat d'Hereu com a cap de cartell dels socialistes els aboca a la fi d'un cicle de 32 anys consecutius manant a Barcelona per la més que probable derrota d'aquest davant el convergent Xavier Trias. El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona destaca per la seva banda que la victòria de Jordi Hereu a les primàries dels socialistes és la certificació del triomf de l'aparell de la federació del PSC de Barcelona “en contra de l'aparell” i de la direcció nacional liderada José Montilla. A partir d'ara, per Trias, caldrà triar entre “continuïtat o canvi” perquè “és important saber què volem que sigui Barcelona i tenir clar què no volem”. El cap de l'oposició a l'ajuntament barceloní ho exemplifica detallant que “hem de generar riquesa que repercuteixi en les persones”. Explica que no tocarà la Diagonal perquè “ho va demanar la gent”, i alhora exposa que vol “més Guàrdia Urbana fent carrer i més col·laboració amb els Mossos”.

“A partir d'ara, els que m'heu donat suport i els que heu donat suport a Tura sou la base per continuar el projecte de progrés per a Barcelona”, va manifestar Hereu, que va tornar a obrir la porta a la seva contrincant perquè s'incorpori a la seva futura llista electoral. Tura va ignorar la proposta, i posteriorment ha confirmat que no anirà a les llistes del candidat a l'alcaldia de la ciutat, però es va comprometre a “ajudar” l'alcalde en el repte d'impedir que el 22 de maig CiU i el PP sumin majoria a l'Ajuntament. Un exultant Hereu ha argumentat: “Fa tres setmanes em deien que segur que perdia les primàries, he guanyat i crec que puc guanyar les pròximes eleccions municipals”. En aquest sentit, ha considerat que no té “cap alternativa davant” sinó “la passivitat d'una centredreta de la ciutat que no ha expressat gens alternatiu, que no ha dit gens i que no ha fet gens”. Després de reivindicar-se com reforçat després de les primàries, ha insistit que la seva prioritat és Barcelona, amb un projecte pel qual sumarà forces al PSC, en el qual “serà fàcil garantir la unitat”.

No sé pas si Hereu serà capaç de renovar per el PSC l'alcaldia de Barcelona, però sí que us puc garantitzar que no hauria estat tant bon perdedor com Montserrat Tura, en això sí que ha fet sort el partit socialista en aquestes primàries, en tota la resta, desastre absolut. Personalment crec que tenien més opcions d'enfrontar-se a Xavier Trias presentant un candidat catalanista que pogués anular aquest factor de l'equació a l'hora de fer campanya. Certament, Jordi Hereu té un perfil de persona propera i de "tio cachondo" que no té l'ex-consellera Tura, potser massa competent i seriosa, però compte, per que si amb això esperen guanyar a Trias ho porten magre, ja que també és un candidat que podríem qualificar de populista, però alhora manté una imatge de responsable i eficaç que Hereu va perdre ja fa molt temps. Com a mínim, espero que la batalla electoral sigui renyida, tot i que segur que la campanya no serà tant interessant i pragmàtica com ho hagués estat amb la presència de Montserrat Tura. Sobretot, desitgem que el nivell del discurs polític es mantingui minimament coherent i centrat en els problemes reals, i que no caiguin en el terreny de la "xavacaneria" i la demagògia, on els dos candidats es senten clarament còmodes.

Krusty

Trabucaires contra la Guàrdia Civil

Els trabucaires de Catalunya estan farts de la “persecució” que pateixen de la Guàrdia Civil. En només dos mesos els trabucaires han vist com dos actes previstos a Castellar del Riu (Berguedà) i a les Masies de Voltregà (Osona) han estat prohibits per indicació de la subdelegació del govern espanyol a Barcelona, basat-se en un informe de la Guàrdia Civil que, en base al reglament d'armes, assegura que només es poden utilitzar aquest tipus d'armes d'avantcàrrega en llocs públics quan es tracta de festes tradicionals. 

La Guàrdia Civil ha considerat amb molt mal criteri que l'arribada del patge i els Reis d'Orient, i un acte per commemorar els màrtirs de 1714 que organitzava per Òmnium Cultural, no es podien considerar festes tradicionals catalanes. Evidentment, el president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Antoni Moliner, s'ha mostrat molt molest arran de la prohibició, “Creiem que no ha de ser la Guàrdia Civil qui ha de decidir quines són les festes tradicionals catalanes”, ha afirmat Moliner. “Els alcaldes de cada població han de ser els únics que han de determinar quines són les festes tradicionals catalanes i què es cultura popular” ha afegit. Una altra de les queixes és que un trabuc es consideri com una arma. “Si entressis a atracar un banc amb un trabuc, la gent es moriria de riure”, assegura Moliné. “Té una qualificació que no li pertoca”, hi afegeix. 

Des de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya també es lamenta certa “mala fe” de la Guàrdia Civil, ja que no és la primera vegada ni l'última que els impedeixen d'acudir a una celebració històrica o en un acte popular. “Darrerament estem patint denegacions força estranyes per part de la delegació del govern espanyol. Van a remolc del què diu la Guàrdia Civil, que aplica el reglament sense entendre ni importar-li la cultura de casa”.

Per afegir més llenya al foc, la subdelegada del govern espanyol a Barcelona, Montserrat Garcia Llovera, ha emès un comunicat en el que explica que es permet la utilització d'armes de avantcarga en llocs públics només en cas de festes tradicionals, però que la Festa Major de la Mare de Déu de Gleva (Les Masies de Voltregà, Osona), no és una festa tradicional de Catalunya. Òbviament, el col·lectiu de trabucaires ja ha enviat al·legacions perquè en la propera modificació de la llei no sigui la Guàrdia Civil qui faci els informes sinó que siguin els alcaldes qui decideixin si poden participar en un acte cultural, però mentre la llei no canvii, poca cosa hi poden fer. Per defensar-se de les al·legacions, la Delegació del Govern ha assegurat que “només” es varen prohibir un 8,5% dels actes dels trabucaires del 2010 (10 prohibits de 118), negant la persecució de la Guàrdia Civil que s'ha accentuat en els últims tres anys.

Que sigui la Delegació del Govern espanyol la que hagi d'autoritzar o prohibir, previ informe de la Guàrdia Civil, la participació dels trabucaires de Catalunya en qualsevol acte és una barbaritat, ja que la tradició dels trabucaires és indiscutible i per això seria totalment lògic que fos el Departament de Cultura el que tingués l'última paraula a l'hora de supervisar-ne els permisos, mai els verds del tricorni. Prou ja d'aquesta persecució a tot el que soni a cultura catalana, que cada vegada es va extenent a més i més fronts, en una guerra encoberta que cada vegada va a més. No cal que ho digui suposo, però, una vegada més, és evident com s'acabaria amb tot això: independència.

Krusty